1 de 10
SALUT

Al 80% dels infants atesos als centres de salut mental se'ls tracta amb fàrmacs

L’edat en què els menors acudeixen per primer cop als centres de salut mental s’avança fins als 10 anys | La Taula del Tercer Sector reclama un canvi en l’atenció que potenciï l’acompanyament social i la prevenció

per Cristina Allué, 14 de febrer de 2017 a les 11:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Oriol Illa, el president de la Taula del Tercer Sector, a la presentació. Foto: Cristina Garde


A un 80% dels infants atesos als centres de salut mental se’ls ha prescrit algun tractament amb fàrmacs i a un 20% amb psicofàrmacs. Per aquest motiu i per un seguit de factors psicosocials que han aflorat arran de la crisi, des de la Taula del Tercer Sector reclamen al seu darrer informe, “L’atenció en salut mental dels infants i adolescents”, un model on la sanitat, els afers socials i l’educació treballin de forma transversal i conjunta i on es doni més importància a la prevenció i a l’acompanyament social. “El govern va aprovar el pla de salut mental i no volem que sigui paper mullat, volem que sigui una política efectiva i es pugui complir”, ha reblat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa.

 
De fet, les xifres apunten que cada vegada s’atén en etapes més primerenques. L’edat en què els infants acudeixen per primer cop es va avançar fins als 10 anys el 2015. D’entrada, doncs, aquest fet hauria de ser positiu perquè, segons l’OMS, la major part de problemes de salut mental en l’edat adulta comencen abans dels 18 anys. Tot i així, l’augment de menors atesos i una major incidència als centres de salut mental infantil i juvenil, que el 2015 van atendre 70.521 infants, també constata, segons els experts, que la xarxa de suport social per als infants està fallant.

NOMBRE DE MENORS ATESOS ALS CENTRES DE SALUT MENTAL

 
Un 6,2% dels menors catalans ha rebut ajuda psicològica el darrer any

 
Així mateix, les dades que l’informe recopila revelen que  el 6,2% dels infants catalans d’entre zero a 14 anys ha visitat algun psicòleg el darrer any i que el 5% són atesos a la xarxa pública, la major diagnosticats amb trastorn de dèficit d’atenció. A més, el 63% dels quals són nens, una xifra que la Taula del Tercer Sector considera excessivament “desigual”. “La crisi econòmica és un factor important en l’augment dels casos detectats. Aquells que pertanyen a grups socials més desafavorits tenen sis vegades més probabilitats de tenir problemes de salut mental que els més afavorits, un 11,1% respecte a un 1,8% segons dades del Síndic de Greuges del 2012”, ha explicat Anna Suñer, la coordinadora de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), que agrupa fins a 700 entitats.
 
Alhora, l’informe revela que els nous models de família i la incidència de les noves tecnologies, així com un sistema escolar que “es basa en l’assoliment d’objectius, en comptes de les ganes d’aprendre” es converteixen també en motius “que augmenten el malestar dels menors” i propicien conductes addictives i disruptives, pèrdua dels referents, estrès o depressió. Tal com ha argumentat la directora de la Fundació Nou Barris, dins del Fòrum de Salut Mental, Carme Fenoll, “en l’actual context social, hi ha un increment de les demandes, de les urgències i de la complexitat”. Segons la Taula del Tercer Sector, al 2015 van augmentar un 27% les altes a les unitats de salut mental d'infants i joves als hospitals.
 
Catalunya inverteix en benestar infantil només un 0,9% del PIB
 
Per això, des de la Taula del Tercer Sector reclamen un treball més coordinat entre els diversos agents. “Tenim un model poc transversal i treballem de forma reactiva, en comptes de fer-ho de forma preventiva. L’acompanyament social, de perspectiva àmplia i transversal, hauria de ser vital”, ha defensat la directora de la Federació de Salut Mental de Catalunya, Marta Poll. En el mateix sentit, Carme Calafat, directora de l’àrea d’infància de l’associació ABD, també ha recordat que cal un nou enfocament. “No tot és patologia, també hi ha molt de malestar. Els adolescents asseguren que no se’ls escolta prou. Tot plegat requereix d’un treball en xarxa i molta formació continuada entre els professionals”, ha afirmat també Fenoll.
 
Més enllà de la descoordinació entre els diversos actors, a l’informe, la Taula del Tercer Sector també constata que la inversió en polítiques socials destinades a afavorir el benestar de la infància a Catalunya és molt inferior a la mitjana europea. Així, expliquen, “si la mitjana a la Unió Europea és del 2,2% del PIB, a l’estat espanyol és del 1,5% i a Catalunya del 0,9%”. “Hi ha una xarxa pública saturada que no pot donar resposta a totes les necessitats”, assegura Suñer. De fet, la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya van alertar també d'aquesta saturació

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació