Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

JUDICI AL 9-N

El 9-N, vist per sentència: els arguments per decidir si Mas, Ortega i Rigau són innocents o culpables

El fiscal acusa la Generalitat d'actuar de manera "opaca" i d'estar al darrere, en tot moment, de l'organització de la jornada de participació | Jordi Pina, advocat de Rigau, es fa fort amb l'argument que el TC no era, el 2014, un tribunal que prengués decisions executives | La decisió final s'espera per les "properes setmanes o mesos", segons els encausats

per Isaac Meler / Oriol March , Barcelona, 10 de febrer de 2017 a les 21:54 |
Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC després de l'última sessió del judici al 9-N | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El judici al 9-N ha arribat a la seva fi i l'ex-president Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera ja esperen la sentència. Tant el fiscal Emilio Sánchez Ulled, com els advocats Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina han intentat lluir-se en l'última sessió d'aquest divendres conscients que potser estaven fent front a una de les batalles judicials més importants de la seva carrera. I sabien, també, que el judici d'estava retransmetent en directe pel canal 3/24.

La bateria d'arguments d'uns i altres ha estat extensa i no sempre estrictament jurídica. Tots ells han fet apel·lacions a principis generals del dret i la política, cosa que afegeix encara més complexitat a un cas difícil per si mateix. Ara és la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) presidida per Jesús María Barrientos qui s'haurà de pronunciar en les pròximes setmanes (o mesos) sobre la innocència o culpabilitat de Mas, Ortega i Rigau. Repassem els elements que decantaran la balança cap a una banda o una altra:


La Fiscalia apunta cap a una desobediència "emmascarada"

La principal tesi acusatòria del fiscal és que el Govern va estar al darrera del procés participatiu del novembre de 2014 en tot moment i que va desobeir de forma "opaca" i "emmascarada" la providència de suspensió del 4 de novembre del Tribunal Constitucional (TC). Sánchez Ulled ha considerat en el seu informe que Mas, Ortega i Rigau haurien d'haver ordenat aturar el 9-N de la mateixa manera que ho van fer quan la consulta original va ser suspesa. "Era tan fàcil com fer una trucada als contractistes", ha emfatitzat Sánchez Ulled.


El fiscal ha intentat desmentir que després del 4 de novembre fossin els voluntaris els únics executors materials del procés participatiu. I ho ha fet aportant proves al llarg de tot el judici que certifiquessin actes preparatoris del 9-N posteriors. Per exemple, que la web www.participa2014.cat podria haver estat esborrada en "hores", que s'hi van pujar continguts després de la suspensió, que l'entrega del material de votació es va dur a terme a les "14 hores del dia 7" o que la instal·lació dels programes necessaris per a la votació als ordinadors, que es va dur a terme els dies 7, 8 i 9.
 

El fiscal Emilio Sánchez Ulled pronunciant el seu informe al final del judici al 9-N Foto: ACN


Per tot, Sánchez Ulled considera que els ex-dirigents de la Generalitat demana penes de deu anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau. Considera que es van cometre els delictes de desobediència i prevaricació administrativa. Aquest últim comès per "omissió". És a dir, perquè en el fet de no "truncar" el 9-N "hi va haver implícitament la decisió de continuar".

La defensa troba a faltar l'advertiment del TC

Al contrari de tot això, els advocats dels tres ex-dirigents de la Generalitat han mantingut que el procés participatiu no es podia aturar perquè després de la providència del TC del 4 de novembre ja estava en mans de voluntaris. I més enllà d'aquest argument, s'han encarregat de desmuntar des d'una perspectiva tècnica l'existència dels delictes imputats. El primer ha estat l'advocat de Mas, Xavier Melero, molt centrat en la desobediència. El lletrat ha recordat que jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem (TS) exigeix per la concurrència d'aquest delicte l'existència d'una requeriment amb un "mandat exprés i destinatari precís" i un advertiment que en aquest cas no es va produir malgrat que l'advocacia de l'Estat ho va demanar.

Després d'ell, l'advocat d'Ortega, Rafael Entrena, ha desgranat la "inexistència" del delicte de prevaricació basant-se principalment en la "doctrina dels actes polítics". Concretament, ha defensat que "els actes polítics [com la convocatòria del 9-N] no poden ser considerats resolucions a efectes de l'aplicació del delicte". 
 

Els advocats Xavier Melero, Jordi Pina i Rafael Entrena a l'entrada del TSJC el primer dia de judici al 9-N Foto: Isaac Meler


L'últim en intervenir ha estat l'advocat de Rigau, Jordi Pina, que ha acabat plantejant una esmena a la totalitat a l'acusació i ha acabat amb el fonament del judici pronunciant una lliçó de dret. El lletrat ha recordat que el 2014 la reforma de la llei orgànica del TC -aprovada ad hoc per suspendre càrrecs independentistes- encara no s'havia produït i, per tant, aquest tribunal encara no formava part del poder judicial. És a dir, les resolucions del Constitucional tenien un caràcter merament declaratiu -excepte les sentències- i si volia que tinguessin caràcter executiu havia de demanar l'auxili dels tribunals de l'ordenament civil, cosa que no va passar. I per què no va passar? "El Tribunal Constitucional no va voler", s'ha preguntat Pina. Sembla un dubte raonable, i està en mans del TSJC decidir-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació