REFUGIATS

​Entitats implicades en l’acollida de refugiats denuncien que l'Estat «erosiona drets ciutadans»

Organitzacions i refugiats reclamen que el programa estatal contempli permís de residència i de treball des de l'inici de l'acollida | "Algunes ONG ens tracten només com a objectes", denuncia Luis Lázaro, que va fugir de Colòmbia per pertànyer al col·lectiu LGTBI

per Cristina Garde , 15 de febrer de 2017 a les 14:20 |
Els refugiats, a la protesta davant de l'Ajuntament | Cristina Garde
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“No volem ser una càrrega social. Volem el millor per a tots”. L’Alejandra prové de Veneçuela, és enginyera industrial i fa ja sis mesos que és a Catalunya. Amb una còpia de la targeta vermella que la reconeix com a refugiada a la mà, ha denunciat “la por i la incertesa” que sent quan, cada sis mesos, l’administració l’obliga a renovar el permís i no se sap si li concediran. Aquest dimecres, 12 entitats implicades en l’acollida dels refugiats (Punt de suport, Sodepau, Tanquem els CIE, CGT, CNT Barcelona, IAC-CATAC, Papers per a tots i totes, Fundació La Plana, Espai de l’immigrant, Lluita internacionalista, Cuidando i RefugiArte) han carregat durament contra les administracions, però també contra les ONG que gestionen el programa estatal d’acollida. Ho han fet a la plaça de Sant Jaume, davant de l’Ajuntament de Barcelona, acompanyats de diversos refugiats que, com l’Alejandra, han explicat les dificultats amb què es troben en arribar a Catalunya.
 

“De qui som assumpte, nosaltres?”, s’ha demanat la Tatiana, d’Ucraïna, mare soltera amb quatre fills que tot just ara acaba la primera fase del programa estatal a la Casa Bloc de Barcelona. El pla de l’Estat contempla tres fases: la primera és l’acollida, en què les administracions proporcionen un habitatge oficial o una plaça en un centre d’acollida; la segona és la integració, en què els treballadors socials donen formació lingüística i social, mentre la persona refugiada ha de trobar un habitatge de lloguer privat; i la tercera és l’autonomia, en què un inspector laboral ajuda la persona refugiada a trobar feina.

Els refugiats i les entitats que avui es manifestaven, igual que algunes entitats oficials, com la Comissió Catalana d’Atenció al Refugiat (CCAR), consideren que l’Estat ha de revisar el protocol d’acollida, perquè obliga la persona a trobar un habitatge abans que una feina. Aconseguir-ho o no, al final, depèn de la bona voluntat dels llogaters privats. Però, com denuncia la Tatiana, a Barcelona, immersa dins d’una bombolla del lloguer, és encara més difícil. Per això, les ONG aconsellen trobar un lloc on viure en altres municipis, però molts refugiats no hi estan d’acord.


“Ara m’obliguen a seguir la segona fase del programa en una altra ciutat, quan ja tinc els nens escolaritzats i comencem a integrar-nos al barri”, es lamenta Tatiana, que ha exposat el seu cas amb una intèrpret al costat. Per això, les 12 entitats implicades en l’acollida reclamen que, des de la primera fase, els refugiats puguin obtenir el permís de residència i de treball. També reclamen que el lloc d’acollida sigui el mateix durant tot el procés.

Els refugiats denuncien la passivitat de les ONG que gestionen l'acollida

 
Els problemes, pels refugiats, no acaben aquí. Com alerta Luis Lázaro, que va fugir de Colòmbia, tampoc hi ha cap respecte per al col·lectiu LGTBI. “No hi ha espai de recolzament per a nosaltres, les persones amb condició sexual diversa. En alguns casos, els treballadors socials no ens tracten bé i rebem els insults d’altres refugiats als centres d’acollida”, ha denunciat. I ha afegit: “Alguns treballadors de les ONG ens tracten com a objectes gràcies als quals ells reben una feina”. Per això, les entitats convocants reclamen que es refaci el protocol als centres d’acollida, per evitar casos d’homofòbia o de persecució.
 
L’Ahmed, que fa pocs mesos que ha arribat des de Síria, també ha explicat que “l’Estat té un pla d’acollida que erosiona els drets dels ciutadans” i que, per això, “malgrat que 25 persones volien ser acollides a Catalunya a través del programa de reubicacions de la Unió Europea, gairebé la meitat ha preferit marxar a Alemanya”. Entre d’altres, les entitats convocats, que participaran aquest dissabte, juntament amb els representants municipals, a la manifestació massiva en favor dels refugiats, també reclamen que hi hagi l’acompanyament d’un intèrpret o que, almenys, el protocol d’acollida estigui escrit en tots els idiomes dels refugiats. També demanen que hi hagi una “figura externa i independent” a la qual els refugiats puguin fer arribar les seves queixes. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació