Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

PDECAT

Mas ressorgeix com a actiu electoral del PDECat després del judici al 9-N

L'ex-president intensifica la seva agenda pública després del judici i dirigents del PDECat el volen com a candidat de la formació a les eleccions | El líder nacionalista està pendent de la sentència del TSJC, que podria arribar abans de Setmana Santa: si hi ha inhabilitació, anirà al Suprem | Sectors del partit aposten per fer que Puigdemont lideri la llista per Girona i Munté sigui número dos de Mas per Barcelona

per Oriol March , 21 de febrer de 2017 a les 21:30 |
Artur Mas, durant l'acte d'aquest dimarts a Sabadell | Juanma Peláez
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Qui serà el candidat del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a les properes eleccions catalanes? Aquesta és una de les preguntes que més hermetisme generen, de portes enfora, a la formació hereva de Convergència. La versió oficial és que aquest debat "no toca" perquè ara la prioritat és el referèndum d'independència previst per al setembre, però de portes endins existeix debat sobre qui és la persona més idònia per liderar les llistes després de la negativa de Carles Puigdemont a fer-ho. A ningú li passa desapercebut, això sí, que l'ex-president Artur Mas ha intensificat la seva agenda pública des del judici al 9-N i que, per tant, ja hi ha sectors del partit que donen per fet que vol tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat.

Així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital, malgrat que hi ha diversos condicionants de relleu. El primer d'ells és el seu futur judicial. El pla ideal de l'ex-president, segons un dirigeix que departeix sovint amb ell, seria que les eleccions catalanes se celebressin abans de la decisió sobre una hipotètica inhabilitació emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sentència del judici al 9-N, segons les fonts consultades, podria arribar "abans de Setmana Santa" i, en cas de ser condemnatòria, seria recorreguda al Suprem. I es dona per fet que allà s'hi estarà "pràcticament un any" abans de ser resolta. Ara bé: no falta qui, des de l'entorn presidencial, manifesta que "tot anirà més ràpid". També hi ha qui considera que primer arribarà la sentència contra Francesc Homs, que serà jutjat al Suprem el 27 de febrer. Després tindria lloc, segons aquestes fonts, la sentència del TSJC i, posteriorment, un recurs que a Madrid "es resoldria ràpid" en contra dels interessos de Mas.


Què respon quan se li pregunta directament? En aquests termes s'ha expressat aquest vespre en un acte a Sabadell: "Jo, que en condicions normals hauria de dir no, no puc dir no per una cosa: ell ha dit que no es presentarà. Si m'autodescarto, la debilitat del nostre projecte polític és molt gran. En un altre moment jo hauria dit que no. Ara no dic que sí, però he d'estar obert a veure què passa en el moment final de tot això que estem vivint. Us puc dir com actuaré i com prendré aquesta decisió: serà exactament igual que al gener de l'any passat, primer pensaré en el país, en el partit i després en mi", ha ressaltat a preguntes d'un assistent.

Arran del judici al 9-N, a banda, s'ha tornat a convertir en un dels responsables sobiranistes que més missatges envien a l'Estat. Des de Madrid, per exemple, va acusar la Fiscalia de voler crear el relat segons el qual la "violència" a Catalunya serviria per justificar una hipotètica intervenció. En el judici al TSJC, per exemple, es va negar a respondre les preguntes del ministeri públic per haver fet servir "criteris polítics" a l'hora d'acusar-lo de desobediència i prevaricació juntament amb Joana Ortega i Irene Rigau.

 

Artur Mas, aquest dimarts a Sabadell. Foto: Juanma Peláez


Actes i mitjans


Públicament, Mas sempre ha dit que no optaria a ser candidat "en un context autonòmic". El líder del PDEcat, quan va deixar pas a Puigdemont davant del veto de la CUP, va anunciar que feia un "pas al costat" -no exactament un pas enrere- i es reservava el dret de tornar a ser cap de llista. El creixement del lideratge de Puigdemont el va deixar en segon pla durant una fase de la legislatura, però la negativa del president a repetir el torna a situar a primera fila. De fet, al llarg de les últimes setmanes -intensificació de l'agenda a banda, com es pot comprovar en el quadre adjunt- ha preguntat a dirigents del PDECat la convenciència -o no- de tornar-se a presentar. També manté cordó umbilical amb el nucli dur del Govern, i farà una gira per les universitats d'Oxford (Regne Unit) i Harvard (Estats Units). Hi acudirà convidat per institucions locals i de la mà del programa internacional de comunicació i relacions públiques Eugeni Xammar del departament de la Presidència de la Generalitat.
 
L'agenda d'Artur Mas des del judici del 9-N
- 6 de febrer: inici del judici al 9-N
- 10 de febrer: final del judici, recepció a Palau i roda de premsa amb Puigdemont
- 12 de febrer: entrevista a TV3 amb Ortega i Rigau
- 13 de febrer: acte sobre la judicialització del procés a l'Ateneu Barcelonès
- 14 de febrer: acte a la Universitat Pompeu Fabra
- 16 de febrer: acte a la Universitat Autònoma de Madrid
- 20 de febrer: sopar del PDECat a Montbrió del Camp
- 21 de febrer: acte de l'Assemblea a Sabadell
- 22 de febrer: acte amb Juan José Ibarretxe a Sant Sebastià
- 25 de febrer: presentació del PDECat a Barcelona
- 27 de febrer: suport a Francesc Homs al Tribunal Suprem
- 1 de març: conferència a la Universitat d'Oxford
- 4 de març: conferència a la Universitat de Harvard
 

Una de les opcions que hi ha damunt la taula, segons va avançar Europa Press i indiquen fonts nacionalistes, és que Mas sigui número u per Barcelona i Puigdemont lideri la llista a Girona. Darrere de l'ex-president hi hauria la consellera de la Presidència, Neus Munté, un nom que en els últims anys ha guanyat molt pes en la cursa successòria. Tampoc és descartable que Munté acabi sent candidata en cas que l'ex-president, si és inhabilitat, ho tingui impossible. "Dependrà del marc jurídic", aventuren alguns dels dirigents consultats.

"Si a mi em demanen el parer, diré que el més pertinent és que Mas sigui candidat amb Puigdemont per Girona", destaca un alt càrrec de la Generalitat. Els altres noms que apareixen com a futurs candidats són el de Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, i Santi Vila, conseller de Cultura. Aquest últim també està vinculat a les primàries que hi haurà a la capital catalana per batre's amb Ada Colau.

Canvi de to

Dirigents consultats assenyalen que, des del "pas al costat" i els mesos posteriors de digestió, Mas ha variat "la perspectiva" i ja no està tan "crispat". "Fixeu-vos en el somriure quan puja les escales del TSJC i saluda el públic: no fa el gest de les quatre barres amb els dits, sinó que aixeca el polze amunt", destaca una font que tracta sovint amb ell. El fet que la CUP, amb qui havia estat molt crític en les negociacions dels pressupostos, hagi donat llum verda als comptes del 2017, també ha ajudat a moderar el to amb els socis independentistes de Junts pel Sí.

Hi ha una escena especialment reveladora que defineix com va viure l'antiga Convergència la decisió de Mas de no renunciar a ser president el gener del 2016. Puigdemont, en rebre'l després del judici al 9-N, va dir que l'escena no s'hauria d'haver produït en aquells termes -Mas com a visitant, ell com a president- perquè el líder del PDECat hauria d'haver seguit a Palau. Una consideració que resumeix bé com l'adéu de fa un any pot acabar-se convertint en un retorn. Tenint en compte, a banda, un altre factor: obrir el meló successori amb un candidat alternatiu podria fer renéixer la pugna entre les famílies que conformen les sigles nacionalistes.
 

Artur Mas, amb el presentador de l'acte, Jofre Llombart. Foto: Juanma Peláez

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació