PROCÉS CATALÀ

Puigdemont i Junqueras acceleren per tenir a punt la maquinària del referèndum l'1 de juny

L'horitzó del setembre segueix vigent, però diverses fonts consultades assenyalen que cal que estigui tot preparat en tres mesos i mig per si pertoca avançar la votació | El cens informatitzat, en mans del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), ja està "molt avançat" | El contingut de la pregunta serà objecte de negociació entre Junts pel Sí i la CUP durant les properes setmanes

per Oriol March , 19 de febrer de 2017 a les 22:24 |
El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras es dirigeixen a la reunió del Govern | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern, com assegurava aquest dijous el president Carles Puigdemont en l'homenatge de Junts pel Sí a Muriel Casals, treballa "amb discreció i eficàcia" en el referèndum d'autodeterminació plantejat a finals de setembre en seu parlamentària. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras -encarregat amb el conseller Raül Romeva de la logística de la votació- tenen previst que els preparatius estiguin enllestits "a principis de juny".

Això no vol dir que la votació es digui a terme aquell mateix mes o al juliol -una data que genera rebuig per la proximitat amb les vacances d'estiu-, però les fonts consultades indiquen que tenir-ho tot llest d'aquí a tres mesos i mig permet tenir la capacitat política i tècnica "de prémer el botó" si és necessari.


"Es va avançant i la feina s'està fent", ressalten veus governamentals consultades. Un dels aspectes que està "pràcticament tancat", segons diverses fonts, és el "cens informatitzat" que es farà servir el dia de la votació. Aquestes tasques s'estan duent a terme al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), un organisme que depèn del departament de Presidència però que compta amb la col·laboració d'altres conselleries. El CTTI ha tingut protagonisme al llarg de les últimes setmanes perquè el seu paper va ser clau en la jornada de participació del 9-N. El seu ex-responsable, Jordi Escalé, va haver de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
 

Puigdemont i Junqueras, en una reunió del consell executiu Foto: ACN


La qüestió del cens, per tant, està ja "en la recta final". "Tot s'està preparant com toca", destaquen fonts governamentals, que malgrat tot prefereixen no posar terminis estrictes a la preparació de la votació. L'horitzó amb què es treballa és la de principis de juny, però sempre s'insisteix que hi ha "aspectes externs" que poden influir. Dos dels aspectes que centren aquestes setmanes el debat sobre el referèndum és el paper dels Mossos d'Esquadra -que ja ha aparegut en algunes reunions en l'àmbit de Junts pel Sí- i dels funcionaris.

Sobre aquest darrera aspecte, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Intersindical-CSC ja han posat en marxa una campanya amb els treballadors públics per desactivar les amenaces que arribaran de l'Estat a mida que s'acosti la votació. En el cas de la policia catalana, les declaracions d'aquest diumenge de director de la Policia, Albert Batlle, sobre què faria si li ordenen detenir polítics (alguns mitjans han interpretat que arribat el cas detindria la presidenta del Parlament) els situen de nou al punt de mira.


A l'espera de les inhabilitacions

Tot i que hi ha dirigents sobiranistes que donen per fet un avançament de la votació arran de les inhabilitacions que presumiblement arribaran en els propers mesos (la més rellevant en aquest sentit seria la de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per estar en exercici del càrrec), el pla principal és que el referèndum sigui al setembre. S'ha de tenir en compte que caldrà una campanya institucional d'un mes de durada que comandarà el departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de Romeva. El conseller, de fet, és responsable de l'apartat de participació del referèndum i es preveu que tingui protagonisme en tot el disseny governamental del procés constituent. Un procés, per descomptat, que només es duria a terme en cas de victòria del sí.
 

Forcadell, a la sortida de la seva declaració al TSJC. Foto: Adrià Costa


Abans de tot plegat, però, cal saber la data exacta. La gran incògnita és saber quin serà el futur judicial de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha vist com aquesta setmana el Tribunal Constitucional li obria una nova via penal arran de les resolucions sobre el referèndum aprovades al debat de política general. El 16 de desembre va declarar per primera vegada davant del TSJC amb el suport del sobiranisme en ple, que aposta per mantenir-la al capdavant del Parlament si és inhabilitada. En tot cas, una hipotètica sentència condemnatòria es pot elevar al Tribunal Suprem, on podria passar entre sis i dotze mesos abans de ser ferma.

La pregunta i el factor Rajoy

Un dels aspectes que no està resolt i que es negociarà al llarg dels propers mesos serà la pregunta del referèndum, que Puigdemont vol "clara" i "binària". Es preguntarà sobre un Estat independent o sobre una República catalana? "Hi haurà debat", pronosticava aquest dimecres Anna Gabriel, diputada de la CUP, en un dinar informatiu organitzat pel diari El Punt Avui on també hi era el president. "El resultat serà inequívoc perquè la pregunta també ho serà", mantenen fonts parlamentàries. La votació estarà emparada per la llei de transitorietat política, que s'aprovarà per terminis: una primera fase per donar cobertura a la votació, i la resta en cas que guanyi el .

Les mateixes fonts parlamentàries consultades assenyalen que cal tenir en compte una variable fonamental en tot el procés: la reacció del govern espanyol. Mariano Rajoy ha passat en poques setmanes del diàleg a plantejar-se mesures coercitives per evitar el referèndum. Puigdemont i el seu Govern tornaran a ser advertits -individualment, per evitar confusions com el 9-N- que seguir el camí traçat pel Parlament suposaria desobeir els designis del Constitucional. "Cada cop que ens vinguin a advertir s'hi trobaran càmeres i somriures", resumeixen sovint a Palau. Qualsevol presumpte acostament de la Moncloa exclou la consulta.
 

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, al Parlament Foto: Adrià Costa


Alts dirigents de Junts pel Sí consultats destaquen que la "certesa" sobre la celebració del referèndum farà que l'estratègia de la Moncloa passi per "deslegitimar" la votació que es faci. "Ja podem anar amb cura i que hi vagi més gent que al 9-N", determina un dirigent. "La guerra estarà a l'hora de veure quanta gent vota", manté una font convençuda que el referèndum es farà, de manera que el problema vindrà a "l'hora d'implementar el resultat". El Govern ha demanat a Europa que intervingui, però de moment el silenci -neutral, segons els més optimistes- és l'única resposta. L'objectiu, però, és que tot estigui llest a principis de juny. El "referèndum o referèndum" segueix sent la consigna tot i les veus que apunten a noves eleccions a la tardor.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació