JUDICI AL 9-N

Mobilització massiva de l'independentisme pel judici del 9-N

Unes 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, donen suport a Mas, Ortega i Rigau | La vista ha començat amb uns 50 minuts de retard després que la comitiva tardés una hora en cobrir el recorregut entre la plaça Sant Jaume i el TSJC

per Oriol March / Sara González, 6 de febrer de 2017 a les 08:55 |
Mas, Ortega i Rigau, just abans d'entrar al TSJC | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mobilització massiva i sense precedents abans d'un judici. L'independentisme ha tornat a fer una demostració de força per donar suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau abans que entressin al TSJC per ser jutjats pel 9-N. Han estat unes 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, les que s'han concentrat a l'exterior del Palau de Justícia convocats per les entitats sobiranistes. Malgrat que la manifestació ha estat massiva, l'entitat unionista Societat Civil Catalana ha xifrat en 16.300 el nombre d'assistents.  

La vista –que es pot seguir en directe en aquest enllaç- ha començat amb 50 minuts de retard respecte l'hora prevista (9.00). I és que Mas, Ortega i Rigau han entrat al Palau de Justícia poc abans de dos quarts de deu. La comitiva, amb el suport de Puigdemont i Forcadell així com de l'actual Govern, ha tardat una hora en cobrir el recorregut entre la plaça Sant Jaume i el passeig Lluís Companys passant pel Fossar de les Moreres i el Born.


Tan bon punt ha començat el judici s'ha hagut de fer un recés de 10 minuts després que la defensa de Mas tornés a demanar la compareixença de Mariano Rajoy i Rafael Catalá –que ja s'havia desestimat prèviament-. Les defenses de Mas, Ortega i Rigau també han demanat incorporar a la causa l'informe on la junta de fiscals de Catalunya s'oposava a la querella.

Així preparen la defensa


Els tres dirigents sobiranistes van preparar diumenge a la tarda, en presència dels seus advocats -Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina, un per cadascun dels acusats-, l'estratègia de defensa. En una roda de premsa al Museu d'Història de Catalunya, a escassos metres d'on hi ha guardada l'estilogràfica amb què Mas va signar el decret de convocatòria del 9-N original, els encausats han declinat respondre quina serà la manera de procedir davant del tribunal presidit pel cap de files del TSJC, Jesús María Barrientos. En tot cas, però, hi ha la certesa -així ho han destacat diverses fonts consultades al llarg de les últimes setmanes- que Mas, Ortega i Rigau insistiran que van "canalitzar l'anhel" de la majoria de la ciutadania i que no van desobeir la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre del 2014.
 

Puigdemont, Forcadell amb Mas, Ortega i Rigau Foto: Adrià Costa


Un dels consultats per NacióDigital assenyala que al llarg del judici es destacarà el paper que va tenir Mariano Rajoy, president del govern espanyol, davant de la jornada de participació. "Aquell mateix cap de setmana, en un acte de partit, treia ferro a la votació", destaca una veu del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). La defensa sosté que Rajoy només es va decidir a actuar en veure l'èxit de la jornada i en créixer les crítiques internes per haver tolerat una votació massiva, i es posarà de manifest que la junta de fiscals catalans va decidir no admetre a tràmit la querella de l'Estat. Finalment, però, per la intervenció de Madrid, sí que es va materialitzar. "Aquestes incongruències s'assenyalaran davant del tribunal", sostenen els consultats. 


Responsabilitat política

Mas, que després de fer marxa enrere amb el 9-N original arran de la suspensió del TC va assumir personalment les regnes de la jornada de participació alternativa, s'ha tornat a presentar aquest diumenge com a "màxim responsable polític" de la votació. "Si es volen carregar algú, que se'm carreguin a mi", ressaltava davant dels mitjans. "Vam fer el que havíem de fer. Ho tornaríem a fer. Demà entrarem al Palau de Justícia amb el cap dret, procurant representar amb la màxima dignitat els 2,3 milions de persones que van votar i van donar una lliçó de democràcia i de sentit de país davant de tot el món", ha destacat l'ex-president de la Generalitat.

Quan Mas va decidir promoure la consulta alternativa, un dels aspectes claus eren els voluntaris. Es va triar aquesta fórmula per no comprometre els treballadors públics -aquells dies, a Palau, hi arribaven temors funcionarials sobre les responsabilitats que tindria signar segons quins papers- i per donar una pàtina de participació ciutadana a la jornada. Es requeria, això sí, la participació activa de la comunitat educativa per cedir els centres -majoritàriament instituts- necessaris per a la votació. L'ex-president li va encarregar a Rigau, consellera del ram, que se n'encarregués. Fonts consultades indiquen que la discreció era tan gran que, en algunes reunions, s'hi vetava la presència de personal de la conselleria per "no implicar-los" davant actuacions de la justícia.


No està clar, en aquests moments, si els encausats respondran totes les preguntes. Quan van declarar l'octubre del 2015 van evitar donar explicacions a les qüestions de la Fiscalia, perquè el seu rol -segons la defensa- estava tacat per les intervencions directes dels organismes estatals. Mas, Ortega i Rigau defensaran que van complir amb el que marca l'Estatut, que estaven emparats per "principis universals" -la llibertat d'expressió i de participació, entre d'altres- i que en cap moment van actuar en contra de la suspensió del TC. En altres paraules: que entre el 4 de novembre i el dia nou el procés va quedar "totalment" en mans dels voluntaris. Així consta, per exemple, en els escrits de defensa que els acusats van enviar al TSJC el març de l'any passat.
 

Un manifestant a la plaça Sant Jaume Foto: Adrià Costa


"Aparença" de paralització

En la interlocutòria del jutge en què es dictamina l'inici del judici oral s'hi diu que els responsables governamentals van paralitzar només "aparentment" els preparatoris, i s'hi vol deixar clar que l'executiu va "emmascarar" les seves activitats. La Generalitat, segons l'escrit de defensa de Mas, només es va encarregar de cedir els locals i la "infraestructura logística". Un dels arguments que es faran servir durant aquesta setmana és que el 9-N es va dur a terme davant la "passiva conformitat" de les institucions de l'Estat, que no van precintar -com ara sí que es plantegen fer en cas que es faci el referèndum- els instituts i les escoles amb urnes i paperetes dins.

Un altres dels arguments que facilitarà la defensa és que la consulta va ser plenament "legal" -dins dels marges estatutaris- i que no se'n va obtenir cap mandat jurídic. De fet, després del 9-N el terreny de la discussió va ser estrictament polític: Mas i l'actual vicepresident Oriol Junqueras van pugnar per la possibilitat de bastir una llista unitària i fer eleccions el març del 2015, però davant dels desencontres van pactar convocar els comicis el 27 de setembre d'aquell mateix any. Just un any després que l'ex-president signés el decret de convocatòria de la consulta original.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació