1 de 10
ATENCIÓ SOCIAL

Un informe de Colau revela que més de la meitat del pressupost social del 2015 estava externalitzat

En l'any del canvi de govern, l'Ajuntament destinava fins a 120 dels 223 milions de despesa social a contractes externs | Malgrat que BComú ha fet una aposta per la remunicipalització, no hi ha hagut encara canvis substancials en els recursos destinats a externalitzacions

per Cristina Allué, 19 de febrer de 2017 a les 09:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Una cuidadora del tercer sector amb una usuària de teleassistència Foto: Suara


Les empreses externes van gestionar a Barcelona el 54% del pressupost de serveis socials durant l’any de transició entre el govern de Xavier Trias i el d'Ada Colau. En total, durant el 2015, el consistori va externalitzar contractes per import de 120 milions d’euros. Així es dedueix de la base de dades que NacióDigital té en exclusiva en un format obert, fet que facilita la seva anàlisi. L’informe, que la CUP va sol·licitar al consistori i que va publicar al seu web en pdf, recull detalladament tots els contractes externalitzats que estaven vigents el 2015. Aquell any, el pressupost total de serveis socials era de 223 milions, segons la Gerència de Drets Socials del consistori, una xifra que inclou la despesa diària de funcionament dels serveis però no les inversions.


Tot i que aquest informe conté d’origen algunes inexactituds -errors en les dates dels contractes o noms i imports incomplets- permet obtenir per primer cop una fotografia prou precisa de les despeses que el consistori externalitza. Això ha d’ajudar el govern de Colau a revisar el model de gestió pública per millorar les condicions laborals dels seus treballadors. De fet, l’executiu municipal ha començat tímidament a internalitzar alguns d’aquests serveis, com ara la gestió de tres escoles bressol i el circuit d’atenció a les dones víctimes de violència masclista.

A més, el 2017 la partida s’ha ampliat fins als 331 milions, mentre que la quantitat per a empreses externes no ha variat significament. L’augment de la despesa social s’explica, sobretot, per l’increment de les beques menjador o ajuts contra la pobresa energètica. Però malgrat l’increment del pressupost i la voluntat de Barcelona en Comú de canviar el model de gestió, la partida més important de l'àmbit social, el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), continua externalitzada, i ho estarà almenys fins que finalitzi el contracte a finals del 2017, amb possibilitat que es prorrogui dos anys més.

 
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'USUARIS DELS SERVEIS SOCIALS

 
Només el SAD va representar el 2016 una despesa final d’uns 70 milions d’euros (una mica més que l'import adjudicat), distribuïts en quatre contractes que es reparteixen la cooperativa Suara i les empreses privades Clece i Valoriza. L’altra gran partida externalitzada de serveis socials és el servei de teleassistència, que gestiona l’empresa Tunstall Televida. El gran volum de treballadores socials i l’increment progressiu del nombre de persones que sol·liciten l’ajut tampoc posen gens fàcil al govern de Colau acomplir el seu objectiu de “remunicipalització”.


El total de la plantilla dedicada al SAD és d’unes 3.200 treballadores socials, el que suposa gairebé el 70% del gruix del personal que treballa per a empreses externes en l'àmbit de l'atenció social. En el cas de la teleassistència és d’unes 206 treballadores, segons l'informe d'externalitzacions que va difondre el consistori. La majoria de llocs de treball d'aquests serveis estan coberts per dones. Pel que fa al nombre d’usuaris que reben ajut a domicili ha passat dels 19.584 als 21.676 en tan sols un any, tal com mostra la gràfica superior. En el cas de la teleassistència, aquesta xifra ha passat dels 77.311 usuaris als 81.239.

El complex engranatge dels concursos de serveis socials

De moment, l’únic canvi que ha fet el govern de Colau per introduir millores en la contractació ha estat incloure clàusules socials en els plecs que treu a concurs, és a dir, requeriments que les empreses que concursen han de complir si volen guanyar, i que suposen, entre altres, enfortir les condicions laborals, com ara pagar els treballadors per sobre del conveni col·lectiu.

A més, també ha modificat la puntuació dels projectes, tal com ha succeït en el darrer concurs per a la gestió de l’atenció domiciliàriaNacióDigital ha tingut accés en exclusiva als resultats, que es resumeixen a la taula inferior. Amb la crisi, l'oferta econòmica va guanyar molt de pes a l'hora d'adjudicar contractes, fins al 40%. Ara, en canvi, aquesta part ha tornat a ser del 20%. Tot i així, això no ha evitat que les empreses privades puguin guanyar els concursos amb ofertes més barates. Així ha ocorregut amb Clece i Valoriza, que van guanyar els dos contractes de l’atenció domiciliària que ostentava l’entitat social ABD.
 
COM ES VA AVALUAR L'ÚLTIM CONTRACTE DEL SAD?

 
De fet, ABD ja va acabar perdent diners amb l'anterior contracte, i hauria desitjat que s'acabés abans d'hora, tal com explica la seva gerent, Àngels Guiteras. Malgrat no tenir una finalitat lucrativa, Guiteras adverteix que “cap entitat vol perdre diners”, i es queixa de la pressió dels últims anys per fer més amb menys. “Avui continua havent-hi retallades, perquè cada vegada que es fa un concurs sobre atenció a les persones guanya el que ho fa més barat sobre el preu que s’estava aplicant anteriorment”, critica.

Així, tal com mostra la taula, quan les entitats del tercer sector guanyen el concurs, obtenen generalment millors puntuacions que quan guanyen les empreses privades. Tot i així, a l’apartat econòmic, les privades acostumen a tenir puntuacions més altes. A més, quan les entitats socials obtenen l’adjudicació, el preu no és el més baix de les ofertes que s’han presentat, més aviat al contrari. En canvi, quan guanyen les privades, ho fan habitualment amb l’oferta més econòmica.

En el cas de l’atenció domiciliària, però, això no vol dir que el preu del servei hagi anat a la baixa com assegura Guiteras, perquè el preu per hora ha augmentat el darrer any i el nombre d’hores també, tal com assegura el gerent de Drets Socials del consistori, Ricard Fernández. Així ho constaten des de la cooperativa Suara, els portaveus de la qual expliquen que “cada concurs és diferent i ha anat fluctuant a l’alça i a la baixa els darrers anys”. Així que, malgrat el preu d’adjudicació, si l’empresa ha de realitzar més hores de les previstes, el consistori paga la diferència. Així s'entén la distància entre el preu adjudicat en el concurs i el que finalment cobra l'empresa o l'entitat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació