El cas Nóos ja té sentència. L'Audiència de Palma ha condemnat Iñaki Urdangarin a sis anys i tres mesos de presó -també hauran de complir pena el seu ex-soci Diego Torres i l'ex-president balear Jaume Matas-, però ha absolt Cristina de Borbó dels delictes fiscals. La germana del rei només haurà de respondre econòmicament com a responsable a títol lucratiu -fins i tot li retornaran diners, perquè havia dipositat una fiança superior a la multa fixada pel tribunal- i el cunyat de Felip VI no evitarà un temps de reclusió, però hauria pogut sortir-ne més malparat. La sentència situa les penes per sota de les peticions exigides per la Fiscalia. A la Zarzuela respiren. El cas Nóos -i les males decisions de Joan Carles de Borbó- van posar contra les cordes la monarquia, que va respondre amb una abdicació i l'ascens al tron de Felip, operació convenientment pactada amb un bipartidisme espanyol que llavors s'esquerdava. No és estrany que avui el govern espanyol i el PSOE hagin coincidit a raonar que "l'estat de dret funciona" després de conèixer el dictamen judicial.
Des que Urdangarin va deixar de ser el gendre perfecte i Cristina la infanta que treballava a la Caixa i residia a Barcelona, tothom ha fet la seva feina. La Zarzuela i els poders de l'Estat han pedalat intensament per evitar una condemna que perjudiqués la germana del rei i deteriorés la credibilitat de la corona. Però una sentència que exonerés del tot els ex-ducs de Palma hauria posat en dubte l'autonomia del sistema judicial i provocat molt soroll. Per això, l'establishment espanyol s'ha sentit còmode amb la resolució del tribunal, sentiment sintetitzat amb la frase de Miquel Roca, advocat de Cristina de Borbó: "Està garantida la igualtat dels ciutadans davant la llei". El missatge perseguit. El que més convenia.
La petició d'una tercera via, ja des de Madrid. El Madrid del poder -els partits que s'han alternat al govern, l'aparell mediàtic i els grans empresaris de l'Íbex- han anat alterant la seva visió del procés sobiranista, i ja mostren preocupació. El relat del suflé fa temps que s'ha abandonat i el referèndum ja monopolitza els debats. La inflexibilitat de l'Estat i la determinació verbalitzada per la Generalitat ha alimentat peticions d'una tercera via, també des de Madrid. L'editorial d'El País d'aquest divendres, amb el títol "Una sortida per a Catalunya", ho expressava clarament: "Existeix una tercera via entre la independència i l'immobilisme. I correspon a l'Estat plantejar-la". El rotatiu, que diumenge passat ja demanava en una altra editorial "oxigen per a Catalunya" i exigia a Rajoy "plantejar solucions dialogades", resumeix la creixent inquietud per l'estratègia del sobiranisme.
Compromís amb els refugiats. Aquest dissabte a la tarda serem a la plaça Urquinaona de Barcelona per explicar-vos els detalls de la manifestació en defensa dels refugiats, promoguda per la plataforma "Casa nostra, casa vostra". La ciutat es tenyirà de color blau per exigir un canvi global de les polítiques de fronteres i de refugi. La marea arribarà fins al passeig Marítim, observant el Mediterrani, un mar en el qual l'any passat van morir més de 5.000 persones intentant accedir a Europa. Us recomano l'article de Jordi Creus d'aquest divendres a NacióDigital, que recorda com 80 anys després de l'exili forçat de milers de catalans que fugien del feixisme Europa torna a desatendre un nou èxode de damnificats per la guerra.
Avenços prometedors contra la sida. Aquest dijous vam conèixer una bona notícia per a la recerca en el camp de la salut i vam constatar el talent dels científics catalans. Un assaig amb pacients del Clínic i Can Ruti ens acosta cap a la primera vacuna que frena el VIH. Cinc pacients de Barcelona -els primers del món- han aconseguit controlar el virus de la sida amb el seu sistema immunitari després que els administressin una vacuna terapèutica. Els resultats obtinguts obren la porta a anul·lar l'activitat vírica. Si voleu saber com avança la lluita contra la sida mireu aquest vídeo del doctor Bonaventura Clotet, implicat en la investigació de la vacuna.
Vist i llegit
Un dels moments -dolorosos- de la setmana ha estat la claudicació del Barça al Parc dels Prínceps de París, sotmès per un PSG disciplinat i incisiu, indesxifrable per a l'equip de Luis Enrique, que fa temps que navega sense rumb tot i salvar partits a cop de talent. Resulta, però, que a París no van aparèixer ni les genialitats de Messi i a l'equip se li van veure totes les carències, que l'entrenador no ha sabut revertir en els darrers mesos. El Barça està virtualment eliminat de la Lliga de Campions -el miracle de la remuntada seria majúscul-, però és encara més preocupant la pèrdua d'identitat de l'equip. Que el problema ve de lluny s'evidencia amb la tria d'aquesta setmana. No us recomano un article posterior a la desfeta de dimarts. Us proposo que llegiu l'article que escrivia Ramon Besa a El País el 8 de febrer, just després que l'equip es classifiqués per a la final de la Copa del Rei patint fins a l'extenuació amb l'Atlètic de Madrid. "El Barça s'ha oblidat de jugar a futbol", titulava Besa. Quanta raó i com n'era de premonitori.
La frase de la setmana
El procés català s'ha articulat sobre les bases del civisme. El sobiranisme ha defensat la reclamació del dret a decidir com un exercici de radicalitat democràtica. Però determinats poders han començat a vincular l'independentisme amb la violència. Qui ho ha fet de forma més barroera ha estat Eduardo Inda, tertulià, director d'OK Diario i autor d'articles criminalitzadors de dirigents sobiranistes a partir d'informes apòcrifs. "El nivell de violència a Catalunya no s’ha viscut ni en els anys durs al País Basc", va afirmar Inda, sense immutar-se, en la tertúlia del programa de Federico Jiménez Losantos. El currículum d'Inda acumula detalls reveladors: en el seu moment, quan era director de Marca, ja va iniciar una campanya per frenar les genialitats de Messi per la via "civil o la criminal" quan el Barça de Guardiola humiliava el Madrid. Les paraules del periodista sobre Catalunya se sumen a la intervenció de la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, que va dir sentir-se coaccionada després de rebre insults a les portes del TSJC el judici al 9-N. L'ex-president de la Generalitat Artur Mas, que dijous va ser a Madrid, ja ha denunciat que l'Estat buscar enllaçar independentisme i violència per justificar una intervenció.
El nom propi
La publicació de noves informacions vinculades a la gestació de l'"operació Catalunya" ha tornat a situar el nom d'Alícia Sánchez Camacho a l'epicentre de la controvèrsia. Protagonista del famós dinar de La Camarga, la dirigent popular -abans cap de files del PP a Catalunya al Parlament i avui integrant de la mesa del Congrés- ha vist com aquesta setmana l'assenyalaven diverses informacions periodístiques. Segons detallava la capçalera Público, va ser ella qui va organitzar la gravació de la conversa amb l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola (Victoria Álvarez) i qui la va transmetre al partit, amb la inestimable ajuda de Jorge Moragas, inestimable col·laborador de Mariano Rajoy. D'aquella conversa en van derivar informes policials "contra els partits sobiranistes", tal com recollien la sèrie d'articles dels companys de Público. Sánchez Camacho continua exercint un càrrec públic sense donar explicacions completes sobre la seva tèrbola implicació en aquell dinar que va ser la gènesi de tants titulars d'avui, discutits a les tertúlies i els tribunals.
Els imperdibles
Una de les estrenes del cap de setmana és Jackie, recreada per Natalie Portman en una interpretació que ja ha rebut elogis i que aspira a l'Oscar. El director xilè Pablo Larraín retrata la soledat de Jacqueline Kennedy després del magnicidi de l'ex-president nord-americà a Dallas. El crític Carlos Boyero, en un excel·lent article a El País, mostra la seva devoció per Portman i la recreació de la "sofisticada i tràgica dama". La projecció del film és una bona oportunitat per recuperar altres films que desgranen l'assassinat de Kennedy a Texas. Oliver Stone va firmar la pel·lícula més icònica aJFK. Si voleu aprofundir en el cas i ganes de llegir, hi ha un llibre acurat i documentat sobre els treballs de la Comissió Warren i el paper de la CIA en la investigació. Es titula JFK: caso abierto, de Philip Shenon. Val la pena. Bon cap de setmana.
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?