El procés independentista és, també, una batalla pel relat. L'Estat es manté tancat en banda, agafant-se a la Constitució i negant-se a qualsevol relació bilateral amb Catalunya, mentre que la Generalitat insistirà fins al final en la via pactada. Aquesta via, però, és cada vegada més inviable. El Tribunal Constitucional, sempre a instàncies del govern espanyol –que és qui presenta els recursos-, no només tomba les resolucions relacionades amb el procés, sinó que llança advertències individuals als alts càrrecs del país. Aquest cop no passarà com amb el 9-N, quan els responsables governamentals no van ser avisats un per un sobre les conseqüències d'impulsar la votació. De cara al referèndum, l'Estat desplega tots els mecanismes, com expliquem aquí amb Isaac Meler. La primera decisió (unilateral) que hauran de prendre els alts càrrecs del país, si emprenen -com diuen- el camí cap a la consulta amb totes les conseqüències, serà la de desafiar els vetos plantejats pel govern espanyol i emparar la votació en una legalitat estrictament catalana. La Fiscalia, disfressada de víctima en les últimes hores, tampoc s'estarà de braços plegats en aquesta fase decisiva.
El cas Vidal aterra al Parlament. L'abast de la polèmica de les paraules de Santi Vidal es constatarà avui a la cambra catalana. El vicepresident Oriol Junqueras compareix a la comissió d'afers institucionals per clarificar què fa el Govern amb les dades fiscals dels catalans i desmentir les afirmacions de l'ex-cap de files d'ERC al Senat, que defensava que l'executiu havia incorregut en il·legalitats durant el procés. Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda, s'explicarà a la tarda, a la comissió d'Economia. El PSC i Ciutadans, com explica Sara González, forçaran una comissió d'investigació si el Govern no vol donar més explicacions que les de Junqueras i Salvadó. L'oposició vol aprofundir en un assumpte espinós per a l'executiu, que des del primer moment es va desmarcar de Vidal. Ara busca que la pilota no es faci encara més gran. A la mateixa hora que Salvadó, el president Carles Puigdemont debatrà amb Anna Gabriel sobre el procés en un dinar informatiu organitzat pel diari El Punt Avui. Allà serem.
Presó per la trama Gürtel. Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez -el "Bigotes"- ja han fet nit a la presó de Picassent. S'hi passaran almenys un parell de dies abans de ser traslladats a Madrid. El jutge aprecia risc de fuga en els tres empresonats de la trama Gürtel per la durada de les condemnes (de 12 a 13 anys), de manera que ha preferit enviar-los a la presó. L'impacte de la corrupció, almenys de moment, no afecta electoralment un PP que, ja sigui per incompareixença del PSOE o per les pugnes internes de Podem, no té un rival sòlid que li pugui arrabassar l'hegemonia a l'Estat. Al cas Gürtel s'hi suma el cas Bankia, que ha dut a la imputació de Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ex-governador del Banc d'Espanya. Pep Martí en fa aquest perfil.
Comissió de cocció lenta. A partir de demà, els grups parlamentaris al Congrés decidiran els membres i el calendari de treball de la comissió d'investigació sobre l'anomenada "operació Catalunya". Una iniciativa, per cert, que es va votar a finals de setembre però que s'ha anat postergant arran de l'estat de salut de Jorge Fernández Díaz, ex-ministre de l'Interior, que s'ha estat recuperant d'una malaltia greu durant els últims mesos. El Govern i Junts pel Sí pressionen perquè Mariano Rajoy expliqui qui és el el "senyor X" dels moviments que l'Estat ha fet des de l'ombra per fer aflorar casos de corrupció vinculats a l'independentisme. El tradicional èxit de les comissions parlamentàries d'investigació no fa ser, precisament, optimistes.
Vist i llegit
El presumpte assassinat -sempre segons fonts governamentals de Corea del Sud, com és habitual en aquests casos- del germà de King Jong-un a Malàisia serà una de les notícies més destacades de la setmana. La pel·lícula dels fets és digna del millor relat d'espies: dues dones van clavar xeringues a King Jong-nam -aquest és el nom del germà del dictador nord-coreà-, que es va començar a trobar malament quan ja era en un vehicle. Els mètodes cruels el règim, possiblement el més tancat del món, acostumen a omplir pàgines i minuts als mitjans occidentals. Aquest és el perfil que feia la BBC de King Jong-nam, que va caure en desgràcia de cara al govern nord-coreà quan va ser enxampat intentant entrar al Japó per visitar un parc temàtic de Disney. Com més inaccessible és un país, més delirants són les especulacions. A Netflix hi ha un documental molt recomanable, The Propaganda Game, que retrata bé la situació.
El passadís
Artur Mas ha rejovenit al llarg dels últims dies. Lluny del to agre de fa un any, quan la CUP es vantava d'haver-lo enviat "a la paperera de la història", se'l veu amb una intensitat pròpia de campanya electoral. El judici al 9-N, tot i no ser una experiència no desitjada, l'ha dut a primera fila un altre cop. Ahir es va mostrar especialment atent amb els estudiants de la UPF, que van omplir l'auditori del Campus de la Ciutadella per escoltar-lo en un debat que va moderar Marc Colomer, director de l'ACN. En un moment determinat, una estudiant que volia "informar-se bé" per poder votar amb plena consciència al futur referèndum, va preguntar on podia trobar estudis sobre la viabilitat econòmica de la independència. "Vine a veure'm un dia", va respondre Mas, que després va convidar-la a enviar un correu electrònic als membres del seu equip. La pedagogia sobre el procés també es fa en les distàncies curtes.
L'efemèride
El 15 de febrer de 2003, avui fa 14 anys, 1,3 milions de persones van sortir als carrers de Barcelona per protestar contra la guerra de l'Iraq. Engegada amb pretextos que s'han demostrat falsos -les armes de destrucció massiva que presumptament guardava Saddam Hussein no van aparèixer mai-, va acabar convertint-se en la tomba política de José María Aznar. L'ex-president espanyol va fer de l'aliança atlantista amb George W. Bush i Tony Blair un dels puntals del seu segon mandat i va acabar veient com el PP passava dels 183 diputats del 2000 a perdre el govern davant el PSOE. Les protestes contra la guerra van repartir-se arreu del món i en ciutats com Roma van aplegar fins 3 milions de persones. El pols del carrer, però, no va evitar que una coalició internacional liderada pels Estats Units acabés en poques setmanes amb el règim de Hussein. De poca cosa va servir per pacificar la situació a l'Orient Mitjà.
L'aniversari
Magdalena Álvarez -sí, la ministra de l'antes partía que doblá- compleix avui 65 anys. Després d'ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a la Junta d'Andalusia, José Luis Rodríguez Zapatero la va reclutar per al seu executiu quan va derrotar per sorpresa José María Aznar el 2004. La situació caòtica a Rodalies -hi ha coses que no canvien per més que passin els anys- i les polèmiques associades a la seva cartera de Foment la van dur a ser reprovada pel Parlament i pel Senat. Álvarez va saltar del govern l'any 2009, un any després de la segona victòria a les urnes de Zapatero, però no es va quedar a la intempèrie: va ser escollida vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions. L'any 2014 la jutgessa que portava el cas dels ERO andalusos, Mercedes Alaya, la va citar dues vegades com a imputada i li va imposar una fiança de quasi 30 milions d'euros. Finalment, però, va ser anul·lada. En cas de no haver estat així, potser sí que hauria quedat partía i doblá.
redactor de Política de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi