entrevista

Carlos Zanón: «No vull trair l'esperit de Carvalho, però tindrà la meva mirada»

L'escriptor barceloní publica "Banco de sangre", un llibre de poemes que precedirà la novel·la "Taxi" i l'esperat retorn de Pepe Carvalho, el 2018 | "Fer un poema és posar sobre la taula el que tens a la butxaca després d'una nit", afirma en aquesta entrevista

per Esteve Plantada, 5 de febrer de 2017 a les 11:58 |
Carlos Zanón | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és un dels novel·listes més llegits i admirats del moment. De llarga trajectòria, el barceloní ha estat protagonista d'una de les grans notícies literàries de l'any, quan s'anunciava que era l'escollit per continuar les aventures de Pepe Carvalho, el personatge icònic creat per Manuel Vázquez Montalbán. Però, mentre la novel·la no arriba –serà a l'any 2018–, Zanón segueix amb el curs d'una creativitat que s'expandeix en diverses partitures creatives, com la crítica musical i literària, o la poesia.

Banco de sangre (Espasa, 2017) és la darrera novetat d'un extens catàleg que va iniciar-se, precisament, amb versos. Zanón va debutar l'any 1989 amb El sabor de tu boca borracha, un llibre de poemes al qual van seguir mitja dotzena de títols més, entre els quals El parque de los osos i Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan. Ara, el nou poemari és un altre pas de rosca en la seva manera de fer i de dir, entre la sordidesa i la tendresa, amb aquell ímpetu que el fa escriure com si cada vers hagués de ser cantat amb veu rogallosa i esperit tronera.

 
L'existència de Déu, en el cos d'una dona


La inspiració per escriure el llibre va sorgir de l'impacte que va causar en Zanón les fotografies de Nan Goldin incloses a The ballad of sexual dependency. "Eren retrats de llocs sòrdids, amb relacions complicades", explica l'autor barceloní, que volia jugar amb tot aquest món. "El llibre de Goldin testimonia la relació d'ella mateixa i la parella des de l'inici de la relació fins que aquesta s'acaba. És una muntanya russa apassionant, on veus moments bon i d'altres desastrosos", precisa.
 

Aquest era el tema que li interessava com a batec del llibre, el de la pròpia incapacitat de comunicar-se amb ningú. "Som un trencaclosques que es relaciona amb d'altres trencaclosques, xocant com si fóssim boles de billar, amb la impossibilitat de saber qui hi ha al teu costat i qui vols qui hi sigui", confessa. En aquest sentit, el títol és el primer impacte del llibre i una figura volgudament ambivalent. "Són molt necessàries les transfusions, conèixer gent nova, fer-nos mal, sagnar, canviar de sang". La idea era aquesta, jugant amb conceptes i amb referents, com el de la cançó de Bon Iver que el va portar a posar-hi nom.
 

Carlos Zanón. Foto: Adrià Costa


"Sempre intento que els poemaris tinguin un sentit global, no m'agrada que siguin un recull de singles. La Nan Goldin era l'excusa perfecta per lligar-ho tot". L'estímul que fa que l'obra poètica de Zanón tingui una coherència. "Els grans temes que hi apareixen són els mateixos que al principi", explica. "Tots els bons escriptors tenen dues o tres obsessions que sempre van sortint. Als 22 anys ho estàs descobrint tot: el sexe, la nit, un món per muntar i desmuntar". I d'aquella vivència, l'autor encara manté un cert romanticisme nihilista, "la idea de buscar Déu en el cos d'una dona".
 
"Tots els grans escriptors tenen dues o tres obsessions que sempre van sortint"

"Quan estàs enamorat, el sexe i l'amor són els únics moments transcendents –raona–. Per a mi, que no crec en Déu, és la relació més espiritual que puc tenir amb qualsevol persona". Tal com postulà Leonard Cohen, amb la idea dels amants concebuts com a esglésies, com a gent que et cura, que et salva, que et perdona. "La cançó Hallelujah és això, entrar al cos de la dona com si passessis un arc de triomf romà". I la divinitat, personificada de moltes maneres, no deixa d'aparèixer a tot el llibre, amb citacions, títols, imatges o mites que sobrevolen els poemes. "La meva mare m'explicava moltes pel·lícules de la Bíblia, que li encantaven. És un imaginari que tinc i al qual no puc renunciar".
 
Mirada de poeta i mans de narrador
 
El fet de fer poesia és bastant misteriós. "Agafes un fil, de vegades són paraules que xoquen en una idea i el vas estirant". Un mecanisme d'escriure molt relacionat amb el subconscient. "M'agrada molt treballar amb imatges fetes, amb coses quotidianes i històriques, barrejar el que es considera alta i baixa cultura. Fer un poema és posar sobre la taula el que tens a la butxaca després d'una nit", sentencia. De fet, un dels versos proclama que "solo he sabido vivir en lo escrito". "I és cert, només he estat radicalment jo quan escric, i sóc molt implacable: no m'amago, no gestiono, vaig a totes", cosa que pot provocar danys a persones estimades. "A la vida, en canvi, intento adaptar-me al que la gent espera de mi, com tothom. En el fons, la gent estima una versió de tu".

Carlos Zanón. Foto: Adrià Costa


Una versió que, en el cas de Zanón, és polièdrica i canviant, dispersa en diferents gèneres i en les ganes d'escriure i comunicar. Per això, bascula de la poesia a la narració, de la novel·la de gènere a la intimista, de la crítica a la crònica. "Tinc mirada de poeta i mans de narrador. A les meves novel·les, el llenguatge que faig servir és poètic, amb moltes imatges, amb capítols independents els uns dels altres. Intento fer una literatura emocional més que descriptiva", sense trobar gaire canvi de registre en un format i l'altre. "Això sí, quan escric una novel·la tinc clar que ha de ser entretinguda. un aspecte que no trobo pejoratiu, sinó al contrari. Cal tenir en compte, sempre, que hi ha un lector".
 
Un nou Carvalho sense trair-ne l'esperit original
 
En aquest dèria per la paraula ben dita, on la sonoritat és un element més de seducció, cal assenyalar que Zanón comparteix amb Manuel Vázquez Montalbán el fet de ser poetes. El dos noms, partir de l'any vinent, aniran estretament lligats gràcies a una de les notícies literàries de l'any: Pepe Carvalho ressuscitarà amb una nova aventura. "No sé els motius pels quals em van triar a mi", confessa Zanón, encara sorprès. "El que sí tinc clar és que l'editorial i la família volen un Carvalho fet des del meu punt de vista, amb la meva manera d'escriure. I que m'han donat una llibertat total".

"Intento fer una literatura emocional més que descriptiva"

La tria comportarà, de ben segur, un canvi de registre en la saga de l'investigador. "És el que van decidir amb l'elecció: apostar per un escriptor que pogués canviar-ho tot. Reconec que al principi vaig dubtar, però em va guanyar la il·lusió", mentre somriu, satisfet d'haver pres el camí correcte. Malgrat que encara no pot dir gaire cosa de la nova aventura de Carvalho, sí que confirma que passarà a la Barcelona actual, que el personatge mantindrà els trets bàsics, i que continuaran alguns dels personatges habituals. "No vull trair l'esperit de Carvalho, però tindrà la meva mirada i la meva manera d'escriure".
 

Carlos Zanón Foto: Adrià Costa


De la sèrie i de Montalbán, Zanón té moltes coses a destacar. Entre elles, que "introdueix l'estil del Hard Boiled, i segueix l'estela de Chandler i Hammett, inserint el protagonista a les Rambles, amb la cuina d'aquí i la fauna autòctona". Un altre dels aspectes de Montalbán que destaca és que tenia "una gran capacitat per veure els temes importants de l'ara i aquí. El fet que Ada Colau sigui una persona que ha sortit del desnonament és molt fort, i això, segur, que acabaria sent part del paisatge de les novel·les", subratlla.
 
Abans de l'esperat nou episodi de Pepe Carvalho, Zanón publicarà Taxi, al setembre, una novel·la que no sortirà en col·lecció negra, amb un protagonista que és una taxista faldiller. "És una mena de viatge d'Ulisses al voltant de Barcelona i que, en comptes d'illes, és fet al voltant de dones, i durant set nits". Poesia de carrer i una novel·la lluny del gènere, com a magnífic preludi d'un dels llibres que més expectatives despertarà l'any 2018.
 

Carlos Zanón. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació