ciència en societat: anàlisi

El sostre de vidre de les dones científiques

El dia internacional de la dona i la nena en ciència vol sensibilitzar l’opinió pública sobre aquest problema mitjançant activitats específiques

| 16/02/2017 a les 11:05h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, ciència en societat, científiques, ciència, dones, anàlisi
Dues dones científiques conversen en una laboratori | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Organització de les Nacions Unides va dedicar l’onze de febrer al dia internacional de la dona i la nena en ciència, dins la resolució "Transformar el nostre món: l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible", per reconèixer que l’accés i la participació plenes i en condicions d’igualtat en la ciència, la tecnologia i la innovació per a les dones i les nenes de totes les edats eren imprescindibles a fi d’aconseguir la igualtat entre gèneres i l’apoderament de la dona i la nena.

"Que hi hagi poques dones en ciència no li fa a la ciència cap bé. Les dones i els homes poden ser creatius de diferent manera. La recerca ha de ser capaç de moure’s lliurament i explorar formes de pensar que no són necessàriament evidents des del principi". És la cita d’Elizabeth Blackburn, bioquímica guanyadora del premi Nobel de Fisiologia o Medicina (2009), que es troba a la primera plana de l’Associació de dones investigadores i tecnòlogues (AMIT).

Els premis en general i els Nobel en particular exhibeixen un marcat biaix de gènere. Les premiades amb el Nobel des del 1901 són el 5,56%, percentatge que es redueix al 3% quan són els de ciència. I no és un assumpte del passat, com en el mutisme sobre el paper de Rosalind Franklin en la troballa de l’estructura del DNA, o el de tres dones afroamericanes que van contribuir activament en la carrera espacial de Nord-amèrica i que es posa de manifest en la pel·lícula «Dones ocultes». Els Nobel de 2016 eren tots homes, i, per tuitejar que, una periodista va patir fort ciberassetjament.

El biaix de gènere es posa de relleu en molts més àmbits científics. Diversos estudis publicats a Nature posen de relleu que les revistes STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) o de ciències de la Terra conviden poques dones per validar els articles que publiquen. Pel que fa a les facultats de ciències, un estudi de la Universitat de Princeton va trobar avaluacions diferents en currículums idèntics, quan el nom que l’encapçalava era John o Jennifer. El 1997 es va publicar que les audicions «a cegues» –rere una cortina– van augmentar en un 50% la possibilitat que les dones superessin les rondes preliminars de selecció.

Fa anys que s’apliquen mecanismes per a evitar el desequilibri. El programa de recerca Horizon 2020 vigent a la Unió Europea promou la igualtat i la dimensió de gènere en el contingut de la recerca i la innovació corregint els equilibris en la participació de les científiques en totes les etapes de la carrera investigadora i en els diversos àmbits de la ciència. Però sembla que cal començar més aviat i arreu.

Fem un exercici. Recordem aquell savi que llançava les herbes que collia i que, en girar-se, va veure que un altre savi el seguia recollint les que descartava. Responguem: qui és més probable que reculli les herbes que descarta el darrer savi? La resposta és clara: la seva dona.

"Una persona de la meva oficina és molt intel·ligent, resol els problemes més ràpid i millor que ningú altre". Per sota dels cinc anys, tant nens com nenes pensen per igual que es tracta d’un home o d’una dona. A partir d’aquesta edat, la percepció igualitària baixa entre un vint i un trenta per cent en favor dels homes. I, el que és pitjor, el mateix estudi posa de relleu que, a partir dels sis anys les nenes comencen a evitar les activitats que es diu que són només per a «molt i molt intel·ligent».

Les nocions de ser brillant lligades al gènere s’adquireixen aviat i tenen un efecte immediat en els interessos dels infants. Quina és aquesta pressió social perquè segueixi més el model patriarcal que la meritocràcia? Moltes dones la duen dins: es conformen amb el que se’ls ofereix i es conformen amb menys del que mereixen. En temps de crisi potser es pot fer menys, però dones vàlides n’hi ha tantes com homes. Busquem-les.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Per a mi hi ha científics!
Anònim, 16/02/2017 a les 12:33
+10
-3
Què és això de "dones científiques"? La ciencia és la ciencia. Si us plau, no ho feu servir per sociología populista o per crear impacte periodístic!
Ja està bé de manipular temes per obtenir impacte periodístic!
Manel Roure, 16/02/2017 a les 12:49
+9
-2
La ciencia no té gènere, ni nació, ni raça, ni tendencia política,... és ciencia, prou, i així ha de ser.

No manipuleu més els temes. "Dues dones científiques conversant": de què parlaven? del cap de semana? de teories científiques? del que es va comprar ahir al Corte Inglés? s'han posat per fer la foto o realment treballen a aquest lab? son bones científiques o simplement la foto és perquè son noies maques? Si us plau, deixeu de frivolitats fàcils.

En ciencia a Espanya només hi ha dos premis Nobel, parlarem ara de la discriminació que ha fet la ciencia als espanyols i als catalans? I de la discriminació que ha fet la ciencia als negres? És injust que el que va descubrir la penicilina fos el Dr. Fleming, havia de haver set una Dra?

Si us plau, que tenim prous problemes i hi ha prous coses interessants a fer!
Dons.
Anònim, 16/02/2017 a les 16:31
+7
-3
com s ' ho va fer Madam Curie per obtenir DUES vegades el premi Nobel ? Es una de les poques persones que ho ha fet. Em sembla que per aquells anys les dones no tenien gaires facilitats. Potser era que de veritat treballava investigant ?
Ho sento però no m'ho puc creure
Anònim, 16/02/2017 a les 16:31
+9
-3
Els Nobels es donen a una trajectòria de tota la vida i en general a gent d'edat gran.
Fa 50 anys hi havia molt poques dones en feines científiques. Hi havia molta més diferència home-dona. Per tant hi ha molt poques dones que tinguin una trajectòria de 50 anys.
Actualment, en les joves, sí que hi ha més igualtat. Podria ser al 50%. En enginyeria elles hi entren poc, no per masclisme ni tradició, sinó per genètica. No som al 100% iguals, els homes i les dones. A elles els hi agrada més, per exemple l'educació i la sanitat (ja quasi no queden mestres homes ni infermers, i ja pocs homes estudien de metge) i ells enginyeria i coses de tecnologia. Genètica, perquè això està passant en totes les cultures, tant les que no hi ha masclisme des de fa mig segle com els països nòrdics com llocs ben diferents com els països àrabs.
Els homes tenen més capacitat de visió espacial (ep! no puc dir res de bo pels homes sense que m'acusin de masclisme. Haig de compensar-ho): i les dones tenen més capacitat, per exemple en dominació del llenguatge.

Ara, com que hi ha lobbies per la dona (les organitzacions feministes que lluiten per la dona no pas per la igualtat) i en canvi no n'hi ha d'homes o d'igualitàries, elles fan una altíssima producció d'estudis que volen demostrar quan terribles víctimes que son, però tots els estudis estan esbiaixats o a partir de dades falses. Allò de "si signa una dona te menys possibilitats" actualment és absolutament fals. En realitat, en molts àmbits és totalment al contrari. I amb diferències bestials. A l'ANC el 30% dels candidats al secretariat eren dones. Quasi totes van sortir escollides fent que el 50% del secretariat son dones. A la CUP també hi ha un biaix bestial a favor de les dones. Al PSC, tot i que només hi militen un 25% de dones, 3 dels 4 càrrecs provincials escollits son dones i els càrrecs intermedis, al voltant del 50% (i no és posa quota, simplement les voten més creient-se les mentides que diuen que estan marginades).
Per tant, una solució que seria objectiva però no us agradaria, és la que per tema científic o en qualsevol tema, si s'ha de presentar currículums o fer exàmens, es faci amb anonimat de gènere.

Ep! remarco que estic a favor d'eliminar diferències de dificultat en les dones o els homes, però no donar favoritismes, i les lleis que s'estan fent actualment només va en la direcció de favoritismes.
Per entendre-ho:
Eliminar diferències seria per exemple, que qui esculli el candidat vegi el currículum sense saber si és un home o dona.
Favoritisme seria exigir una quota a les dones només per ser dones. O beneficis per contractar-les, etc. Aquest favoritisme s'està generalitzant a tot arreu.
Aviat es farà quotes als blancs, als negres, als homosexuals, als heterosexuals, etc. en lloc de tractar-los a tots per igual i que cadascú s'apunti lliurement on més li plagui.
Igualtat?
Anònim, 16/02/2017 a les 17:03
+9
-2
En els concursos literaris les obres s'envien en pseudònim. La majoria de premiats són homes.

Però igualment algunes les feministes s'han de queixar per la discriminació.
un parell de coses
Anònim, 16/02/2017 a les 19:45
+6
-1
A de "dons": Més que això: La història d'aquesta polonesa sempre m'ha emocionat. La Marie Curie va obtenir el premi Nobel de física el 1903, junt amb Pierre, que també cal dir que era un científic i persona excepcional. I els dos eren activistes d'esquerres.
Llavors, al 1911, la Marie Curie, va obtenir el segon premi Nobel, de química.
Més encara: al 1935, la filla de la Marie i el Pierre, la Irene, en va obtenir una altre, el de química.
L'any 1935, la Irene, fou nomenada directora d'investigació de la Fundació Nacional de Ciències, sent apartada de la Comissió Francesa d'Energia Atòmica l'any 1951 per les seves simpaties amb el Partit Comunista Francès.
Que es vagin fent les víctimes, les feministes, però a la Irene la van fer directora durant 16 anys del més important centre d'investigació francès i la van fer fora d'aquesta comissió no pas per dona sinó per comunista.

Al de "Igualtat?" el què dius és cert, però el què les delata, a les feministes que fan aquests pseudoestudis, és que no demanen que tots els premis literaris siguin amb pseudònim per assegurar un premi just, sinó que fan el contrari. Demanen que al jurat hi hagi més dones perquè premiïn més dones. Elles entenen que els dones afavoreixen a dones. No entenen l'objectivitat. Però no volen que sigui amb pseudònim perquè volen favoritismes.
odi a tot allò femení
Jaume I, 17/02/2017 a les 09:49
+4
-2
Sóc enginyer, em vaig passar 4 anys treballant de becari per al programa Dona de la UPC. Anàvem a instituts un noi I una noia estudiants d'enginyeria a explicar a les noies (només a les noies) que estudiaven batxillerat que elles també podien ser enginyeres.

Sabeu què vaig aprendre d'aquells anys? que a les noies no els interessa ser enginyeres. Ningú les oprimeix ni res. Els interessa tant l'enginyeria com a mi m'interessa l'horticultura. No gaire.

I això és un problema? doncs no! no es un problema. El que es tracta és que la gent faci allò que els fa feliços! I si et fa més feliç ser advocada o professora, o mare, el que sigui, quin problema hi ha?

Per què les feministes odieu tant tot allò femení I glorifiqueu tot allò masculí? us ho heu de fer mirar. Ara per ara el problema molt més important que veig és que com que us heu dedicat durant 50 anys a desprestigiar la maternitat dintre d'uns anys no hi haurà generació de relleu i ningú us pagarà les pensions.

Sabeu què és la única cosa que no podem fer els homes? tenir fills. Això no ho pot fer ningú més. I si les dones no tenen fills s'acabat el bròquil.

Ens calen més mares i menys enginyeres. Apa insulteu-me i digueu-me sexista. Però és la veritat, encara que no concordi amb la vostra ideologia.
Cercadors de domnas que cerquen las que cercan
Anònim, 17/02/2017 a les 09:54
+1
-0
Es logic. Es la prioritat de moda, ara

Lo plus important es cercar dones que cerquen.
Non pas cercar.
És cert
Anònim, 17/02/2017 a les 14:45
+1
-0
El que diu l'enginyer és ben cert.

Sóc informàtic des de fa 30 anys. El col·lectiu no hem sigut mai masclistes ni tancats de mires.

Durant uns anys vaig donar classes d'informàtica també. A les aules, tenia potser meitat i meitat de nois i de noies. Sempre, de cada 20 nanos, en tenia 2 que eren extraordinaris, 15 que eren normals o futurs usuaris, i 3 que eren absolutament negats, si fa no fa. Bé, doncs els 2 extraordinaris o eren dues noies o eren un noi i una noia, mai dos nois. Per tant, la mitjana ja veieu la que era.

Doncs la sorpresa bé ara. A les entrevistes de feina, cada cop que he demanat personal, sempre m'han vingut nois en una proporció de 9 a 1. I potser faig curt.

Aquesta és la realitat i no cal buscar conspiracions masclistes a tot arreu.
A la construcció
Anònim, 17/02/2017 a les 15:55
+0
-0
I dones paleta? per què no n'hi han? amb lo be que les cuidariem a l'obra.
enginyers
Gustau mil, 17/02/2017 a les 18:52
+1
-1
A l'enginyer i a l'informàtic: Totalment d'acord amb el què dieu. Jo soc enginyer. Fa ja forces dècades que vaig fer la carrera. Coma feminista que era(i si feminisme signifiqués igualtat ho seguiria sent, però ara no significa això), quan apareixien, als passadissos de la UPC les llistes amb les notes d'algun examen, dels diferents cursos, contava quants nois i quantes noies hi havia, m'ho apuntava per anar veient l'evolució. Em feia il·lusió, per allò de la igualtat, que augmentés aquest percentatge. Ben poques noies. Només en l'especialitat d'enginyeria química n'hi havia potser el 35%, a la resta no passava del 15%. Parlo dels anys 80. Actualment el percentatge quasi no ha canviat malgrat que estem a les antípodes en tema masclisme.
Al 93, que vaig fer un màster d'enginyeria d'un any a França on hi havia gent de tot el món, principalment Europa, vaig descobrir que de 25 només hi havia una noia. Sueca concretament. Vaig preguntar als suecs, noruecs i alemanys, ja que allà feia anys que el masclisme estava desterrat, si quan havien estudiat enginyeria hi havia gaires noies. Em deien que al voltant del 10-15%. Igual que aquí!
I és que al final he comprès que no som iguals en tot. Que els gustos, les capacitats, etc tenim diferències. Per això en enginyeria sempre hi haurà menys noies i a mestres, infermeres i metgesses hi haurà menys nois. Ja no és cultura sinó genètica que no es pot canviar.
Les feministes i els governants que estan segrestats per elles, no ho entenen ni ho volen entendre i fan absurdes polítiques per inculcar que les noies facin d'enginyeres, (però no animen als nois que facin de metge, és clar! prefereixen que facin de manobres i cambrers, les misàndries).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D