20
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
12:57h
Miquel Iceta, al congrés del PSC. Foto: Adrià Costa
El PSOE ha aprofitat la crisi oberta amb el PSC arran de la investidura de Mariano Rajoy per guanyar poder d'influència en les decisions que prenen els seus socis catalans. La creació d'una comissió política mixta entre el PSC i el PSOE per "debatre i consensuar" pactes electorals i abordar les discrepàncies que sorgeixen a partir d'ara, dona a Ferraz la clau per interferir en la política d'aliances i en l'autonomia dels seus socis. A la vegada, la creació d'un cens específic per participar a les primàries per triar el secretari general del PSOE permetrà visualitzar que la que ha estat fins ara la segona federació amb més pes dins del socialisme estatal ja no té ni la força ni la capacitat d'influència d'anys enrere.
Miquel Iceta va heretar l'any 2014 un PSC obert en canal que acabava de patir una escissió i que havia enterrat del tot la defensa del dret a decidir del qual sí que n'havia fet bandera anteriorment. Amb ell, començava una etapa de replegament, de ser un partit més petit però més uniforme que ha anat buscant refugi en el PSOE, a qui considera el seu gran talismà per seguir retenint, almenys, més de mig milió de vots a Catalunya. Ara, els socialistes catalans fan un pas més que inevitablement posa en risc la seva quota d'autonomia.
Ho fan després d'haver vist com la gestora del PSOE, que entre bambolines comanda l'andalusa Susana Díaz, posava sobre la taula la possibilitat real de deixar el PSC sense veu ni vot a les primàries per escollir el secretari general previstes pel mes de maig i als òrgans de direcció del partit. Aquest ha estat l'element de pressió perfecte per aconseguir el que feia molts anys que buscava: poder teledirigir amb qui pacte el PSC a Catalunya. L'any 2006 José Luis Rodríguez Zapatero no va poder evitar que José Montilla reedités el tripartit amb ERC i ICV encara que des de Ferraz s'apostava per la sociovergència. Ara, el PSOE que lideri el pròxim secretari general sí que tindrà un artefacte des d'on tindrà la possibilitat de fer saltar pels aires, per exemple, acords amb partits que defensin el referèndum.
Miquel Iceta Foto: Adrià Costa
Evitar el flirteig amb el referèndum
De fet, la gestora del PSOE i en particular Díaz estan especialment preocupats pels eventuals acords que el PSC pugui fer amb el nou partit dels "comuns" que abanderen Ada Colau i Xavier Domènech. En el darrer congrés dels socialistes catalans es va defensar aquesta possibilitat de cara a les pròximes eleccions catalanes. Però aquesta voluntat expressada pel partit d'Iceta desperta recels entre els barons del PSOE, que interpreten que això suposaria que el PSC acabés coquetejant amb la defensa del referèndum. De fet, malgrat que la cúpula de Nicaragua ha posat fins i tot per escrit que no combregaran amb cap acció que doni ales al procés sobiranista, després del trencament de la disciplina de vot al Congrés no van faltar veus dins del PSOE que acusaven el PSC de ser massa tou amb el sobiranisme.
Més enllà de la supervisió dels acords electorals, el PSOE ha permès que finalment el PSC participi en el procés de tria del seu secretari general. Conscient que vetar la seva implicació hauria suposat més entrebancs que avantatges per a Díaz -pendent de fer el pas per optar a liderar el partit-, el socialisme espanyol ha trobat un mecanisme per garantir que els militants catalans votin i, a la vegada, posar en evidència, que ja no són tants. Díaz ja fa temps que fa càlculs per tenir una garantia que pot guanyar les primàries contra Pedro Sánchez i Patxi López, i sap que la militància catalana és la més complicada per a ella. Amb la creació d'un cens específic es busca posar en evidència que el PSC ha perdut força.
La supremacia de la federació andalusa
Dels 17.238 militants que comptabilitza el partit només 9.115 van votar a les primàries per escollir entre Iceta o Núria Parlon. I això que el partit estava en plena efervescència i la militància més mobilitzada que mai. Ara, fonts de la direcció del PSC calculen que la xifra que s'apunti al cens per participar en la tria del líder del PSOE pot ser, fins i tot, menor, quedant per darrere de les federacions d'Euskadi i de Madrid, que tenen una bossa d'afiliats d'uns 18.400 i 15.800, respectivament. La federació andalusa en segueix tenint més de 45.000.
Iceta, un dels dirigents més oficialistes de la història del partit, va intentar treure ferro des del principi a la revisió del protocol de relació que el PSC va segellar amb el PSOE l'any 1978. Considerava que, si es retocava, havien de ser canvis mínims perquè, al seu parer, la convivència ha estat bona durant dècades. Ara la cúpula del partit engega la maquinària per vendre que l'acord amb el PSOE servirà per "reforçar" la relació. De moment, queda reforçada la capacitat de Ferraz d'influir en el marge de maniobra del PSC per triar amb qui s'alia.