ciència en societat: anàlisi

Sobre el canvi global

Segons els experts, hi ha una relació gairebé proporcional entre les emissions humanes de diòxid de carboni i l’augment de la temperatura global, per l’efecte hivernacle. I, el que alarma és la rapidesa amb què creixen. Cal prendre mesures, ens agradi o no

| 07/02/2017 a les 12:15h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, temperatura, diòxid de carboni, Ciència en societat, canvi climàtic, canvi global
Pol·lució a Barcelona vista des del Guinardó | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant els últims dos anys, la Terra ha vist les temperatures més elevades dels darrers cent-trenta, des que hi ha registre. Setze dels disset anys més càlids han estat al segle XXI; el dissetè, va ser 1998. L’efecte d’El Niño va fer que la primera meitat de 2016 les temperatures fossin superiors. Comparant amb la mitjana d’entre 1961 i 1990, han pujat en gairebé un grau: 0,76°C el 2015, i 0,88°C el 2016. La distribució de l’augment de temperatures és irregular; tot i que se n’ha detectat l’efecte en regions tropicals, en algunes zones de l’Àrtic es van superar en 6 o 7°C. Les prediccions per al 2017 pronostiquen un any càlid, potser no rècord, per efecte de La Niña.

El contingut de diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera tampoc no ha parat de créixer en els darrers setanta anys, quan es van començar a prendre mesures. Les concentracions mitjanes de 2015 van arribar per primera vegada a les 400 ppm i el 2016 s’han assolit nous rècords. A l’observatori de Mauna Loa (Hawaii), el 23 d’octubre (temps en què s’enregistra el mínim a l’hemisferi nord) les concentracions van ser de 402,07 ppm, front les 398,5 de 2015. Al maig (temps de màxims) es van assolir les 407,7 ppm, el valor més elevat mai enregistrat. Els experts temen que el maig de 2017 els valors pugin més encara.
 

Els representants dels països participants a París Foto: Wikicommons


Dilluns 30 de gener es va presentar el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya. Aquest estudi científic iniciat el 2015, i en el que han participat cent-quaranta autors i quaranta revisors entre científics i experts, alerta dels impactes i de la vulnerabilitat que provoca aquest canvi en el sistemes naturals –onades de calor i de fred, sequeres i inundacions, incendis, esllavissades i allaus. I també dels efectes en els sistemes humans –en l’agricultura, l’energia, la indústria, el turisme, els residus i els recursos, la salut, el transport i el territori.

Les actuacions per mitigar l’impacte del canvi climàtic lògicament han de ser preses de forma global. En la vint-i-unena conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, celebrada a París la tardor de 2015, els països signants es van comprometre a reduir en dos graus la temperatura per al 2100, aplicant mesures a nivell local des de 2020.

Ara bé, hi ha qui encara no s’ho creu, o no l’interessa prendre mesures. En un article clàssic de 2004, Naomi Oreskes ja va fer palès que, mentre en les publicacions científiques hi havia un consens pràcticament unànime sobre la participació humana en el canvi climàtic, la meitat de les publicacions no revisades no l’acceptava. Dins aquest segon grup es posiciona el nou president nord-americà: ha demanat a l’Agència de Protecció Ambiental que elimini les dades sobre canvi climàtic de la seva pàgina web, i mentre que de la NASA li adverteixen que «l’escalfament global no entén els resultats electorals», pretén que els Estats Units abandonin l’acord d’emissions de París. Esperem que algú l’aturi.

El problema del diòxid de carboni és la inèrcia del sistema: la temperatura dels oceans seguiria pujant encara que deixéssim d’emetre gasos d’efecte hivernacle. Part del que hem fet fins ara és irreversible, però no tot; per això es poden prendre mesures. Segons els experts, el punt d’actuació és la decisió política de facilitar a la indústria i als ciutadans una transformació tecnològica. Les petites decisions preses per nosaltres, són importants. Un públic conscienciat reclama i dóna suport als governs per a prendre les grans decisions polítiques mitigadores del canvi global. Entre els experts hi ha unanimitat en la necessitat de comunicar amb més força encara els fets bàsics de la ciència del canvi climàtic: què passa, perquè passa i què hem de fer per posar-hi remei. Sense més dilacions.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Quina relació proporcinal?
Un geòleg, 09/02/2017 a les 19:18
+0
-0
"...una relació gairebé proporcional entre les emissions humanes de diòxid de carboni i l’augment de la temperatura global, per l’efecte hivernacle."

Esperaria que l'autora ens expliqués quina és aquesta relació gairebé proporcional entre el CO2 antròpic i l'augment de temperatura. Tal com ho diu tot és molt indeterminat, fins i tot poden haver relacions gairebé proporcionals que no impliquin cap perill.
Quina relació proporcinal?
Un geòleg, 09/02/2017 a les 19:27
+0
-0
"...una relació gairebé proporcional entre les emissions humanes de diòxid de carboni i l’augment de la temperatura global, per l’efecte hivernacle."

Esperaria que l'autora ens expliqués quina és aquesta relació gairebé proporcional entre el CO2 antròpic i l'augment de temperatura. Tal com ho diu tot és molt indeterminat, fins i tot poden haver relacions gairebé proporcionals que no impliquin cap perill.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D