16
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
18:40h
Els millennials —persones nascudes entre 1980 i 1992- s'estan allunyant tant de la televisió convencional que fins i tot eviten aquest aparell per gaudir dels programes que emeten les cadenes tradicionals. Així, com destaquen els tècnics de l'empresa especialitzada comScore i del gegant tecnològic Google, cada vegada és més freqüent que els joves que integren l'anomenada Generació Y segueixin aquests espais a través de plataformes digitals com YouTube, en lloc de fer-ho pels canals de sempre.
Però la tele no ha mort, com sostenen alguns il·luminats. Té la salut que es podria esperar d’un mitjà de la seva edat. Dades com les comentades abans resulten extremadament útils per a la indústria de la comunicació, perquè proporcionen pistes fidedignes sobre el comportament dels espectadors del futur. De fet, aquest col·lectiu condiciona les estratègies d’avui, trencant tòpics i idees prefabricades, segons es desprèn de l’estratègia d’experts com el president de Discovery Networks International, Jean-Briac Perrette; la màxima responsable de Turner’s Cartoon Network, Adult Swim i Boomerang, Christina Miller; o el CEO de Liberty Global, Mike Fries, tots tres, ponents en l’edició del Mobile World Congress (MWC) de Barcelona que començarà el 27 de febrer.
Influïts pels anuncis
Per exemple, en contra del que es pensava, els millennials sí que presten atenció a la publicitat que acompanya les produccions audiovisuals que els interessen i es deixen influir per aquests anuncis a l'hora de comprar, d’acord amb el material comercial amb què treballen firmes que han d’innovar a partir del video on demand (VOD) com Matomy o Smaato, igualment presents en la trobada mundial del mòbil de 2017. Si més no, la meitat d'aquest segment del públic de Youtube té aquesta actitud, tant si el que està veient és una pel·lícula o l'episodi d'una de les seves sèries favorites, com si es tracta d'un programa comú, de format clàssic.
Com es veurà en la sessió de debat del MWC centrada en aquest assumpte, la diferència és que aquest accés ja no es dóna per la pantalla que tenia el monopoli en l’època dels seus pares i avis, sinó per les finestres que s’obren des dels smartphones, les tauletes tàctils, les consoles o els ordinadors. Els analistes d'una altra companyia dedicada al mesurament d'audiències, Nielsen, aclareixen que els esports en directe se salven del canvi en aquest suport de consum. No obstant això, són l'excepció, i no només entre els integrants de la generació del mil·lenni.
Lluny del menjador de casa
En estats com l’espanyol, un de cada dos espectadors es decanta en algun moment per les solucions que ofereix la televisió a la carta. Arribem, doncs, a una conclusió d’allò més curiosa. Els joves continuen sentint-se atrets per nombrosos conceptes, gèneres i maneres de fer del sector audiovisual: dels gols de la Champions League (TV3 i Antena 3) a les imitacions musicals de Tu cara me suena (Antena 3). El que els molesta és haver d’estar al menjador de casa amb els progenitors i els germans petits. Serà així també quan Facebook culmini el seu pla per saltar al televisor?
Per descomptat que proliferen per tot arreu els experiments transmèdia i els projectes exclusivament concebuts per a la Web o els dispositius mòbils que aquest mes ocuparan milers de metres quadrats a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat i la Fira Montjuïc de la capital catalana. Tanmateix, hi ha models de la tele dels anys vuitanta i noranta del segle passat que romanen vigents: dels informatius o magazins massius als xous de cap d’any i els concursos estiuencs. Ni que sigui perquè després alimenten les xarxes i motiven crítiques, burles, paròdies i memes que, sense ells, no existirien.
La tele no ha mort, com sostenen alguns il·luminats. Té la salut que es podria esperar d’un mitjà de la seva edat
Però la tele no ha mort, com sostenen alguns il·luminats. Té la salut que es podria esperar d’un mitjà de la seva edat. Dades com les comentades abans resulten extremadament útils per a la indústria de la comunicació, perquè proporcionen pistes fidedignes sobre el comportament dels espectadors del futur. De fet, aquest col·lectiu condiciona les estratègies d’avui, trencant tòpics i idees prefabricades, segons es desprèn de l’estratègia d’experts com el president de Discovery Networks International, Jean-Briac Perrette; la màxima responsable de Turner’s Cartoon Network, Adult Swim i Boomerang, Christina Miller; o el CEO de Liberty Global, Mike Fries, tots tres, ponents en l’edició del Mobile World Congress (MWC) de Barcelona que començarà el 27 de febrer.
Influïts pels anuncis
Per exemple, en contra del que es pensava, els millennials sí que presten atenció a la publicitat que acompanya les produccions audiovisuals que els interessen i es deixen influir per aquests anuncis a l'hora de comprar, d’acord amb el material comercial amb què treballen firmes que han d’innovar a partir del video on demand (VOD) com Matomy o Smaato, igualment presents en la trobada mundial del mòbil de 2017. Si més no, la meitat d'aquest segment del públic de Youtube té aquesta actitud, tant si el que està veient és una pel·lícula o l'episodi d'una de les seves sèries favorites, com si es tracta d'un programa comú, de format clàssic.
L'accés ja no es dóna per la pantalla que tenia el monopoli en l’època dels seus pares i avis, sinó per les finestres que s’obren des dels smartphones
Com es veurà en la sessió de debat del MWC centrada en aquest assumpte, la diferència és que aquest accés ja no es dóna per la pantalla que tenia el monopoli en l’època dels seus pares i avis, sinó per les finestres que s’obren des dels smartphones, les tauletes tàctils, les consoles o els ordinadors. Els analistes d'una altra companyia dedicada al mesurament d'audiències, Nielsen, aclareixen que els esports en directe se salven del canvi en aquest suport de consum. No obstant això, són l'excepció, i no només entre els integrants de la generació del mil·lenni.
Lluny del menjador de casa
En estats com l’espanyol, un de cada dos espectadors es decanta en algun moment per les solucions que ofereix la televisió a la carta. Arribem, doncs, a una conclusió d’allò més curiosa. Els joves continuen sentint-se atrets per nombrosos conceptes, gèneres i maneres de fer del sector audiovisual: dels gols de la Champions League (TV3 i Antena 3) a les imitacions musicals de Tu cara me suena (Antena 3). El que els molesta és haver d’estar al menjador de casa amb els progenitors i els germans petits. Serà així també quan Facebook culmini el seu pla per saltar al televisor?
Per descomptat que proliferen per tot arreu els experiments transmèdia i els projectes exclusivament concebuts per a la Web o els dispositius mòbils que aquest mes ocuparan milers de metres quadrats a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat i la Fira Montjuïc de la capital catalana. Tanmateix, hi ha models de la tele dels anys vuitanta i noranta del segle passat que romanen vigents: dels informatius o magazins massius als xous de cap d’any i els concursos estiuencs. Ni que sigui perquè després alimenten les xarxes i motiven crítiques, burles, paròdies i memes que, sense ells, no existirien.