la brúixola

El procés, a judici

La causa del 9-N, que aquest dilluns reportarà la imatge de Mas, Ortega i Rigau al banc dels acusats, farà d'argamassa del sobiranisme, que escenificarà unitat amb una gran mobilització. També són protagonistes Podem, François Fillon, Xavier García Albiol, el futbolista Roman Zozulya i l'homenatge als exiliats republicans

per Joan Serra Carné, 3 de febrer de 2017 a les 17:33 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El procés ha entrat en la fase resolutiva després del "sí" de la CUP als pressupostos. La convocatòria del referèndum -com i quan es faci- determinarà l'èxit de l'estratègia independentista. Conscient del moment, el govern espanyol ha abandonat en temps rècord la fictícia via del diàleg per emprendre l'estratègia de la por, amb amenaces de precintar col·legis electorals i controlar conselleries. I en aquest context -amb les turbulències afegides d'una nova operació sobre el cas 3% que esquitxa CDC-, arriba el judici del 9-N. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau recordaven aquest divendres que dilluns es jutjaran 2,3 milions de catalans -els ciutadans que van participar en la consulta del 2014-, convertint la causa en un judici al procés. La mobilització sobiranista que es viurà davant del TSJC escenificarà aquest concepte.

Que l'escenari neguiteja Madrid és ja una evidència. Ho demostra que el govern espanyol hagi citat a la Moncloa aquest divendres al matí una quinzena de corresponsals estrangers per detallar-los la posició de l'Estat en el plet català, tal com ha avançat NacióDigital. En la reunió, capitanejada pel número dos de Soraya Sáenz de Santamaría, Roberto Bermúdez de Castro, l'executiu del PP ha assegurat als periodistes que no permetrà que es convoqui el referèndum i que està disposat a aplicar parcialment l'article 155, que implica la suspensió de competències autonòmiques.  



L'antiga CDC i el PP, tacats. L'endemà que la Guàrdia Civil aprofundís en el cas 3% amb noves investigacions -i detencions rellevants-, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat reobrir el cas de la "caixa B" del PP. Les revelacions del cap de la Gürtel, Francisco Correa -va detallar que va cobrar suborns a canvi de fer d'intermediari en concessions de contractes públics- han portat les acusacions particulars a demanar que la causa torni als jutjats. Des de la seu del carrer Génova poden donar poques lliçons.

La guerra que posa en risc Podem. El duel entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, que aquesta setmana ja ha provocat la renúncia de Carolina Bescansa, amenaça de comprometre el futur de Podem. Algunes veus que han viscut en primera persona la gestació de Podem i el seu creixement electoral ja es pregunten si la formació continuarà sent una eina política vàlida després de l'assemblea de Vistalegre, on es confrontaran dos camins, dues estratègies. Us proposo dos articles per entendre el moment que viu el partit: el del nostre home a Madrid, Roger Pi de Cabanyes, i el que firma Isaac Rosa a eldiario.es. Veurem si el resultat de la discussió s'acosta més un debat regenerador o l'autodestrucció.   

   
Fillon, noquejat. Les aspiracions presidencials de l'home fort de la dreta francesa trontollen amb l'escàndol dels sous ficticis. François Fillon viu els moments més complicats de la seva campanya després que la cadena pública France2 emetés un reportatge amb una entrevista del 2007 a Penelope Fillon -dona del dirigent conservador- en la qual explicava que mai havia treballat per al seu marit. Són paraules comprometen Fillon. El setmanari Le Canard Enchaîné havia revelat que en aquell moment la muller del candidat cobrava a càrrec de les assignacions parlamentàries del seu marit des del 1998. Si voleu endinsar-vos en la figura del candidat conservador, el podeu descobrir en aquest perfil de la capçalera Ctxt.

Vist i llegit



Quan un futbolista s'incorpora a un club es converteix en el protagonista d'una litúrgia plena d'afalacs. Passa en totes les estrenes. La del davanter ucraïnès Roman Zozulya amb el Rayo Vallecano ha estat tot el contrari. Els seguidors no l'han volgut veure petonejant l'escut. Per dos motius: el Rayo deu ser el club d'Espanya amb més consciència de classe -afició d'essència obrera, de la qual en forma part des de la distància David Fernàndez- i Zozulya té un passat de connexions amb grups paramilitars d'ultradreta. Per entendre la complexitat del cas, us recomano l'article que signa Diego Torres a El País, que ha passejat per Vallecas per entendre el veto de l'afició madrilenya.  

     La frase de la setmana

"Els veïns de Badalona no són racistes i no hi ha problemes de xenofòbia". Xavier García Albiol, que va ser alcalde de Badalona i va alimentar el missatge de l'odi amb lemes tèrbols com "Netegem Badalona" que no fan cap bé a la convivència, va presentar-se aquesta setmana com a víctima quan sempre ha actuat de piròman. Albiol responia amb aquesta frase a la regidora Fàtima Taleb (Guanyem Badalona en Comú), que havia assegurat haver estat víctima d'actes discriminatoris per ser d'origen magrebí i professar la fe musulmana. Taleb ho atribuïa als discursos xenòfobs com el d'Albiol, a qui va acusar de "sembrar l'odi i dividir la ciutadania". La regidora advertia d'un perill, el d'esquerdar el bon veïnatge només per obtenir rèdits electorals. Justament el que ha fet Albiol.
 

El nom propi

L'última operació del cas 3%, que ha tornat esquitxar CDC, ha posat a l'aparador mediàtic persones de l'entorn polític i personal d'Artur Mas i Xavier Trias. Els noms d'Antoni Vives -ex-tinent d'alcalde de Barcelona, directiu exitós en l'àmbit privat i articulista del diari Ara- i de Francesc Sanchez -home de confiança de Mas en l'etapa final de Convergència- figuren en el centre de les investigacions de l'operació Pika. Tot i que a diferència de Vives i Sanchez no ha passat la nit a les dependències policials, Sixte Cambra també ha acaparat titulars. Els agents de la Guàrdia Civil van escorcollar dijous el seu despatx per desgranar l'actuació del Port de Barcelona en presumptes operacions irregulars. Cambra, ex-senador de CiU i prototipus d'home d'ordre amb bones connexions amb el món dels negocis, va poder tornar a casa. Cristian Segura n'escrivia un perfil acurat al diari El País amb el títol "Sixte Cambra, l'últim patrici convergent".
  

Els imperdibles

A banda de les recomanacions del cap de setmana que cada divendres prepara el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, aquest diumenge hi ha una cita que subratllem des d'aquesta tribuna: la jornada en memòria de l'exili i la deportació, un homenatge als exiliats republicans que també s'estén a les víctimes de desplaçaments forçosos, de rabiosa actualitat en l'Europa contemporània. Centenars de civils i militars defensors de la República es van convertir en refugiats polítics el 5 de febrer de 1939, quan van fugir pel Coll de Lli (La Vajol). En aquella comitiva, camí de l'exili, hi havia Lluís Companys i Manuel Azaña, president de la Generalitat i de la República espanyola, respectivament; així com Mercè Rodoreda, Pere Quart o Pompeu Fabra. Diumenge, personalitats polítiques i de la societat civil, encapçalades pel conseller Raül Romeva, creuaran la frontera caminant i retran homenatges als exiliats en un acte a la tarda a la platja d'Argelers, on van malviure tants i tants refugiats entre 1939 i 1941. Lluís Llach i Sílvia Bel protagonitzaran una actuació musical per cloure la jornada.  
         

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
La brúixola
Participació