14
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
10:11h
El ring: l'Ateneu Barcelonès. El secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, i la diputada de la CUP Anna Gabriel cara a cara. El tema pel qual treuen els guants de boxa: la celebració d'un referèndum. Acordat amb l'estat espanyol o no? L'anticapitalista respon sense titubejos: el seu partit "no confia" en cap pacte amb el govern de Mariano Rajoy i la societat catalana no pot esperar. L'home de Pablo Iglesias a Catalunya actua per descart. "El referèndum unilateral no existeix".
Fachin s'explica. Segons ell, un referèndum que es faci sense acord amb l'Estat espanyol i que, per tant, no sigui reconegut per una de les parts, simplement és "un desafiament", una "estratègia de pressió". En definitiva, un altre 9-N. Vol dir això que Podem, per tant, acabarà baixant-se del tren del consens del referèndum si a aquest se li fixa una data a la tardor com a molt tard? No ho aclareix, i l'auditori fa pagar cara la indefinició. "Però quina és, doncs, la seva estratègia?", li demana una oient. Fachin torna a actuar per descart: "Això no va de si ens sumem o no a l'estratègia de Junts pel Sí. No se'ns pot demanar que se'ns sumi a algú que està enganyant". Perquè la independència "ràpida i fàcil", diu, no és possible.
Les trinxeres, definides
Gabriel s'explica. El compromís de la CUP amb el referèndum aquest mateix any és ferm. "Està a les nostres mans que no sigui moneda de canvi de res. No hi ha excuses", avisa. I li llança una mà amiga al seu contrincant d'escenari: "Us volem veure en aquesta campanya pel sí o pel no". Ell, però, ni respon si farà campanya ni respon si, en cas de fer-la, seria pel sí o pel no. Carrega contra l'estratègia de l'independentisme. I Gabriel replica: "Hem arribat aquí per la gent. Les trinxeres estan molt definides: o fem costat a aquestes persones o ens quedem analitzant l'estratègia". L'auditori aplaudeix. Ell, però, no es dóna per al·ludit.
Fachin s'explica. Creu en la "fraternitat", en la capacitat de fer pedagogia en una Espanya on s'ha obert una escletxa: existeix Pablo Iglesias, que defensa el dret a decidir dels catalans, i cinc milions de persones que l'han votat així ho avalen. Admet, però, la debilitat de tenir només 71 diputats. "Però aleshores quan tindran vostès dues terceres parts del Congrés per fer aquest referèndum?", pregunta una altra assistent al combat. Fachin no respon. De fet, hauria de tenir una bola de vidre per poder respondre. En tot cas, abans del setembre no serà.
Una proposta d'intercanvi
Gabriel insisteix. La CUP està asseguda a la taula del Pacte Nacional pel Referèndum malgrat que "no confia" en la via pactada, que és l'aposta, almenys per ara, d'aquest espai de consens. Li fa una proposta: "No confiem en la via pactada, però hi som. A canvi demanem que quan es vegi, per enèsim cop, que no es possible, hi sigueu. No sumar-se és acabar a la trinxera del búnquer del 78". Ganxo de dreta. Fachin no respon a l'oferiment, però recorda el gest de generositat de sumar-se a les manifestacions en contra del procés sobiranista encara que sigui, en el cas del judici al 9-N, per donar suport a dirigents com Artur Mas. Sí sí, però Gabriel hi torna: "O seguim mirant a veure si algun dia la fraternitat s'estén, o reconeixem el dret a l'autodeterminació i fem possible que es faci". Aplaudiments.
Fachin insisteix. "El procés es basa en una estratègia enganyosa; l'estratègia ha de ser realista". I recorda el lema "tenim pressa" i quantes vegades en quatre anys des d'ERC i el PDECat s'ha dit que en un determinat període de temps Catalunya ja seria independent, com el calendari ha anat fent salts. Admet que, en el cas de Podem, avancen "lentament", però que almenys aquestes passes "són fermes". Gabriel defuig opinar sobre els canvis de calendari. Però contraataca amb el tema de la velocitat: "El comptador polític del país no es posa a zero amb l'aparició de Podem. El catalanisme polític intenta l'estat federal des de fa 200 anys". Ganxo de dreta. Però el líder de Podem en té una de reservada: "Hi ha certs sectors que els interessa més guanyar eleccions i que han decidit que els principals enemics del procés són els "comuns" i Podem. Mentrestant, seguim tenint un president de dretes a Catalunya". Ganxo d'esquerres.
L'assalt al cel és el títol del cicle de debats a l'Ateneu, moderat en aquesta ocasió pel periodista de l'Ara Maiol Roger. Gabriel ho deixa clar: sap que amb deu diputats la CUP no pot fer ara la revolució. Van a pams, diu, perquè ara el cel més proper és el dret a l'autodeterminació. Fachin diu que sí, que l'assalt al cel és després de Vistalegre 2 "més a prop". Potser el punt de desacord és, justament, a quin cel toca -o es pot- arribar.
Fachin s'explica. Segons ell, un referèndum que es faci sense acord amb l'Estat espanyol i que, per tant, no sigui reconegut per una de les parts, simplement és "un desafiament", una "estratègia de pressió". En definitiva, un altre 9-N. Vol dir això que Podem, per tant, acabarà baixant-se del tren del consens del referèndum si a aquest se li fixa una data a la tardor com a molt tard? No ho aclareix, i l'auditori fa pagar cara la indefinició. "Però quina és, doncs, la seva estratègia?", li demana una oient. Fachin torna a actuar per descart: "Això no va de si ens sumem o no a l'estratègia de Junts pel Sí. No se'ns pot demanar que se'ns sumi a algú que està enganyant". Perquè la independència "ràpida i fàcil", diu, no és possible.
Les trinxeres, definides
Gabriel s'explica. El compromís de la CUP amb el referèndum aquest mateix any és ferm. "Està a les nostres mans que no sigui moneda de canvi de res. No hi ha excuses", avisa. I li llança una mà amiga al seu contrincant d'escenari: "Us volem veure en aquesta campanya pel sí o pel no". Ell, però, ni respon si farà campanya ni respon si, en cas de fer-la, seria pel sí o pel no. Carrega contra l'estratègia de l'independentisme. I Gabriel replica: "Hem arribat aquí per la gent. Les trinxeres estan molt definides: o fem costat a aquestes persones o ens quedem analitzant l'estratègia". L'auditori aplaudeix. Ell, però, no es dóna per al·ludit.
Fachin s'explica. Creu en la "fraternitat", en la capacitat de fer pedagogia en una Espanya on s'ha obert una escletxa: existeix Pablo Iglesias, que defensa el dret a decidir dels catalans, i cinc milions de persones que l'han votat així ho avalen. Admet, però, la debilitat de tenir només 71 diputats. "Però aleshores quan tindran vostès dues terceres parts del Congrés per fer aquest referèndum?", pregunta una altra assistent al combat. Fachin no respon. De fet, hauria de tenir una bola de vidre per poder respondre. En tot cas, abans del setembre no serà.
Una proposta d'intercanvi
Gabriel insisteix. La CUP està asseguda a la taula del Pacte Nacional pel Referèndum malgrat que "no confia" en la via pactada, que és l'aposta, almenys per ara, d'aquest espai de consens. Li fa una proposta: "No confiem en la via pactada, però hi som. A canvi demanem que quan es vegi, per enèsim cop, que no es possible, hi sigueu. No sumar-se és acabar a la trinxera del búnquer del 78". Ganxo de dreta. Fachin no respon a l'oferiment, però recorda el gest de generositat de sumar-se a les manifestacions en contra del procés sobiranista encara que sigui, en el cas del judici al 9-N, per donar suport a dirigents com Artur Mas. Sí sí, però Gabriel hi torna: "O seguim mirant a veure si algun dia la fraternitat s'estén, o reconeixem el dret a l'autodeterminació i fem possible que es faci". Aplaudiments.
Fachin insisteix. "El procés es basa en una estratègia enganyosa; l'estratègia ha de ser realista". I recorda el lema "tenim pressa" i quantes vegades en quatre anys des d'ERC i el PDECat s'ha dit que en un determinat període de temps Catalunya ja seria independent, com el calendari ha anat fent salts. Admet que, en el cas de Podem, avancen "lentament", però que almenys aquestes passes "són fermes". Gabriel defuig opinar sobre els canvis de calendari. Però contraataca amb el tema de la velocitat: "El comptador polític del país no es posa a zero amb l'aparició de Podem. El catalanisme polític intenta l'estat federal des de fa 200 anys". Ganxo de dreta. Però el líder de Podem en té una de reservada: "Hi ha certs sectors que els interessa més guanyar eleccions i que han decidit que els principals enemics del procés són els "comuns" i Podem. Mentrestant, seguim tenint un president de dretes a Catalunya". Ganxo d'esquerres.
L'assalt al cel és el títol del cicle de debats a l'Ateneu, moderat en aquesta ocasió pel periodista de l'Ara Maiol Roger. Gabriel ho deixa clar: sap que amb deu diputats la CUP no pot fer ara la revolució. Van a pams, diu, perquè ara el cel més proper és el dret a l'autodeterminació. Fachin diu que sí, que l'assalt al cel és després de Vistalegre 2 "més a prop". Potser el punt de desacord és, justament, a quin cel toca -o es pot- arribar.