Teresa Forcades: «Colau no està podent fer la política que havia anunciat i que voldria fer»

Des que va desistir de participar activament en les eleccions del 27-S -les aliances que propugnava des de Procés Constituent no van cristal·litzar-, Teresa Forcades (Barcelona, 1966) treballa en un segon pla. Continua fent feina de formigueta, posant èmfasi en el debat de base que exigeix la constitució d'una nova República, i enllestint projectes editorials. El mes que ve publicarà el llibre Els reptes del papa Francesc (Editorial Viena) i ja ha rebut un encàrrec per documentar la privatització de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Forcades, que alterna dies al convent amb jornades de treball al domicili familiar del barri de Gràcia -quan no és a Alemanya per impartir classes-, conversa amb NacióDigital del moment que viu al país. Reflexiona sobre els pressupostos i el sí de la CUP, reclama aprofundir en la justícia social, alerta de la feina pendent per articular el procés constituent, analitza la gestió d'Ada Colau, i compara el tarannà de Carles Puigdemont i Artur Mas. 

- Dilluns va ser davant del TSJC per mostrar el seu suport a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega en el judici al 9-N. Calia una resposta ferma davant de la judicialització del procés?

- Sí, calia una resposta ferma. N’estic contenta d’haver-hi anat. Vaig veure que hi havia molta gent, i gent molt diversa.

- L’última vegada que la vaig entrevistar em va dir que la CUP no hauria d’investir Artur Mas. I la CUP no ho va acabar fent. Aquella decisió va ser realment beneficiosa per al procés?

- Entenc que sí. Hi va haver aquella tensió tan forta i, per a molta gent, semblava absurd que, tenint una persona compromesa amb la independència, això es posés en perill, perquè unes noves eleccions podien obrir un altre escenari. Però jo sempre he considerat fonamental unir la qüestió nacional i la qüestió social. I per què és fonamental? Primer, per principis. Qualsevol compromís polític rellevant ha de tenir com a objectiu millorar les condicions de vida de la gent. M’interessa per principis i també pensant en clau estratègica. Tenim un país amb una possibilitat real d’assolir la independència, i reforçar el compromís amb la justícia social és la millor estratègia. La CUP va pagar un preu per aquell esforç extra, però estava ben orientat. Un any després, ho puc reafirmar. Semblava que era impossible substituir Mas però hem vist que Puigdemont ha aconseguit establir més ponts dins de l’independentisme i el sobiranisme que el propi Mas.

- En aquell moment, vostè defensava crear un gran front d’esquerres que inclogués els "comuns", la CUP i Procés Constituent. Deia que no fer-ho era perdre "una oportunitat històrica". Però els "comuns" i la CUP eren i són projectes distants. Aquella era una bona proposta?

- És una llàstima que haguem de parlar en aquests termes. Des del punt de vista de la justícia social i de democràcia, no són espais distants. Existeix una sintonia. Des del punt de vista de la qüestió nacional, certament s’ha produït un distanciament. Sabem on és la CUP i pel que fa a l’espai dels comuns, que s’està formant com a partit, he llegit algun document que els defineix que significa un avenç en clau nacional. Si la via de la independència avança, veig que la posició dels comuns serà més propera que distant [a l’independentisme].    

Teresa Forcades. Foto: Adrià Costa

- Els "comuns" rebutgen la via unilateral. Vostè la defensa.

- Hi ha una diferència d’estratègies. És un espai distint, amb un projecte diferent. Si els deixes triar, et diran que prefereixen una altra estratègia, però a vegades a la vida no es pot triar. Si el procés avança, s’hauran de posicionar en contra o a favor. I crec que, arribat aquest moment, seran companys de camí. Que aquesta cordialitat que tendeix a demostrar Puigdemont, així com Junqueras, es mantingui em sembla molt important.

- L’aliança entre els "comuns" i la CUP que vostè propugnava, amb la ròtula de Procés Constituent, no es va concretar. Es va crear Catalunya Sí que es Pot, sense la participació de Barcelona en Comú, i els partits no veien amb bons ulls el seu lideratge. Es va sentir decebuda?

- Més que ser rebutjada per un espai polític concret, la meva decepció era per la forma com s’escollien les persones que lideraven el projecte. Aquesta idea de construir des de baix, que entenia que s’havia de traduir en unes primàries obertes, no va tenir cap més alternativa que el pacte de despatx. Per principis, no hi podia estar d’acord. I l’altre element era la unilateralitat [del procés]. Volem una via pactada amb l’Estat, però si no progressa, no ens podem aturar. Aquesta desobediència institucional i civil, pacífica, és l’única manera com han avançat les coses. Penso en el sufragisme de les dones o en el dret a la independència de tants països colonitzats.  

"Puigdemont ha aconseguit establir més ponts dins de l’independentisme i el sobiranisme que Mas"

- La CUP ha dit que aprovarà els pressupostos pensant en la convocatòria del referèndum. Troba encertada aquesta decisió? S’hi sent còmoda?

- Si la CUP hagués tingut més força, estic segura que hauria intentat altres coses. Aquests pressupostos són una oportunitat perduda. No sé si són els pressupostos més socials de la història, però si ho són, ens hauria de caure la cara de vergonya. En el moment d’emergència social en el qual vivim, es perden possibilitats de repartiment de riquesa. Es deixa passar una distribució d’impostos que facilitaria tenir uns recursos extres a la mà per ajudar persones en situació de vulnerabilitat extrema. Si observem els informes de Cáritas, ja parlen de la cronificació de la nova pobresa. Aquest patiment social està pujant, no està baixant. Un Govern que intenta entusiasmar la societat per construir un futur diferent i que, tenint recursos, no els aprofita al màxim, tot això em sembla una oportunitat perduda. Una oportunitat perduda per fer què? Per indicar que a Catalunya tenim un Govern independent dels grans poders econòmics. I la conclusió és que no el tenim. Potser ja ho sabíem, però és el que constaten aquests pressupostos. Seria possible albirar un futur immediat sense aquesta dependència dels grans poders econòmics? Crec que sí. Fàcil no ho és, però aquest és el tipus de ruptura que em sembla més important de fer. Per aconseguir-ho, dependrà de si tenim una base social que ho demana i de ser si som capaços de fer un procés constituent, de pensar com ha de ser aquest nou país que permeti que aquesta veu s’expressi. Encara no se’ns ha permès decidir, per exemple, si en aquesta Catalunya independent tindrem la llei mordassa.   
 

Forcades, durant la conversa amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa
 

- Després aprofundim en el procés constituent. Però, abans, deixi'm plantejar una altra qüestió. Deia Anna Gabriel en una entrevista NacióDigital que la CUP, amb el seu sí als pressupostos, està assumint una contradicció.

- La CUP ha triat el mal menor. L’alternativa de no aprovar els pressupostos era un interrogant molt gran. Puigdemont havia parlat de noves eleccions. I no és criticable perquè la política implica fer això. Mentre que si ho comparem amb l’escenari que plantejava Mas fa un any, l’alternativa eren unes eleccions que, al meu entendre, hauria provocat una repetició de la majoria sobiranista, una majoria que hauria virat cap a l’esquerra. Ara tenim un Govern compromès amb aquesta línia de confrontació i també amb un referèndum, com mai abans havia passat. Som més endavant i jugar-se això era més perillós.- Confia que el referèndum es convocarà abans que acabi el mes de setembre?

- Ho tinc assenyalat al calendari. M’ho vaig apuntar, sí. No m’imagino com podem mantenir gaire mesos més aquesta intensitat de confrontació sense una resolució. Hi pot haver una impossibilitat tan gran de fer el referèndum que obligui a convocar unes noves eleccions? Podria ser, però és un tipus de resolució que donaria una altra majoria a l’independentisme.- En el cas hipotètic que no es fes el referèndum, què hauria de passar?

- Una cosa és convocar-lo, que això crec que sí que es farà, i l’altra cosa és fer-lo. La convocatòria del referèndum ja tindrà algun tipus de resposta per part de l’Estat. Per tant, anirem augmentant aquesta tensió. Si arriba un moment que la tensió provoca que el Govern no té la seguretat que pot fer el referèndum, anirem a unes noves eleccions. Això és possible, però no en veig cap altre d’escenari. El que em preocupa a mi és com anirem a aquest referèndum i de quina manera encaminarem el post-referèndum.

"No sé si són els pressupostos més socials de la història, però si ho són, ens hauria de caure la cara de vergonya. En el moment d’emergència social en el qual vivim, es perden possibilitats de repartiment de riquesa"

- S’ha pensat prou la participació de les classes populars en la construcció d’una nova República?

- De la feina que estem fent en tinc una lectura crítica, que vol ser constructiva però contundent. El Parlament va fer una comissió d’estudi del procés constituent i aquesta comissió va aprovar el juliol passat les seves conclusions, votades al ple, motiu pel qual Carme Forcadell està immersa en un procés judicial. Aquestes conclusions deien que anem cap a un procés constituent en tres fases: una primera fase de caràcter popular, una segona de desconnexió i una tercera fase de referèndum un cop s’ha aprovat la Constitució. Això es va aprovar el 27 de juliol del 2016 i aquest procés constituent no ha començat. No s’han activat les comissions constituents per tot el país en les quals la gent pugui expressar les línies de fons de la nova Constitució, les línies de fons del país. La millor preparació del sí al referèndum és aquesta. El Govern i molts dels parlamentaris ens diuen que no podem fer les dues coses: campanya pel referèndum i procés constituent. Però n’estem segurs? No són dues coses que van en direccions oposades. Quan prepares aquesta fase popular del procés constituent estàs donant un senyal inequívoc i clar de quin tipus de deliberació permetrà el procés d’independència. Si fas això, estàs sumant persones allunyades de la independència cap a la construcció del nou país.

Teresa Forcades, entrevistada per Joan Serra Carné. Foto: Adrià Costa

- Retreu a l’independentisme que no hagi apel·lat prou a l’opinió dels ciutadans.

- No només que no ha fet prou aquesta apel·lació a la ciutadania sinó que aquesta consulta no ha de fer por al polític representatiu. Convoquem aquestes convencions constituents. Fem-ho en un sol dia, que és el que van fer a Islàndia. Un sol dia de fòrum social, ben organitzat a tot el país. Es poden fer 114 convencions arreu del país, i això permetria tenir un debat a deu quilòmetres de distància de casa. Ho tenim calculat. Aquest fòrum social ens atorgaria unes primeres línies bàsiques, com si és indispensable que Catalunya tingui exèrcit. Això després ja se sotmetrà a referèndum. Els temes que després ha de ratificar la ciutadania no han de sortir d’un despatx sinó fruit de la deliberació popular. El poder que té això és enorme. M’agradaria que Catalunya fos un país pioner, el primer del món que inclou en la seva Constitució l’articulació d’un poder popular eficaç.

- L’independentisme ha vinculat prou el concepte d’independència al de justícia social?

- L’independentisme institucional ha desaprofitat les seves oportunitats reals per avançar en la justícia social i la democràcia participativa. Són dues coses que van vinculades però que no són el mateix. Per exemple, gravar les fortunes més altes i repartir-ho és una solució. Fixem-nos en el que ens diu l'informe d'Oxfam Intermón, que detalla que la riquesa del món està en l’1% de la població mundial. S’ha de redistribuir la riquesa si volem revertir aquesta desigualtat. En relació a la participació popular, no estem activant el full de ruta aprovat el juliol passat al Parlament. I crec que no s’està fent perquè som en un escenari de tensió i es vol controlar el procés des de dalt. Això provocarà que o no hi arribarem o, si hi ha arribem, no haurem aprofitat totes les oportunitats. Si el procés ha començat des de baix, com es pot voler controlar-ho des de dalt. On és el paper de motor dels moviments socials? Quan parlo d’un poder popular que sigui eficaç vull dir això, no només una activació ciutadania dirigida des del poder representatiu. La democràcia representativa és necessària, però no és en cap cas suficient. A mi em sembla que el que hem d’establir és la democràcia deliberativa, que reconeix els diversos subjectes polítics. Hem de trobar espais per fer que la deliberació ciutadana sigui vinculant i eficaç. Per exemple, on s’han fet pressupostos participatius, els pressupostos surten millor. Ser demòcrata vol dir això. No podem viure en democràcia per via delegada.  
 - Quina lectura en fa de la gestió de Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat?

- No és un personatge de crispació, i això en aquest moment és un gran valor, un gran actiu. Que sigui el cap d’un Govern de Junts pel Sí, integrat per l’antiga Convergència, un grup polític neoliberal, fa que acabi prenent decisions com les dels pressupostos sense tocar l’IRPF. Això ho valoro negativament. 
 

Forcades, al domicili familiar. Foto: Adrià Costa

- Però el Govern, integrat pel PDECat i ERC, ha fet gestos significatius, en educació o en la renda garantida de ciutadania.

- Són gestos que tendeixen a acceptar elements de la socialdemocràcia. El que cal afavorir polítiques que reverteixin la desigualtat entre els que més tenen i els que menys tenen. Thomas Piketty diu que el grau de desigualtat que tenim a nivell mundial és incompatible amb la democràcia. Els governs fan el que poden, però estan sotmesos a unes pressions que fan inviables els programes de redistribució de riquesa. I aquí en tenim un exemple. El nostre executiu potser ho hauria fet si tingués les mans lliures. I aquest és el problema. Si no té les mans lliures, de què parlem quan reclamem la independència?  

- I què li sembla la gestió del govern d’Ada Colau?

- Hi ha una voluntat expressada des que van arribar a l’Ajuntament d'aplicar un canvi. Així com el Govern de Puigdemont té clara la ruptura territorial però no la del model econòmic, el d’Ada Colau tenia clara la ruptura amb el model econòmic i no ho està podent fer. Per què? No només per quines són les competències municipals sinó perquè la dependència dels grans poders econòmics no es pot trencar sense un marc legal que et permeti reformular-ho. Per això és important saber què volem posar en aquesta nova Constitució. Volem tenir prioritat de drets o tots els drets valen el mateix? El dret a la propietat privada val el mateix que el dret a menjar d’una criatura? Això no ho pot dir ni una alcaldessa ni un president del Govern, ho ha de decidir un procés constituent, només ho pot dir una Constitució. És una decepció moltes de les expectatives incomplertes d’aquest govern municipal, però les expectatives incomplertes no són per mala voluntat, s'han produït perquè hi ha un marc que no ho permet. Dit això, també hi ha hagut una feblesa, perquè Colau arriba a l’ajuntament sense una majoria. I, si estan en minoria, han de tenir aliances, i aquestes aliances s’han acabat fent amb el PSC. D’això en faig una valoració negativa pel que significa. La gent amb qui es confrontava un model de ciutat han passat a ser els aliats, que comprometen les possibilitats de canvi.

- La síntesi és que a vostè l’ha decebuda el govern d’Ada Colau?

- Aquesta síntesi no resumeix la complexitat. M’adono del valor que té que persones que no participaven en política s’hagin aixecat del sofà perquè al davant del moviment hi ha Ada Colau. Una sola paraula no recull la meva percepció, però està clar que no està podent fer la política que havia anunciat i que voldria fer. I, des del punt de vista de la independència, em sembla que era un dels àmbits hi podia haver una aposta més decidida per valorar la desobediència institucional, tenint en compte que des de l’Estat es rep un no a una reivindicació democràtica legítima.   

"És una decepció moltes de les expectatives incomplertes del govern municipal [d'Ada Colau], però les expectatives incomplertes no són per mala voluntat, s'han produït perquè hi ha un marc que no ho permet"

-Quin paper ha de jugar Procés Constituent, la plataforma que vostè va contribuir a fundar, en el moment que viu el país?

-Aquesta voluntat de ròtula o de pont l’hem tinguda des del principi. Per això, hem ocupat un espai polític que pretenia estendre la mà al món sobiranista. I, també des del principi, vam parlar d’acollir persones que mai havien estat independentistes però que veien la independència no com el seu desig de futur sinó com el pas necessari per després pactar una confederació de tu a tu. Jo preferiria una confederació, però per confederar-se amb l’estat espanyol des de l’assumpció absoluta del dret a decidir i, per tant, de la independència. Ens defineix, com el nom indica, la voluntat de treballar per fer possible un procés constituent, que seria la millor manera de construir el sí cap al referèndum. Però la nostra feina no s’acaba aquí. Posem que el referèndum es fa i guanya el sí, i que ens encaminem cap a unes eleccions constituents. Qui es presentarà a aquestes eleccions? Els partits polítics? Si comences un nou país i parles de ruptura, no pots continuar amb les mateixes estructures que fins ara havien tingut la capacitat d’iniciativa. El que cal fer és facilitar que els que han tingut quotes de poder deixin pas a un nou espai constituent.

Forcades, en un instant de la conversa. Foto: Adrià Costa

- Està dient que en unes eleccions constituents de la nova República no s’hi haurien de presentar els partits polítics?

- Les assemblees constituents representen el poder constituent i els partits polítics són poder constituït. I el poder constituït de l’antic règim reclama una nova articulació. Hauríem de poder començar de nou. Entenc que això és poc viable. Ara bé, fer que no només siguin partits polítics els que es presenten ho veig realista. Avui és molt complicat constituir una agrupació d’electors. Hem de poder trobar sistemes que permetin que persones a títol individual puguin ser escollides per participar d’aquesta assemblea constituent. En aquesta fase de constituir el nou país, ens ho hem pensat bé això que ens representin només els partits polítics? Les coses no es poden decidir en política de despatxos.

- Alerta dels perills a l’hora de constituir la nova República.

- Sí. Aquesta és la qüestió més important. Si parlem de la confrontació amb l’Estat, que sembla inevitable, una confrontació és sinònim de situació d’emergència. I una situació d’emergència no és el millor moment per fer convencions constituents per tot el país. Per això, cal tenir-ho tot previst i avançar. Entenc que ara és el moment de pensar-ho. Si no ho preparem ara, després no ho podrem fer. Aquest és el punt més sensible, perquè també és el més complex.

- Deixi’m preguntar-li per una altra faceta de la seva trajectòria. Vostè ha estat sempre bel·ligerant amb l’actuació de les farmacèutiques. Ara matisaria declaracions com que hi ha vacunes "que no són bones” per evitar l’alarmisme? Com es defensen aquestes afirmacions?

- La millor defensa és l’evidència científica. El criteri no pot ser si això genera alarmisme o no sinó si això es correspon a l’evidència científica o no. Quan la Margaret Chan, directora de l’OMS, va generar alarmisme a tot el món dient que hi havia un virus que podia matar milions de persones sí que va generar angoixa. Des d’un punt de vista científic, estava tan poc fonamentada aquella afirmació que fins i tot el Parlament Europeu ho va rebatre. Si hi ha evidències científiques que la vacuna de la grip no ha demostrat la seva eficàcia, amagar això és tractar la població com a persones que necessiten una tutela. Les vacunes de la grip, tant la pandèmica com l’estacional, i la del papil·loma presenten carències. El govern danès, a partir de denúncies mèdiques sobre efectes de la vacuna del papil·loma, va obrir una investigació i ja està fent el seu propi estudi. L’associació de pediatres nord-americans, que no és cap organització d’extrema esquerra, ha fet un comunicat en el qual detalla que la vacuna del papil·loma pot provocar menopausa precoç en les nenes. Tot això és molt greu, perquè darrere d’aquestes decisions hi ha moltes evidències. I quan ho contraposes amb les campanyes de política pública, que semblen dir que tot va sobre rodes, jo no puc fer res més que rebel·lar-me.

- Tenint en compte els estralls que està fent malalties com el càncer, amb un increment notable de casos diagnosticats, determinats discursos anti-fàrmacs no poden generar certa contradicció?

- Hem de tenir en compte algunes coses. El metge de la reina d’Anglaterra va fer un comunicat, amb uns quants professionals més, alertant que hi ha una vinculació dels interessos econòmics i la investigació de salut que està conduint a una comercialització de medicaments que és contrària a l’interès general. Amb tots aquests referents, des del meu petit àmbit de recerca, ho confirmo. I aquesta actitud, que crec que és extremadament prudent i d’una màxima objectivitat, queda definida a nivell públic com un missatge alarmista. I, esclar, això fa que m’hagi de defensar. No és una posició difícil de defensar, és prudent i central.