De les traves judicials a l'«operació precinte»: els cinc vetos de l'Estat al referèndum

L'ofensiva judicial de l'Estat contra el procés sobiranista -en general- i el referèndum -en particular- no s'atura. El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat aquest dimarts la resolució de Junts pel Sí i la CUP a favor d'un referèndum amb o sense acord amb l'Estat aprovada al Parlament en el debat de política general del mes d'octubre i redobla els esforços per aturar el camí cap al setembre. També es complica la situació de la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, després que el TC hagi autoritzat la Fiscalia a investigar-la juntament amb els altres quatre membres sobiranistes de la mesa del Parlament i a presentar una querella, si s'escau. Les advertències individuals són ja una norma des que va arrencar la legislatura del 27-S.

Com influeix el nou embat del Constitucional en el full de ruta? La portaveu del Govern, Neus Munté, ha ressaltat que el full de ruta cap al referèndum no s'atura. "Cap resolució pot alterar allò que forma part d'un plantejament tan sòlid i tan democràtic com el d'un referèndum, i més quan compta amb el suport de la majoria parlamentària", ha apuntat Munté. Aquests són els cinc vetos plantejats per les institucions espanyoles que l'executiu i el Parlament hauran de superar per posar les urnes al setembre. O, si les circumstàncies ho permeten, abans de l'estiu.

El TC no deixa marge

La suspensió de les resolucions, a banda de suspendre el pla per al referèndum, suposarà una nova advertència al president Carles Puigdemont i als membres del seu Govern. El Constitucional, després de la seva reforma, ja pot actuar com a òrgan judicial i suspendre dirigents polítics, però de moment s'ha limitat a enviar els casos a la Fiscalia per tal que els desplegui. Aquestes advertències individuals suposen que, en cas que se segueixi el full de ruta previst al Parlament, els responsables polítics catalans se saltaran la legalitat espanyola. La impossibilitat d'acordar la consulta vinculant amb l'Estat, tot i que el Govern insisteix en el diàleg, aboca l'executiu a planificar una votació emparada exclusivament per la legalitat catalana.

Veto al procés constituent

La comissió d'estudi del procés constituent va ser un dels aspectes estrella de l'inici de la legislatura. La presidia Muriel Casals i, després de la seva mort, va quedar en mans de Lluís Llach. Les seves conclusions, votades a finals de juliol, incloïen un "mecanisme unilateral de decisió" que per a molts semblava la pista d'aterratge per incloure el referèndum en el full de ruta. L'inici del procés constituent formava part de la resolució suspesa i, segons va explicar Llach en una entrevista a NacióDigital, caldria posar-lo en marxa després duna victòria del sí al referèndum. És inevitable que l'Estat actuï abans de la votació, però també després, encara que la majoria independentista proclami que els passos cap a les eleccions constituents només depenguin de lleis catalanes.

Del diàleg als precintes

La suspensió d'aquesta resolució el desembre passat ja va fer que l'independentisme desconfiés de la presumpta operació diàleg la mateixa setmana que Forcadell va haver de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a investigada per admetre a tràmit la votació sobre les conclusions del la comissió d'estudi del procés constituent. L'aparent mà estesa de l'executiu central es va acabar d'esfumar tan bon punt es va posar en marxa l'anomenada operació precinte quan l'aparell governamental espanyol va anunciar que es plantejava l'ús de mesures coercitives contra el referèndum. Unes mesures, per cert, que Ciutadans li havia exigit a la Moncloa.

El judici del 9-N

La darrera setmana, centrada en el judici al 9-N, també pot ser llegida com un advertiment més del govern espanyol cap a l'independentisme sobre la seva manca de voluntat negociadora respecte tot el que tingui a veure amb la "unitat d'Espanya". En aquest sentit, el portaveu de l'executiu de Rajoy, Íñigo Méndez de Vigo, va deixar clar que la Moncloa no s'ha mogut ni un mil·límetre reiterant que l'única resposta possible al Govern és la legalitat. "La llei també és democràcia", va sentenciar. De fet, Artur Mas va qualificar dilluns el judici al 9-N com un "avís a navegants" dirigit l'executiu de l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Qui desafia l'Estat paga les conseqüències", va insistir el president del PDECat.

El paper de la Fiscalia

El ministeri públic té sempre protagonisme quan es tracta de frenar els passos del procés als jutjats. És qui rep les informacions del TC per presentar denúncies contra càrrecs sobiranistes i qui proposa les condemnes d'inhabilitació en el moment que arriben els judicis, com va passar amb Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Al llarg dels últims dies, la Fiscalia ha estat al centre del debat pels presumptes insults que va rebre la fiscal en cap de Barcelona, Ana María Magaldi. Emilio Sánchez Ulled, representant del ministeri públic en el judici al 9-N, va negar haver rebut pressions de Mariano Rajoy, però la jerarquia de la Fiscalia indica que l'Estat la supervisa de prop.