Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

CAS NÓOS

El millor escenari per a Urdangarin després de la sentència: llibertat sense fiança i presó ajornada

Horrach ha anat estovant la seva petició: de demanar inicialment 19 anys i mig de presó per al cunyat de Felip VI a reclamar una fiança que ni tan sols ha estat acceptada | Tots els encausats reben una pena menor que la que demanava el ministeri fiscal

per Sara González, 23 de febrer de 2017 a les 16:47 |
Iñaki Urdangarin, sortint de l'Audiència de Palma | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Amb aquesta sentència es demostra que la justícia és igual per a tots els ciutadans", va dir divendres l'advocat de la infanta Cristina de Borbó, Miquel Roca i Junyent, just quan es va conèixer la sentència del cas Nóos. El veredicte: sis anys i tres mesos de presó per a Iñaki Urdangarin i vuit anys i mig pel seu ex-soci Diego Torres, però absolució dels delictes fiscals per a la infanta Cristina, que només ha d'assumir la sanció econòmica com a responsable a títol lucratiu. Les penes imposades van ser totes per la franja baixa. Quasi una setmana després, l'escenari ha fet un viratge i l'Audiència de Palma ha conclòs que Urdangarin i Torres poden gaudir de llibertat provisional sense fiança i ajornar la seva entrada a la presó. Ni tan sols ha estat acceptada la fiança de 200.000 euros que demanava per a l'ex-duc de Palma el fiscal Pedro Horrach. 

Que Urdangarin té l'aval de la justícia per endarrerir la seva entrada a la presó ha coincidit en un matí farcit de notícies judicials: la Fiscalia ha interposat una nova querella contra Carme Forcadell per desobediència i prevaricació, i l'Audiència Nacional ha condemnat a sis anys de presó l'ex-president de Caja Madrid, Miguel Blesa, i a quatre anys i sis mesos de presó l'ex-president de Bankia i ex-ministre d'Economia Rodrigo Rato pels delictes d’apropiació indeguda en el cas de les targetes black. 


Així doncs, de moment, cap dels protagonistes de la trama que va aconseguir adjudicacions a dit aprofitant el nom de la corona -i que amagaven els diners a paradisos fiscals- compliran condemna entre reixes. Tot això, després que tant el PP com el PSOE proclamessin que l'estat de dret "funciona" i que ho fa en igualtat de condicions per a tothom després que es fes pública la sentència.

A continuació, la radiografia de en quina situació queden els principals protagonistes del cas Nóos després de les darreres novetats judicials.


Iñaki Urdangarin pot continuar vivint a Suïssa

La Fiscalia demanava 19 anys i mig de presó per a ell. Manos Limpias, 26 anys i mig. Per tant, semblava que la sentència havia de ser molt més contundent amb l'ex-duc de Palma. Finalment, pels delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d'influències i dos delictes més contra la Hisenda pública li han caigut al damunt sis anys i tres mesos de presó. Fins i tot la seva defensa n'estava sorpresa, ja que calculaven que li cauria una pena de 8 o 9 anys. Ara, però, l'escenari encara és millor per al marit de la infanta perquè s'ajorna la seva entrada a la presó. Podrà continuar vivint a Ginebra -no li han retirat el passaport- i només haurà de comparèixer un cop al mes davant de les autoritats judicials de Suïssa.


Horrach no va recórrer demanant una condemna més dura. De fet, només havia demanat llibertat sota fiança de 200.000 euros. Finalment, però, ni presó immediata ni fiança a l'espera que la sentència esdevingui ferma o bé sigui rectificada pel Tribunal Suprem perquè estima el seu recurs.

Urdangarin va concentrar bona part dels esforços de la seva defensa en protegir la infanta Cristina i a desvincular els seus negocis de la Casa Reial. Ni ell ni la seva defensa calculaven, però, que el resultat final seria tan benèvol amb l'ex-duc.

La infanta Cristina respira tranquil·la. La Zarzuela, també

Els minuts d'espera de la sentència, que es van allargar més del compte, devien ser d'infart per a la germana gran del rei Felip. Finalment, però, va aconseguir l'absolució que desitjava i pot respirar tranquil·la. L'argument de no saber què feia el seu marit amb els seus negocis, malgrat que ella era propietària del 50% d'una de les societats que amagaven diners en paradisos fiscals, ha estat efectiu. També ho ha estat, evidentment, la càrrega que suposava condemnar un membre de la família reial amb totes les conseqüències que això hagués tingut per a la monarquia. 

En el cas de la infanta Cristina, el fiscal Pedro Horrach jugava al seu favor. De fet, va intentar per totes les vies que no fos encausada pel jutge Castro. No ho va aconseguir. Joan Carles I va planificar la seva abdicació enmig de tot l'escàndol per començar a netejar la imatge de la monarquia. Però Cristina de Borbó va acabar asseguda al banc dels acusats. 

Només l'acusació popular, exercida pel sindicat ultradretà Manos Limpias, demanava vuit anys de presó per a la infanta. La Fiscalia reclamava quasi 600.000 euros en concepte de responsabilitat civil a títol lucratiu, mentre que l'Advocacia de l'Estat en demanava 160.000. El tribunal finalment imposa a la infanta 265.000 euros de manera conjunta amb el seu marit en concepte de responsabilitat civil. El resultat, però, és que l'Audiència li haurà de tornar uns 370.000 euros, la diferència respecte els 587.000 que va avançar el desembre de 2014. Pràcticament, la millor notícia que podia rebre Cristina de Borbó -i la Casa Reial- donades les circumstàncies.

 

Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó entrant a l'Audiència de Palma, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press
 

Diego Torres, l'ex-soci dolgut i amb la pena més alta, però també en llibertat

Diego Torres va ser el soci d'Urdangarin a l'Institut Nóos, però s'ha acabat emportant una condemna pitjor que la de l'ex-duc de Palma: vuit anys i mig de presó, pràcticament la meitat del que demanava la Fiscalia per a ell. Com Urdangarin, però,  també ha quedat en llibertat provisional però amb la prohibició de sortir de l'estat espanyol. Per això, haurà d'entregar el seu passaport i haurà de presentar-se al jutjat més proper al seu domicili el dia 1 de cada mes.

De ser còmplices en negocis obscurs facturant des de Nóos, que suposadament no tenia afany de lucre, a empreses controlades per Urdangarin i Torres que amagaven els diners en paradisos fiscals, els dos van passar a ser els pitjors enemics davant del jutge.

De fet, va ser Torres qui, quan va detectar que l'estratègia d'Urdangarin era carregar totes les tintes sobre seu, va treure tota l'artilleria per intentar demostrar que la Casa Reial estava al corrent del tipus de negoci que feia Urdangarin. Durant la fase d'instrucció del cas va fer públics correus electrònics que vinculaven la institució a les activitats del marit de la infanta.

Jaume Matas, l'ex-president que va saber pactar amb Fiscalia

Jaume Matas va ser hàbil. Quan se les va veure a venir, va vendre's per 862.000 euros el palauet que tenia a Palma per reparar els danys causats. Es va declarar culpable de no haver controlat els diners públics que va acabar embutxacant-se Urdangarin i Torres. I li va funcionar. La Fiscalia va rebaixar la petició de pena contra ell per l'atenuant de reparació de danys i confessió. Gràcies a aquesta jugada, sobre l'ex-president balear només han recaigut tres anys i vuit mesos de presó, a més dels set d'inhabilitació per prevaricació i frau. Una condemna tèbia tenint en compte que Horrach va rebaixar els onze anys de presó inicials a cinc.

L'Audiència de Palma considera provat que el govern de les Illes Balears, aleshores encapçalat per Matas, va contractar Urdangarin i Torres a través d'una una empresa participada al 50% per ells i l'Institut Nóos per organitzar els Illes Balears Fòrum dels anys 2005 i 2006 prescindint de la tramitació legal aplicable. Segons les magistrades, la decisió va ser presa unilateralment per Matas a causa de la influència del cunyat del rei Felip VI. 
 

L'expresident del govern balear Jaume Matas a l'Audiència de Palma, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN


Pedro Horrach, el fiscal ambivalent que ha rebaixat la pressió

Horrach ha jugat un paper curiós en el cas Nóos. Si bé va anar de la mà de Castro amb determinació al principi de la instrucció del cas Nóos, van partir peres quan el jutge va decidir que era pertinent encausar la infanta. Generalment la Fiscalia acostuma a ser dura amb els encausats, però en aquest cas Horrach no veia prou motius per encausar-la i per això sol·licitava l'absolució de la infanta.

Amb la resta d'encausats, com el mateix Urdangarin, el fiscal ha estat dur. La prova és que demanava 19 anys i mig de presó per a ell. Divendres es donava per fet que l'enviaria ja a la garjola, però res més lluny de la realitat. Finalment, ni ha presentat recurs per demanar una pena més gran per a l'ex-duc ni ha considerat que hagi d'entrar amb caràcter immediat a la presó. Només ha sol·licitat llibertat sota fiança de 200.000 euros. I ni això ha acceptat l'Audiència de Palma. 

José Castro, el pitjor malson de la Casa Reial

El jutge José Castro ha estat un malson per a la Casa Reial. Des d'un principi va mostrar determinació a l'hora d'instruir el cas i d'asseure al banc dels acusats, si ho considerava oportú, la filla gran del rei Joan Carles. Així ho va fer. El passat divendres ja va confessar que no esperava una sentència com aquesta amb tantes absolucions.

Amb fama d'infatigable, Castro, que està a punt de fer 70 anys, va ser l'assot de Matas. El cas Palma Arena li va caure a les mans quan quasi estava en edat de jubilació i va decidir allargar la seva vida laboral per poder instruir tot el macro-cas. Sempre serà recordat, però, per ser el primer jutge d'Espanya que va imputar un membre de la família reial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació