JUDICI AL 9-N

Mas s'erigeix en «responsable únic» del 9-N i qualifica d'«immens error» el judici

L'ex-president de la Generalitat assegura que totes les ordres emanaven del seu càrrec i que Ortega, Rigau i Homs van actuar amb "lleialtat" | "Sóc responsable d'haver escoltat la gent i d'haver posar les urnes", ha ressaltat en una última intervenció davant la sala | El judici queda vist per sentència després d'una setmana de declaracions al TSJC marcades per l'actuació de l'executiu entre el 4-N i el 9-N

per Isaac Meler / Oriol March , Barcelona, 10 de febrer de 2017 a les 16:33 |
L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, durant el seu al·legat final davant del TSJC | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Estem aquí per l'èxit del 9-N. I aquest èxit no va agradar a determinades instàncies del govern espanyol. Ara es pretén que es pagui aquest desafiament". Aquestes han estat algunes de les primeres paraules de l'ex-president Artur Mas en la seva intervenció final davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que durant la setmana ha jutjat tot allò relacionat amb la jornada de participació del 2014. "No ens enganyem, no estem aquí per haver desobeït el Constitucional. Estem aquí per un altre motiu", ha apuntat Mas, que ha agraït la feina de la Fiscalia tot i les discrepàncies de fons.

L'ex-president ha apuntat que va ser responsable "màxim" i en alguns casos "únic" del procés de participació. Malgrat això, ha determinat que "en tot moment" Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs es van comportar amb lleialtat. "Les instruccions i les directrius emanaven de la presidència de la Generalitat", ha destacat Mas. "Sóc responsable d'haver escoltat la gent al carrer i a les urnes, i d'haver escoltat els mandats parlametaris. Entre les obligacions indelegables del president hi ha la de respondre davant del Parlament", ha apuntat.


El president del PDECat ha presumit d'haver aconseguit consens per la pregunta del 9-N i s'ha considerat "responsable" de convocar eleccions plebiscitàries el 27-S per culminar el mandat d'aquella jornada de participació. "El 9-N s'insereix en aquesta situació de país que no podem obviar. No és una situació inventada. És una situació viscuda des del carrer", ha ressaltat Mas, que també ha recordat el seu pas al costat de fa un any.

"No sóc culpable d'haver comès cap delicte. No tinc el més mínim dubte", ha ressaltat l'ex-president de la Generalitat, que ha indicat que els voluntaris, després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), ja no obeïen ordres de ningú. "Ja no volien ser manats", ha apuntat Mas. "Era un simple procés de participació", ha destacat el president del PDECat, que s'ha allargat durant 23 en una intervenció en què ha qualificat d'"immens error" judicialitzar el 9-N.


Mas també ha qüestionat que el judici al 9-N sigui per "desobediència" recordant que l'estat espanyol ha comès "desobediències manifestes" a sentències del TC i a directives europees "sent un dels governs que més desobeeix". "Ningú se n'ocupa, i menys per la via penal", ha manifestat. L'ex-president també ha insistit que no va entendre la providència del Constitucional perquè no hi havia cap llei ni decret per suspendre, a diferència de la suspensió de la consulta del mes de setembre. "A finals de setembre era l'administració qui organitzava la consulta. A prinicipis de novembre ja no hi havia l'administració organizant allò tota sola, hi havia 42.000 voluntaris", ha indicat. I s'ha preguntat: "Com es donen ordres als voluntaris?".

Els posicionaments de les encausades


L'ex-vicepresidenta, després de Mas, ha apuntat que ningú va anar "obligat" a participar a la consulta alternativa, i ha ressaltat que "donar la veu al poble no és cap acte criminal". "Se'm jutja per una actuació política i per l'actuació d'un govern democràtic que obeïa el mandat parlamentari", ha apuntat Ortega. "El dret penal hauria de ser el darrer recurs al qual s’hauria d’acollir un sistema polític per dirimir els problemes de la societat", ha posat de manifest.
 

Joana Ortega, durant la intervenció final en el judici del 9-N Foto: Isaac Meler


Ortega ha recordat Prat de la Riba i l'ha vinculat a l'etapa actual. "Els anhels de llibertat sempre s'han transformat en realitats parlamentàries. No es pot aturar. No es tracta de noms, es tracta de defensar drets i d'exercir la democràcia", ha considerat l'ex-dirigent d'Unió. "El 9-N va ser el dia en tota la meva trajectòria política que més honorava la meva condició de servidora pública. No tinc cap consciència d'haver comès cap delicte", ha apuntat, al mateix temps que negava haver-se amagat darrere dels voluntaris.

Rigau ha demanat que la democràcia representativa s'ha de reforçar, i ha apuntat que els populismes només es poden combatre d'aquesta manera. "No podíem esperar cinc mesos, ens hauríem enfrontat a una reprovació al Parlament", ha apuntat l'ex-consellera d'Ensenyament, que ha insistit que l'aclariment que es va demanar al Constitucional era una "garantia". "No em va depurar el franquisme i passarà ara en democràcia", s'ha preguntat. També ha apuntat no ser conscient d'haver comès cap delicte.

Els arguments de la defensa

Després de la llarguíssima i contundent intervenció del fiscal Emilio Sánchez Ulled ha arribat el torn de la defensa en l'última jornada del judici al 9-N que s'està celebrant aquesta setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'encarregat de començar ha estat Xavier Melero, advocat de Mas. "El ministeri fiscal ha estat especialment brillant i molt autorreferencial", ha arrencat Melero, que ha expressat el seu respecte cap a Emilio Sánchez Ulled i ha negat "malentesos" amb la Fiscalia. Melero ha volgut situar el debat en el fet que Mas no podia aturar la jornada si abans no ho havien fet ni la justícia ni la fiscalia.

El lletrat de Mas ha apuntat que l'ex-president no s'ha amagat mai "darrere d'una multitud de voluntaris", i ha recalcat que mai ha negat l'impuls polític del 9-N per part del Govern. "Tot està documentat", ha ressaltat Melero amb una intervenció pragmàtica en què ha acusat l'executiu espanyol de "mediatitzar" l'acció de la justícia en relació amb el procés sobiranista. "Han deixat petjades", ha indicat, al mateix temps que ha recordat que la Fiscalia establerta a Catalunya es va oposar a l'admissió a tràmit de la querella per haver organitzat la consulta del 9-N.

"Tot això acaba generant la dimissió del fiscal general de l'Estat", ha recordat Melero, que ha trobat "estranya" i "trista" la situació. L'advocat ha mirat de ressaltar que la primera consulta es va aturar completament i que en la segona suspensió no quedava clar com s'havia de procedir. "Mas va entendre que, quan se li va plantejar aquesta situació, el més prudent era evitar comprometre la seguretat jurídica del funcionariat", ha manifestat el lletrat. Segons ell, només des de la "creativitat" i la "innovació" es pot condemnar Mas per desobediència.
 

Xavier Melero és l'advocat d'Artur Mas Foto: Isaac Meler


En aquest sentit, Melero ha desmuntat amb arguments tècnics i citant jurisprudència consolidada a l'estat espanyol la possible concurrència del delicte de desobediència. I el seu principal argument és que el Tribunal Constitucional (TC) no va incloure en la seva providència de suspensió del procés participatiu un requriment amb un "mandat exprés i destinatari precís" que concretés qui i quins actes s'havien d'aturar. "Es referia a 'qualsevol cosa'", ha recordat l'advocat. I ha afegit que quan un tribunal, per exemple, cita a declarar a una persona l'adverteix expressament.

"Ses senyories requereixen constantment, i s'adverteix constantment: 'Si no vens la citació es convertirà en ordre de detenció", ha al·legat. Per tant, Melero ha considerat indispensable per entendre que s'ha comès un delicte de desobediència la concurrència d'"òrgans que voluntàriament expressen la seva voluntat de donar compliment". I el Constitucional no la va expressar.

L'advocat d'Ortega, més polític que tècnic

"La sentència no només tindrà conseqüències jurídiques, sinó polítiques i socials immediates", ha determinat Rafael Entrena, advocat de Joana Ortega, que ha apuntat que en cap cas pot ser delictiu promoure un procés de participació. "Una valoració jurídica ha de concloure que aquestes conductes, afortunadament, en el nostre país són impunes", ha apuntat sobre els delictes dels quals s'acusa Mas, Ortega i Rigau.

Entrena ha al·legat que "els tribunals no poden conduir per la via criminal" l'exercici d'una "activitat política" provinent d'un "mandat democràtic" i dut a terme per la "via pacífica". I ha recordat que en època d'Ibarretxe les Corts Espanyoles van regular un delicte contra els que convoquessin referèndums sense autorització de l'Estat però que pocs anys després la norma va ser derogada. En l'exposició de motius de la reforma, el legislador va afirmar que convocar una consulta és una conducta "que no té suficient entitat per merèixer el control per la via penal".
 

Rafael Entrena és l'advocat de Joana Ortega Foto: Isaac Meler

 

La naturalesa jurídica del procés de participació ha centrat part de la intervenció d'Entrena, que ha apuntat que Sánchez Ulled no ha "marcat cap gol" tot comparant-lo amb Leo Messi. L'advocat ha indicat que actualment s'està parlant de fer una altra consulta -el referèndum del mes de setembre- és perquè es va aturar el procediment previst en el decret de convocatòria del 27-S.

Entrena ha estat minuciós a l'hora de voler desmuntar un per un els arguments del ministeri públic, i ha acusat de "tergiversació" en diverses ocasions. L'advocat ha apuntat que el fet d'informar del procés de participació la nit del 9-N des de la Fira de Barcelona no suposa "desobeir" ni "executar". En algun moment també ha fet servir paraules del ministre de Justícia, Rafael Catalá, menystenint el procés de participació i desvinculant-lo del concepte de consulta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació