19
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
23:33h
Tot i perdre a Barcelona, la joia de la corona des de les municipals de feia quatre anys, Convergència i Unió va guanyar amb solvència els comicis locals del 2015. Van obtenir 668.892 vots i pràcticament 350 alcaldies de forma directa a les urnes. A l'àrea metropolitana les xifres eren molt menys satisfactòries, amb retrocessos importants en localitats grans -L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Cornellà de Llobregat, per exemple-, però el sentiment majoritari a les files nacionalistes era que, malgrat la desfeta a Barcelona, els números eren globalment bons. A mig camí cap a les municipals del 2019, el PDECat -CiU va passar a la història poc després de les últimes locals- es conjura per sortir-ne com a força hegemònica.
Per què són unes eleccions tan rellevants per al futur de la formació, nascuda fa set mesos, tal com es dedueix dels discursos que han fet tots els seus responsables en la constitució del consell d'acció municipal dels nacionalistes? Els motius són diversos. En primer lloc, cal tenir en compte la incertesa existent sobre el procés sobiranista. No només per com acabarà -el referèndum està previst per al setembre del 2017, tot i les continus vetos de l'Estat-, sinó per qui acabarà manant a la Generalitat quan passin les eleccions constituents. Les enquestes situen ERC com a vencedora i, en privat, dirigents del PDECat consultats per NacióDigital ja defensen la necessitat de pactar amb els republicans -en aquest cas, com a segona força parlamentària- per seguir governant.
Passi el que passi, però, els nous responsables del PDECat -amb Marta Pascal i David Bonvehí al capdavant- tenen intenció de resistir -i vèncer- al territori. Pascal, de fet, s'ha referit aquest matí al món municipal de la formació com la "joia de la corona". "És fonamental" guanyar les properes eleccions locals, ha assenyalat la coordinadora general, que dimecres va presentar en una conferència les prioritats de la formació i les parets ideològiques del projecte. "Hi ha d'haver ciència, però també hi ha d'haver carrer", ha ressaltat. Què vol dir, això? Fonamentalment, que cal esclarir bé quines són les bosses de població a les quals dirigir-se per guanyar els comicis, però també fomentar la proximitat per conèixer de primera mà els problemes dels ciutadans.
L'estratègia recorda als temps en què Artur Mas guanyava les eleccions catalanes en número d'escons però veia com el PSC, ERC i ICV-EUiA s'aliaven per governar la Generalitat. CDC, en aquells moments, va optar per una reformulació a fons a nivell local que va portar cares noves a llocs de sortida. Els resultats es van començar a veure l'any 2011, les primeres eleccions municipals guanyades per CiU en tota la història, i van permetre resistir l'avenç d'ERC a les del 2015. Al partit sempre posen el mateix exemple: a Igualada, tradicionalment governada pel PSC, es va posar un jove Marc Castells al capdavant i no només va assolir l'alcaldia el 2011, sinó que quatre anys després governava amb majoria absoluta. Ara, a banda, és membre de l'executiva. A Reus o a Manresa, per exemple, també hi va haver dinàmiques similars.
Planter de dirigents
El PDECat ha posat en marxa una sèrie d'iniciatives per donar a conèixer el projecte en tots els estrats possibles de la societat. Hi ha un cicle obert de conferències sota l'epígraf StartCat, el millor país comença aquí, i Pascal i Bonvehí fan quilòmetres per visitar gran part de les seccions locals i comarcals. "Creieu-vos que el partit som tots", assegura sovint la coordinadora general, cada vegada més ficada en el paper de líder executiva de la formació. Xavier Trias, ex-alcalde de Barcelona, ha demanat explícitament als quadres locals que oblidin les "discrepàncies" i que facin costat als nous lideratges. Un missatge que no és casualitat, ni molt menys.
Al capdavant del consell d'acció municipal s'hi ha situat Marc Solsona, alcalde de Mollerussa -vencedor de les municipals del 2011 i des del 2015 amb majoria absoluta- i diputat de Junts pel Sí. Es tracta del prototip de dirigent que busca el PDECat: jove, amb experiència governamental i política, tenint en compte que ja va ser diputat a Madrid durant quatre anys. El PDECat manté que l'escena local és un planter de primer nivell per anar nodrint de figures l'escena nacional. La direcció executiva, formada per dotze membres, té cinc alcaldes: David Saldoni (Sallent), Lluís Guinó (Besalú), Montserrat Candini (Calella), Albert Batet (Valls) i Marc Castells (Igualada).
Si les eleccions municipals són tan rellevants és també per aquest factor de propulsar lideratges. "Ser forts al territori implicarà tenir força a tot arreu", ressalten a la sala de màquines del partit. Els presidents de cada vegueria han guanyat pes amb el disseny de la nova estructura -assisteixen als comitès nacionals i al consell de coordinació institucional- i a partir de la setmana vinent hi harà deu representants del món local que passaran a formar part de les reunions de la cúpula. La majoria d'ells -Carles Pellicer (Reus), Anna Erra (Vic), Josep Maria Corominas (Olot), Carles Luz (Gandesa), Albert Piñeira (Puigcerdà)- són alcaldes. Senyal inequívoc del poder local dins del PDECat. Bonvehí, coordinador organitzatiu, va ser alcalde de Fonollosa i s'ha guanyat la fama de bon gestor arran de la seva feina al capdavant de CDC al Bages. "La comarca on millor funcionem de Catalunya", destaca un alt dirigent consultat.
De Puigdemont a Barcelona
Puigdemont, que avui ha dit que quan sent "alcalde!" pel carrer encara es gira, ha definit el PDECat com la formació amb més "capil·laritat" al territori. També ha marcat distàncies amb la CUP -"no ens sentim còmodes amb la tribu", en referència a unes paraules d'Anna Gabriel de fa uns mesos- i amb la resta de formacions. Aquesta vegada, per triar caps de llista es faran servir primàries. El reglament ja s'aprovarà en el proper consell nacional, previst per a finals de març. Una de les places on les votacions internes tindran més interès serà a Barcelona, on no hi ha rival clar per a Ada Colau.
"No és impossible guanyar" a la capital catalana, ha dit Xavier Trias, ex-alcalde de la ciutat, en el seu discurs. Joaquim Forn, actual home fort del grup municipal de CiU, té intenció de concórrer a les primàries, cosa que també medita el conseller de Cultura, Santi Vila. Fer un bon paper a Barcelona és fonamental per al PDECat, així com també mantenir-se al territori. La millor certesa per a temps incerts a les files nacionalistes és tenir presència majoritària a bona part dels ajuntaments del país.
Per què són unes eleccions tan rellevants per al futur de la formació, nascuda fa set mesos, tal com es dedueix dels discursos que han fet tots els seus responsables en la constitució del consell d'acció municipal dels nacionalistes? Els motius són diversos. En primer lloc, cal tenir en compte la incertesa existent sobre el procés sobiranista. No només per com acabarà -el referèndum està previst per al setembre del 2017, tot i les continus vetos de l'Estat-, sinó per qui acabarà manant a la Generalitat quan passin les eleccions constituents. Les enquestes situen ERC com a vencedora i, en privat, dirigents del PDECat consultats per NacióDigital ja defensen la necessitat de pactar amb els republicans -en aquest cas, com a segona força parlamentària- per seguir governant.
Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, es dirigeix al consell d'acció municipal del PDECat Foto: PDECat
Passi el que passi, però, els nous responsables del PDECat -amb Marta Pascal i David Bonvehí al capdavant- tenen intenció de resistir -i vèncer- al territori. Pascal, de fet, s'ha referit aquest matí al món municipal de la formació com la "joia de la corona". "És fonamental" guanyar les properes eleccions locals, ha assenyalat la coordinadora general, que dimecres va presentar en una conferència les prioritats de la formació i les parets ideològiques del projecte. "Hi ha d'haver ciència, però també hi ha d'haver carrer", ha ressaltat. Què vol dir, això? Fonamentalment, que cal esclarir bé quines són les bosses de població a les quals dirigir-se per guanyar els comicis, però també fomentar la proximitat per conèixer de primera mà els problemes dels ciutadans.
L'estratègia recorda als temps en què Artur Mas guanyava les eleccions catalanes en número d'escons però veia com el PSC, ERC i ICV-EUiA s'aliaven per governar la Generalitat. CDC, en aquells moments, va optar per una reformulació a fons a nivell local que va portar cares noves a llocs de sortida. Els resultats es van començar a veure l'any 2011, les primeres eleccions municipals guanyades per CiU en tota la història, i van permetre resistir l'avenç d'ERC a les del 2015. Al partit sempre posen el mateix exemple: a Igualada, tradicionalment governada pel PSC, es va posar un jove Marc Castells al capdavant i no només va assolir l'alcaldia el 2011, sinó que quatre anys després governava amb majoria absoluta. Ara, a banda, és membre de l'executiva. A Reus o a Manresa, per exemple, també hi va haver dinàmiques similars.
Planter de dirigents
El PDECat ha posat en marxa una sèrie d'iniciatives per donar a conèixer el projecte en tots els estrats possibles de la societat. Hi ha un cicle obert de conferències sota l'epígraf StartCat, el millor país comença aquí, i Pascal i Bonvehí fan quilòmetres per visitar gran part de les seccions locals i comarcals. "Creieu-vos que el partit som tots", assegura sovint la coordinadora general, cada vegada més ficada en el paper de líder executiva de la formació. Xavier Trias, ex-alcalde de Barcelona, ha demanat explícitament als quadres locals que oblidin les "discrepàncies" i que facin costat als nous lideratges. Un missatge que no és casualitat, ni molt menys.
Al capdavant del consell d'acció municipal s'hi ha situat Marc Solsona, alcalde de Mollerussa -vencedor de les municipals del 2011 i des del 2015 amb majoria absoluta- i diputat de Junts pel Sí. Es tracta del prototip de dirigent que busca el PDECat: jove, amb experiència governamental i política, tenint en compte que ja va ser diputat a Madrid durant quatre anys. El PDECat manté que l'escena local és un planter de primer nivell per anar nodrint de figures l'escena nacional. La direcció executiva, formada per dotze membres, té cinc alcaldes: David Saldoni (Sallent), Lluís Guinó (Besalú), Montserrat Candini (Calella), Albert Batet (Valls) i Marc Castells (Igualada).
Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i president del consell d'acció municipal del PDECat Foto: PDECat
Si les eleccions municipals són tan rellevants és també per aquest factor de propulsar lideratges. "Ser forts al territori implicarà tenir força a tot arreu", ressalten a la sala de màquines del partit. Els presidents de cada vegueria han guanyat pes amb el disseny de la nova estructura -assisteixen als comitès nacionals i al consell de coordinació institucional- i a partir de la setmana vinent hi harà deu representants del món local que passaran a formar part de les reunions de la cúpula. La majoria d'ells -Carles Pellicer (Reus), Anna Erra (Vic), Josep Maria Corominas (Olot), Carles Luz (Gandesa), Albert Piñeira (Puigcerdà)- són alcaldes. Senyal inequívoc del poder local dins del PDECat. Bonvehí, coordinador organitzatiu, va ser alcalde de Fonollosa i s'ha guanyat la fama de bon gestor arran de la seva feina al capdavant de CDC al Bages. "La comarca on millor funcionem de Catalunya", destaca un alt dirigent consultat.
De Puigdemont a Barcelona
Puigdemont, que avui ha dit que quan sent "alcalde!" pel carrer encara es gira, ha definit el PDECat com la formació amb més "capil·laritat" al territori. També ha marcat distàncies amb la CUP -"no ens sentim còmodes amb la tribu", en referència a unes paraules d'Anna Gabriel de fa uns mesos- i amb la resta de formacions. Aquesta vegada, per triar caps de llista es faran servir primàries. El reglament ja s'aprovarà en el proper consell nacional, previst per a finals de març. Una de les places on les votacions internes tindran més interès serà a Barcelona, on no hi ha rival clar per a Ada Colau.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en un acte del PDECat aquest dissabte Foto: PDECat
"No és impossible guanyar" a la capital catalana, ha dit Xavier Trias, ex-alcalde de la ciutat, en el seu discurs. Joaquim Forn, actual home fort del grup municipal de CiU, té intenció de concórrer a les primàries, cosa que també medita el conseller de Cultura, Santi Vila. Fer un bon paper a Barcelona és fonamental per al PDECat, així com també mantenir-se al territori. La millor certesa per a temps incerts a les files nacionalistes és tenir presència majoritària a bona part dels ajuntaments del país.