08
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
19:09h
Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no només s'hi està determinant aquests dies quina va ser la implicació del Govern en els preparatius decisius del 9-N, sinó que també s'hi està delimitant exactament el marge de la Generalitat per moure's dins del context constitucional i autonòmic. En certa manera, el judici serveix de metàfora acurada per analitzar la bretxa -política i sentimental- que s'ha anat obrint els últims anys entre bona part de la societat catalana i les institucions de l'Estat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha resumit en una intervenció de caràcter extraordinari aquest distanciament: "La democràcia espanyola ha emmalaltit".
"Aquest judici és una farsa i un teatre", ha determinat Puigdemont, que ha alterat l'ordre del dia del ple per dirigir-se a la cambra davant de "l'excepcionalitat" del moment. Un estat d'ànim que Junts pel Sí ha volgut traslladar a l'hemicicle posant una urna al lloc on s'asseu habitualment Irene Rigau, ex-consellera d'Ensenyament encausada pel 9-N. Mentre el president es dirigia als diputats -fet que va obligar els portaveus de l'oposició a reaccionar contrarrellotge-, a escassos 700 metres, el fiscal interrogava dos proveïdors del procés de participació per escatir quin paper va tenir l'administració un cop el Tribunal Constitucional va suspendre la jornada. Quedava poc perquè Francesc Homs, testimoni principal del dia, entrés a la sala presidida per Jesús María Barrientos.
El criteri jurídic del Govern
Homs, en aquell moment, encara no sabia que el Suprem ja havia fixat data -27 de febrer- pel judici sobre el seu paper en el 9-N. "No creiem en les casualitats", reflexionava a la sortida sobre la "democràcia malalta" de l'estat espanyol, un cop ja havia tingut una enganxada amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled ja acabat el seu testimoni. "No tens coratge per preguntar-me", li ha traslladat l'ex-conseller de la Presidència després que Sánchez Ulled hagi declinat plantejar-li qüestions durant el seu testimoni. El fiscal ha preferit mantenir-se en silenci per "respecte" a la causa que s'està cursant al Suprem i que ja s'apropa a la resolució. "Quina llàstima!", ha exclamat el dirigent del PDECat.
Abans, Homs ha explicat al jutge que ell va informar personalment al Govern que el 9-N no estava incomplint cap llei ni fent incórrer els responsables governamentals en cap tipus penal. La providència del TC va arribar el 4 de novembre, quan l'executiu estava reunit, i l'ex-conseller ha apuntat que va ser ell qui va informar Artur Mas personalment que no quedava clar que les actuacions de la jornada de participació haguessin de ser paralitzades. El dirigent nacionalista ha posat de manifest la inacció del Constitucional entre el 4 i el 25 de novembre -últim dia que es va poder votar-, així com també el fet que la Fiscalia no vetés l'obertura dels centres escolars amb urnes i paperetes.
El cap de files del PDECat a Madrid ha volgut posar damunt la taula el "menyspreu" del govern espanyol envers la reformulació de la consulta que va anunciar Mas el 14 d'octubre del 2014. Les actuacions de la Fiscalia i de la justícia espanyola, segons Homs, només tenen un objectiu: "coaccionar" el Govern per tal que no impulsi el referèndum previst per al setembre del 2017. Un referèndum, per cert, davant del qual Puigdemont ha tornat a demanar diàleg a Mariano Rajoy, que encara no li ha donat data per reunir-se. Abans haurà de passar el congrés del PP d'aquest cap de setmana.
Els testimonis de les defenses, en acció
La tercera jornada del judici ha arrencat en el punt en què va quedar la segona, amb els últims dos testimonis del món empresarial citats per l'acusació popular. Ni Felipe Álvarez de Toledo, cap de l'assessoria jurídica de Fujitsu, ni Cristina Fernández, de l'empresa Sertrans, han permès a la Fiscalia trobar cap acte preparatori posterior a la suspensió del 9-N, el principal indici de culpabilitat que el ministeri públic porta intentant provar des de l'inici del judici. Ans al contrari, els dos testimonis han vingut a certificar que el material del procés participatiu estava preparat amb anterioritat al 4-N.
Aquesta sessió matinal ha tingut una mitja part amb el recés acordat pel president del tribunal, Jesús María Barrientos, just abans de la compareixença d'Homs. La pausa també ha marcat l'inici de les proves testificals demanades exclusivament per les defenses. Després del diputat del PDECat al Congrés, han vingut els ex-presidents del Parlament Núria de Gispert i Joan Rigol. Els dos s'han mantingut dins l'argumentació de la defensa amb intervencions breus i poques preguntes de les parts: es va complir amb la part de la llei de consultes no referendaries no suspesa pel TC i qui va tirar endavant el 9-N després de la providència del 4 de novembre van ser els voluntaris.
La manca d'advertència del TC
Més recorregut han tingut les declaracions dels juristes que van ser membres del Consell Nacional per a la Transició Nacional (CATN). Encapçalats pel qui va ser president de l'ens, Carles Viver Pi-Sunyer, han afirmat que "mai" van aconsellar al Govern que aturés el procés participatiu i que van descartar que l'organització del 9-N pogués tenir conseqüències penals, fet que corroboraria la convicció expressada per Mas, Ortega i Rigau que en tot moment respectaven la legalitat.
A més a més, Enoch Alberti i Joan Vintró han exposat un dels principals arguments en defensa dels acusats explicant que en la seva providència el TC no va incloure cap advertència expressa cap als ex-dirigents de la Generalitat sobre la possibilitat d'incórrer en conseqüències penals -cosa que havia demanat l'Advocacia de l'Estat en el recurs contra el 9-N- ni els va fer cap requeriment personal. Tot i això, preguntat pel fiscal, Vintró ha negat que la Generalitat els entregués cap document que concretés totes les seves actuacions administratives.
Inspecció del fiscal a la cessió de locals dels municipis
La mateixa insistència de Sánchez Ulled ha aconseguit acorralar per uns moments el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mas, Miquel Buch, en preguntar-li per l'existència d'uns correus electrònics enviats per les delegacions territorials del Govern als ajuntaments perquè proposessin espais per al procés participatiu. "Jo no el vaig rebre", ha començat dient Buch, explicant, malgrat tot, que des de l'ACM van treballar en un document perquè els municipis que no tenien institut poguessin proposar locals per acollir les votacions. "I algun alcalde no li va parlar d'aquests correus?", ha furgat el fiscal. "No li puc concretar", ha reblat el testimoni.
L'ex-alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha tancat la sessió d'aquest dimecres i, en el moment d'aclarir quina relació té amb els acusats -tràmit constant abans d'iniciar la declaració de qualsevol testimoni- ha expressat sentir una gran "estimació" per als acusats Mas, Ortega i Rigau. Ja després de fer la promesa de dir la veritat al tribunal, l'ex-alcalde ha recordat que va oferir la màxima col·laboració a l'executiu català i ha destacat que "una gran quantitat d'escoles privades" es van sumar a la convocatòria del 9-N. De forma voluntària, sempre, com la resta de centres escolars, ha dit.
Les sessions es reprendran demà a les 9 amb la compareixença d'Anna Palet, alcaldessa alcaldessa de Vilanant (Alt Empordà). La seguiran Carles Fernàndez, assessor del govern en matèria comunicativa, Meritxell Masó, secretària d'Administració i Funció Pública, i Gemma Calvet, que va ser ponent de la llei de consultes. El judici ha creuat l'equador i està a punt d'encarar la recta final enmig del xoc entre l'Estat i la Generalitat per la celebració del referèndum.
"Aquest judici és una farsa i un teatre", ha determinat Puigdemont, que ha alterat l'ordre del dia del ple per dirigir-se a la cambra davant de "l'excepcionalitat" del moment. Un estat d'ànim que Junts pel Sí ha volgut traslladar a l'hemicicle posant una urna al lloc on s'asseu habitualment Irene Rigau, ex-consellera d'Ensenyament encausada pel 9-N. Mentre el president es dirigia als diputats -fet que va obligar els portaveus de l'oposició a reaccionar contrarrellotge-, a escassos 700 metres, el fiscal interrogava dos proveïdors del procés de participació per escatir quin paper va tenir l'administració un cop el Tribunal Constitucional va suspendre la jornada. Quedava poc perquè Francesc Homs, testimoni principal del dia, entrés a la sala presidida per Jesús María Barrientos.
El criteri jurídic del Govern
Homs, en aquell moment, encara no sabia que el Suprem ja havia fixat data -27 de febrer- pel judici sobre el seu paper en el 9-N. "No creiem en les casualitats", reflexionava a la sortida sobre la "democràcia malalta" de l'estat espanyol, un cop ja havia tingut una enganxada amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled ja acabat el seu testimoni. "No tens coratge per preguntar-me", li ha traslladat l'ex-conseller de la Presidència després que Sánchez Ulled hagi declinat plantejar-li qüestions durant el seu testimoni. El fiscal ha preferit mantenir-se en silenci per "respecte" a la causa que s'està cursant al Suprem i que ja s'apropa a la resolució. "Quina llàstima!", ha exclamat el dirigent del PDECat.
Abans, Homs ha explicat al jutge que ell va informar personalment al Govern que el 9-N no estava incomplint cap llei ni fent incórrer els responsables governamentals en cap tipus penal. La providència del TC va arribar el 4 de novembre, quan l'executiu estava reunit, i l'ex-conseller ha apuntat que va ser ell qui va informar Artur Mas personalment que no quedava clar que les actuacions de la jornada de participació haguessin de ser paralitzades. El dirigent nacionalista ha posat de manifest la inacció del Constitucional entre el 4 i el 25 de novembre -últim dia que es va poder votar-, així com també el fet que la Fiscalia no vetés l'obertura dels centres escolars amb urnes i paperetes.
Francesc Homs atén a la premsa a les portes del TSJC Foto: Isaac Meler
El cap de files del PDECat a Madrid ha volgut posar damunt la taula el "menyspreu" del govern espanyol envers la reformulació de la consulta que va anunciar Mas el 14 d'octubre del 2014. Les actuacions de la Fiscalia i de la justícia espanyola, segons Homs, només tenen un objectiu: "coaccionar" el Govern per tal que no impulsi el referèndum previst per al setembre del 2017. Un referèndum, per cert, davant del qual Puigdemont ha tornat a demanar diàleg a Mariano Rajoy, que encara no li ha donat data per reunir-se. Abans haurà de passar el congrés del PP d'aquest cap de setmana.
Els testimonis de les defenses, en acció
La tercera jornada del judici ha arrencat en el punt en què va quedar la segona, amb els últims dos testimonis del món empresarial citats per l'acusació popular. Ni Felipe Álvarez de Toledo, cap de l'assessoria jurídica de Fujitsu, ni Cristina Fernández, de l'empresa Sertrans, han permès a la Fiscalia trobar cap acte preparatori posterior a la suspensió del 9-N, el principal indici de culpabilitat que el ministeri públic porta intentant provar des de l'inici del judici. Ans al contrari, els dos testimonis han vingut a certificar que el material del procés participatiu estava preparat amb anterioritat al 4-N.
Aquesta sessió matinal ha tingut una mitja part amb el recés acordat pel president del tribunal, Jesús María Barrientos, just abans de la compareixença d'Homs. La pausa també ha marcat l'inici de les proves testificals demanades exclusivament per les defenses. Després del diputat del PDECat al Congrés, han vingut els ex-presidents del Parlament Núria de Gispert i Joan Rigol. Els dos s'han mantingut dins l'argumentació de la defensa amb intervencions breus i poques preguntes de les parts: es va complir amb la part de la llei de consultes no referendaries no suspesa pel TC i qui va tirar endavant el 9-N després de la providència del 4 de novembre van ser els voluntaris.
La manca d'advertència del TC
Més recorregut han tingut les declaracions dels juristes que van ser membres del Consell Nacional per a la Transició Nacional (CATN). Encapçalats pel qui va ser president de l'ens, Carles Viver Pi-Sunyer, han afirmat que "mai" van aconsellar al Govern que aturés el procés participatiu i que van descartar que l'organització del 9-N pogués tenir conseqüències penals, fet que corroboraria la convicció expressada per Mas, Ortega i Rigau que en tot moment respectaven la legalitat.
A més a més, Enoch Alberti i Joan Vintró han exposat un dels principals arguments en defensa dels acusats explicant que en la seva providència el TC no va incloure cap advertència expressa cap als ex-dirigents de la Generalitat sobre la possibilitat d'incórrer en conseqüències penals -cosa que havia demanat l'Advocacia de l'Estat en el recurs contra el 9-N- ni els va fer cap requeriment personal. Tot i això, preguntat pel fiscal, Vintró ha negat que la Generalitat els entregués cap document que concretés totes les seves actuacions administratives.
Inspecció del fiscal a la cessió de locals dels municipis
La mateixa insistència de Sánchez Ulled ha aconseguit acorralar per uns moments el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mas, Miquel Buch, en preguntar-li per l'existència d'uns correus electrònics enviats per les delegacions territorials del Govern als ajuntaments perquè proposessin espais per al procés participatiu. "Jo no el vaig rebre", ha començat dient Buch, explicant, malgrat tot, que des de l'ACM van treballar en un document perquè els municipis que no tenien institut poguessin proposar locals per acollir les votacions. "I algun alcalde no li va parlar d'aquests correus?", ha furgat el fiscal. "No li puc concretar", ha reblat el testimoni.
L'ex-alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha tancat la sessió d'aquest dimecres i, en el moment d'aclarir quina relació té amb els acusats -tràmit constant abans d'iniciar la declaració de qualsevol testimoni- ha expressat sentir una gran "estimació" per als acusats Mas, Ortega i Rigau. Ja després de fer la promesa de dir la veritat al tribunal, l'ex-alcalde ha recordat que va oferir la màxima col·laboració a l'executiu català i ha destacat que "una gran quantitat d'escoles privades" es van sumar a la convocatòria del 9-N. De forma voluntària, sempre, com la resta de centres escolars, ha dit.
Artur Mas i la seva dona, Helena Rakosnik, arribant al TSJC la tercera sessió del judici al 9-N Foto: Isaac Meler
Les sessions es reprendran demà a les 9 amb la compareixença d'Anna Palet, alcaldessa alcaldessa de Vilanant (Alt Empordà). La seguiran Carles Fernàndez, assessor del govern en matèria comunicativa, Meritxell Masó, secretària d'Administració i Funció Pública, i Gemma Calvet, que va ser ponent de la llei de consultes. El judici ha creuat l'equador i està a punt d'encarar la recta final enmig del xoc entre l'Estat i la Generalitat per la celebració del referèndum.