13
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
7:10h
Artur Mas ha tornat a primera fila després del judici al 9-N que es va celebrar la setmana passada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Aquell dia la ciutadania va plantar cara", ha apuntat Mas, que ha volgut destacar que en la consulta alternativa també hi va haver ciutadans que van optar per votar contra la independència. El referèndum previst per al mes de setembre ha sobrevolat la intervenció de Mas, que ha demanat "unitat" al sobiranisme i que la votació es faci amb la intenció de "guanyar". Poder votar sobre la independència, sosté l'ex-president, ja seria vèncer. També ha tingut temps per replicar Mariano Rajoy i situar la independència no com una amputació, sinó com una "emancipació dolça i alliberadora".
"Això d'aquests dies [el judici] és un avís a navegants. Qui desafia l'Estat paga les conseqüències. Aquest és el codi de conducta", ha determinat l'ex-president de la Generalitat. "La manera que han trobat ha estat aquest judici per la via penal", ha assenyalat el president del PDECat, que ha ironitzat que la setmana passada al TSJC ha estat "molt bona". "Ha estat com un espectacle, però sense pagar", ha apuntat el dirigent nacionalista. Mas també ha tingut espai per llançar algun retret als qui aquests dies han criticat que ell, Joana Ortega i Irene Rigau no assumissin plenament les accions relacionades amb el 9-N, algunes de les quals van deixar en mans dels voluntaris. "El valor de la confiança entre nosaltres hauria de ser inamovible", ha apuntat.
"Si volem fer les coses bé, guanyem", ha ressaltat Mas, que ha considerat que l'Estat va incórrer en un "desprestigi" rellevant a nivell jurídic quan va presentar una querella relacionada amb el 9-N. "Això passa perquè la jornada va ser un èxit i Espanya va entrar en col·lapse", ha assegurat l'ex-president de la Generalitat, que ha ironitzat que l'operació Catalunya -basada en buscar casos de corrupció de càrrecs polítics sobiranistes per frenar el procés- no és, precisament, cap acció governamental destinada a millorar les inversions en territori català.
Mas ha assegurat que l'independentisme ha de "triar bé les cartes de la victòria", que segons ell són la "unitat" i la "mobilització". "Com es pot enfrontar l'Estat a tres milions de persones?", s'ha preguntat l'ex-president, en relació a les manifestacions dels últims anys. "Hem de ser conscients de les fortaleses i de les debilitats", ha apuntat l'ex-president de la Generalitat.
"Han quedat retratats"
Francesc Homs s'ha referit al fet que la Fiscalia hagi desestimat la querella que va presentar fa dues setmanes contra Mariano Rajoy per incomplir sentències del Tribunal Constitucional. "Han quedat retrats de dalt a baix, han quedat descaradament en evidència", ha determinat l'ex-conseller de la Presidència. "S'ha vist la seva doble vara de mesurar", ha considerat Homs.
L'experiència d'Espot
La moderadora, Patrícia Gabancho, ha volgut arrencar l'acte preguntat una sèrie de qüestions a Santiago Espot, que està imputat per haver -presumptament- organitzat les xiulades que es van produir a la final de la Copa del Rei del 2015 que va enfrontar el Barça i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou. El seu cas està a l'Audiència Nacional. "No tinc per què donar explicacions a la judicatura espanyola per unes opinions que jo plasmo en un paper", ha apuntat Espot, que ha relatat com la Fiscalia va demanar-li unes mesures cautelars descartades pel jutge. "Que passi tot això és normal: un Estat mai permet perdre una part del seu territori", ha reflexionat el president de Catalunya Acció, que ha alertat de les "campanyes totalitàries" endegades pel govern espanyol.
"Vulneració de drets"
Dolors Feliu, directora dels Serveis Consultius de la Generalitat, ha assenyalat que la judicialització del procés està "vulnerant drets", i ha destacat que el mandat sobiranista prové de la victòria a les urnes. Feliu ha destacat la "desconnexió" existent entre els ordenaments jurídics de Catalunya i de l'Estat. "En necessitaríem un de propi amb els nostres valors i les nostres regles", ha determinat la dirigent governamental. Feliu ha posat de manifest que els encausats pel 9-N van seguir procediments que obeïen a la voluntat de la ciutadania.
Les "batusses" a la Fiscalia
Agustí Carles, magistrat que exerceix actualment com a advocat, ha volgut destacar les "batusses" que hi va haver a la Fiscalia per presentar la querella contra Mas, Ortega i Rigau per l'organització del 9-N. "El Tribunal Constitucional no va requerir, només va suspendre", ha ressaltat Carles, en referència a la decisió de l'alt tribunal de no enviar cap comunicació individual i concreta per aturar la consulta alternativa. "Ells esperaven que nosaltres mateixos ho frenéssim", ha apuntat el jurista. "Esperaven que Mas, Ortega i Rigau es posessin la soga al coll", ha resumit.
"Això d'aquests dies [el judici] és un avís a navegants. Qui desafia l'Estat paga les conseqüències. Aquest és el codi de conducta", ha determinat l'ex-president de la Generalitat. "La manera que han trobat ha estat aquest judici per la via penal", ha assenyalat el president del PDECat, que ha ironitzat que la setmana passada al TSJC ha estat "molt bona". "Ha estat com un espectacle, però sense pagar", ha apuntat el dirigent nacionalista. Mas també ha tingut espai per llançar algun retret als qui aquests dies han criticat que ell, Joana Ortega i Irene Rigau no assumissin plenament les accions relacionades amb el 9-N, algunes de les quals van deixar en mans dels voluntaris. "El valor de la confiança entre nosaltres hauria de ser inamovible", ha apuntat.
"Si volem fer les coses bé, guanyem", ha ressaltat Mas, que ha considerat que l'Estat va incórrer en un "desprestigi" rellevant a nivell jurídic quan va presentar una querella relacionada amb el 9-N. "Això passa perquè la jornada va ser un èxit i Espanya va entrar en col·lapse", ha assegurat l'ex-president de la Generalitat, que ha ironitzat que l'operació Catalunya -basada en buscar casos de corrupció de càrrecs polítics sobiranistes per frenar el procés- no és, precisament, cap acció governamental destinada a millorar les inversions en territori català.
Mas ha assegurat que l'independentisme ha de "triar bé les cartes de la victòria", que segons ell són la "unitat" i la "mobilització". "Com es pot enfrontar l'Estat a tres milions de persones?", s'ha preguntat l'ex-president, en relació a les manifestacions dels últims anys. "Hem de ser conscients de les fortaleses i de les debilitats", ha apuntat l'ex-president de la Generalitat.
"Han quedat retratats"
Francesc Homs s'ha referit al fet que la Fiscalia hagi desestimat la querella que va presentar fa dues setmanes contra Mariano Rajoy per incomplir sentències del Tribunal Constitucional. "Han quedat retrats de dalt a baix, han quedat descaradament en evidència", ha determinat l'ex-conseller de la Presidència. "S'ha vist la seva doble vara de mesurar", ha considerat Homs.
L'experiència d'Espot
La moderadora, Patrícia Gabancho, ha volgut arrencar l'acte preguntat una sèrie de qüestions a Santiago Espot, que està imputat per haver -presumptament- organitzat les xiulades que es van produir a la final de la Copa del Rei del 2015 que va enfrontar el Barça i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou. El seu cas està a l'Audiència Nacional. "No tinc per què donar explicacions a la judicatura espanyola per unes opinions que jo plasmo en un paper", ha apuntat Espot, que ha relatat com la Fiscalia va demanar-li unes mesures cautelars descartades pel jutge. "Que passi tot això és normal: un Estat mai permet perdre una part del seu territori", ha reflexionat el president de Catalunya Acció, que ha alertat de les "campanyes totalitàries" endegades pel govern espanyol.
"Vulneració de drets"
Dolors Feliu, directora dels Serveis Consultius de la Generalitat, ha assenyalat que la judicialització del procés està "vulnerant drets", i ha destacat que el mandat sobiranista prové de la victòria a les urnes. Feliu ha destacat la "desconnexió" existent entre els ordenaments jurídics de Catalunya i de l'Estat. "En necessitaríem un de propi amb els nostres valors i les nostres regles", ha determinat la dirigent governamental. Feliu ha posat de manifest que els encausats pel 9-N van seguir procediments que obeïen a la voluntat de la ciutadania.
Les "batusses" a la Fiscalia
Agustí Carles, magistrat que exerceix actualment com a advocat, ha volgut destacar les "batusses" que hi va haver a la Fiscalia per presentar la querella contra Mas, Ortega i Rigau per l'organització del 9-N. "El Tribunal Constitucional no va requerir, només va suspendre", ha ressaltat Carles, en referència a la decisió de l'alt tribunal de no enviar cap comunicació individual i concreta per aturar la consulta alternativa. "Ells esperaven que nosaltres mateixos ho frenéssim", ha apuntat el jurista. "Esperaven que Mas, Ortega i Rigau es posessin la soga al coll", ha resumit.