06
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
07
de febrer
a les
14:11h
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han arribat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb la lliçó ben apresa per desmuntar les acusacions de desobediència greu i prevaricació. Han respost exclusivament les preguntes de la defensa -les van estar preparant amb ells fins ahir al vespre- i s'han negat a atendre la Fiscalia perquè actua "amb criteris polítics", segons els encausats. La declaració més llarga ha estat la de Mas -44 minuts- i ha estat la que ha tingut més contingut polític. Ortega i Rigau han fet una explicació més tècnica del 9-N i de com va afectar la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) als preparatius de la jornada de participació.
Aquests han estat els arguments esgrimits per cadascun dels encausats i el to de les intervencions que han fet davant d'un tribunal presidit per Jesús María Barrientos, que no s'ha cohibit a l'hora d'aturar el testimoni de Mas quan ha considerat que no responia alguna pregunta -com la de si va autoritzar l'obertura d'instituts- o bé quan ha considerat que l'ex-president es repetia en la seva argumentació. El retard en l'arribada ha estat polèmic, especialment perquè ha estat motivat per una manifestació multitudinària que no es repetirà en els propers dies de judici, que s'allargarà tota la setmana.
Mas: "Responsable de tot"
La declaració de Mas ha servit per resseguir el camí del 9-N, que després de la convocatòria original -signada el 27 de setembre del 2014- va mutar en procés de participació arran de la suspensió del TC. Ho ha resumit l'ex-president dient que en el primer marc l'administració era indispensable, mentre que en la segona el desenvolupament es va deixar en mans dels voluntaris. En aquest sentit, s'ha declarat responsable d'haver fet marxa enrere en el pla inicial, però també del fet que es desenvolupés amb "normalitat" el procés de participació.
Mas també ha introduït un dels principals arguments per defensar-se dels delictes de desobediència i prevaricació dels quals l'acusa la Fiscalia assegurant que ni ell ni Ortega ni Rigau van ser degudament notificats sobre la suspensió del Constitucional del 9-N. "La voluntat explícita que se'ns advertís sobre les conseqüències legals de no suspendre procés participatiu no hi era", ha exposat. A més a més, ha recordat que van demanar al TC que "aclarís" què s'havia de suspendre després de la providència del 4 de novembre i no van rebre resposta.
Ortega: "Altres voluntaris"
Els assessors de Joana Ortega, fins pocs minuts abans de comparèixer en roda de premsa per explicar els detalls del procés participatiu, li insistien que no fes servir en cap moment la paraula "consulta". Aquest dilluns, davant dels tribunals, ha estat molt curosa a l'hora de diferenciar el 9-N original de la versió alternativa que finalment es va materialitzar. Hi ha hagut un moment especialment rellevant quan el seu advocat li preguntava qui duia a terme les diferents tasques logístiques. "Altres voluntaris", ha anat responent en tot moment.
Segons ha detallat l'ex-vicepresidenta, el procés participatiu també era diferent de la consulta inicialment prevista perquè no tenia "òrgan administratiu de control", no durava un únic dia sinó que es va perllongar fins al 25 de novembre, i a les paperetes "hi havia l'apartat altres per afegir arguments i propostes; no era només respondre una pregunta o dues". Ortega també ha intentat ser precisa a l'hora de detallar la seva activitat abans i després de la suspensió del TC. Mentre que primer va participar activament en l'organització del procés participatiu, després del 4 de novembre no va dictar cap "acte administratiu ni resolució" per impulsar-lo.
Rigau: "Sense coaccions"
El paper que Mas va encarregar a Rigau va ser el de posar-se en contacte amb la comunitat educativa per explorar el seu suport al procés de participació. L'obertura dels instituts, en certa manera, depenia de la seva parcel·la. L'ex-consellera d'Ensenyament i diputada -la seva acta parlamentària manté la causa al TSJC- ha negat qualsevol "coacció" als mestres i ha indicat que la nit anterior al 9-N va rebre una notificació de la Fiscalia per informar sobre les reunions que hi havia hagut al departament.
Rigau, com els seus acompanyants al banc dels acusats, ha reiterat que el Constitucional no els va fer cap requeriment exprés per tal que suspenguessin el 9-N i fins i tot ha recordat que, amb motiu de la suspensió de la declaració de desconnexió aprovada pel Parlament el 9 de novembre de l'any següent, el TC va canviar la manera de notificar-los. En aquell cas, l'aleshores consellera va dir al funcionari de l'administració de justícia: "Això és el que no em van entregar el 9-N, no?".
Aquests han estat els arguments esgrimits per cadascun dels encausats i el to de les intervencions que han fet davant d'un tribunal presidit per Jesús María Barrientos, que no s'ha cohibit a l'hora d'aturar el testimoni de Mas quan ha considerat que no responia alguna pregunta -com la de si va autoritzar l'obertura d'instituts- o bé quan ha considerat que l'ex-president es repetia en la seva argumentació. El retard en l'arribada ha estat polèmic, especialment perquè ha estat motivat per una manifestació multitudinària que no es repetirà en els propers dies de judici, que s'allargarà tota la setmana.
Mas: "Responsable de tot"
La declaració de Mas ha servit per resseguir el camí del 9-N, que després de la convocatòria original -signada el 27 de setembre del 2014- va mutar en procés de participació arran de la suspensió del TC. Ho ha resumit l'ex-president dient que en el primer marc l'administració era indispensable, mentre que en la segona el desenvolupament es va deixar en mans dels voluntaris. En aquest sentit, s'ha declarat responsable d'haver fet marxa enrere en el pla inicial, però també del fet que es desenvolupés amb "normalitat" el procés de participació.
L'ex-president destaca que no se'ls va advertir de les conseqüències legals de no suspendre el procés participatiu
Mas també ha introduït un dels principals arguments per defensar-se dels delictes de desobediència i prevaricació dels quals l'acusa la Fiscalia assegurant que ni ell ni Ortega ni Rigau van ser degudament notificats sobre la suspensió del Constitucional del 9-N. "La voluntat explícita que se'ns advertís sobre les conseqüències legals de no suspendre procés participatiu no hi era", ha exposat. A més a més, ha recordat que van demanar al TC que "aclarís" què s'havia de suspendre després de la providència del 4 de novembre i no van rebre resposta.
Ortega: "Altres voluntaris"
Els assessors de Joana Ortega, fins pocs minuts abans de comparèixer en roda de premsa per explicar els detalls del procés participatiu, li insistien que no fes servir en cap moment la paraula "consulta". Aquest dilluns, davant dels tribunals, ha estat molt curosa a l'hora de diferenciar el 9-N original de la versió alternativa que finalment es va materialitzar. Hi ha hagut un moment especialment rellevant quan el seu advocat li preguntava qui duia a terme les diferents tasques logístiques. "Altres voluntaris", ha anat responent en tot moment.
L'ex-vicepresidenta insisteix que no hi havia cap organisme administratiu de control de la votació
Segons ha detallat l'ex-vicepresidenta, el procés participatiu també era diferent de la consulta inicialment prevista perquè no tenia "òrgan administratiu de control", no durava un únic dia sinó que es va perllongar fins al 25 de novembre, i a les paperetes "hi havia l'apartat altres per afegir arguments i propostes; no era només respondre una pregunta o dues". Ortega també ha intentat ser precisa a l'hora de detallar la seva activitat abans i després de la suspensió del TC. Mentre que primer va participar activament en l'organització del procés participatiu, després del 4 de novembre no va dictar cap "acte administratiu ni resolució" per impulsar-lo.
Rigau: "Sense coaccions"
El paper que Mas va encarregar a Rigau va ser el de posar-se en contacte amb la comunitat educativa per explorar el seu suport al procés de participació. L'obertura dels instituts, en certa manera, depenia de la seva parcel·la. L'ex-consellera d'Ensenyament i diputada -la seva acta parlamentària manté la causa al TSJC- ha negat qualsevol "coacció" als mestres i ha indicat que la nit anterior al 9-N va rebre una notificació de la Fiscalia per informar sobre les reunions que hi havia hagut al departament.
L'ex-consellera d'Ensenyament ressalta que el TC no els va fer cap requeriment exprés sobre la seva decisió
Rigau, com els seus acompanyants al banc dels acusats, ha reiterat que el Constitucional no els va fer cap requeriment exprés per tal que suspenguessin el 9-N i fins i tot ha recordat que, amb motiu de la suspensió de la declaració de desconnexió aprovada pel Parlament el 9 de novembre de l'any següent, el TC va canviar la manera de notificar-los. En aquell cas, l'aleshores consellera va dir al funcionari de l'administració de justícia: "Això és el que no em van entregar el 9-N, no?".
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Foto: EFE