11
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
11:20h
Catalunya ha acollit dins del programa estatal 470 persones refugiades durant el 2016, segons les dades de la Generalitat. L’any anterior només en van ser 28. Però malgrat que la xifra s’ha multiplicat per 17, reconeixen des del Govern que encara és insuficient. De fet, només 124 persones han arribat des dels camps de refugiats de Grècia o Itàlia o des dels països en guerra a l’Orient Mitjà a través de les reubicacions i els reassentaments engegats per la Unió Europea. La gran majoria provenen d’altres països en conflicte, com ara Ucraïna, Veneçuela o El Salvador. Tot i així, Catalunya no ha escatimat esforços per tal que n’arribin més, però la feina de les institucions catalanes i de les entitats socials topa amb les limitacions de l’Estat i d’Europa.
D’entrada, Mariano Rajoy no està fent massa esforços per complir amb la promesa que va fer a la Unió Europea. Es va comprometre a acollir fins a 17.337 persones que fugen de la guerra a Síria, de les quals 4.500 havien d'arribar a Catalunya. Tanmateix, com ha reiterat en diverses ocasions la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, només n’ha acollit 687 (398 dels camps de refugiats d’Itàlia i Grècia i 289 provinents del Líban o de Turquia). “El govern espanyol no ha acomplert ni un 7% de la seva promesa i la resta de països europeus tampoc ha fet bé la feina. Si la Unió Europea renega dels drets humans què en queda dels seus principis?”, es lamenta el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.
De fet, l’estat espanyol està a la cua d’Europa en acceptacions de petició d’asil, tal com mostren les dades que va recollir fa uns mesos NacióDigital. Del total de peticions acceptades el 2015 a Europa, les de l’Estat només representen el 0,07%. Tal com avisa Pascale Coissard, responsable d'incidència política i social de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), “el govern espanyol va denegar l'any passat el 69% de les peticions d’asil” i recorda que aquestes denegacions arriben fins a dos anys més tard d’haver fet la sol·licitud, quan sovint les persones refugiades han seguit ja tot el programa estatal d’acollida i comencen a integrar-se laboralment i social.
“La llei diu que si et deneguen la sol·licitud, has de marxar en 15 dies del país. Si tenen sort, la negativa els arriba quan ja fa tres anys que estan empadronats i treballen o tenen la promesa d’un contracte laboral durant un any. Aleshores, poden demanar l'arrelament social. Si no tenen sort, han de marxar o viure de forma il·legal al país, amb la por que els enxampin i els deportin”, explica Coissard. Denuncia també la tècnica que l’Estat encara no ha publicat les dades oficials del 2016 per poder valorar les polítiques engegades. A més, explica, "gairebé la meitat de les persones que atenen des de la CCAR ni tan sols sol·liciten la petició d'asil i moltes arriben pel seu compte". Per això, passen desapercebudes per a l'administració i és gairebé impossible disposar d'un cens fiable. “No hi ha cap interès en la política d’asil i els refugiats necessiten més recursos”, sentencia.
Els mentors que sostenen el pla català del refugi
Precisament, per revertir les xifres i per evitar aquestes situacions, el Govern ha engegat, en col·laboració amb les entitats i els municipis, un seguit de mesures que culminen en el Programa català de refugi, que complementarà el programa estatal i allargarà el procés d’integració per als refugiats que ho sol·licitin. Tanmateix, les entitats que tradicionalment han gestionat l’acollida a Catalunya, ara agrupades sota la xarxa Asil, com la CCAR o la Creu Roja, alerten que no se les ha tingut prou en compte a l’hora d’elaborar el pla. També ciutats com Barcelona o Sant Boi de Llobregat han engegat mesures d’ajut en paral·lel, com ara el programa Nausica que va presentar el tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, a la Comissió Europea en la trobada de la xarxa Solidarity Cities.
En qualsevol cas, el pla català del refugi desenvoluparà, com l’actual programa estatal, un procés d’acollida en tres fases (l’acollida, la integració i l’autonomia), centrant-se sobretot en aquest últim pas. D’entrada i com a novetat, permetrà que els refugiats rebin directament una pensió equivalent a la renda mínima d’inserció (RMI). A canvi, se’ls proporcionarà un dels 1.250 habitatges que les administracions ofereixen arreu del territori i hauran de seguir una formació lingüística, laboral i social, que serà avaluada per tècnics municipals de serveis socials i assessors de les entitats cada tres mesos durant un any. A més, rebran el suport d’un grup de cinc mentors, ciutadans catalans que des de principis de febrer es poden apuntar a una borsa pública. De moment, la xifra mínima de 500 voluntaris ja s'ha superat amb escreix: hi ha més d'un miler de mentors apuntats.
Almenys 253 persones han mort al Mediterrani des de l’inici d’any
Més enllà del pla, però, el Govern i les entitats han engegat altres mesures urgents per aconseguir que els refugiats que fugen d'Orient Mitjà arribin a Catalunya. “Quan hem demanat a l’Estat quin és el motiu de la paràlisi, argumenten que tenen problemes amb les autoritats gregues o que les persones refugiades no volen venir”, explica Amorós. Per això, en col·laboració amb diverses ONG a Grècia i Itàlia, com Stop Mare Mortum, el Govern va decidir “treballar directament sobre el terreny” i trobar fins a 271 casos de persones refugiades que volien refer la seva vida a Catalunya. “Al juliol vam fer arribar al govern espanyol informes complets, amb documentació mèdica i legal, però fins ara n’han arribat 14. Seguirem insistint”, diu el secretari de migracions.
En paral·lel, des del món acadèmic també s’han buscat altres alternatives, en col·laboració amb l’executiu català, com ara fer arribar joves refugiats aprofitant un canvi d’expedient acadèmic amb les universitats catalanes. De moment, hi ha 15 alumnes que han arribat per aquesta via, que cursen els seus graus a la Universitat de Barcelona. Tanmateix, les xifres són encara massa baixes. Per això, les entitats fan una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi en favor de l’acollida. La plataforma Casa nostra, casa vostra organitza aquest dissabte un macroconcert i el 18 de febrer ha convocat una manifestació massiva a Barcelona.
“Acollir 17.337 representa una despesa pública tan insignificant que és imperceptible per als catalans. I, malgrat tot, es consolida una imatge negativa dels refugiats. Les polítiques europees, com el pacte amb Turquia per retenir l’arribada dels migrants o els murs que s’aixequen a Ceuta i Melilla, alimenten aquest discurs. Ens alarmem perquè Trump vol aixecar un mur a la frontera amb Mèxic i no ens adonem que aquí estem fent el mateix”, rebla Coissard. Segons les darreres dades d’ACNUR, només durant el 2016 van morir més de 5.000 persones mentre intentaven creuar el Mediterrani. En el que portem d’any han mort almenys 253 persones segons l’Organització Internacional de les Migracions (OMI). Entitats i Govern recorden que el dret a l’asil és un dret humà que cal començar a respectar.
D’entrada, Mariano Rajoy no està fent massa esforços per complir amb la promesa que va fer a la Unió Europea. Es va comprometre a acollir fins a 17.337 persones que fugen de la guerra a Síria, de les quals 4.500 havien d'arribar a Catalunya. Tanmateix, com ha reiterat en diverses ocasions la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, només n’ha acollit 687 (398 dels camps de refugiats d’Itàlia i Grècia i 289 provinents del Líban o de Turquia). “El govern espanyol no ha acomplert ni un 7% de la seva promesa i la resta de països europeus tampoc ha fet bé la feina. Si la Unió Europea renega dels drets humans què en queda dels seus principis?”, es lamenta el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.
De fet, l’estat espanyol està a la cua d’Europa en acceptacions de petició d’asil, tal com mostren les dades que va recollir fa uns mesos NacióDigital. Del total de peticions acceptades el 2015 a Europa, les de l’Estat només representen el 0,07%. Tal com avisa Pascale Coissard, responsable d'incidència política i social de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), “el govern espanyol va denegar l'any passat el 69% de les peticions d’asil” i recorda que aquestes denegacions arriben fins a dos anys més tard d’haver fet la sol·licitud, quan sovint les persones refugiades han seguit ja tot el programa estatal d’acollida i comencen a integrar-se laboralment i social.
“La llei diu que si et deneguen la sol·licitud, has de marxar en 15 dies del país. Si tenen sort, la negativa els arriba quan ja fa tres anys que estan empadronats i treballen o tenen la promesa d’un contracte laboral durant un any. Aleshores, poden demanar l'arrelament social. Si no tenen sort, han de marxar o viure de forma il·legal al país, amb la por que els enxampin i els deportin”, explica Coissard. Denuncia també la tècnica que l’Estat encara no ha publicat les dades oficials del 2016 per poder valorar les polítiques engegades. A més, explica, "gairebé la meitat de les persones que atenen des de la CCAR ni tan sols sol·liciten la petició d'asil i moltes arriben pel seu compte". Per això, passen desapercebudes per a l'administració i és gairebé impossible disposar d'un cens fiable. “No hi ha cap interès en la política d’asil i els refugiats necessiten més recursos”, sentencia.
Els mentors que sostenen el pla català del refugi
Precisament, per revertir les xifres i per evitar aquestes situacions, el Govern ha engegat, en col·laboració amb les entitats i els municipis, un seguit de mesures que culminen en el Programa català de refugi, que complementarà el programa estatal i allargarà el procés d’integració per als refugiats que ho sol·licitin. Tanmateix, les entitats que tradicionalment han gestionat l’acollida a Catalunya, ara agrupades sota la xarxa Asil, com la CCAR o la Creu Roja, alerten que no se les ha tingut prou en compte a l’hora d’elaborar el pla. També ciutats com Barcelona o Sant Boi de Llobregat han engegat mesures d’ajut en paral·lel, com ara el programa Nausica que va presentar el tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, a la Comissió Europea en la trobada de la xarxa Solidarity Cities.
Pascale Coissard, tècnica de la CCAR, al seu despatx Foto: Jordi Jon Pardo
En qualsevol cas, el pla català del refugi desenvoluparà, com l’actual programa estatal, un procés d’acollida en tres fases (l’acollida, la integració i l’autonomia), centrant-se sobretot en aquest últim pas. D’entrada i com a novetat, permetrà que els refugiats rebin directament una pensió equivalent a la renda mínima d’inserció (RMI). A canvi, se’ls proporcionarà un dels 1.250 habitatges que les administracions ofereixen arreu del territori i hauran de seguir una formació lingüística, laboral i social, que serà avaluada per tècnics municipals de serveis socials i assessors de les entitats cada tres mesos durant un any. A més, rebran el suport d’un grup de cinc mentors, ciutadans catalans que des de principis de febrer es poden apuntar a una borsa pública. De moment, la xifra mínima de 500 voluntaris ja s'ha superat amb escreix: hi ha més d'un miler de mentors apuntats.
Almenys 253 persones han mort al Mediterrani des de l’inici d’any
Més enllà del pla, però, el Govern i les entitats han engegat altres mesures urgents per aconseguir que els refugiats que fugen d'Orient Mitjà arribin a Catalunya. “Quan hem demanat a l’Estat quin és el motiu de la paràlisi, argumenten que tenen problemes amb les autoritats gregues o que les persones refugiades no volen venir”, explica Amorós. Per això, en col·laboració amb diverses ONG a Grècia i Itàlia, com Stop Mare Mortum, el Govern va decidir “treballar directament sobre el terreny” i trobar fins a 271 casos de persones refugiades que volien refer la seva vida a Catalunya. “Al juliol vam fer arribar al govern espanyol informes complets, amb documentació mèdica i legal, però fins ara n’han arribat 14. Seguirem insistint”, diu el secretari de migracions.
En paral·lel, des del món acadèmic també s’han buscat altres alternatives, en col·laboració amb l’executiu català, com ara fer arribar joves refugiats aprofitant un canvi d’expedient acadèmic amb les universitats catalanes. De moment, hi ha 15 alumnes que han arribat per aquesta via, que cursen els seus graus a la Universitat de Barcelona. Tanmateix, les xifres són encara massa baixes. Per això, les entitats fan una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi en favor de l’acollida. La plataforma Casa nostra, casa vostra organitza aquest dissabte un macroconcert i el 18 de febrer ha convocat una manifestació massiva a Barcelona.
“Acollir 17.337 representa una despesa pública tan insignificant que és imperceptible per als catalans. I, malgrat tot, es consolida una imatge negativa dels refugiats. Les polítiques europees, com el pacte amb Turquia per retenir l’arribada dels migrants o els murs que s’aixequen a Ceuta i Melilla, alimenten aquest discurs. Ens alarmem perquè Trump vol aixecar un mur a la frontera amb Mèxic i no ens adonem que aquí estem fent el mateix”, rebla Coissard. Segons les darreres dades d’ACNUR, només durant el 2016 van morir més de 5.000 persones mentre intentaven creuar el Mediterrani. En el que portem d’any han mort almenys 253 persones segons l’Organització Internacional de les Migracions (OMI). Entitats i Govern recorden que el dret a l’asil és un dret humà que cal començar a respectar.
Acció a favor de l'acollida de refugiats a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa