Unesco

L'Estat admet dificultats per declarar les tapes Patrimoni de la Humanitat

Méndez de Vigo va defensar en campanya electoral que impulsaria la candidatura, però ara reconeix que el procés no és tan senzill per la llista d'espera existent | El ministre va assegurar que, si alguna cosa uneix els espanyols, aquesta són "les truites de patates, les croquetes, l'amanida russa i les patates braves"

per Roger Tugas Vilardell, 31 de gener de 2017 a les 20:46 |
Méndez de Vigo, menjant unes tapes. | Ministeri d'Educació, Cultura i Esport
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, va afirmar en plena campanya electoral que, si alguna cosa uneix els espanyols, aquesta són "les truites de patates, les croquetes, l'amanida russa i les patates braves". "La tapa és una cosa molt singular d'Espanya, coneguda en tot el món, un dels signes distintius de la Marca Espanya" i, per això, "és necessari protegir-la per posar-la en valor", va asseverar el 16 de juny passat, el dia mundial de la tapa, quan va ratificar la intenció de convertir aquest plat en Patrimoni de la Humanitat.

Uns dies abans, el 31 de maig, el mateix Méndez de Vigo ho havia defensat davant la directora general de la Unesco, Irina Bokova, en una trobada que van mantenir a Madrid i en què el ministre va defensar que les tapes "vénen d'una esfera localista, però avui s'han convertit en alguna cosa que pertany a l'idioma universal". Malgrat tot, uns mesos més tard, el govern espanyol ha hagut d'admetre que convertir-les en Patrimoni de la Humanitat no serà tan senzill.


Així ho reconeix en una resposta parlamentària al diputat socialista Pedro José Muñoz, qui va demanar quins tràmits s'estaven fent per complir aquella promesa electoral. L'executiu central li respon que s'hi està treballant i que el primer pas és inscriure les tapes en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial, moment a partir del qual es podria plantejar una eventual candidatura a esdevenir Patrimoni de la Humanitat. Per fer-ho, aquesta decisió recauria en el Consell del Patrimoni Històric -òrgan de coordinació entre l'Estat i les comunitats autònomes-.

Fins aquí, tot qüestions tècniques. On està el problema? En que el govern de l'Estat recorda que "la Unesco ha fixat en 50 el nombre màxim de candidatures a analitzar cada any, prioritzant en la selecció d'aquestes 50 candidatures les procedents de països amb un menor nombre de manifestacions inscrites". Ara bé, Espanya ja és el quart estat amb més manifestacions declarades Patrimoni de la Humanitat, fet que li dificulta inserir noves representacions a la llista. A més, ja hi ha "tres candidatures aprovades pel Consell de Patrimoni i pendents de presentació davant de la Unesco quan correspongui", motiu pel qual les tapes s'hauran de posar a la cua. Tot apunta, per tant, que allò que més uneix els espanyols, segons Méndez de Vigo, haurà d'esperar per ser reconegut per la Unesco.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació