JUDICI AL 9-N: crònica

El judici al 9-N esperona una mobilització permanent del sobiranisme per forçar el referèndum

La concentració massiva en suport a Mas, Ortega i Rigau demostra la implicació ciutadana per culminar el procés a les urnes i l'ANC vaticina que "comença l'últim tram" d'accions al carrer | Les forces sobiranistes ratifiquen la seva determinació per convocar el referèndum mentre el govern espanyol qualifica de "numeret" la manifestació | L'ex-president declara que la votació del 2014 va ser iniciativa seva mentre que les ex-conselleres neguen la participació dels funcionaris i rebutgen les acusacions de "coaccionar" empleats públics

per Joan Serra Carné , 6 de febrer de 2017 a les 19:29 |
Manifestació de suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"No serà una mobilització puntual; caldrà molta gent al carrer i més d’un dia". La frase és d’Artur Mas i no l’ha pronunciada aquest dilluns abans d’entrar a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on aquesta setmana es jutja la implicació -política i tècnica- de l’ex-president de la Generalitat i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau en el procés participatiu del 9-N, que va congregar 2,3 milions de catalans a les urnes. Mas va verbalitzar aquesta reflexió davant de l’empresariat català, en un acte promogut a finals de novembre per la Cambra de Comerç. Volia fer constar al sector econòmic del país que el procés sobiranista entrava en la fase resolutiva, determinat com sembla Carles Puigdemont i el seu Govern a convocar i celebrar el referèndum, hi hagi acord o no amb l’Estat. Conscients de la resposta que pot arribar de Madrid -inflexibilitat amb el referèndum i judicialització del procés-, Mas i la resta de veus del sobiranisme entenen que per culminar el procés a les urnes serà imprescindible la mobilització al carrer, carta essencial per guanyar la batalla del relat democràtic. Aquest és el frame que persegueix l’independentisme.


El primer exemple de la implicació que reclamava Mas -i que també consideren imprescindible els líders del sobiranisme civil -s’ha viscut en l’inici del judici. A banda de representants polítics de les forces favorables al referèndum -inclosos els comuns-, unes 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han acompanyat els ex-representants del Govern fins a la porta del TSJC. Feia dies que les entitats -de l’ANC a Òmnium, passant per l’AMI i l’ACM- articulaven crides a demostrar el suport "transversal" de la societat catalana als dirigents que capitanejaven l’executiu quan es va fer la consulta del 2014. La mobilització d’aquest dilluns era un test de cara a eventuals noves convocatòries, i el sobiranisme ha respost amb una concentració massiva, construïda a partir de l’argument que un conflicte polític no es pot dirimir als tribunals.

Interès dins i fora del TSJC


Tanta rellevància tenia la declaració de Mas, Ortega i Rigau com la reacció que es visualitzés al carrer. Dins del TSJC, Mas ha assumit la responsabilitat política -que no tècnica- del 9-N, del qual se n'ha declarat "responsable de tot" mentre que Ortega ha negat que els funcionaris participessin en l'organització del procés participatiu i Rigau ha rebutjat les acusacions de "coaccionar" empleats públics per fer realitat la votació. Declaracions, totes tres, que han seguit el guió previst.
 

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Foto: EFE


Però el que realment interessava a l'independentisme era construir una estampa impactant i subratllar que la voluntat de votar dels catalans -demostrada repetidament- no rep una resposta política sinó judicial per part de l'Estat, actitud criticada per Puigdemont en la seva declaració institucional a Palau a primera hora del matí. "Tal com s’ha demostrat, el poble de Catalunya té la voluntat ferma de decidir el seu futur. Això no s’aturarà", ha pronosticat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, lectura repetida també per veus del sobiranisme polític i civil.

L'estratègia catalana -reblada pel conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que ha posat l'accent en la repercussió internacional d'aquest 6 de febrer- ha estat censurada pel govern espanyol, que ha criticat la manca de respecte al poder judicial. El ministre de Justícia, Rafel Catalá, s'ha afanyat a titllar de "numeret" impropi d'una "societat democràtica" el recorregut oficial des de la plaça Sant Jaume fins al TSJC i la concentració al passeig Lluís Companys. La Moncloa estava incòmoda amb les imatges d'aquest dilluns.

I ara... trajecte cap a la consulta vinculant

Dirigents polítics i responsables d’entitats civils admeten, quan analitzen els mesos que venen, que la força del procés radica ara en dos pilars: la determinació per convocar el referèndum i la resposta ciutadana als embats que vinguin de Madrid. "El judici pot ser un accelerador", deia Mas aquest diumenge. Ho ratificava aquest dilluns el president de l'ANC, Jordi Sànchez, davant del TSJC quan afirmava que la concentració d'avui inicia "l'últim tram de les mobilitzacions ciutadanes". La inhabilitació de càrrecs públics i el veto a col·locar les urnes pot actuar de catalitzador per eixamplar la base ciutadana favorable a un referèndum d’autodeterminació. De moment, el full de ruta passa per una consulta acordada i vinculant que sigui "efectiva". Així ho ha determinat el Pacte Nacional pel Referèndum, que en la reunió de l’1 de febrer va validar el manifest elaborat pel comitè executiu, que preveu una campanya d’adhesions al text i un gran acte unitari a Catalunya. 
 

Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC després de declarar en el judici al 9-N. Foto: Adrià Costa


Què pot fer que s'abandoni la via pactada i el referèndum s’avanci abans de l’estiu? Responsables de les forces independentistes expressen, quan se’ls trasllada aquest qüestió, que eventuals inhabilitacions de càrrecs públics -especialment un judici a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- poden alterar el calendari previst en el pacte entre Junts pel Sí i la CUP. D’altres veus, com la d’Anna Gabriel, hi afegeixen matisos i insten l’executiu a no vincular el calendari català a l’agenda espanyola i judicial. "Ens hem de dotar d'una agenda pròpia en què, tenint en compte el marc de mobilitzacions que respondran a la judicialització, aquestes puguin ser una bona avantsala per convocar aquest referèndum abans de l'estiu", expressava la diputada de la CUP la setmana passada en una entrevista a NacióDigital.

Els anticapitalistes estan convençuts que es pot preveure un avançament del referèndum i fer-lo amb totes les garanties necessàries. I el Govern, almenys públicament, no els ha desmentit, per bé que és coneguda la incomoditat del PDECat a actuar al dictat de la CUP. Junqueras ha admès només que és "possible" tenir enllestits els treballs per convocar els catalans a una consulta vinculant, tot recordant que el millor escenari és el del més de setembre. Diverses veus de l'executiu mantenen, però, que un avançament incrementa les dificultats per tenir enllestits els preparatius. El que no preveu el Govern és que el referèndum s'endarrereixi, en cap cas.

En terreny desconegut

I, mentrestant, el govern espanyol sembla haver enterrat la via del diàleg per activar el catàleg de mesures coercitives, ara que el xoc de legitimitats obre un escenari desconegut. En públic, l'executiu de Rajoy ja admet la possibilitat de prendre decisions dràstiques, com precintar col·legis electorals o intervenir conselleries en el cas que els plans de la Generalitat avancin per la via unilateral. I, en privat, comença a construir discurs davant de la comunitat internacional, un decàleg que passa per mostrar-se inflexible amb el referèndum.

Com detallava divendres NacióDigital, la Moncloa va citar divendres una vintena de corresponsals internacionals a una trobada off the record per traslladar-los la posició de l’executiu davant el procés. El secretari d'Estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro -número dos de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría- va assegurar a la premsa estrangera acreditada a Madrid que el referèndum no es farà, que pressionaran els funcionaris per fer inviable posar les urnes i que, arribat el cas, estan disposats a aplicar l'article 155 de forma proporcionada. Unes mesures que el PP vol pactar amb les altres forces constitucionalistes, PSOE i C’s, que comparteixen el veto al dret a decidir dels catalans. De fet, avui els tres partits han respost amb un mateix missatge a la convocatòria massiva de l'independentisme. Tot el contrari del que ha expressat Pablo Iglesias (Podem), que ha lamentat que es jutgi un president per "posar urnes".

El judici del 9-N, la primera oportunitat que tenia el sobiranisme per reforçar el relat de radicalitat democràtica del procés, ha encetat les mobilitzacions que han de contribuir a forçar la celebració del referèndum. La ciutadania ha acudit a la crida. La resta és en mans del Govern.
 

La comitiva de Mas, Ortega i Rigau avançant cap al TSJC. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació