02
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
17:07h
Ha estat a primera hora del matí, amb detencions simultànies i una bona colla d'escorcolls, dins i fora de Catalunya, i mitjans de comunicació espanyols prèviament alertats. La Guàrdia Civil i la Fiscalia han detingut l'ex-coordinador de règim intern de CDC, Francesc Sànchez; l'ex-primer tinent d'alcalde de Barcelona, Antoni Vives; i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra. Tots ells són molt propers a Artur Mas i estarien implicats, segons la investigació, en el cobrament de comissions il·legals per part del partit. Perquè ara? Quines implicacions té el cas? Mirem de respondre-ho:
1. El moment triat i els poders independents
El ministre de l'Interior, José Antonio Zoido, s'ha afanyat a desvincular les detencions del judici de la setmana que ve contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Excusatio non petita, accusatio manifesta. Un ministre del govern d'Espanya, menys encara el de l'Interior, no pot pretendre fer creure a aquestes alçades de la pel·lícula, i sobretot després dels moments de tensió que es van viure dimecres amb la fi de “l'operació diàleg”, que tot plegat és una actuació independent i sense condicionaments polítics de la Fiscalia i la Guàrdia Civil. El govern del PP ha optat per tancar la porta al diàleg i per aprofundir en la via judicial i repressiva contra el procés.
I això implica fer anar a plaer els temps i la contundència de la Fiscalia i la policia a més del Tribunal Suprem, el TSJC (on es va canviar el president en plena instrucció del cas del 9-N) o el TC, que segueix presidit per un jurista que quan ja n'era magistrat militava al PP i era col·laborador habitual de la FAES. S'obren diligències per Santi Vidal i no per De Alfonso i Fernández Díaz, s'imposa als fiscals querellar-se pel 9-N, es creen unitats especials per perseguir polítics independentistes, es cuinen informes de la UDEF... Per tant, seria del tot ingenu (o malintencionat) creure que tot plegat és casualitat en aquesta Espanya, i que no hi ha relació entre les detencions i l'enduriment del discurs del PP amb el procés i el judici que arrenca dilluns al TSJC.
2. El problema de l'antiga CDC... que amoïna el PDECat
La corrupció ha estat el principal motiu pel qual els dirigents de CDC van decidir-se a refundar la formació. Ho van fer amb el nom de PDECat i els inicis no han estat precisament fàcils. El partit ha renovat a fons la direcció (malgrat que Artur Mas segueix al capdavant) i ha fet més horitzontal i transparent el seu funcionament intern. Tot per pujar al carro de la regeneració i allunyar-se de la corrupció. Marta Pascal i David Bonvehí no tenen res a veure amb els escàndols de corrupció, però el llast de l'antiga CDC els fa molt de mal a l'espera de què es confirma i què no, per què els condemnen i per què no.
És difícil per ells -malgrat que és lògic que ho intentin- desvincular-se del que ha passat aquest dijous com ho serà fer-ho del judici que al març s'obrirà pel cas Palau i el seu possible finançament irregular. També ho serà escapar-se dels Pujol. Es jutjarà els fills de l'expresident (Oriol Pujol busca un pacte amb la Fiscalia per reconèixer la seva culpa pel cas de les ITV i evitar mals majors) i seran dies complicats per al PDECat. El govern del PP té fixació amb els nacionalistes i dispara a tot amb o sense fonament, com es va veure en el cas dels suposats comptes a l'estranger de Xavier Trias i Artur Mas que va publicar el diari El Mundo. Sap que són un partit central del procés però també que, a diferència del que passa amb altres formacions i entitats independentistes, a l'antiga CDC tenen on burxar.
3. Els efectes polítics
És evident que, més enllà d'aclarir les responsabilitats en un cas de possibles comissions il·legals amb corruptors i corruptes, tot plegat busca un impacte polític. Però difícilment el tindrà. En canvi sí que en va tenir, i molt, el cas Pujol, just quan en els darrers anys l'expresident s'havia convertit en una de les icones del sobiranisme i animava el votant tradicional de CiU a passar-se al bàndol del sí. Després d'anys d'operacions Catalunya i guerra bruta contra el procés, l'independentisme ha perdut la innocència i aquesta mena d'operacions tenen un impacte molt limitat.
Res és casualitat, però fer net amb els vicis del període autonòmic s'ha convertit també en un dels motors del procés. Es rebutja la corrupció (i es castiga a les urnes els qui estan esquitxats), però la gent li té presa la mida a l'Estat. No crec que ningú deixi d'anar dilluns davant el TSJC per les detencions d'avui. S'ha perdut la innocència mentre es deixava enrere l'independentisme màgic: el procés tindrà costos.
1. El moment triat i els poders independents
El ministre de l'Interior, José Antonio Zoido, s'ha afanyat a desvincular les detencions del judici de la setmana que ve contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Excusatio non petita, accusatio manifesta. Un ministre del govern d'Espanya, menys encara el de l'Interior, no pot pretendre fer creure a aquestes alçades de la pel·lícula, i sobretot després dels moments de tensió que es van viure dimecres amb la fi de “l'operació diàleg”, que tot plegat és una actuació independent i sense condicionaments polítics de la Fiscalia i la Guàrdia Civil. El govern del PP ha optat per tancar la porta al diàleg i per aprofundir en la via judicial i repressiva contra el procés.
I això implica fer anar a plaer els temps i la contundència de la Fiscalia i la policia a més del Tribunal Suprem, el TSJC (on es va canviar el president en plena instrucció del cas del 9-N) o el TC, que segueix presidit per un jurista que quan ja n'era magistrat militava al PP i era col·laborador habitual de la FAES. S'obren diligències per Santi Vidal i no per De Alfonso i Fernández Díaz, s'imposa als fiscals querellar-se pel 9-N, es creen unitats especials per perseguir polítics independentistes, es cuinen informes de la UDEF... Per tant, seria del tot ingenu (o malintencionat) creure que tot plegat és casualitat en aquesta Espanya, i que no hi ha relació entre les detencions i l'enduriment del discurs del PP amb el procés i el judici que arrenca dilluns al TSJC.
2. El problema de l'antiga CDC... que amoïna el PDECat
La corrupció ha estat el principal motiu pel qual els dirigents de CDC van decidir-se a refundar la formació. Ho van fer amb el nom de PDECat i els inicis no han estat precisament fàcils. El partit ha renovat a fons la direcció (malgrat que Artur Mas segueix al capdavant) i ha fet més horitzontal i transparent el seu funcionament intern. Tot per pujar al carro de la regeneració i allunyar-se de la corrupció. Marta Pascal i David Bonvehí no tenen res a veure amb els escàndols de corrupció, però el llast de l'antiga CDC els fa molt de mal a l'espera de què es confirma i què no, per què els condemnen i per què no.
És difícil per ells -malgrat que és lògic que ho intentin- desvincular-se del que ha passat aquest dijous com ho serà fer-ho del judici que al març s'obrirà pel cas Palau i el seu possible finançament irregular. També ho serà escapar-se dels Pujol. Es jutjarà els fills de l'expresident (Oriol Pujol busca un pacte amb la Fiscalia per reconèixer la seva culpa pel cas de les ITV i evitar mals majors) i seran dies complicats per al PDECat. El govern del PP té fixació amb els nacionalistes i dispara a tot amb o sense fonament, com es va veure en el cas dels suposats comptes a l'estranger de Xavier Trias i Artur Mas que va publicar el diari El Mundo. Sap que són un partit central del procés però també que, a diferència del que passa amb altres formacions i entitats independentistes, a l'antiga CDC tenen on burxar.
3. Els efectes polítics
És evident que, més enllà d'aclarir les responsabilitats en un cas de possibles comissions il·legals amb corruptors i corruptes, tot plegat busca un impacte polític. Però difícilment el tindrà. En canvi sí que en va tenir, i molt, el cas Pujol, just quan en els darrers anys l'expresident s'havia convertit en una de les icones del sobiranisme i animava el votant tradicional de CiU a passar-se al bàndol del sí. Després d'anys d'operacions Catalunya i guerra bruta contra el procés, l'independentisme ha perdut la innocència i aquesta mena d'operacions tenen un impacte molt limitat.
Res és casualitat, però fer net amb els vicis del període autonòmic s'ha convertit també en un dels motors del procés. Es rebutja la corrupció (i es castiga a les urnes els qui estan esquitxats), però la gent li té presa la mida a l'Estat. No crec que ningú deixi d'anar dilluns davant el TSJC per les detencions d'avui. S'ha perdut la innocència mentre es deixava enrere l'independentisme màgic: el procés tindrà costos.