Uns nens sirians, escalfant-se a l'entorn del camp de refugiats d'Idomeni, a Grècia | Sergi Cámara
refugiats

D'Etiòpia a Alemanya passant per Grècia: la geografia dels refugiats en deu imatges

El fotoperiodista Sergi Cámara ha seguit per NacióDigital des del 2014 la crisi dels refugiats en diversos països d'Europa i l'Àfrica

Uns nens sirians, escalfant-se a l'entorn del camp de refugiats d'Idomeni, a Grècia | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El fotoperiodista Sergi Cámara ha seguit per NacióDigital des del 2014 la crisi dels refugiats en diversos països d'Europa i l'Àfrica. Tots els focus mediàtics els darrers mesos s'han situat a Grècia, els països dels Balcans així com Hongria, Àustria i Alemanya. Tanmateix, Etiòpia, Egipte i Melilla són tres exemples com la crisi global dels refugiats també té les seves geografies amagades. Catalunya, per la seva banda, viu aquest febrer el punt àlgid de les campanyes per reclamar poder acollir.

Dollo Ado (Etiòpia)


Etiòpia és, malgrat no sortir a les notícies, un dels països que més refugiats acull del món només per darrera de Turquia, el Líban i l'Iran. Concretament, es calcula que acull 750.000 persones de països veïns, especialment de Somàlia, un estat fallit i amb conflictes armats enquistats des de fa dècades. El camp de Dollo Ado –que a la pràctica ja és un conjunt de cinc assentaments- acull un total de 213.000 persones a tocar de la frontera somali, només per darrera de Dadaab, a Kènia.
 

El camp de refugiats a Dollo Ado, a Etiòpia. Foto: Sergi Cámara


El Caire (Egipte)

Egipte és un dels punts de sortida d'una de les rutes de refugiats més silenciades. Des del Caire viatgen cap a Alexandria, des d’on surten petites barques que transporten un centenar de persones. Enmig del mar, ja en aigües de Líbia, pugen en unes altres barques més grosses, on s'hi amunteguen fins a 700 persones per intentar arribar a Itàlia. Moltes famílies paguen milers de dòlars a les màfies i, per aconseguir-los, en alguns casos es veuen obligats a vendre els seus òrgans.

 

Un refugiat, víctima del tràfic d'òrgans a Egipte. Foto: Sergi Cámara


Illa de Kos (Grècia)

El juny del 2015 la crisi de refugiats es va començar a fer palès al mar Egeu. L'illa grega de Kos, a només quatre quilòmetres de la costa turca, va ser un dels primers punts d'arribada de centenars de persones que havien fugit de l'Afganistan, el Pakistan i Síria. L'antic hotel Captain Elias es va convertir en un camp improvisat on malvivien més de 500 persones a l'espera d'aconseguir la documentació per pujar a un ferri que els portés fins a Atenes, pas previ per intentar arribar a algun altre país de la Unió Europea.
 

Una família de refugiats pakistanesos dormint a un antic hotel de l'illa de Kos. Foto: Sergi Cámara


Lesbos (Grècia)

Lesbos és la tercera illa més gran de Grècia i està situada a molt pocs quilòmetres de la costa turca. Aquest fet va suposar que es convertís en un dels principals punts d'arribada de refugiats. Els voluntaris de l'ONG catalana Proactiva Open Arms eren autèntics àngels de la guarda del miler de persones que, diàriament, hi arribaven a finals del 2015. Òscar Camps, coordinador de l'entitat, va esdevenir una de les figures públiques més implicades en la crisi fins a esdevenir el “català de l'any”.
 

Voluntaris de Proactiva Open Armans rescatant un menor a Lesbos. Foto: Sergi Cámara

 

Idomeni (Grècia)

El petit nucli d'Idomeni, al municipi grec de Peònia i a tocar de la frontera de Macedònia, es va convertir en un dels símbols de la crisi dels refugiats. Milers de persones, especialment de Síria però també d'Afganistan, Iraq, Pakistan i el Kurdistan, es van acumular a l'entorn d'una estació de tren d'on van deixar de sortir combois tan bon punt es va tancar la frontera. L'acord entre la Unió Europea i Turquia per segellar la ruta dels Balcans va atrapar 40.000 persones a Grècia, dels quals 15.000 a Idomeni.
 

Una família de refugiats escalfant-se a les vies de l'estació d'Idomeni, a tocar de la frontera amb Macedònia. Foto: Sergi Cámara


Hörgos/Röszke (frontera Sèrbia-Hongria)

Viktor Orban governa amb mà de ferro Hongria amb unes polítiques que han virat cap a la dreta radical i xenòfoba. Ha desafiat la Unió Europea amb un referèndum en contra de les quotes d'acollida de refugiats i va blindar el país amb una tanca al llarg de la frontera amb Sèrbia. Centenars de persones, entre les quals famílies senceres, van aconseguir entrar al país a inicis de setembre de 2015 mentre l'exèrcit hongarès no havia pogut completar el segellament del país. Ho van fer entre camps de blat de moro guiats per Google Maps, la nova estrella polar dels refugiats del segle XXI.
 

Una família de refugiats buscant la manera d'entrar a Hongria des de Sèrbia. Foto: Sergi Cámara

 

Budapest (Hongria)

Milers de refugiats van aconseguir arribar a Alemanya el setembre del 2015 després de superar totes les traves que els posaven els governs dels Balcans i de l'est d'Europa. Va destacar la denominada “gran marxa de la dignitat”, quan centenars de persones bloquejades a Budapest van començar a caminar per l'autopista en direcció a la frontera austríaca. L'acció va obligar al govern hongarès, un dels més hostils amb els refugiats, a moure's i a facilitar-los abandonar el país amb autocars.
 

«La gran marxa dels refugiats» va sortir de Budapest en direcció a la frontera austríaca. Foto: Sergi Cámara


Munic (Alemanya)

Arribar a Munic, la capital de Baviera, era el gran somni dels refugiats que a finals de l'estiu del 2015 aconseguien superar totes les fronteres que es tancaven des de Grècia. Després de poder marxar de Budapest –on havien quedat bloquejats-, van creuar Àustria amb tren per arribar a Alemanya. La situació, amb la pressió de l'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya, canviaria al cap de pocs mesos i el govern de Merkel –un dels més favorables a l'acollida de refugiats- també apostaria pel tancament de les fronteres de la Unió Europea.
 

Una família de refugiats sirians arribant a l'estació de Munic amb tren. Foto: Sergi Cámara


Melilla (Espanya)

El 2014 més de 3.000 sirians van aconseguir superar –la majoria il·legalment- la frontera espanyola de Melilla. La ciutat nord-africana, abans que tots els focus se centressin en Grècia i els Balcans, ja formava part d'una de les rutes de refugiats. Una de les maneres d'aconseguir entrar en territori europeu era llogar un passaport marroquí per un preu que oscil·lava entre els 500 i els 1.500 euros. La majoria no volien saber res de quedar-se a Espanya i tenien Alemanya, França o Anglaterra com a punts finals d'uns viatge que els havia portat a passar per Turquia, Algèria i el Marroc.
 

Una refugiada siriana passejant la seva criatura a tocar de militars espanyols a Melilla. Foto: Sergi Cámara


Catalunya

El concert i la manifestació de la plataforma “Casa nostra, casa vostra” seran el punt àlgid de la mobilització d'una part significativa de la societat catalana amb el lema "Volem acollir". Les institucions s'han compromès a rebre 4.500 persones malgrat que la lentitud del govern espanyol ha provocat que tot just n'hagin arribat unes desenes a poblacions com Berga i Vic. Molts catalans, a més, han marxat als camps de Grècia en projectes de voluntariat per atendre els milers de persones que han quedat atrapades pel tancament de les fronteres.
 

Mural amb el lema "Benvinguts, refugiats", a Barcelona. Foto: Adrià Costa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació