13
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
10:55h
Eren dos quarts menys deu minuts de deu del vespre i una fila llarguíssima de persones s'esperava davant del Conservatori de Manresa per assistir al segon concert d'homenatge al mític grup de folk català Esquirols. Al voltant del teatre també hi havia gent que acabava de sortir del primer passi: "ha estat molt emotiu"; "hem retornat a la joventut", deien, als que s'esperaven per entrar, entre somriures.
De seguida, tant la platea com el primer pis de l'edifici s'han omplert de gom a gom. I és que feia setmanes que les entrades per al concert s'havien esgotat en totes dues funcions (la segona, de fet, es va programar degut a la gran demanda ciutadana de moltes persones que es van quedar sense entrades i no es volien perdre l'espectacle).
L'inici no s'ha fet esperar. Ferran Aixalà, vocalista de la formació Pastorets Rock, ha estat l'encarregat de conduir el concert d'homenatge, que ha començat, precisament, amb la versió d'aquesta banda lleidatana d'ska i rock de la peça Cada dia és un nou pas. I no l'han fet sols, sinó que han comptat amb les veus de les tres filles de Joan Vilamala, un dels alma mater d'Els Esquirols, que fa anys van coincidir, en unes colònies, amb els músics del Segrià. Vestits tots amb la indumentària típica que porten en cada concert (amb faixes, barretines, espardenyes de set vetes i samarres) han clos la seva interpretació amb una cançó popular provinent de les terres de ponent, el Garrotín, que ha comptat, també, amb la col·laboració de Joan Vilamala, a qui els mateixos Pastorets han afirmat una gran admiració.
Els següents en actuar han estat els membres del grup banyolí Germà Negre, que han fet homenatge a les cançons ...i va callar i Va passar a Collsacabra, molt aplaudides per part del públic assistent. Aixalà, seguidament, ha donat pas al jove cor berguedà Giovinetto, que ja va donar a conèixer la seva debilitat pel grup creat a l'Esquirol l'any 1968 quan va participar en la tercera edició del programa Oh Happy Day de TV3, en el qual va interpretar la cançó Arrels. I aquest cop ho han tornat a fer. I no només han cantat aquesta sinó que han fet les delícies dels amants de l'harmonia amb la peça Mots, que forma part de l'àlbum Licor d'herbes bones, publicat l'any 1978.
Un concert en forma d'homenatge
"Vull donar les gràcies públicament a Els Esquirols per tot el que hem après d'ells. Amb el permís dels homenatjats el que farem serà una petita càpsula d'un altre petit homenatge a una persona que ja no està entre nosaltres i que tampoc hi era quan va començar el procés que està vivint aquest país: una persona les paraules i els pensaments de la qual han tingut a veure amb el que passa a Catalunya. Ell és en Lluís Maria Xirinacs". Així ha començat el torn de Francesc Ribera, "Titot", cantant del grup Brams que, acompanyat a la guitarra per David Rosell, també component de Brams, ha interpretat Al banderer de la pau i Torna, torna Serrallonga. Aquesta darrera, amb la complicitat de tot el públic, que l'ha corejat en veu alta i entre records.
Amb la mirada posada en el conflicte dels refugiats, els Ebri Knight han manifestat que "com que nosaltres volem acollir, tenim les portes molt obertes i les arrels ben clavades per a deixar que les nostres cases siguin les cases de tothom". I així, i acompanyat d'un llarg i sentit aplaudiment, els maresmencs han tocat Arrels i Conte medieval. Dues cançons que han acabat amb un crit col·lectiu de "visca la terra!".
Manel Camp ha estat el següent que ha conquerit l'escenari tocant la seva pròpia versió d'Arrels, només amb el piano. Seguidament, i amb una emoció que no podia (ni volia) dissimular, ha fet pujar a l'escenari Joan Crosas ("voldries cantar amb mi?") perquè l'acompanyés amb la cançó Maijka, que aquest darrer va compondre durant els anys 70, i que s'ha convertit en un himne d'amor. De fet, Camp i Crosas van treure, el passat 2008, un disc conjunt, El comte Arnau, en el qual van musicar poemes d'autors com Verdaguer, Kipling o Llort i van incorporar-hi cançons d'Els Esquirols com la mateixa Maijka o Mentre vas i véns.
Finalment, Sciurus, una banda formada per 15 músics i instrumentistes provinents de diferents estils musicals l'objectiu del qual és fer sonar les cançons de la formació homenatjada tal i com el grup les va deixar enregistrades fa més de trenta anys, respectant-ne la sonoritat i els mateixos arranjaments vocals i instrumentals, ha clos l'espectacle interpretant peces com 12 de febrer de 2017, Fent camí (titllada d'himne per a la mateixa formació), Mots, L'àvia, Cançó a un vell rector de poble, Cançó del grumet (aquestes dues no incloses en cap disc) i Pa amb oli, una peça que han fet servir per a recordar que va ser un crit revolucionari que reclamava la llibertat: "ara volem el pa cuit en un forn de llenya; l'oli de les Garrigues i la botifarra de Rupit", han dit.
Els Esquirols, de nou a l'escenari
I quan semblava que el concert s'havia acabat, ha passat el que tothom esperava que passés: els Esquirols de veritat, els autèntics, han pujat a l'escenari. Tal com Ferran Aixalà els ha demanat, han parlat. I ho han fet des del cor, sense escatimar agraïments i joia i veient, un cop més, com van calar les seves cançons. Acte seguit ha aparegut David Garriga, el manresà que va tenir la idea de fer aquest concert d'homenatge coincidint amb la data d'una de les cançons de la formació: 12 de febrer de 2017. Ell ha estat l'encarregat d'entregar, al grup, un mural de commemoració de l'espectacle dissenyat pel bagenc Valentí Gubianas, en el qual hi posava Gràcies, Esquirols.
"Ara que sou aquí, seria un delicte no demanar-vos que canteu", ha balbucejat Aixalà. Aplaudiments i crits d'acord. I no s'han fet pregar. Crosas ha agafat la guitarra, convençut, i juntament amb Joan Vilamala, s'ha fet l'amo de l'escenari. Han començat cantant Torna, torna Serrallonga, però el públic no n'ha tingut prou. I ells tampoc. I han seguit amb Fent camí. I gairebé sense preàmbuls, Joan Vilamala ha fet un crit a l'esperança, en tots els sentits de la paraula, i també ha recordat els refugiats precedint, així, la darrera cançó de la nit: Arrels. No podrien haver acabat d'una millor manera. Les arrels d'Els Esquirols estan tan arrelades (valgui la redundància) a tanta i tanta gent que, tal com ha afirmat Josep Casadesús, un dels seus membres, "no us moriu, perquè nosaltres seguirem!".
A l'escenari, també hi ha pujat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha cantat la mítica cançó Torna, torna Serrallonga.
De seguida, tant la platea com el primer pis de l'edifici s'han omplert de gom a gom. I és que feia setmanes que les entrades per al concert s'havien esgotat en totes dues funcions (la segona, de fet, es va programar degut a la gran demanda ciutadana de moltes persones que es van quedar sense entrades i no es volien perdre l'espectacle).
L'inici no s'ha fet esperar. Ferran Aixalà, vocalista de la formació Pastorets Rock, ha estat l'encarregat de conduir el concert d'homenatge, que ha començat, precisament, amb la versió d'aquesta banda lleidatana d'ska i rock de la peça Cada dia és un nou pas. I no l'han fet sols, sinó que han comptat amb les veus de les tres filles de Joan Vilamala, un dels alma mater d'Els Esquirols, que fa anys van coincidir, en unes colònies, amb els músics del Segrià. Vestits tots amb la indumentària típica que porten en cada concert (amb faixes, barretines, espardenyes de set vetes i samarres) han clos la seva interpretació amb una cançó popular provinent de les terres de ponent, el Garrotín, que ha comptat, també, amb la col·laboració de Joan Vilamala, a qui els mateixos Pastorets han afirmat una gran admiració.
Els següents en actuar han estat els membres del grup banyolí Germà Negre, que han fet homenatge a les cançons ...i va callar i Va passar a Collsacabra, molt aplaudides per part del públic assistent. Aixalà, seguidament, ha donat pas al jove cor berguedà Giovinetto, que ja va donar a conèixer la seva debilitat pel grup creat a l'Esquirol l'any 1968 quan va participar en la tercera edició del programa Oh Happy Day de TV3, en el qual va interpretar la cançó Arrels. I aquest cop ho han tornat a fer. I no només han cantat aquesta sinó que han fet les delícies dels amants de l'harmonia amb la peça Mots, que forma part de l'àlbum Licor d'herbes bones, publicat l'any 1978.
Un concert en forma d'homenatge
"Vull donar les gràcies públicament a Els Esquirols per tot el que hem après d'ells. Amb el permís dels homenatjats el que farem serà una petita càpsula d'un altre petit homenatge a una persona que ja no està entre nosaltres i que tampoc hi era quan va començar el procés que està vivint aquest país: una persona les paraules i els pensaments de la qual han tingut a veure amb el que passa a Catalunya. Ell és en Lluís Maria Xirinacs". Així ha començat el torn de Francesc Ribera, "Titot", cantant del grup Brams que, acompanyat a la guitarra per David Rosell, també component de Brams, ha interpretat Al banderer de la pau i Torna, torna Serrallonga. Aquesta darrera, amb la complicitat de tot el públic, que l'ha corejat en veu alta i entre records.
Amb la mirada posada en el conflicte dels refugiats, els Ebri Knight han manifestat que "com que nosaltres volem acollir, tenim les portes molt obertes i les arrels ben clavades per a deixar que les nostres cases siguin les cases de tothom". I així, i acompanyat d'un llarg i sentit aplaudiment, els maresmencs han tocat Arrels i Conte medieval. Dues cançons que han acabat amb un crit col·lectiu de "visca la terra!".
Manel Camp ha estat el següent que ha conquerit l'escenari tocant la seva pròpia versió d'Arrels, només amb el piano. Seguidament, i amb una emoció que no podia (ni volia) dissimular, ha fet pujar a l'escenari Joan Crosas ("voldries cantar amb mi?") perquè l'acompanyés amb la cançó Maijka, que aquest darrer va compondre durant els anys 70, i que s'ha convertit en un himne d'amor. De fet, Camp i Crosas van treure, el passat 2008, un disc conjunt, El comte Arnau, en el qual van musicar poemes d'autors com Verdaguer, Kipling o Llort i van incorporar-hi cançons d'Els Esquirols com la mateixa Maijka o Mentre vas i véns.
Finalment, Sciurus, una banda formada per 15 músics i instrumentistes provinents de diferents estils musicals l'objectiu del qual és fer sonar les cançons de la formació homenatjada tal i com el grup les va deixar enregistrades fa més de trenta anys, respectant-ne la sonoritat i els mateixos arranjaments vocals i instrumentals, ha clos l'espectacle interpretant peces com 12 de febrer de 2017, Fent camí (titllada d'himne per a la mateixa formació), Mots, L'àvia, Cançó a un vell rector de poble, Cançó del grumet (aquestes dues no incloses en cap disc) i Pa amb oli, una peça que han fet servir per a recordar que va ser un crit revolucionari que reclamava la llibertat: "ara volem el pa cuit en un forn de llenya; l'oli de les Garrigues i la botifarra de Rupit", han dit.
Els Esquirols, de nou a l'escenari
I quan semblava que el concert s'havia acabat, ha passat el que tothom esperava que passés: els Esquirols de veritat, els autèntics, han pujat a l'escenari. Tal com Ferran Aixalà els ha demanat, han parlat. I ho han fet des del cor, sense escatimar agraïments i joia i veient, un cop més, com van calar les seves cançons. Acte seguit ha aparegut David Garriga, el manresà que va tenir la idea de fer aquest concert d'homenatge coincidint amb la data d'una de les cançons de la formació: 12 de febrer de 2017. Ell ha estat l'encarregat d'entregar, al grup, un mural de commemoració de l'espectacle dissenyat pel bagenc Valentí Gubianas, en el qual hi posava Gràcies, Esquirols.
"Ara que sou aquí, seria un delicte no demanar-vos que canteu", ha balbucejat Aixalà. Aplaudiments i crits d'acord. I no s'han fet pregar. Crosas ha agafat la guitarra, convençut, i juntament amb Joan Vilamala, s'ha fet l'amo de l'escenari. Han començat cantant Torna, torna Serrallonga, però el públic no n'ha tingut prou. I ells tampoc. I han seguit amb Fent camí. I gairebé sense preàmbuls, Joan Vilamala ha fet un crit a l'esperança, en tots els sentits de la paraula, i també ha recordat els refugiats precedint, així, la darrera cançó de la nit: Arrels. No podrien haver acabat d'una millor manera. Les arrels d'Els Esquirols estan tan arrelades (valgui la redundància) a tanta i tanta gent que, tal com ha afirmat Josep Casadesús, un dels seus membres, "no us moriu, perquè nosaltres seguirem!".
A l'escenari, també hi ha pujat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha cantat la mítica cançó Torna, torna Serrallonga.