Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

JUDICI AL 9-N

La Fiscalia estreny el cercle sobre l'actuació del Govern després de la suspensió del 9-N

Emilio Sánchez Ulled colla el coordinador del procés de participació, Joan Cañada, i inquireix els testimonis sobre la pàgina web i les dades dels participants | Una directora d'institut contradiu un inspector que acusava la Generalitat de "pressionar" els responsables per obrir els centres | Els dirigents governamentals asseguren que tots els preparatius, incloses les urnes i els ordinadors, estaven llestos abans de la suspensió

per Isaac Meler / Oriol March , Barcelona, 7 de febrer de 2017 a les 21:49 |
Artur Mas, a la segona jornada del judici del 9-N | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El fiscal Emilio Sánchez Ulled, amb un característic moviment d'ulleres, s'ha passat tota la segona jornada del judici pel 9-N mirant i remirant papers. Venia preparat per les respostes dels testimonis, per trobar contradiccions i, sobretot, per intentar demostrar que el Govern havia seguit treballant en el procés de participació un cop el Tribunal Constitucional (TC) el va suspendre. En essència, aquest és el gran assumpte que ha d'escatir la justícia: saber si l'executiu presidit per Artur Mas va continuar amb els preparatius de la consulta alternativa un cop la providència del TC va arribar, via correu ordinari, a les dependències del Palau de la Generalitat.

Al llarg de tots els interrogatoris a la desena de testimonis que han passat aquest dimarts per la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el lapse de temps transcorregut entre el 4 de novembre -dia de la suspensió- i el 9 de novembre -dia de la votació- ha estat una constant. Sánchez Ulled ha preguntat tant als responsables governamentals d'aquell moment com als proveïdors -des de T-Systems fins al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)-, passant pels representants educatius citats per la Fiscalia i l'acusació popular, què va succeir en aquelles 120 hores.


El paper de la Generalitat

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van insistir, dilluns, que la jornada del 9-N havia quedat en mans dels 42.000 voluntaris a partir de la suspensió del TC, de manera que cap dels tres havia incorregut en un delicte de desobediència. El coordinador del procés, Joan Cañada, ha repetit el mateix argument quan la defensa li ha preguntat sobre la qüestió. L'ex-dirigent d'Unió, que en diverses ocasions ha assegurat desconèixer dades concretes davant la insistència del fiscal, ha determinat que tots els preparatius -que van ascendir a 4,7 milions d'euros- estaven enllestits a finals d'octubre. Just abans que el 9-N fos suspès.

 

El coordinador del 9-N, Joan Cañada, durant el judici Foto: Isaac Meler


Per què es fa servir aquesta línia de defensa? L'argumentari dels advocats passa per indicar que urnes, ordinadors, pàgina web, instituts i sistema de recompte estaven tan preparats que no es podia aturar. I, de passada, que els voluntaris ja estaven formats de forma pertinent per executar la jornada amb èxit. "Una setmana abans, els proveïdors ens diuen que ja estava tot controlat", ha determinat Cañada, que va rebre l'encàrrec que el 9-N tingués el màxim rang possible de "fiabilitat". No ha volgut donar dades del seu equip i ha estat molt curós a l'hora d'especificar que no s'havien donat ordres per escrit dins del departament de Governació.


Obertura d'instituts

El punt àlgid de la sessió matinal ha estat l'ofensiva del fiscal i d'alguns testimonis per determinar que era la Generalitat qui estava al darrera de l'obertura dels instituts en la jornada del 9-N. Ha obert la jornada Josep Alsina, inspector d'educació que l'any 2014 operava en l'àrea de les comarques de Barcelona. Triat per l'acusació popular i per la Fiscalia, ha considerat que el Govern estava "forçant" en els dies previs a la votació que els centres escolars estiguessin alineats amb el dispositiu. Aquesta versió l'ha validat Dolores Agenjo, ex-directora de l'institut Pedraforca de L'Hospitalet de Llobregat -l'únic que no va obrir el 9-N-, que ha acusat Montserrat Llobet de pressionar-la en persona.

Qui és Llobet? En aquell moment era directora dels serveis territorials d'Ensenyament a Barcelona-comarques i és qui va convocar una reunió, el dia 16 d'octubre, per tractar la implicació dels instituts en la jornada de participació. Abans d'aquesta cita, Alsina va reunir -a iniciativa pròpia, segons ell- Agenjo i la directora d'un centre badaloní -l'IES Pompeu Fabra-, Josepa Bosch, per les "preocupacions" que havien expressat sobre el procés. Bosch no només ha negat la reunió, sinó que ha negat les pressions d'Ensenyament i l'estat "furiós" en què es trobava Llobet, segons ha expressat Alsina en el seu testimoni.

Dolores Agenjo, directora de l'únic institut que no va obrir el 9-N, es presenta al TSJC acompanyada de Societat Civil Catalana

La relació de l'inspector i Agenjo amb l'ex-delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha estat un dels punts forts del matí. La defensa, de fet, sosté que si volien ordres per escrit per part de la Generalitat era per anar a ensenyar-les a les institucions de l'Estat. Els dos testimonis, juntament amb un altre inspector -Jesús Rul-, es van posar en contacte amb Caridad Ramos, alta funcionària del ministeri d'Educació mesos després de la jornada de participació.

Ramos, per descomptat, estava molt interessada en les dades que els podien aportar tant la directora del centre de L'Hospitalet com els dos inspectors. Francesc Güell, ex-cap d'inspecció a Barcelona, ha apuntat que les actuacions envers el procés de participació no entren dins les competències dels treballadors. Agenjo, per cert, ha arribat al TSJC acompanyada de membres de Societat Civil Catalana. Una de les entitats que ahir va menystenir la mobilització sobiranista en favor de Mas, Ortega i Rigau.

Pàgina web

La pàgina web del 9-N, www.participa2014.cat, encara funciona i s'hi poden consultar els resultats de la jornada, que va aplegar 2,3 milions de persones. L'encàrrec el va fer personalment Cañada als responsables del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), una empresa pública de la Generalitat que en aquell moment estava dirigida per Jordi Escalé, avui testimoni davant del TSJC. Sánchez Ulled ha estat especialment insistent a l'hora de saber si es van seguir actualitzant els continguts un cop suspès el procés.
 

El fiscal Sánchez Ulled consulta l'ordinador durant el judici del 9-N Foto: Isaac Meler


Cañada ha insistit que això no va ser així i que abans que acabés el mes d'octubre ja estava tot llest. Ha detallat que hi havia tres aplicatius dins del web: un per apuntar-se com a voluntari, un per informar la ciutadania sobre quin era el seu punt de votació dels 1.317 que hi havia, i un altre per mostrar els resultats. Preguntat sobre si hauria estat pertinent tancar la pàgina després del 4 de novembre, l'ex-dirigent d'Unió -en aquell moment "assessor en matèria d'opinió pública- ha assenyalat que tal escenari era "impossible". Escalé l'ha contradit -després d'un seguit de preguntes de Sánchez Ulled- i ha considerat que hauria estat possible fer-ho "en qüestió d'hores".

Dos responsables governamentals es contradiuen sobre si era viable tècnicament tancar el web del 9-N un cop suspesa la consulta

El fiscal ha mostrat molt interès en saber si personal del CTTI havia participat, el cap de setmana del 9-N -o bé just en els dies anteriors- en tasques relacionades amb la jornada suspesa. Davant de les respostes dubitatives de l'ex-responsable de l'organisme, l'advocat d'Artur Mas, Xavier Melero, ha fet preguntes destinades a inferir que si hi havia treballadors del CTTI empleats en el procés de participació era perquè s'havien inscrit com a voluntaris. Escalé ha estat tècnic a l'hora de descriure la contractació d'una empresa destinada a replicar la pàgina web en diversos servidors per evitar que caigués en cas -com així va ser- d'atac informàtic.

Ordinadors i urnes

Les 7.000 computadores que es van fer servir el 9-N van ser adquirides pel departament d'Ensenyament. I, segons Juan Gracia, testimoni d'Ined -empresa subcontractada per Fujitsu-, es van entregar en els dies anteriors a la consulta. Cañada ha donat una versió diferent dels fets, i ha indicat que els proveïdors havien completat la seva tasca a finals d'octubre. Els ordinadors, segons la versió del responsable del procés de participació, es van traslladar a magatzems abans de ser dipositats als centres de votació. El fiscal ha tingut molt interès en saber si algunes dependències de la Generalitat -com per exemple delegacions territorials- havien actuat com a magatzems.

Un detall interessant que ha sortit durant l'interrogatori de Gracia ha estat en el torn de preguntes de la defensa. Preguntat per l'advocat de l'ex-consellera Rigau, Jordi Pina, el testimoni ha assegurat que un ex-treballador acomiadat per per "baixa productivitat" fa fer xantatge a l'empresa demanant 10.000 euros a canvi de no "denunciar-los" a Manos Limpias.

Aquest treballador, al seu torn, ha testificat. Carlos Gonçalves ha demanat que la seva imatge no fos retransmesa públicament, motiu pel qual el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha tallat la senyal institucional per uns minuts. Gonçalves, encarregat de transportar ordinadors necessaris per al 9-N, va aportar el dia de la seva declaració en fase d'instrucció davant la Fiscalia un albarà on hi havia un correu oficial de la Generalitat on les empreses es podien contactar amb l'administració si es produïa alguna incidència. El document era datat de molt després de la suspensió del TC, 8 de novembre.

L'encàrrec de les urnes es va fer al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), organisme dependent de la conselleria de Justícia que en aquell moment estava dirigit per Elisabeth Abad. Sánchez Ulled, només començar el seu testimoni, li ha volgut preguntar si tenia alguna responsabilitat política en l'actualitat, i Abad li ha respost que és senadora del PDECat. Les explicacions de l'ex-diputada de CDC han estat més breus davant del fiscal que davant la defensa.

Un dels testimonis destaca que les computadores que es van fer servir el 9-N van arribar a les escoles després de la suspensió

Ha estat precisament en resposta a Melero quan ha donat aclariments concrets sobre l'entrega i facturació de les urnes. Segons Abad, totes les actuacions es van concloure abans que acabés el mes d'octubre del 2014. La senadora del PDECat també ha manifestat que l'encàrrec que va rebre en relació a la consulta alternativa no tenia res a veure amb la proposta original que derivava del decret de convocatòria signat per Mas en un acte solemne al Palau de la Generalitat el 27 de setembre de fa tres anys. Concretament, segons els fets relatats pel magistrat instructor, primer es van encarregar un total de 5.400 urnes, 6 milions de paperetes, 4 milions de sobres i 50.000 bolígrafs per valor de 75.000 euros. Posteriorment, el 28 d'octubre, el CIRE va contractar el transport d'aquest material amb un cost de 20.000 euros.  

Un altre dels testimonis ha estat el de Daniel Martínez, conseller delegat de l'empresa Focus, que ha estat especialment insistent a l'hora de clarificar que el contracte pel centre de premsa instal·lat al Pavelló d'Itàlia de la Fira de Barcelona es va tancar verbalment el 3 de novembre. Preguntat pel fiscal sobre si recordava haver rebut ordres de paralització després de la suspensió, Martínez ha respost negativament.

Dades dels participants

Una cosa són els ordinadors -el hardware- i una altra què s'hi instal·la -el software-. L'empresa T-Systems va ser l'encarregada de crear el programa informàtic necessari per tal que els voluntaris s'inscriguessin. T-Systems va plantejar dubtes, tal com ha relatat un ex-treballador de la companyia, Bernat Rigau, quan van conèixer la providència segons la qual el TC suspenia el procés de participació. Aquest dubtes, després de reunir l'equip legal de l'empresa, es van traslladar al CTTI per carta.

Els preparatius van seguir perquè l'aleshores conseller de la Presidència, Francesc Homs, els va informar que havien enviat un recurs de súplica al TC. Aquesta carta és la que l'ha dut a les portes de ser jutjat al Tribunal Suprem. En un primer moment, però, el CTTI va demanar el criteri a Felip Puig, conseller d'Empresa en aquells moments, i políticament al capdavant de l'organisme. Homs declara demà en una jornada que tornarà a estar marcada pels testimonis polítics.

Les dades dels participants, per cert, van ser extretes dels ordinadors i destruïdes, segons han destacat diversos testimonis. Al mateix temps, però, existeix la incògnita sobre quin mecanisme es va fer servir i qui les va esborrar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació