Enquesta CIS

Les cinc dades del CIS que donen la raó a Errejón davant Iglesias

L'anàlisi dels potencials suports de Podem, les simpaties i rebuigs que reben el partit, la valoració d'Iglesias o el moviment d'electors evidencia que la formació s'ha desconnectat del votant centrista

El PP tornaria a guanyar i el PSOE revifa tot i fer president Rajoy, segons el CIS

| 08/02/2017 a les 11:59h
Especial: Nació Data
Arxivat a: Política, Íñigo Errejón, Pablo Iglesias, Podem, enquesta, CIS
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Íñigo Errejón i Pablo Iglesias, al Congrés dels Diputats. Foto: Europa Press


"Crec que hem tingut un viratge polític que ens ha allunyat de ser formació de majories". Així es referia des de la Cadena Ser el dirigent de Podem Íñigo Errejón al baròmetre del CIS fet públic aquest dimarts que reflectia que, tot i haver permès que Mariano Rajoy fos president, el PSOE es refà, el PP s'aferra en el primer lloc i Units Podem és incapaç de despuntar, malgrat mantenir-se com a segona força junt a les confluències.

L'estratègia d'Errejón per tornar a ser una alternativa de govern a l'Estat, com ja semblava que ho seria fa escassament dos anys i mig -després de les eleccions europees i durant la primera Assemblea Ciutadana de Vistalegre-, passa per allunyar-se d'una aliança permanent amb IU que creu que l'ancora a l'esquerra, oferir unes formes més moderades i mirar de recuperar certa imatge de transversalitat que permeti pescar en alguns suports en el centre imprescindibles per aspirar a ser primera força. Aquest cap de setmana intentarà imposar-se a les tesis de Pablo Iglesias, menys crítiques amb el rumb actual de Podem.

Sigui com sigui, el cert és que les dades del CIS evidencien que efectivament la formació lila ha anat situant-se en un terreny més d'esquerres i, tot i que les pugnes internes i -tal com assenyala Toni Rodon- les millors perspectives econòmiques poden haver debilitat les seves expectatives, el cert és que la pèrdua de suports s'ha de buscar especialment en els moviments de l'electorat centrista, que ara hi confia molt menys del que va estar disposat a fer-ho. Els següents gràfics en donen alguns indicis força evidents.

1. L'electorat centrista és el que es desenganxa

La perspectiva de vot que sumaven Podem, IU, ICV i Compromís l'octubre de 2014 -quan es va celebrar Vistalegre I- era del 21,7%, mentre que ara la d'Units Podem i les confluències es queda en el 15%. Tot i això, si es mira el percentatge de potencials votants segons la ideologia dels enquestats (essent 1 el màxim d'esquerres i 10 el màxim de dretes), s'observa que, tot i certa caiguda en els que se situen en l'1 (pel desencís arran de l'arribada a les institucions, segurament), aquestes formacions mantenen el suport en el 2 i el 3, mentre que les caigudes arriben en el 4 (de més de cinc punts) i sobretot en el 5 (11 punts per sota!), a banda que els escassos suports de centre dreta desapareixen quasi per complet.

Podem sempre ha estat un partit progressista, però certa aparença de transversalitat li permetia rebre alguns vots d'electors centristes que ara se n'han desmarcat. Cal tenir en compte, de fet, que la partida es juga en el centre esquerra i el centre del taulell, ja que els enquestats que s'identifiquen en el 3, el 4 o el 5 d'aquesta taula sumen el 60% del total. De fet, el suport d'un punt percentual d'electors que es troben en el 5 equival en termes absoluts a entre 3,5 i 5 punts dels que es troben en l'1. D'aquí la importància de moderar el discurs, per part d'Errejón.
 
EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE DE POTENCIALS VOTANTS DE PODEM, IU I CONFLUÈNCIES, PER SEGMENTS IDEOLÒGICS DE L'ELECTORAT

 
2. Molta més oposició en el centre

En línia amb l'anterior gràfic, el percentatge d'enquestats que afirma que mai, sota cap circumstància, no votaria Podem també creix força respecte el 2014 (del 41,7% al 51,7%), però sobretot ho fa en l'espai del centre. En aquest cas, la pregunta és a partits i no a coalicions i, per tant, es fa referència directament a Podem i no a Units Podem, fet que permet visualitzar millor la percepció de la formació política. Així, el votant que se situa en l'1 torna a sentir-se més allunyat del que ho feia fa dos anys i mig del partit d'Iglesias, però, mentre el rebuig entre els del 2 i el 3 creix de forma limitada (entorn els 5 punts), l'oposició total ja és 12 punts o més superior en els votants centristes del 4, el 5 o el 6.

De fet, hi ha un percentatge major d'enquestats en les posicions 4 i 5 que afirmen que no votarien mai Podem que no dels que ho diuen d'IU. I és que la percepció general és que les dues formacions polítiques se situen en la mateixa posició ideològica, clarament a l'esquerra.
 
EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE D'ENQUESTATS QUE AFIRMA QUE NO VOTARIA MAI PODEM, PER SEGMENTS IDEOLÒGICS DE L'ELECTORAT

 
3. Cau la valoració d'Iglesias entre el votant moderat

Un altre cop s'evidencia la desconnexió entre Podem i el votant de centre en relació a la valoració del seu líder. Pablo Iglesias ha passat d'una puntuació de 3,87 a 2,87, caient un punt sencer en poc més d'un any (en aquest cas, excepcionalment, es pren de referència el baròmetre preelectoral de les eleccions del desembre de 2015, atès que fins llavors no es demana per Iglesias, en no ser diputat). De nou, la caiguda és notable entre l'electorat que se situa en l'1 en l'escala ideològica, mentre que en els del 2 i el 3 la puntuació baixa, però menys d'un punt. La pèrdua de valoració, però, és especialment severa en els votants que es troben en posicions centristes, a qui Iglesias sedueix cada cop menys.
 
EVOLUCIÓ DE LA PUNTUACIÓ QUE REP PABLO IGLESIAS, PER SEGMENTS IDEOLÒGICS DE L'ELECTORAT

 
4. Les simpaties cap a Podem, monopoli de l'esquerra

Un quart gràfic torna a posar de manifest l'ancoratge a l'esquerra de Podem, el que fa referència al partit pel qual se sent més simpatia. I en aquest cas, de nou, es torna a preguntar per la formació política d'Iglesias, i no a Units Podem. Les respostes posen de manifest que l'extrem més esquerra ha reduït la simpatia cap a Podem, els enquestats que es troben en la posició 2 de la classificació, per contra, fins i tot l'han augmentat, els de la 3 i la 4 l'han reduït lleugerament i, del 5 cap a la dreta, passa a ser residual. Si no mostres simpatia cap al votant de centre, és molt difícil aconseguir el seu vot.
 
EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE D'ENQUESTATS QUE SENTEN SIMPATIA SOBRETOT CAP A PODEM, PER SEGMENTS IDEOLÒGICS DE L'ELECTORAT

 
De fet, les simpaties que mostren els votants d'Units Podem del juny passat estan sorprenentment repartides. Només la meitat dels que van donar suport a la coalició prefereix Podem, mentre que un quart es queda amb IU i la resta es divideix entre PSOE, altres o cap. Així, el percentatge total d'enquestats que afirmava que sentia simpatia sobretot per Podem mentre aquest celebrava Vistalegre I (13,1%) triplicava el dels que la proferien cap a IU (4,7%, comptant-hi ICV), mentre que ara Podem (8,7%) només dobla IU (4,4%, sense ICV). Sembla que la coalició li beneficia més a Alberto Garzón que a Iglesias.
 
PARTITS ENTRE ELS QUALS ES REPARTEIX LA SIMPATIA DEL VOTANT D'UNITS PODEM

 
5. Un partit incapaç de captar vot d'altres formacions

La marcada definició ideològica de Podem, entre altres qüestions, li dificulta captar votant d'altres formacions, encara que aquestes altres també passin moments complicats, com és el cas del PSOE o C's. En un principi, Podem era l'octubre del 2014 un projecte que es nodria sobretot d'electors del PSOE i IU, però que també era capaç de pescar en el PP i UPyD, així com altres forces minoritàries o l'abstenció. En canvi, el baròmetre de dimarts assenyala que aquella capacitat de seduir a dreta (poc) i esquerra (més) ja és història i el 9,2% de perspectiva de vot d'Units Podem (exceptuant les confluències) prové bàsicament del seu propi electorat (7,3 punts), mentre que creix menys d'un punt gràcies a antics abstencionistes i només 0,4 punts del PSOE.

Així malgrat que el 36,2% dels votants socialistes del juny no tornarien a votar aquest partit, només el 4,4% optaria ara per Units Podem o les seves confluències, tot i que aquestes serien teòricament l'alternativa lògica.
 
POTENCIALS VOTANTS DE PODEM/UNITS PODEM, REPARTITS PELS PARTITS PELS QUALS VAN OPTAR EN ELS ANTERIORS COMICIS

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El votants de centre
Anònim, 10/02/2017 a les 08:29
+5
-0
que votin al centre!
Es a dir: PP, C's, PSOE, PDECAT, PSC, ERC,...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras | Adrià Costa
Aleix Ramirez
01/01/1970
La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú assegura que cal anar més "lents" del que es preveia en l'anterior legislatura | Sobre la investidura de Puigdemont, recalca que el país necessita "estabilitat", i manté que cal trobar solucions als problemes "tècnics"
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional. | ACN
Roger Tugas
01/01/1970
La mesa d'edat es decanta per interpretar el reglament per permetre que els diputats presos puguin habilitar que altres electes votin per ells | Previsiblement, Jordi Sànchez i Joaquim Forn també faran aquesta petició, davant la qual Cs i PP no han anunciat que n'hagin de fer un cavall de batalla
Un guàrdia civil amb la porra extensible
Ferran Casas | 3 comentaris
01/01/1970
Respon al senador d'EH Bildu que els guàrdies civils que van sortir de l'hotel per agredir els veïns ho van fer en defensa pròpia i davant la "passivitat" dels Mossos | Afirmen que no van fer cap ferit malgrat les contusions que van rebre diverses persones i els informes mèdics
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá