Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

JUDICI AL 9-N

El Govern nega haver «pressionat» els directors per cedir els centres el 9-N

Montserrat Llobet, ex-directora de serveis territorials d'Ensenyament a Barcelona, contradiu l'inspector Josep Alsina, que ha acusat l'executiu de "forçar" els responsables escolars a permetre la votació | Dolores Agenjo, ex-directora de l'únic institut que no va obrir, acusa la Generalitat d'obligar els centres a buscar tres voluntaris cadascun | Admet que es va posar en contacte amb l'Estat per informar dels plans de l'executiu per la consulta

per Isaac Meler / Oriol March, Barcelona, 7 de febrer de 2017 a les 13:15 |
Montserrat Llobet, durant el judici del 9-N | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En marxa la segona jornada del judici del 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Montserrat Llobet, ex-directora de serveis territorials del departament d'Ensenyament a Barcelona-comarques i actual directora d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, ha negat que l'executiu "pressionés" els directors d'institut per tal que cedissin els locals per permetre la jornada de participació del 2014. Al llarg d'un testimoni marcat per l'intent de la Fiscalia de certificar que el Govern era responsable de l'obertura dels centres, Llobet ha admès que la cessió dels instituts -al contrari del que deia ahir l'ex-consellera Irene Rigau- no va ser per "ús social".

Llobet ha indicat que va reunir els directors d'institut del Garraf, el Barcelonès i el Penedès el 16 d'octubre del 2014, dos dies després que Artur Mas anunciés la posada en marxa del procés de participació. La cita va ser a proposta seva, segons ha relatat, i ha apuntat que només li va comunicar telefònicament a la secretària general d'Ensenyament. El fiscal ha tingut interès en saber si la comunicació va ser de baix a dalt o de dalt a baix, i Llobet ha volgut desvincular els seus superiors d'aquesta iniciativa. La responsable governamental ha indicat que només una directora d'institut -Dolores Agenjo- es va negar a cedir les claus, i ha intentat ressaltar que no va rebre cap pressió per fer-la canviar d'opinió.


Segons Llobet, Agenjo -directora de l'Institut Pedraforca de L'Hospitalet de Llobregat- exigia una ordre "per escrit" sobre la cessió de les claus per obrir el centre el 9-N. I per què la volia? Segons la dirigent governamental, el seu objectiu era tenir un "rebut" per dur-lo a la delegada del govern espanyol a Catalunya en aquell moment, María de los Llanos de Luna, manifestament contrària al procés sobiranista. En el seu torn, Agenjo ha acusat la Generalitat d'obligar els directors de centre a reclutar voluntaris, i ha apuntat que es va posar en contacte amb el ministeri quan el Govern li va demanar entregar les claus de l'institut.
 

Dolores Agenjo, durant el judici del 9-N Foto: ND


"La senyora Llobet em va trucar per demanar-me-les", ha apuntat l'ex-directora de l'Institut Pedraforca. "Ets l'única que queda per entregar-les", sosté Agenjo que li va dir Llobet. "Tinc un elevat concepte de les jerarquies, i em sentia molt violenta [sic] perquè li havia de dir que no sense una ordre per escrit", ha revelat. L'ex-directora, ja jubilada, va dir que ensenyaria aquesta ordre a l'alta inspecció de l'Estat i a la delegació del govern espanyol a Catalunya. Quan l'advocat de Rigau, Jordi Pina, ha intentat preguntar-li si precisament aquesta va ser la seva intenció en tot moment, el magistrat president del TSJC, Jesús María Barrientos, no ho ha considerat procedent.

Acusats de "forçar" els responsables


L'ex-directora de serveis territorials ha mirat de contradir el primer testimoni del dia, que ha estat el de Josep Alsina, inspector d'ensenyament a Barcelona-comarques. Ha relatat que el Govern es va negar a donar ordres per escrit als instituts per tal de cedir els centres amb motiu de la jornada de participació. Alsina ha indicat que ell mateix va recomanar a dues directores d'institut que demanessin instruccions "per escrit", i ha volgut recalcar que s'estava "forçant" els directors de centre a fer "una cosa que no estava clara" a través de "pressions".

L'inspector, que és un testimoni de la Fiscalia i de l'acusació popular, ha assenyalat que la potestat de cedir els centres "és precisament dels centres" i ha apuntat que alts càrrecs de la Generalitat -com ara la pròpia Llobet, que ha declarat poc després- es van posar "furiosos" quan van rebre demandes d'enviar per escrit les instruccions. L'ex-cap d'inspecció a Barcelona, Francesc Güell, ha determinat que el procés de participació no entrava dins les "competències" d'aquest cos.

Alsina ha detallat que la directora de l'IES Pompeu Fabra de Badalona es va "resistir" a lliurar les claus del centre educatiu "malgrat que va rebre pressions dels serveis territorials" fins i tot el mateix dia que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el procés participatiu. No va ser fins que li van entregar un "rebut" per les claus que les va entregar. Tanmateix, l'inspector ha considerat que la van "enganyar" perquè el document no estava signat, només tenia un segell dels serveis territorials. L'ex-consellera Irene Rigau va negar "coaccions" a la comunitat educativa.

La directora de l'institut contradiu l'inspector d'educació

En el seu torn de declaració, la directora d'aquest IES, Josepa Bosch, ha contradit la versió donada per Alsina. Preguntada des de la defensa, la directora de centre ha negat haver estat convocada al despatx de l'inspector d'educació, ha desmentit que Llobet es posés "furiosa" i ha afirmat que no va rebre cap "pressió o coacció". Finalment, ha explicat que Alsina va demanar-li el rebut que des dels serveis territorials li van entregar quan va entregar les claus del centre i ha lamentat que dies més tard, el document aparegués publicat a la premsa. "Em va fer molta ràbia", ha finalitzat.
 

Josepa Bosch, directora de l'Insitut Pompeu Fabra de Badalona, durant el judici


Reunió amb el ministeri

L'inspector ha admès, a preguntes de la defensa, haver-se reunit amb Caridad Ramos, dirigent del ministeri d'Educació en l'àmbit de la inspecció. Jordi Pina, advocat de Rigau, ha llegit un correu electrònic d'Alsina en què facilita documentació a Ramos sobre la votació del 9-N. "Els inspectors hem de vetllar per la legalitat", ha determinat el testimoni davant "l'interès" del ministeri per tenir aquells papers.

Al seu testimoni, l'ha seguit el d'un altre inspector ara jubilat, Jesús Rul, que, també ha reconegut haver-se reunit amb Ramos mesos després de la votació per "col·laborar amb la justícia". L'ex-inspector ha explicat que davant la "inquietud" que segons ell hi havia abans del 9-N, va enviar cartes als directors de la seva "zona d'inspecció" perquè també demanessin les instruccions per escrit. "La motivació va ser assessorar sobre les demandes de l'autoritat administrativa d'ús dels instituts per a les votacions del 9 de novembre", ha declarat. Més tard, però, ha manifestat que l'inspector en cap va demanar als inspectors que s'abstinguessin "d'actuar amb relació al 9-N" en una reunió el 21 d'octubre de la qual no es va aixecar acta.
 

Josep Alsina, inspector d'educació, durant el seu testimoni en el judici del 9-N. Foto: Isaac Meler


L'encàrrec de les urnes

Beth Abad, exdirectora del CIRE -organisme a qui es va encarregar la manufactura de les urnes- i actual senadora del PDECat, ha assegurat que el 30 d'octubre, quatre dies abans de la suspensió del TC, el material ja no estava a les dependències de l'organisme. Abad també ha volgut desvincular l'encàrrec del setembre -el de la consulta original- del rebut a l'octubre, que es va solucionar el 28 d'otubre. Segons l'ex-directora del CIRE, el 30 d'octubre està tot fabricat, entregat i facturat.

L'encàrrec de muntar el centre de premsa al pavelló d'Itàlia de Montjuïc des d'on el Govern va anunciar els resultats del 9-N també es va dur a terme abans de la suspensió del TC. Així ho ha confirmat el conseller delegat de Focus, Daniel Martínez, que ha explicat que el contracte es va tancar el dia 3 de novembre. Preguntat per la Fiscalia sobre si va tenir coneixement d'aquesta suspensió, l'empresari ha respost que sí però que això no tenia per què afectar la seva tasca. "Del del contingut dels encàrrecs nosaltres no en participem, ni volem", ha reblat.

Sense desobediència

El primer dia del judici va estar marcat pel testimoni de Mas, Ortega i Rigau, que només van respondre les preguntes de la seva defensa. Els tres ex-responsables governamentals van voler deixar clar que en cap moment van desobeir perquè el Tribunal Constitucional (TC) no va notificar expressament quines actuacions estaven suspeses. L'ex-president, tot i erigir-se com a "responsable de tot" i d'assenyalar que el 9-N es va fer a "iniciativa" seva, va responsabilitzar els voluntaris de l'execució de la jornada.

Ortega, seguint amb la mateixa argumentació, va assegurar que el cos d'inscrits va ser "l'ànima" de la consulta alternativa perquè es van encarregar d'obrir els centres escolars, disposar els ordinadors que controlaven la jornada i fer el recompte. Rigau va intentar convèncer que no havia tingut la "consciència" de desobeir res.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació