ciència en societat: anàlisi

Sobre el canvi global

Segons els experts, hi ha una relació gairebé proporcional entre les emissions humanes de diòxid de carboni i l’augment de la temperatura global, per l’efecte hivernacle. I, el que alarma és la rapidesa amb què creixen. Cal prendre mesures, ens agradi o no

| 07/02/2017 a les 12:15h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, temperatura, diòxid de carboni, Ciència en societat, canvi climàtic, canvi global
Pol·lució a Barcelona vista des del Guinardó | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant els últims dos anys, la Terra ha vist les temperatures més elevades dels darrers cent-trenta, des que hi ha registre. Setze dels disset anys més càlids han estat al segle XXI; el dissetè, va ser 1998. L’efecte d’El Niño va fer que la primera meitat de 2016 les temperatures fossin superiors. Comparant amb la mitjana d’entre 1961 i 1990, han pujat en gairebé un grau: 0,76°C el 2015, i 0,88°C el 2016. La distribució de l’augment de temperatures és irregular; tot i que se n’ha detectat l’efecte en regions tropicals, en algunes zones de l’Àrtic es van superar en 6 o 7°C. Les prediccions per al 2017 pronostiquen un any càlid, potser no rècord, per efecte de La Niña.

El contingut de diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera tampoc no ha parat de créixer en els darrers setanta anys, quan es van començar a prendre mesures. Les concentracions mitjanes de 2015 van arribar per primera vegada a les 400 ppm i el 2016 s’han assolit nous rècords. A l’observatori de Mauna Loa (Hawaii), el 23 d’octubre (temps en què s’enregistra el mínim a l’hemisferi nord) les concentracions van ser de 402,07 ppm, front les 398,5 de 2015. Al maig (temps de màxims) es van assolir les 407,7 ppm, el valor més elevat mai enregistrat. Els experts temen que el maig de 2017 els valors pugin més encara.

 

Els representants dels països participants a París Foto: Wikicommons


Dilluns 30 de gener es va presentar el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya. Aquest estudi científic iniciat el 2015, i en el que han participat cent-quaranta autors i quaranta revisors entre científics i experts, alerta dels impactes i de la vulnerabilitat que provoca aquest canvi en el sistemes naturals –onades de calor i de fred, sequeres i inundacions, incendis, esllavissades i allaus. I també dels efectes en els sistemes humans –en l’agricultura, l’energia, la indústria, el turisme, els residus i els recursos, la salut, el transport i el territori.

Les actuacions per mitigar l’impacte del canvi climàtic lògicament han de ser preses de forma global. En la vint-i-unena conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, celebrada a París la tardor de 2015, els països signants es van comprometre a reduir en dos graus la temperatura per al 2100, aplicant mesures a nivell local des de 2020.

Ara bé, hi ha qui encara no s’ho creu, o no l’interessa prendre mesures. En un article clàssic de 2004, Naomi Oreskes ja va fer palès que, mentre en les publicacions científiques hi havia un consens pràcticament unànime sobre la participació humana en el canvi climàtic, la meitat de les publicacions no revisades no l’acceptava. Dins aquest segon grup es posiciona el nou president nord-americà: ha demanat a l’Agència de Protecció Ambiental que elimini les dades sobre canvi climàtic de la seva pàgina web, i mentre que de la NASA li adverteixen que «l’escalfament global no entén els resultats electorals», pretén que els Estats Units abandonin l’acord d’emissions de París. Esperem que algú l’aturi.

El problema del diòxid de carboni és la inèrcia del sistema: la temperatura dels oceans seguiria pujant encara que deixéssim d’emetre gasos d’efecte hivernacle. Part del que hem fet fins ara és irreversible, però no tot; per això es poden prendre mesures. Segons els experts, el punt d’actuació és la decisió política de facilitar a la indústria i als ciutadans una transformació tecnològica. Les petites decisions preses per nosaltres, són importants. Un públic conscienciat reclama i dóna suport als governs per a prendre les grans decisions polítiques mitigadores del canvi global. Entre els experts hi ha unanimitat en la necessitat de comunicar amb més força encara els fets bàsics de la ciència del canvi climàtic: què passa, perquè passa i què hem de fer per posar-hi remei. Sense més dilacions.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Cristina Junyent
30/11/2017
Cristina Junyent
13/10/2017
Cristina Junyent
27/09/2017
Cristina Junyent | 2 comentaris
30/08/2017

COMENTARIS

Quina relació proporcinal?
Un geòleg, 09/02/2017 a les 19:18
+0
-0
"...una relació gairebé proporcional entre les emissions humanes de diòxid de carboni i l’augment de la temperatura global, per l’efecte hivernacle."

Esperaria que l'autora ens expliqués quina és aquesta relació gairebé proporcional entre el CO2 antròpic i l'augment de temperatura. Tal com ho diu tot és molt indeterminat, fins i tot poden haver relacions gairebé proporcionals que no impliquin cap perill.
Quina relació proporcinal?
Un geòleg, 09/02/2017 a les 19:27
+0
-0
"...una relació gairebé proporcional entre les emissions humanes de diòxid de carboni i l’augment de la temperatura global, per l’efecte hivernacle."

Esperaria que l'autora ens expliqués quina és aquesta relació gairebé proporcional entre el CO2 antròpic i l'augment de temperatura. Tal com ho diu tot és molt indeterminat, fins i tot poden haver relacions gairebé proporcionals que no impliquin cap perill.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos