JUDICI AL 9-N

El fiscal defensa que el judici al 9-N «també és democràcia» i nega haver rebut ordres de Rajoy

Emilio Sánchez Ulled demana la condemna de Mas, Ortega i Rigau i els acusa de "trencar la convivència" i de desafiar obertament el TC | Assegura que el Govern va actuar amb "opacitat" i sosté que les actuacions públiques es van incrementar després de la suspensió | Retreu la "gran pressió mediàtica" al jutge, en referència a les mobilitzacions dels últims dies

per Isaac Meler / Oriol March, Barcelona | 10 de febrer de 2017 a les 11:23 |
Artur Mas, en la seva arribada al TSJC | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Emilio Sánchez Ulled ha protagonitzat aquest divendres, segurament, la intervenció més rellevant de la seva carrera com a fiscal. I ho ha fet desvinculant l'abast de la votació del paper del Govern en la mateixa, acusant-lo d'actuar amb "opacitat" i de "trencar la convivència" per haver-se "saltat" les "regles del joc". El nucli de la qüestió, ha dit Sánchez Ulled, és saber si l'executiu va desobeir la providència del Tribunal Constitucional que va suspendre el procés participatiu. I, segons ell, la intervenció pública es va "intensificar de forma determinant" entre el 4 i el 9 de novembre. La providència, segons ell, no portava a cap equívoc.

Cap al final de la seva intervenció, quan ja portava pràcticament dues hores parlant, Sánchez Ulled ha apuntat que aquest judici "també és democràcia" i ha negat qualsevol pressió per part del govern espanyol. De fet, ha indicat que la Fiscalia no depèn de l'executiu. "No hauria permès pressions", ha destacat. "El tribunal és rabiosament independent. Serà tan democràtic si condemna com si absol", ha recordat. "Ja està bé de tot el que hi ha al voltant d'aquest judici", ha manifestat. "La democràcia, sense legalitat, es pot tornar arbitrària i perillosa", ha ampliat posteriorment.


El fiscal s'ha permès la llicència de sortir de la discussó estrictament jurídica, cosa que ell mateix ha qualificat d'incís "extemporani i inaudit", atenent a l'"expectacio ciutadana del que ha generat el judici". I ha aclarit el funcionament de la Fiscalia per desautoritzar els que diuen que "els fiscals catalans" es van oposar a la querella contra Mas, Ortega i Rigau. "Els mecanismes estatutaris s'han aplicat i s'ha decidit, és la decisió de la institució", ha indicat.

Però Sánchez Ulled ha anat més enllà recordant que va ser designat per representar el ministeri fiscal en aquest procediment expressament per la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal. I ha revelat que li va encomanar una "valoració tècnica rigurosa" perquè  es tractava d'un "assumpte delicat" que anés en el sentit que fos: "Si és arxivar, arxivar; si és acusar, acusar". I ha acabat amb una ferma defensa del sistema constitucional espanyol: "Ningú qüestionarà que tenim un sistema democràtic, bastants anys d'obscuritat ens ens vam xupar". I ha afegit que "en aquest sistema democràtic no se'n pot agafar un sol element" sinó que "no es pot contraposar democràcia a estat de Dret".


Argumentació jurídica

El fiscal ha retret l'estratègia de "desafiament" i la "opacitat" d'Artur Mas, i ha apuntat que es va articular tot un estratagema per seguir endavant amb la consulta alternativa a diferència del que es va fer al setembre, quan es va fer marxa enrere de tots els preparatius del decret de convocatòria original. "Aquí no parlarem d'astúcia, parlarem d'arbitrarietat", ha determinat poc després de retreure la "gran pressió mediàtica" a la qual s'ha vist sotmès el tribunal els últims dies. "Em dol dir-ho", ha apuntat quan ha parlat del "desafiament" de la Generalitat. També ha furgat en la base de dades temporal que es va fer servir en la jornada de participació.


La cessió dels instituts i de locals municipals també ha centrat bona part de la intervenció del fiscal. L'ús social dels centres escolars ha estat un dels aspectes nuclears del judici, i també un correu electrònic del departament de Governació en què es demanava cedir edificis de titularitat pública que era previ a la suspensió del TC. L'al·legat de Sánchez Ulled ha estat interromput dues vegades per Mas, visiblement molest, fet que li ha valgut advertències de Jesús María Barrientos, president del TSJC.

No ha estat l'única polèmica gestual de la intervenció del representant de la Fiscalia. Ha demanat al jutge, en aquest sentit, que valorés el clima de "somriures" entre els acusats. "Puc concedir que el Govern tingués raons per pensar que el que estava fent era constitucional, com que el govern de la nació [espanyola] digués el contrari", ha manifestat durant la seva intervenció, i poc després ha apuntat que la democràcia també es basa en el "mandat jurisdiccional".


Les proves d'un "emmascarament"

Sánchez Ulled ha insistit que es van pujar arxius al web del procés de participació després de la suspensió del Constitucional. "Els encausats ho neguen", ha posat de manifest el fiscal, que ha recordat que hi ha testimonis -com Joan Cañada- que van indicar la "impossibilitat" de tancar la pàgina. "Això ha quedat absolutament desvirtuat per les proves", ha apuntat. "Les actuacions van seguir fins al final", ha destacat, també en referència al transport dels ordinadors portàtils.

"Això no estava en mans de voluntaris", ha determinat Sánchez Ulled, perquè aquest transport està en mans d'un contractista de l'administració. "Només calia una trucada telefònica [per aturar-ho], ha determinat el representant del ministeri públic, que també ha ressaltat que es van fer accions relacionades amb serveis de publicitat després de la suspensió, a banda d'instal·lacions informàtiques. El fiscal ha situat com a principals proves d'aquest "emmascarament" la manca de documents que formalitzessin al convocatòria i alguns actes preparatius com l'obertura dels centres educatius recordant els testimonis dels "directors que es preocupaven per la falta de formalització".

També ha criticat que s'hagi fet una "interessada confusió" sobre la base jurídica de l'ús dels instituts. Malgrat tot, ha conclòs que es va fer un "ús per titular", és a dir, la Generalitat, i no un "ús social" -decidit pels directors escolars conforme a una normativa- perquè així ho van admetre els testimonis. "I aquest ús per titular va ser de principi a fi", ha reblat sobre una circumtància que permet l'"atribució de responsabilitat a Rigau" perquè no va ordenar el tancament dels centres malgrat la supensió del TC.

El fiscal ha destacat que el Govern va seguir sent responsable de la resta d'actes preparatius, com l'entrega del material de votació, que es va dur a terme a les "14 hores del dia 7" o la instal·lació dels programes necessaris per a la votació als ordinadors, que es va dur a terme els dies 7, 8 i 9. Per a Sánchez Ulled, un cop el TC va dictar providència de suspensió el 4 de novembre, "l'actuació pública no només va seguir, sinó que es va intensificar: el president no va desconvocar, Ortega va seguir coordinant, i Rigau no va dir als directors 'feu el que vulgueu conforme a la normativa'".

Els votants, al marge

En una intervenció en castellà arran de la "importància" de les seves paraules -segons ell-, ha començat dient una "obvietat" perquè a vegades "perdem la perspectiva". "És curiós que ho hagi de dir: aquí estem parlant d'una cosa senzilla en allò fàctic però complexa en allò jurídic. Es tracta d'esbrinar si després de l'ordre de suspensió del Tribunal Constitucional es va acatar o no", ha apuntat Sánchez Ulled. "En definitiva, cal analitzar si aquesta conducta està acreditada i, si ho està, és o no delicte. Aquest és l'objecte del judici", ha apuntat el fiscal.
 

Emilio Sánchez Ulled, en el dia final del judici del 9-N Foto: Isaac Meler


"Cal tenir clar que aquest judici no versa sobre haver convocat el que fos que es convoqués el 14 d'octubre. Aquest no és l'objecte del procediment, ni que els voluntaris dediquessin part del seu temps a estar en les meses i a organitzar les cues. I, per descomptat, no és objecte del procediment que aquell dia moltes persones es decidissin a votar. Aquesta és la realitat processal del judici. No s'està judicialitzant la voluntat popular, ni una votació popular", ha determinat.

Sobre el seu paper en el 9-N, quan estava de guàrdia, ha volgut rememorar les denúncies que es van rebre per tal de desmuntar les votacions. Què va passar? "El que passa normalment en un servei de guàrdia: el jutge va obrir diligències, va donar tràmit d'informe al fiscal i li demana l'opinió. S'hi imposava una anàlisi provisòria: veure què em denuncien i quins elements tinc per descriure i accedir o no a les mesures cautelars", ha rememorat. Ha indicat que en aquell moment es veia que tots estava en mans dels voluntaris i que no es podia saber amb profunditat el paper del Govern.

Deu anys d'inhabilitació

Sánchez Ulled va reafirmar-se ahir en la petició de penes de deu anys d'inhabilitació per a Mas i de nou anys per a Ortega i Rigau. L'acusació popular va retirar definitivament el delicte de malversació de fons públics, l'únic que hauria pogut comportar penes de presó per als encausats. Així va concloure la quarta jornada del judici, durant la qual els pèrits de la Guàrdia Civil van concloure que el web de la jornada de participació va seguir actualitzant-se després de la suspensió efectuada pel Tribunal Constitucional.

Després del fiscal, l'advocat de l'acusació popular, Antonio Alberca, ha apuntat que la Generalitat va seguir amb els preparatius després de la suspensió, i ha destacat que la intervenció pública és evident. 

Les defenses de Mas, Ortega i Rigau també es dirigiran a la sala per predicar la innocència dels tres ex-responsables governamentals. Els advocats, al llarg d'aquests cinc dies, han intentat que qualli la idea segons la qual l'executiu va paralitzar els preparatius de la consulta alternativa i que la van deixar en mans dels voluntaris. Diversos testimonis, com l'ex-conseller Francesc Homs, també han volgut deixar clar que la providència del TC no especificava què s'havia d'aturar i que, per tant, el procés participatiu va tenir en tot moment una pàtina legal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació