Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

JUDICI AL 9-N

Rigau nega «coaccions» a la comunitat educativa per organitzar la consulta

L'ex-consellera d'Ensenyament assegura que va informar els serveis territorials del plantejament del 9-N i que es van resoldre preguntes sobre els dubtes de la jornada | Manté que no hi va haver "represàlies" als responsables de centres més reacis a col·laborar

per Isaac Meler / Oriol March , Barcelona, 6 de febrer de 2017 a les 12:05 |
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya | EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Irene Rigau ha estat la tercera dels encausats pel 9-N que ha respost les preguntes del seu advocat, Jordi Pina. I ha volgut aprofitar per negar que existissin "coaccions" a la comunitat educativa per tal de col·laborar en l'organització de la consulta alternativa. Els equipaments escolars, ha determinat, poden tenir "ús social", i ha argumentat que hi ha un sistema pel qual les entitats poden fer la petició adient per utilitzar-los.

Rigau ha apuntat que va informar els serveis territorials del plantejament que Artur Mas va fer el 14 d'octubre del 2014 i que es va habilitar una reunió -sense ella present- en la qual es van resoldre les preguntes sobre aquest assumpte. L'ex-consellera ha apuntat que no hi ha cap "ordre per escrit" sobre el paper de la Generalitat posterior a la suspensió del 4 de novembre del 2014, i ha apuntat que no tenia la "consciència" d'haver desobeït.


El centre que no va obrir"

L'ex-consellera d'Ensenyament també ha estat preguntada per l'únic centre educatiu que va decidir no obrir les seves portes el 9-N. Rigau ha considerat que la decisió de la seva directora, Dolores Agenjo, tenia un "rerefons polític" i el departamet senzillament va decidir "prescindirdel centre". A més a més, ha negat cap "represàlia" cap a aquesta directora argumentant que tampoc hi havia cap "instrucció escrita" de la conselleria que es pogués desobeir.


Ha acabat reiterant la motivació política d'Agenjo al·legant que la directora va manifestar públicament que havia hagut de demanar la jubilació "pel mal clima" existent a l'escola després del 9-N. Rigau ha desmentit aquesta afirmació assegurant que els funcionaris han demanar la jubilació amb quatre mesos d'antel·lació i que en aquest cas la petició es va fer mesos abans del procés participatiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació