ATENCIÓ SOCIAL

​Colau rectifica i ja pensa en fer atenció a domicili sense prescindir de la privada

BComú havia promès en el seu programa electoral "municipalitzar" el servei per a la gent gran, però ara el govern municipal també estudia una fórmula mixta públic-privada | El gerent de Drets Socials, Ricard Fernández, admet que seria "molt difícil" la gestió directa municipal de les 3.000 treballadores de l'ajuda a domicili | El principal motiu per internalitzar els serveis socials és "dignificar" les condicions laborals i evitar caure en conflictes com el de la teleassistència

per Jordi Bes, 19 de febrer de 2017 a les 09:00 |
La Sonia acompanya l'Antonia, una usuària d'atenció domiciliària de gairebé 90 anys | Jordi Jon Pardo
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El servei d'atenció domiciliària és el buc insígnia de les polítiques socials de l'Ajuntament de Barcelona: és el contracte més gran, amb unes 3.200 treballadores, uns 21.000 usuaris atesos i una despesa anual d'uns 70 milions d'euros. BComú, el partit d'Ada Colau, va prometre en el seu programa electoral "municipalitzar" el servei, però aquesta no és l'única fórmula per millorar-ne la gestió que explora el gerent de Drets Socials, Ricard Fernández, que té l'encàrrec de l'alcaldessa de definir un nou model d'atenció domiciliària.

Ara com ara internalitzar el servei és "legalment impensable", segons el gerent, perquè la contractació pública està limitada per les polítiques d'austeritat de l'estat espanyol. El govern de Colau també estudia un altra opció, la d'incrementar la presència pública sense prescindir de l'empresa privada. Segons ha avançat Fernández a NacióDigital, es tractaria d'un model "de cooperació públic-privada", a mig camí entre l'externalització vigent i una prestació directa del consistori, que és com havia nascut el servei, però del qual l'Ajuntament va cedir-ne la gestió diària.


Fins al febrer de l'any passat, prestaven el servei les entitats del tercer sector Suara i l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), però aquesta última va perdre el darrer concurs en benefici de dues empreses mercantils: Clece, empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez; i Valoriza Servicios a la Dependencia, del grup Sacyr. El nou contracte, que s'ha adjudicat per un total de 113,5 milions d'euros, s'allarga fins al 31 de desembre d'aquest any, i es pot prorrogar dos anys més. Suara manté la gestió en sis districtes i les dues altres empreses es reparteixen els quatre que tenia ABD.

Definir un nou model és una prioritat del mandat

La reflexió sobre el nou model de gestió abasta tots els serveis, com ara la teleassistència, però l'atenció domiciliària és la prioritat de l'àrea de Drets Socials, la qual està capitanejada per la tercera tinent d'alcalde, Laia Ortiz (ICV). "En aquest mandat ho hem de resoldre, i procurant el màxim acord amb les treballadores, els seus sindicats i les empreses", ha afirmat el gerent. Es mostra convençut del fet que, malgrat que ja s'està gairebé a l'equador del mandat, "pot donar temps d'executar" la decisió que es prengui sobre l'ajuda a domicili. Com a mínim, posar-la en marxa.

Les remunicipalitzacions s'han convertit en l'objectiu del mandat en molts ajuntaments catalans. En el programa electoral de BComú, a la pàgina 43, apareix un punt amb les promeses de Colau sobre l'atenció domiciliària, i que s'encapçala amb l'enunciat: "Posar la cura al centre de la política i municipalitzar el servei d'atenció domiciliària". En concret, s'hi preveu "definir un pla d'actuació i viabilitat per assolir la municipalització del SAD", que són les sigles del servei, a més d'altres mesures com fixar un preu/hora del servei que garanteixi un salari digne.


El gerent de Drets Socials, Ricard Fernández, admet que, ara com ara, internalitzar el servei és "legalment impensable" perquè la contractació pública està limitada per les polítiques d'austeritat de l'estat espanyol

Recuperar una gestió 100% municipal xoca ara amb les limitacions legals a la contractació pública, però també implicaria dificultats afegides. Fernández reconeix que és "molt difícil" sumar 3.200 treballadores a un ajuntament que ja en té 12.000, i més per la flexibilitat que demanda el servei, qualitat que no sol caracteritzar l'administració pública. A l'atenció domiciliària s'hi poden donar moltes casuístiques laborals que obliguen a actuar amb rapidesa, com quan algú es posa malalt o fa vacances i cal suplir-lo, però també derivades dels usuaris, com quan comuniquen a última hora, fins i tot amb la treballadora a la porta, que aquell dia no els cal el servei perquè ja hi ha un familiar.
 

La Sonia i l'Antonia a l'entrevista per NacióDigital. Foto: Jordi Jon Pardo


A parer del gerent, cobrir el servei amb funcionaris té un efecte previsible: "És difícil que sigui tan eficaç" com ara. D'altra banda, el mateix govern de Colau sol argüir l'estalvi com un dels motius per municipalitzar serveis com l'aigua, però no és el cas de l'àmbit social, afirma Fernández. La part més cara d'aquest servei són els treballadors, de manera que internalitzar-los suposa automàticament un increment del cost, i és que un treballador municipal sol cobrar més que el d'una empresa externa.

Malgrat que ara sigui inviable una municipalització, Fernández assegura que encara no s'ha pres una decisió. "Sigui quina sigui la llei, estem mirant quines fórmules són possibles, i no hem tancat cap de les possibilitats", assegura. Malgrat això, tampoc se sent còmode amb el model d'externalització vigent. "Jo no puc estar satisfet quan les treballadores que fan 37 hores a la setmana cobren 950 euros nets", ressalta. I afegeix: "Em semblen que són condicions que no podem dir que no són un problema nostre".

Així, si es vol canviar el model, tot apunta que s'hagi d'optar per la cooperació públic-privada. Aquesta via hauria de permetre, segons Fernández, que "bona part de l'organització i flexibilitat sigui garantida per empreses que tenen més experiència i capacitat de fer-ho", però alhora que l'Ajuntament "participi plenament en la direcció diària del servei" i de les millores tecnològiques. La finalitat seria garantir la qualitat, si bé ara ja està assegurada a jutjar per les elevades notes de les enquestes als usuaris, i especialment "les condicions de dignitat del treballador", remarca.

"Estem mirant quines fórmules són possibles, i no hem tancat cap de les possibilitats", assegura Fernández, que té l'encàrrec de Colau de definir un nou model d'atenció domiciliària

El gerent barceloní aporta un exemple per avalar aquest model públic-privat. Es tracta de SBD Lloguer Social, una empresa mixta que es va crear a Sabadell per promoure habitatge de lloguer. L'Ajuntament posa el sòl, i el seu soci a la companyia, Cevasa, duu la gestió industrial, cosa que ha permès construir centenars d'habitatges. "Els objectius públics es compleixen bé, i probablement millor que si tot passés únicament per una empresa pública", assegura Fernández. De fet, Colau vol crear una iniciativa similar per incrementar el parc públic de lloguer social.

El tercer sector social veu inviable la remunicipalització

Des del tercer sector social es veu inviable remunicipalitzar l'ajuda domiciliària, i els arguments no disten gaire dels que reconeix Fernández: la dimensió del servei i que ha de ser molt flexible. "Jo no ho faria", afirma amb rotunditat la gerent de l'associació ABD, Àngels Guiteras, qui també havia presidit la Taula del Tercer Sector Social. Acumula una dilatada experiència en el servei: ABD va assumir-ne una part per primer cop el 1998, i l'ha gestionat fins a 11 anys. Segons Guiteras, de tots els serveis d'atenció a les persones, l'ajuda a domicili és el que suposa "la gestió més complexa". En la seva opinió, "té camí de millora, però no passa per funcionaritzar els treballadors i la gestió".
 

La Sonia i l'Antonia a l'entrevista per NacióDigital. Foto: Jordi Jon Pardo


Considera que cal canviar els criteris de contractació, i reivindica l'experiència acumulada per les entitats del tercer sector en la prestació de serveis socials davant de "l'intrusisme professional", és a dir, que empreses que pertanyen a grans grups constructors s'adjudiquin l'atenció domiciliària, com Clece i Valoriza en l'últim concurs. "Els serveis d'atenció a les persones s'haurien de portar preferentment per les entitats del tercer sector social, i mentre no canviem les regles del joc aniran passant aquestes coses", reclama.

En el mateix sentit, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, defensa la gestió de les entitats socials a Barcelona. "Comparar serveis d'atenció a les persones amb la gestió de l'aigua, que el consistori també planteja municipalitzar, és confondre debats. Creiem que el camí és el de la concertació social, és a dir, que es prioritzin les empreses del tercer sector", argumenta. També reclama que el Govern acceleri l'aprovació de la nova legislació que hauria de contemplar aquesta possibilitat. A més, afegeix que no és estrany que empreses privades, com Clece o Valoriza, s'interessin per la gestió de serveis socials, perquè "amb la crisi, l'obra pública on feien negoci s'ha enfonsat, mentre que els serveis d'atenció a les persones aniran en augment els propers anys".

"[L'atenció domiciliària] té camí de millora, però no passa per funcionaritzar els treballadors i la gestió", afirma Àngels Guiteras, gerent de l'associació ABD i ex-presidenta de la Taula del Tercer Sector Social

A l'altra banda de la discussió, tant Clece com Valoriza defensen la seva gestió i neguen que siguin alienes a l'atenció social, mitjançant respostes per escrit. Clece destaca que la seva aportació al sector dels serveis socials "no és nova", ja que l'any 2000 va decidir diversificar la seva activitat i des de llavors la seva presència en aquest àmbit "ha estat creixent en tots els mercats": gestiona serveis que sumen més de 136.000 beneficiaris entre Espanya i el Regne Unit, dels quals uns 4.000 a Barcelona. A la capital catalana ja va gestionar dues de les quatre zones de l'atenció domiciliària en el període 2009-13.

En la seva opinió, en aquests 15 anys "ha demostrat la capacitat de gestió; la qualitat dels serveis, avalada pel grau de satisfacció de clients i usuaris, la sensibilitat i l'especialització que requereix aquesta activitat". Clece avisa l'Ajuntament que, si opta per remunicipalitzar el servei, ha de tenir present que "la transició requeriria uns terminis adequats" per garantir aspectes com l'assistència, l'eficiència i la qualitat perquè resulti una alternativa diferencial a l'externalització. "No es tracta de demonitzar uns o altres", sinó que l'usuari rebi el servei amb els mateixos estàndars de qualitat, independentment del model de gestió, defensa.

Valoriza presta serveis d'ajuda a domicili a més de 30.000 persones, de les quals 3.796 són a Barcelona, on s'ha estrenat aquest 2016. Defensa que garanteix als col·lectius de dependents i a les administracions públiques "la qualitat dels serveis prestats". De fet, el 2016 ha entrat en el grup de les cinc primeres empreses del sector d'atenció a persones en situació de dependència a Espanya en haver entrat en municipis com Madrid, amb 14.000 usuaris, i la capital catalana.

La lluita per millorar les condicions laborals

El malestar dels treballadors per les condicions laborals en l'àmbit social ha esclatat els últims mesos en un altre servei que també està externalitzat, el de la teleassistència. Segons la presidenta del comitè d'empresa, Consuelo Espejo, el 70% del personal cobra entre 750 i 998 euros mensuals, i estan subjectes al conveni de la dependència, el qual no s'ajusta a la seva activitat i demanen corregir-ho. A més, reclamen que s'apugin els salaris i que es redueixi la jornada laboral, ara de 1.792 hores anuals, és a dir, 40 hores setmanals. Segons ella, aquest volum d'hores "és esgotador" per la feina que fan i "l'absentisme que hi ha és molt alt".
 

Protesta dels treballadors de teleassistència en un ple de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Adrià Costa


Al desembre van recórrer a la vaga per reclamar millors condicions laborals. En la seva opinió, per aconseguir-les cal municipalitzar el servei, però aquesta idea no sembla que estigui en els plans més immediats del govern de Colau, com a mínim a jutjar per la recent l'adjudicació del contracte per gestionar el servei per segon cop consecutiu a la multinacional d'origen britànic Tunstall Televida. Amb Xavier Trias se li va adjudicar per al període 2013-14 per un import de poc més de 20 milions d'euros, i es va prorrogar dos anys, i amb Colau, l'ha obtingut per a tres anys (2017-19) per 34,2 milions.

El servei té unes 200 treballadores. Tunstall Televida situa el sou més comú en els 1.030,45 euros bruts en 14 pagues, si bé en funció de la categoria pot oscil·lar entre els 946,93 euros d'una auxiliar administrativa i els 1.200,83 euros del lloc de coordinadora. Mar Entrambasaguas, directora de Desenvolupament Estratègic de Negoci de l'empresa, assegura que estan "disposats a millorar" els sous i que entén el malestar.

Depenen del conveni estatal de dependència, el qual fa tres anys que té les negociacions paralitzades, cosa que ha provocat "tres anys amb salaris paralitzats", explica Entrambasaguas. L'empresa té més de 500 treballadors a Catalunya i treballen per un conveni propi de teleassistència, el qual es podria tenir a la tardor com a molt aviat. Segons ella, la major part dels comitès d'empresa hi estarien d'acord, però no el de Barcelona, que demana un específic a la ciutat, cosa que la directiva considera "il·lògic".

El model de teleassistència també a debat

Les treballadores no es queixen només de les condicions laborals. "L'únic que s'està fent és empitjorar el servei", ha afirmat la presidenta del comitè d'empresa. Amb el nou contracte s'ha introduït el copagament en el cas dels domicilis sense línia fixa de telèfon. A més, el 2013 eren unes 209 treballadores per atendre uns 40.000 usuaris. Ara segueixen sent unes 200, però els atesos s'han més que doblat i ja superen els 80.000.

És més, malgrat que eren menys beneficiaris, el pressupost anual era més alt. Segons Entrambasaguas, té sentit que baixi el pressupost malgrat augmentar els usuaris perquè la tecnologia avança molt ràpid i el preu baixa. Ara està a un preu mitjà a Catalunya de 15 euros per usuari i mes, i fa cinc anys, quan gestionava el servei Asispa, estava per sobre dels 20 euros. A més, si cal l'Ajuntament hi posa més diners si es fa més servei del previst.

Entrambasaguas subratlla que la teleassistència sempre s'ha prestat amb un model públic-privat, i el reivindica perquè l'empresa aporta eficiència, flexibilitat i innovació tecnològica, però el titular és l'administració pública, que supervisa el servei. "Es confia en el model perquè els resultats han estat excel·lents pel que fa a la satisfacció de les persones i l'eficiència", argumenta, i rebla: "Ho fem bé quan he renovat contractes amb totes les administracions".

A Espanya, Televida va néixer el 1994, als inicis de la teleassistència. El grup de Tunstall, on es va integrar aquesta empresa, desenvolupa i fabrica programari d'aquest servei, està present en més de 51 països i té més de 4 milions d'atesos. A Espanya treballa amb sis comunitats autònomes, però a Catalunya és on concentra més usuaris, 170.000 dels més de 300.000 de l'Estat: les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida, i el servei en aquestes mateixes tres ciutats, a més de Reus. Ara se centra en aconseguir adjudicar-se el servei a Madrid ciutat, on, com a Barcelona, governa un altre ajuntament "del canvi", pilotat per Manuela Carmena.
 

Les reivindicacions de la teleassistència van arribar a la manifestació de l'1 de Maig. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació