judici al 9-N

Els testimonis de la defensa insisteixen que els voluntaris van executar el 9-N

L'alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, assegura que no va rebre cap requeriment judicial de no cedir locals al procés participatiu | Carles Fernández, ex-cap de premsa de Joana Ortega, afirma que després de la suspensió del 4 de novembre havia de transmetre el missatge que "el Govern deixava de prendre cap decisió i participació activa"

per Oriol March / Isaac Meler , Barcelona, 9 de febrer de 2017 a les 09:55 |
L'alcaldessa de Vilanant ha estat un dels testimonis de la defensa al judici del 9-N | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quarta sessió del judici al 9-N i últim dia amb declaracions de testimonis previstes. Aquest dijous era el torn dels darrers citats per la defensa i ha començat amb la compareixença de l'alcaldessa de Vilanant (l'Alt Empordà), Anna Palet, que ha insistit davant les preguntes de la Fiscalia que en cap moment va rebre cap requeriment judicial o del ministeri públic de no cedir -a petició del coordinador regional dels voluntaris- el local municipals per a la celebració del 9-N que ella mateixa va obrir com a voluntària sense haver-ho de sotmetre a votació del ple de l'Ajuntament.

L'ha seguit Carles Fernández, ex-cap de premsa de Joana Ortega, que ha explicat que tant en l'organització de la primera consulta suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) el mes de setembre com el procés participatiu "el missatge que s'havia de transmetre és que es faria i es faria bé i que sempre s'havia ajustat a la llei". Fernández també detallat que un cop va arribar la providència del TC del 4 de novembre, el missatge a la premsa era que "el Govern deixava de prendre cap decisió i participació activa" en el 9-N.


Gemma Calvet protagonitza una de les intervencions més polítiques

Gemma Calvet, ponent de la llei de consultes, ha fet una de les intervencions més polítiques de tot el judici, fet que li ha valgut diverses interrupcions per part de Jesús María Barrientos. El president del TSJC ha demanat a Calvet que se circumscrivís a les preguntes que li feia la defensa de Joana Ortega i el fiscal Emilio Sánchez Ulled. Segons ha relatat l'ex-diputada d'ERC, ella es va dedicar en els dies previs al 9-N a acollir els observadors internacionals, que estaven "atònits" davant l'actitud de l'Estat.

 

Gemma Calvet, declarant aquest dijous al TSJC Foto: ACN


"Això és un judici de context", ha respost quan el jutge li retreia la manca de concreció de les respostes. "Potser hi hauria d'haver 2,3 milions de persones acusades", ha determinat Calvet, que ha apuntat que bona part de la consulta alternativa va recaure en Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. "En cap moment es va orientar el sentit de la participació", ha destacat sobre les trucades que es feien des les entitats


L'acusació popular, avui en mans d'un altre advocat, ha volgut collar tots els testimonis sobre el paper de la Generalitat en els dies posteriors a la suspensió del 4 de novembre per part del TC, però ha rebut retrets per part de Barrientos arran de la repetició d'algunes preguntes que ja havien fet la defensa o el fiscal.

Diversos voluntaris expliquen el "dia històric" que van viure

Després de Calvet, voluntaris que el 9-N van desenvolupar diversos rols han explicat el que van fer durant la jornada del procés participatiu. La primera ha estat Bàrbara Sala, que va fer de coordinadora del punt de votació a l'institut Carles Rahola de Girona "per voluntat pròpia". "Em vaig inscriure al web i vaig rebre un correu amb les instruccions", ha recordat. El fiscal li ha preguntat amb insistència sobre si algú els havia facilitat un telèfon per a incidències i ella ha respost que no. I ha tornat a demanar qui hi havia al darrera del telèfon on havien de comunicar els resultats. "Era el telèfon dels voluntaris per resultats, però corresponia als voluntaris", ha subratllat ella. "Però on trucava?". Una mica confusa davant la perseverança de Sànchez Ulled, ella ha acabat responent "allà on hi havia el David Fernàndez".

Igual que ella i la resta de testimonis, Josep Maria Batalla, voluntari suplent a la Vall d'en Bas, ha confirmat que "absolut" i van veure funcionaris de la Generalitat supervisant el procés participatiu ni els cartells dels punts de votació duien l'escut del Govern. També ha negat saber d'on provenia el material de les votacions com urnes o ordinadors però ha afirmat que "cada votant que venia portava la seva pròpia papereta".
 

El voluntari del 9-N, Manuel Antonio Gallart, aquest dijous declarant al TSJC Foto: ND


Manuel Antonio Gallart ha detallat que en el "dia històric" del 9-N va fer de voluntari i va conèixer les seves tasques igualment a través de la pàgina web i el correu electrònic que se li va enviar un cop feta la seva inscripció. L'advocat de l'acusació popular ha intentat arrencar alguna declaració de Gallart que situés el Govern darrera d'aquest web. "Com sabia que era fiable el correu?", ha qüestionat. I el testimoni l'ha deixat sense més preguntes: "Perquè hi deia 'participa2014' i tots els meus amics van rebre la informació de la mateixa font... Si hagués estat una d'aquestes adreces falses ens l'haguessin clavat".

Un altre voluntari, de nom David Fernàndez -no era l'ex-diputat de la CUP-, preguntat per la fiscalia sobre l'existència d'un telèfon d'incidències, ha rememorat que l'únic incident que es va produir és que "un senyor de 100 anys volia votar i li costava molt, va ser un fet entranyable". L'últim que aquest dijous ha declarat ha estat l'ex-conseller d'Agricultura, Joan Vallvé, per haver fet de voluntari el 9-N i ha sentenciat una vegada més que van ser els voluntaris els que es van fer càrrec de "tot" el desenvolupament del procés participatiu. 

Homs va informar el Govern que el 9-N era legal

La sessió de dimecres va tenir com a plat principal la declaració del senador del PDECat, Francesc Homs que, a més de tenir una enganxada amb la Fiscalia, va explicar al jutge que ell va informar personalment al Govern que el 9-N no estava incomplint cap llei ni fent incórrer els responsables governamentals en cap tipus penal. La providència del TC va arribar el 4 de novembre, quan l'executiu estava reunit, i l'ex-conseller va apuntat que va ser ell qui va informar Artur Mas personalment que no quedava clar que les actuacions de la jornada de participació haguessin de ser paralitzades. El dirigent nacionalista va posar de manifest la inacció del Constitucional entre el 4 i el 25 de novembre -últim dia que es va poder votar-, així com també el fet que la Fiscalia no vetés l'obertura dels centres escolars amb urnes i paperetes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació