14
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
10:13h
La fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi Paternostro, estudiarà si emprèn accions legals pels insults que va rebre en el darrer dia del judici del 9-N. D’aquesta manera, Magaldi torna a ser centre d’atenció política i mediàtica, com ha succeït ja en diverses ocasions des de l’inici del procés.
Magaldi Paternostro pertany a l’Associació de Fiscals, la majoritària entre els professionals de la fiscalia i nítidament conservadora, en la línia del que és l’Associació Professional de la Magistratura entre els jutges. Va ser designada el novembre del 2012, després que Martín Rodríguez Sol assumís la fiscalia en cap de Catalunya. El 5 de desembre, en la presa de possessió, aquesta gironina que té el català de llengua materna, va fer un discurs quasi en exclusiva en castellà. Aleshores va dir que ho feia en atenció als 41 nous fiscals arribats a Catalunya.
Al costat de Madrid
Quan la Fiscalia Superior del TSJC va emetre un informe contrari a la imputació d’Artur Mas pel 9-N, Ana Magaldi va decidir intervenir en l’assumpte i va sortir en auxili de la Fiscalia General de l’Estat. Va llegir un comunicat en què va rebutjar que això suposés cap mena de revolta i va posicionar-se clarament al costat del fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, enfront el criteri de la fiscalia catalana. Magaldi va parlar només en castellà “per cortesia”, ja que hi havia periodistes de mitjans espanyols.
Enmig del xoc entre la fiscalia general i els fiscals del TSJC, Magaldi no va dubtar. A més, va anunciar que la fiscalia de Barcelona defensaria que s’admetessin a tràmit les prop de trenta denúncies que s’havien presentat contra el 9-N, incloses algunes que ja s’havien arxivat. Va ser tot un pronunciament explícit de quin era el seu criteri davant el 9-N. Magaldi estava alineada amb el sector més dur de la Fiscalia. Més dur que el mateix fiscal general. Cal recordar que Torres-Dulce acabaria dimitint poc després cansat de les pressions del govern espanyol.
De fet, va ser ella qui va proposar a Torres-Dulce que convoqués una reunió amb els fiscals cap de Catalunya per elaborar una estratègia conjunta d’actuació davant el 9-N. La trobada va tenir lloc a Madrid el 15 de setembre del 2014. Però no es van adoptar decisions concretes. La divisió en el si de la fiscalia de Catalunya ja era un fet, amb el fiscal en cap José María Romero de Tejada esforçant-se per apaivagar tensions.
Sembla que Magaldi no deixa ningú indiferent. Entre els fiscals es recorden alguns gestos que han estat ben rebuts en el seu sector, com quan, en la mateixa presa de possessió, va defensar els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo per la seva actuació en el cas Palau, després que un sindicat policial de Madrid els ataqués per ser molt tous en la investigació. O quan va fer acte de presència en el tram final del cas Ester Quintana per mostrar suport a la fiscal.
Magaldi Paternostro pertany a l’Associació de Fiscals, la majoritària entre els professionals de la fiscalia i nítidament conservadora, en la línia del que és l’Associació Professional de la Magistratura entre els jutges. Va ser designada el novembre del 2012, després que Martín Rodríguez Sol assumís la fiscalia en cap de Catalunya. El 5 de desembre, en la presa de possessió, aquesta gironina que té el català de llengua materna, va fer un discurs quasi en exclusiva en castellà. Aleshores va dir que ho feia en atenció als 41 nous fiscals arribats a Catalunya.
Al costat de Madrid
Quan la Fiscalia Superior del TSJC va emetre un informe contrari a la imputació d’Artur Mas pel 9-N, Ana Magaldi va decidir intervenir en l’assumpte i va sortir en auxili de la Fiscalia General de l’Estat. Va llegir un comunicat en què va rebutjar que això suposés cap mena de revolta i va posicionar-se clarament al costat del fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, enfront el criteri de la fiscalia catalana. Magaldi va parlar només en castellà “per cortesia”, ja que hi havia periodistes de mitjans espanyols.
Enmig del xoc entre la fiscalia general i els fiscals del TSJC, Magaldi no va dubtar. A més, va anunciar que la fiscalia de Barcelona defensaria que s’admetessin a tràmit les prop de trenta denúncies que s’havien presentat contra el 9-N, incloses algunes que ja s’havien arxivat. Va ser tot un pronunciament explícit de quin era el seu criteri davant el 9-N. Magaldi estava alineada amb el sector més dur de la Fiscalia. Més dur que el mateix fiscal general. Cal recordar que Torres-Dulce acabaria dimitint poc després cansat de les pressions del govern espanyol.
De fet, va ser ella qui va proposar a Torres-Dulce que convoqués una reunió amb els fiscals cap de Catalunya per elaborar una estratègia conjunta d’actuació davant el 9-N. La trobada va tenir lloc a Madrid el 15 de setembre del 2014. Però no es van adoptar decisions concretes. La divisió en el si de la fiscalia de Catalunya ja era un fet, amb el fiscal en cap José María Romero de Tejada esforçant-se per apaivagar tensions.
Sembla que Magaldi no deixa ningú indiferent. Entre els fiscals es recorden alguns gestos que han estat ben rebuts en el seu sector, com quan, en la mateixa presa de possessió, va defensar els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo per la seva actuació en el cas Palau, després que un sindicat policial de Madrid els ataqués per ser molt tous en la investigació. O quan va fer acte de presència en el tram final del cas Ester Quintana per mostrar suport a la fiscal.