03
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
21:18h
Una novel·la ambientada a la Setmana Tràgica i signada per Pilar Rahola ha estat la vencedora de la XXVII edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. "Rosade cendra és el meu petit homenatge personal a la 'Rosa de foc' que va ser Barcelona durant la Setmana Tràgica", explica l'autora. El llibre pertany a la saga Mariona, la novel·la anterior, "tot i que té un cos independent".
"El llibre és la història d'una família enfrontada en un moment molt convuls de la ciutat". Un moment històric en què Barcelona viu emocions i esperances, amb l'esclat de moviments, inquietuds i personatges com el lerrouxisme, la fundació de la Lliga, les lluites internes del catalanisme, l'aparició de Prat de la Riba, les bombes anarquistes, el Noucentisme i el Modernisme, el Palau de la Música. "Els personatges viuen aquest moment tan intens amb contradiccions internes. Són persones amb mirades diferents de la història".
Malgrat la implicació política dels fets i la significació en la trama, Rahola no ha volgut prendre partit per cap personatge. "Hi ha enfrontaments, però aquí faig literatura. I, sense voler-ho, els personatges m'han parlat del moment actual, tot i que no era la intenció", explica. "Amb tot, hi veurem les contradiccions de sempre i la repressió de l'Estat, tot i que és un llibre sense monstres i herois. Hi ha éssers vius que són comprensibles, encara que no els 'comprem'".
L'escriptora ha explicat que, inicialment, volia que l'obra es digués "Rosa de foc", el nom que els anarquistes li van posar a Barcelona. Lluny de voler usar un terme històric i connotat, l'obra s'ha acabat dient Rosa de cendra. "La cendra és allò que ha cremat i que, al final, també té esperança".
Un moment polític "efervescent i únic"
Rosa de cendra reconstrueix els fets de la Setmana Tràgica a Barcelona, l'any 1909, una època convulsa vista a través dels ulls de la família de l'Albert Corner, nét de la Mariona –protagonista de la novel·la precedent de Rahola–, i dels seus quatre fills. Els personatges simbolitzen les contradiccions pròpies d'un moment polític "efervescent i únic".
Pilar Rahola (Barcelona, 1958) és una cara molt coneguda de la premsa i la televisió catalanes. Analista política a La Vanguardia, a 8 al dia i tertuliana a El Món a RAC1, ha escrit assaig periodístic i les novel·les El carrer de l'embut (2013) i Mariona (2014). El jurat de la XXVII edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és format per Ane-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales. La novel·la es publicarà el proper 1 de març i succeeix al palmarès a La filla del capità Groc, de Víctor Amela.
"El llibre és la història d'una família enfrontada en un moment molt convuls de la ciutat". Un moment històric en què Barcelona viu emocions i esperances, amb l'esclat de moviments, inquietuds i personatges com el lerrouxisme, la fundació de la Lliga, les lluites internes del catalanisme, l'aparició de Prat de la Riba, les bombes anarquistes, el Noucentisme i el Modernisme, el Palau de la Música. "Els personatges viuen aquest moment tan intens amb contradiccions internes. Són persones amb mirades diferents de la història".
Malgrat la implicació política dels fets i la significació en la trama, Rahola no ha volgut prendre partit per cap personatge. "Hi ha enfrontaments, però aquí faig literatura. I, sense voler-ho, els personatges m'han parlat del moment actual, tot i que no era la intenció", explica. "Amb tot, hi veurem les contradiccions de sempre i la repressió de l'Estat, tot i que és un llibre sense monstres i herois. Hi ha éssers vius que són comprensibles, encara que no els 'comprem'".
L'escriptora ha explicat que, inicialment, volia que l'obra es digués "Rosa de foc", el nom que els anarquistes li van posar a Barcelona. Lluny de voler usar un terme històric i connotat, l'obra s'ha acabat dient Rosa de cendra. "La cendra és allò que ha cremat i que, al final, també té esperança".
Un moment polític "efervescent i únic"
Rosa de cendra reconstrueix els fets de la Setmana Tràgica a Barcelona, l'any 1909, una època convulsa vista a través dels ulls de la família de l'Albert Corner, nét de la Mariona –protagonista de la novel·la precedent de Rahola–, i dels seus quatre fills. Els personatges simbolitzen les contradiccions pròpies d'un moment polític "efervescent i únic".
Pilar Rahola (Barcelona, 1958) és una cara molt coneguda de la premsa i la televisió catalanes. Analista política a La Vanguardia, a 8 al dia i tertuliana a El Món a RAC1, ha escrit assaig periodístic i les novel·les El carrer de l'embut (2013) i Mariona (2014). El jurat de la XXVII edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és format per Ane-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales. La novel·la es publicarà el proper 1 de març i succeeix al palmarès a La filla del capità Groc, de Víctor Amela.