procés català

Contraofensiva de Millo amb el cos diplomàtic per rebatre l'estratègia del Govern

El delegat de l'executiu espanyol a Catalunya s’aboca a una intensa agenda amb ambaixadors i cònsols per explicar els arguments contra el procés sobiranista | L'Estat mostra preocupació per la internacionalització del cas català

per Pep Martí, 16 de febrer de 2017 a les 19:19 |
Reunió d'Enric Millo amb John Nielsen, ambaixador de Dinamarca | @embajador_DK
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Palau Montaner ha esdevingut un lloc central de l’estratègia desplegada per l’Estat contra el procés sobiranista, també en el pla internacional. La seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya no havia vist mai tants diplomàtics. Des que va prendre possessió de la delegació del govern a Catalunya, el 21 de novembre passat, Enric Millo ha desplegat una activitat intensa. El que abans eren contactes habituals però circumscrits a la formalitat, ara han esdevingut un estri essencial per intentar contrarrestar l’agenda del Govern de la Generalitat de cara a l’exterior. Enfront la internacionalització del procés, els representants de l’Estat es mouen per desmentir les afirmacions catalanes davant el bloqueig polític. Tots els actors saben que en el concert internacional es juga un component determinant de la partida.

En aquest esforç de l’Estat, la delegació del govern a Catalunya front la tasca feta per la Generalitat per internacionalitzar al màxim el procés, tots els ressorts de l’Estat s’han posat en marxa per traslladar la seva versió del conflicte amb Catalunya a la comunitat internacional. I el contacte directe amb els representants de les legacions estrangeres és un element decisiu. Barcelona és la tercera ciutat del món que encara no és capital d’un estat amb més representacions diplomàtiques, prop d’una cinquantena.


Un dels primers actes del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de prendre possessió va ser explicar la situació a Catalunya al cos consular a Barcelona. Ho va fer l’11 de febrer de l’any passat. En aquella recepció al Palau de la Generalitat, Puigdemont va dir que Catalunya volia ser un estat independent per “contribuir a la millor Europa”. Al llarg de tot l’any 2016 els contactes del president i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, han estat constants, com també la tasca duta a terme pel consorci Diplocat per explicar la realitat catalana en els àmbits polític, acadèmic i mediàtic internacionals.

Diplomàcia discreta


Per Palau hi han desfilat delegats de Regne Unit, de l'Uruguai, de Suïssa, d'Irlanda, d'Eslovàquia i d'Holanda, per exemple. La gran majoria són contactes públics, però també n'hi ha hagut de discrets. És el cas, per exemple, de les cites mantingudes amb l'ambaixador francès, amb qui s'ha abordat directament el procés sobiranista. En la majoria de trobades també hi participa el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, que és qui agafa avions més sovint per mantenir contactes diplomàtics. La majoria de vegades, per cert, pràcticament d'incògnit i sense càmeres envoltant-lo.

Puigdemont també s'ha desplaçat a l'exterior per explicar els avenços en el procés sobiranista. El seu primer viatge va ser a Flandes, i l'últim a Brussel·les. Des d'una sala plena del Parlament Europeu, el president, el vicepresident Oriol Junqueras i Romeva van interpel·lar directament les institucions comunitàries per tal que acceptessin la possibilitat que Catalunya celebri un referèndum. Segons assenyalen a Palau, des que Puigdemont va apostar per aquesta via com a culminació del procés a les urnes hi ha hagut més interès de les cancelleries en conèixer l'estat de la situació política a Catalunya.


Des del govern espanyol s’ha volgut ridiculitzar l’activitat del departament d’Afers Exteriors que dirigeix Raül Romeva, però el cert és que hi ha molta preocupació per la internacionalització del procés i, per fer-hi front, l’Estat ha llançat la seva pròpia campanya d’internacionalització.   
 
Cinc ambaixadors i cinquanta cònsols

Per la seva banda, així que va prendre possessió, Millo es va abocar a l’activitat diplomàtica. El 25 de gener, l’endemà de la conferència esmentada de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les, que va desfermar els atacs de l’executiu de Mariano Rajoy contra la Generalitat, el delegat Millo mantenia una trobada amb el cos consular. El representant del govern espanyol va traslladar-los la voluntat de “diàleg” amb la Generalitat, la paraula fetitxe que ha estat repetida des de la seva presa de possessió. A l’executiu de Rajoy són conscients que fora de l’Espanya profunda, el discurs rígid contra la voluntat democràtica de Catalunya és difícil de vendre i es vol evitar donar una imatge d’intransigència. 

En dos mesos i mig, Enric Millo ja s’ha entrevistat amb cinc ambaixadors, el del Mali, Aldoulay Koumaré, i el del Regne Unit, Simon Manley; Alemanya, Peter Tempel; Suècia, Lars-Hjalmar Wide; Itàlia, Stefano Sannino, i ahir mateix amb el de Dinamarca, John Nielsen –que per cert també es va reunir amb Romeva així com amb els líders del PSC i el PP-. Vendre la imatge d’una Espanya cohesionada i estable és essencial en aquests moments, en línia amb el discurs de Rajoy de cara a l’exterior. En una Europa molt neguitosa després del Brexit, el que cobra valor és l’estabilitat, i Espanya vol jugar aquesta carta. Però es troba que ha d’explicar el bloqueig que suposa el conflicte amb Catalunya.

En principi, el delegat és qui manté el contacte amb els ambaixadors, mentre que els cònsols són rebuts pel sotsdelegat del govern a Barcelona, Emilio Ablanedo. Però tot i així, sempre que pot, Millo saluda també els cònsols. L’agenda del delegat té com a prioritat tot el que sigui les relacions exteriors, i Millo no desaprofita cap esdeveniment per exposar les tesis de l’Estat sobre Catalunya. El 27 de gener, amb motiu de la visita del president de l’Equador, Rafael Correa, no es va limitar a rebre’l a l’aeroport, sinó que va voler assistir a la seva trobada amb la comunitat equatoriana. També ha mantingut un contacte fluid amb la delegació de la Unió per a la Mediterrània, amb una entrevista amb el seu secretari general Fathallah Sijilmassi. El moment és decisiu, l’Estat s’hi juga molt i Millo no vol desaprofitar cap oportunitat per fer política i vendre la imatge d’una Espanya aparentment normal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació