17
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
18
de febrer
a les
8:06h
Cristina de Borbó i Grècia, la segona dels tres fills de Joan Carles i Sofia, ha conegut avui la sentència del cas Nóos que l'obliga a pagar una multa de 265.000 euros. Va ser sempre la més independent de la família. Diuen els seus biògrafs que va prendre decisions des de molt jove. Amb una mare pendent del nen, Felip, i el pare molt compenetrat amb Elena, la gran, Cristina va fer més la seva.
Quan es va discutir quins estudis faria, sembla que es va plantar per elegir Ciències Polítiques a la Complutense, cosa que va generar friccions a la Zarzuela, on preferien que s’encaminés cap a història. La facultat de Polítiques era conflictiva i a “casa” no ho van veure clar, però s’ho van haver d’empassar. Després va viure a Nova York (màster en relacions internacionals) i a París (a la Unesco). Després s’instal·laria a viure a Barcelona, treballant a la Fundació la Caixa.
A la Zarzuela va ser testimoni de la realitat de la família reial espanyola, que a finals dels vuitanta ja feta temps que guardava les formes. Joan Carles i Sofia estaven molt allunyats i potser aquest clima va contribuir a que la infanta reforcés el seu caràcter independent. La seva coneixença de qui seria el seu marit va consolidar un model de vida del tot allunyat de palau.
La història va començar a Atlanta, diuen, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1996. La jove Cristina de Borbó, filla del rei Joan Carles, va quedar enlluernada de l’esportista d’handbol del Barça, alt, fotogènic i extravertit. Iñaki Urdangarin la va enamorar. A partir d’aleshores, el telèfon del jugador no va deixar de sonar. Un sopar, una trobada amb amics, un vespre al cine… Ell estava promès amb una noia. Però això, al costat de la pretensió de tot una infanta, aviat va ser un detall irrellevant.
“Cristina, infanta d’Espanya, acceptes a Iñaki Urdangarin…”. La veu un xic insegura del cardenal Ricard Maria Carles ressonava a la catedral de Barcelona aquell 4 d’octubre de 1997. Quina diferència amb el cardenal Amigo, de Valladolid i franciscà, que va casar Elena i Javier de Marichalar! I quina diferència entre els dos gendres!, van pensar a la Zarzuela. Com tantes vegades, els Borbons s’equivocaven. Tot i que el matrimoni d’Elena amb Marichalar, d’arrels nobiliàries i conducta irregular, acabaria en divorci, a la Casa Reial li va anar pitjor amb “Urdanga”. Ningú podia imaginar aleshores que l’escena era l’inici d’un camí que duria, a la llarga, a l’abdicació del rei.
Si Elena es va casar a Sevilla, i el príncep Felip ho faria a Madrid, Cristina ho va fer a la capital catalana. La noia de la Caixa i el jugador d’handbol del Barça eren un quadre perfecte i oferien una imatge de monarquia moderna i burgesa. La realitat els duria per vies insospitades i obriria una crisi sense precedents a la corona espanyola.
L’enfrontament amb Palau
A mesura que el cas Nóos avançava als tribunals, s’anava incrementant la distància entre la infanta i la Zarzuela, primer sorpresa pel comportament del gendre i després, encara més per l’actitud de la infanta, contrària des del primer moment a tot el que fos allunyament d’Iñaki. L’escàndol va coincidir, a més, amb un empitjorament de les relacions entre Joan Carles i Sofia, en paral·lel al lligam entre el monarca i la princesa Corina. A partir d’aleshores, el fil amb el príncep Felip es va trencar. Els continus afers protagonitzats per Joan Carles, sumats al cas Nóos, van portar la institució al descrèdit. Paradoxalment, mentre tot feia aigües a la família reial –Elena s’havia divorciat de Jaime de Marichalar-, el matrimoni entre Cristina i Iñaki enmig de la tempesta era del poc que funcionava.
A partir de la imputació d’Urdangarin el desembre del 2011, la ruptura entre la parella i Palau és un fet. Els ducs de Palma són “convidats” a no participar més en actes oficials. Cristina serà també imputada. Però de la crema tampoc se salvarà el monarca. La suma d’escàndols va portar el rei Joan Carles a abdicar el 19 de juny de 2014. Felip VI ascendia al tron. Tot i així, per Cristina res va canviar. Sí que va tenir sempre al costat a la reina Sofia, que no va voler deixar bandejada la infanta.
Cristina va rebre diversos avisos perquè renunciés als seus drets dinàstics i al seu títol. Però s’hi va negar. Entre els designis de la Zarzuela i els interessos de la monarquia, per una banda, i el seu marit per l’altra, va elegir fer costat al seu marit. L’11 d’abril de 2015, el rei Felip VI va prendre una decisió dràstica i va revocar el títol de duquessa de Palma atorgat per Joan Carles. A Iñaki no calia treure-li, ja que ho era tan sols com a consort.
Per Cristina, davant l’embat judicial, es tractava de salvar la seva relació matrimonial, ella que es va casar enamorada i que li ha perdonat tot al seu marit. Per Felip VI, la situació era una altra: preservar com fos la corona i, per tant, posar la raó d’estat lluny de les taques dels Urdangarin.
Quan es va discutir quins estudis faria, sembla que es va plantar per elegir Ciències Polítiques a la Complutense, cosa que va generar friccions a la Zarzuela, on preferien que s’encaminés cap a història. La facultat de Polítiques era conflictiva i a “casa” no ho van veure clar, però s’ho van haver d’empassar. Després va viure a Nova York (màster en relacions internacionals) i a París (a la Unesco). Després s’instal·laria a viure a Barcelona, treballant a la Fundació la Caixa.
Joan Carles i Sofia estaven molt allunyats i potser aquest clima va contribuir a que la infanta reforcés el seu caràcter independent
A la Zarzuela va ser testimoni de la realitat de la família reial espanyola, que a finals dels vuitanta ja feta temps que guardava les formes. Joan Carles i Sofia estaven molt allunyats i potser aquest clima va contribuir a que la infanta reforcés el seu caràcter independent. La seva coneixença de qui seria el seu marit va consolidar un model de vida del tot allunyat de palau.
La història va començar a Atlanta, diuen, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1996. La jove Cristina de Borbó, filla del rei Joan Carles, va quedar enlluernada de l’esportista d’handbol del Barça, alt, fotogènic i extravertit. Iñaki Urdangarin la va enamorar. A partir d’aleshores, el telèfon del jugador no va deixar de sonar. Un sopar, una trobada amb amics, un vespre al cine… Ell estava promès amb una noia. Però això, al costat de la pretensió de tot una infanta, aviat va ser un detall irrellevant.
“Cristina, infanta d’Espanya, acceptes a Iñaki Urdangarin…”. La veu un xic insegura del cardenal Ricard Maria Carles ressonava a la catedral de Barcelona aquell 4 d’octubre de 1997. Quina diferència amb el cardenal Amigo, de Valladolid i franciscà, que va casar Elena i Javier de Marichalar! I quina diferència entre els dos gendres!, van pensar a la Zarzuela. Com tantes vegades, els Borbons s’equivocaven. Tot i que el matrimoni d’Elena amb Marichalar, d’arrels nobiliàries i conducta irregular, acabaria en divorci, a la Casa Reial li va anar pitjor amb “Urdanga”. Ningú podia imaginar aleshores que l’escena era l’inici d’un camí que duria, a la llarga, a l’abdicació del rei.
Si Elena es va casar a Sevilla, i el príncep Felip ho faria a Madrid, Cristina ho va fer a la capital catalana. La noia de la Caixa i el jugador d’handbol del Barça eren un quadre perfecte i oferien una imatge de monarquia moderna i burgesa. La realitat els duria per vies insospitades i obriria una crisi sense precedents a la corona espanyola.
L’enfrontament amb Palau
A mesura que el cas Nóos avançava als tribunals, s’anava incrementant la distància entre la infanta i la Zarzuela, primer sorpresa pel comportament del gendre i després, encara més per l’actitud de la infanta, contrària des del primer moment a tot el que fos allunyament d’Iñaki. L’escàndol va coincidir, a més, amb un empitjorament de les relacions entre Joan Carles i Sofia, en paral·lel al lligam entre el monarca i la princesa Corina. A partir d’aleshores, el fil amb el príncep Felip es va trencar. Els continus afers protagonitzats per Joan Carles, sumats al cas Nóos, van portar la institució al descrèdit. Paradoxalment, mentre tot feia aigües a la família reial –Elena s’havia divorciat de Jaime de Marichalar-, el matrimoni entre Cristina i Iñaki enmig de la tempesta era del poc que funcionava.
A mesura que el cas Nóos avançava, s’anava incrementant la distància entre la infanta i la Zarzuela, primer sorpresa pel comportament del gendre i després, per l’actitud de la infanta
A partir de la imputació d’Urdangarin el desembre del 2011, la ruptura entre la parella i Palau és un fet. Els ducs de Palma són “convidats” a no participar més en actes oficials. Cristina serà també imputada. Però de la crema tampoc se salvarà el monarca. La suma d’escàndols va portar el rei Joan Carles a abdicar el 19 de juny de 2014. Felip VI ascendia al tron. Tot i així, per Cristina res va canviar. Sí que va tenir sempre al costat a la reina Sofia, que no va voler deixar bandejada la infanta.
Cristina va rebre diversos avisos perquè renunciés als seus drets dinàstics i al seu títol. Però s’hi va negar. Entre els designis de la Zarzuela i els interessos de la monarquia, per una banda, i el seu marit per l’altra, va elegir fer costat al seu marit. L’11 d’abril de 2015, el rei Felip VI va prendre una decisió dràstica i va revocar el títol de duquessa de Palma atorgat per Joan Carles. A Iñaki no calia treure-li, ja que ho era tan sols com a consort.
Per Cristina, davant l’embat judicial, es tractava de salvar la seva relació matrimonial, ella que es va casar enamorada i que li ha perdonat tot al seu marit. Per Felip VI, la situació era una altra: preservar com fos la corona i, per tant, posar la raó d’estat lluny de les taques dels Urdangarin.