cas Nóos

Cas Nóos: sis anys de presó per a Urdangarin i Cristina de Borbó absolta dels delictes fiscals

La germana de Felip VI haurà de pagar una multa de 265.000 euros com a responsable a títol lucratiu però el jutge no la considera "cooperadora necessària" dels delictes fiscals | Diego Torres, soci d'Urdangarin a l'Institut Nóos, condemnat a vuit anys i sis mesos de presó | L'ex-president balear Jaume Matas s'emporta una pena de tres anys i vuit mesos

per Redacció , 17 de febrer de 2017 a les 12:19 |
Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó, a l'entrada del judici del cas Nóos | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Presó per a Iñaki Urdangarin. L'Audiència de Palma finalment ha condemnat a sis anys i tres mesos de presó al marit de Cristina de Borbó. La germana del rei Felip VI, en canvi, s'ha lliurat de la garjola, pena que només demanava l'acusació representada pel sindicat d'ultradreta Manos Limpias. Això sí, el tribunal imposa a la infanta 265.000 euros de manera conjunta amb el seu marit en concepte de responsabilitat civil a títol lucratiu. El resultat, però, és que l'Audiència li haurà de tornar uns 370.000 euros, la diferència respecte els que 587.000 que va avançar el desembre de 2014.  

Urdangarin, concretament, ha estat condemnat per uns delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d'influències i dos delictes més contra la Hisenda pública. A més a més, el tribunal li ha imposat una multa de 512.000 euros. En la sentència adoptada per unanimitat, les magistrades Samantha Romero -que ha fet de presidenta i ponent-, Eleonora Moyá i Rocío Martín consideren que el gendre del rei emèrit Joan Carles I va fer sevir la seva "influència" per aconseguir contractes públics. 


L'ex-soci d'Urdangarin a l'Institut Nóos Diego Torres s'ha emportat la pitjor condemna amb vuit anys i sis mesos de presó més vuit anys d'inhabilitació especial i una multa d'1,7 milions d'euros per prevaricació, frau a l'administració pública, tràfic d'influències, delictes fiscals i blanqueig. De manera similar a Cristina, la dona de Torres, Ana María Tejeiro, ha estat absolta amb l'obligació de pagar en qualitat de responsabilitat civil a  títol lucratiu i conjuntament amb el seu marit uns 344.000 euros. També han quedat absolts els seus germans Miguel Tejeiro (per la retirada de l'acusació) i Marco Antonio Tejeiro.

L'ex-president del govern balear Jaume Matas ha estat sentenciat amb una pena privativa de llibertat amb tres anys i vuit mesos de presó i set d'inhabilitació per prevaricació i frau. El tribunal també ha castigat Manos Limpias, que va exercir l'acusació popular, a pagar la totalitat de les costes del judici oral contra la infanta Cristina.


Tràfic d'influències i paradisos fiscals

L'Audiència de Palma considera provat que el govern de les Illes Balears, aleshores encapçalat per Matas, va contractar Urdangarin i Torres a través d'una una empresa participada al 50% per ells i l'Institut Nóos per organitzar els Illes Balears Fòrum dels anys 2005 i 2006 prescindint de la tramitació legal aplicable. Segons les magistrades, la decisió va ser presa unilateralment per Matas a causa de la influència del cunyat del rei Felip VI. 


Segons el tribunal, Urdangarin també va teure profit de la seva relació d'amistat amb el director general d'Esports balear, José Luís Ballester. Aquest va ser l'encarregat de traslladar les decisions de Matats al gerent d'Ibatur Juan Carlos Alía i aquest, al seu torn, a l'assessor jurídic de l'entitat, Miguel Ángel Bonet, i a Gonzalo Bernal (gerent de la Fundació Illesport) per maquillar-les legalment amb unes actes de reunions fictícies de la comissió executiva o el patronat de la fundació. Precisament, va ser Illesport qui es va fer càrrec de diversos pagaments de més de 600.000 euros en motiu del Illes Balears Fòrum del 2006 per serveis que mai es van executar.

Torres i Urdangarin van tributar aquesta quantitat a trabés de l'impost de societats tot i que ho haurien d'haver fet via IRPF, de manera que van defraudar a Hisenda quantitats superiors a 120.000 euros. L'ex-soci del marit de la infanta amagar els diners a Belice i el Regne Unit través d'un entramat societari.

José Luis Ballester ha estat declarat culpable de prevaricació, falsedat, malversació i condemnat a nou mesos i dos dies de presó que es converteixen en 18 mesos i quatre dies de multa (a 10 euros per dia) i un any, sis mesos i dos dies d'inhabilitació absoluta. També ha estat considerat responsable de frau a l'administració amb sis mesos de presó que passa a 12 mesos de multa (a 10 euros per dia) i a 3 anys d'inhabilitació per càrrec o lloc de treball públic a les Illes Balears.

Gonzalo Bernal ha estat condemnat per prevaricació, falsedat documental i malversació a una pena de nou mesos i dos dies de presó que es substitueixen per 18 meses i quatre dies de multa (a sis euros per dia) i un any, sis mesos i dos dies d'inhabilitació absoluta. També ha estat castigat per un delicte de frau a l'administració amb sis mesos de presó que passen a ser 12 mesos de multa (a sis euros per dia) i 3 anys més d'inhabilitació càrrec o lloc de treball públic a les Illes Balears. Miguel Ángel Bonet ha estat condemnat per falsedat documental i prevaricació a un any i dos dies de presó que es converteix en 24 mesos i 4 dies de multa (a sis euros per dia), a un mes i 17 dies de multa (a sis euros per dia) i a sis mesos i dos dies d'inhabilitació. 

La trama valenciana, absolta

La branca valenciana del cas ha sortit indemne. L'Audiència no ha vist delicte en l'organització dels Valencia Summit dels anys 2004 i 2007. Han estat absolts Luis Lobón, ex-secretari de Turisme de la Generalitat Valenciana, l'empresari José Manual Aguilar, l'ex-director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències Jorge Vela, la seva ex-directora de gestió Elisa Maldonado i l'ex-vicealcalde de València Alfons Grau.

També han quedat sense condemna Mercedes Coghen, ex-consellera delegada de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2016, i l'advocat Salvador Trinxet.

Sentència del cas Nóos by naciodigital on Scribd



Els primers membres de la casa reial jutjats per corrupció

Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó es van convertir en els primers membres de la casa reial espanyola en seure al banc dels acusats l'11 de gener de 2016 per un cas de corrupció. El gendre del rei Joan Carles I i el seu soci, Diego Torres, van ser acusats d'aprofitar el nom de la Corona per aconseguir adjudicacions a dit de contractes públics a través de l'Institut Nóos. Aquesta entitat, que suposadament no tenia afany de lucre, facturava a empreses controlades per Urdangarin i Torres que, al seu torn, amagaven els diners en paradisos fiscals i la infanta era propietària del 50% d'una d'aquestes societats, Aizoon.

Els primers indicis d'aquest situació van aparèixer enmig de la instrucció del cas Palma Arena i el jutge José Castro va obrir una peça separada per investigar les adjudicacions irregulars. Una mica abans, però, un diputat del PSOE a les Illes Balears, Antonio Diéguez, va denunciar el 17 febrer de 2006 el pagament de 1,2 milions d'euros del govern balear a Nóos. Exactament 11 anys després, la justícia ha dictat sentència contra 17 acusats. Repassem el paper dels protagonistes d'aquest escàndol:

La infanta Cristina i la "confiança" en el seu marit

No sempre va estar clar que Cristina de Borbó s'assegués al banc dels acusats de l'Audiència de Palma. L'abril del 2013 el jutge Castro va intentar imputar-la per primer cop però va topar amb el que seria un dels seus majors defensors. Ni més ni menys que el propi fiscal del cas, Pedro Horrach, que immediatament va recórrer la decisió de l'instructor amb l'adhesió de l'advocacia de l'Estat. Un cop Castro la va encausar definitivament el gener de 2014, Horrach va criticar-lo per basar-se en una "teoria conspiratòria". I el representant del ministeri públic va tornar a intentar exculpar la filla de Joan Carles I el juny següent després que el jutge dictés la interlocutòria de fi de la instrucció.

Un cop començat el judici, la infanta no se'n va poder escapar perquè l'Audiència de Palma va decidir no aplicar la doctrina Botín demanada per la defensa i va ser jutjada com a cooperadora necessària per dos delictes fiscals. Cristina de Borbó, però, va declarar que havia firmat documents d'Aizoon per la "confiança" que tenia en Urdangarin.

Només el sindicat d'extrema dreta, Manos Limpias, va mantenir l'acusació contra ella reclamant vuit de presó. La Fiscalia es va limitar a demanar gairebé 600.000 euros en concepte de responsabilitat civil, mentre que l'Advocacia de l'Estat en va demanar uns 160.000.

La connexió de Nóos amb la casa reial, negada per Iñaki Urdangarin

Si bé Urdangarin va aprofitar el fet de ser marit d'una infanta, gendre de Joan Carles I i cunyat de Felip VI, per, juntament amb Torres embutxacar-se fins a uns sis milions d'euros, en les seves declaracions sempre va intentar desvincular la corona dels seus "negocis". En el judici a l'Audiència de Palma, va exculpar la seva dona i va negar que el rei emèrit hagués intervingut.

Malgrat que Urdangarin va insistir en la seva innocència, la Fiscalia va acabar demanant la pena de 19 anys i mig de presó. El fiscal Horrach va considerar que ell i Torres van engegar una estructura buida de contingut real i van teixir "un entramat de facturació fictícia" per fer-se amb els diners públics. I per a això van utilitzar l'Institut Nóos, que van manejar "com van voler" al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".

Diego Torres, de soci a enemic

Diego Torres va crear l'Institut Nóos el 1999. Tanmateix, l'activitat de la fundació no es va posar en marxa fins al 2003 quan va començar a treballar amb Urdangarin, a qui havia conegut com a alumne seu en un curs a Esade. Després d'anys de col·laboració, però, Torres va emprendre una estratègia de defensa contra la corona començada amb la divulgació durant la fase d'instrucció de diversos correus electrònics que vinculaven la casa reial a les seves activitats.

En el judici, va seguir intentant esquitxar la monarquia afirmant que en va fer "un control total". Torres sí que va coincidir amb Urdangarin en declarar-se innocent. La Fiscalia, tanmateix, va mantenir la petició de 16 anys i mig de presó.

El pacte amb la Fiscalia de Jaume Matas

Jaume Matas, expresident del govern balear, va aconseguir que la Fiscalia rebaixés la petició per l'atenuant de reparació de danys i confessió. Matas es va vendre un palauet que tenia a Palma amb un valor de més de 800.000 euros per pagar el dany causat per, segons va admetre, no controlar els diners públics que van anar a parar en mans d'Urdangarin i Torres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació