31
de gener
del
2017
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
15:03h
La denúncia de la regidora de Badalona Fàtima Taleb, que acusa l’ex-alcalde i líder del PP, Xavier García Albiol, dels insults xenòfobs que ha rebut, ha reobert el debat sobre l’ús que alguns polítics fan de discursos que atien l’odi i el racisme. Poden les declaracions d’alguns polítics tenir un efecte nociu en la convivència? De quina forma es poden combatre aquestes afirmacions? A NacióDigital hem demanat a diversos experts que reflexionin sobre els perills que comporta sembrar l’odi des de la política.
“Els discursos de l’odi desposseeixen d’humanitat, neguen l’empatia i despersonalitzen. Es menysté una persona o grup de persones a partir de generalitzacions negatives i això justifica que se’ls discrimini socialment”, resumeix el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. Tot i que sovint van de la mà, populisme i discurs de l’odi no són el mateix. Com recorda el director del màster en Comunicació de Conflictes Armats, Pau i Moviments Socials, Xavier Giró, "el populisme és un enfocament polític que simplifica la confrontació entre diversos actors, mentre que es produeix un discurs de l’odi quan es considera de forma injusta determinades persones".
La incitació a la discriminació, a l’odi o a la violència és, de fet, un delicte segons l’article 510 del codi penal, que es castiga amb presó d’un a tres anys o amb una multa de sis a dotze mesos. Tanmateix, tal com recorda el catedràtic en Dret de la Universitat de Girona, Ferran Camas, per perseguir-lo hi ha d’haver prou evidències que existeix aquesta incitació, i no sempre és tan senzill. “Sovint, des del discurs polític, com també de vegades des dels mitjans de comunicació, s’elabora un discurs de l’odi només evocant-lo. D’aquesta manera, cadascú confirma les seves pròpies creences negatives, però el polític es cobreix les espatlles. És un discurs de l’odi sense odi”, assenyala Giró.
"Badalona té una mitjana de població immigrada (12,15%) menor que la mitjana catalana (13,6%), però els missatges racistes o xenòfobs tenen molt força”, recorda Amorós. Els motius, argumenta, són, d’una banda, que apel·len a prejudicis prèviament instal·lats en les persones i, de l’altra, que usen sentiments com la por per alimentar-los i que poden acabar provocant actes de violència. “El darrer cas que ho demostra ha estat el Brexit, on els discursos a favor de sortir de la Unió Europea van provocar una onada de petits atacs contra persones d’origen europeu”, argumenta.
Així mateix, Giró apunta que la vaguetat amb què aquests missatges es transmeten, permet, d’una banda, que “tothom se’n pugui sentir partidari” i, de l’altra, que qui no opina el mateix no tingui arguments amb els quals debatre. “Quan Albiol va impulsar la campanya «Netegem Badalona» és evident que molta gent ho interpretava d'una mateixa manera: no com que calia escombrar la brossa dels carrers sinó que s’havien de fer fora determinades persones. És així com els polítics usen un discurs latent en la societat. Alguns mitjans recullen aquesta mena de missatges sense explicar-los ni contextualitzar-los i poden reforçar les idees de les audiències”.
En aquest sentit, el cas Badalona és interessant, segons els experts, justament perquè el protagonitzen persones que exerceixen una funció pública rellevant. “Els missatges racistes o xenòfobs es difonen a través de les xarxes o a través de rumors que corren entre el veïnat, però prenen veritable importància quan són amplificats i reforçats per grans altaveus polítics o mediàtics, com passa en el cas de l’Albiol”, explica Giró. Els darrers missatges de Donald Trump, que van acompanyats de polítiques concretes, sobre els ciutadans d’origen mexicà o sobre els migrants que arriben des d’alguns països islàmics en són bon exemple. “Si qui difon aquests discursos és el president del país més poderós del món, hi ha persones que se sentiran legitimades per fer determinades coses. En el cas de l’Albiol, a més, es dóna la situació que ell havia estat durant molts anys motor del conflicte”, apunta Amorós.
Combatre les desigualtats i reforçar el diàleg
Algunes d’aquestes afirmacions, com explica Camas, si bé no han estat denunciades per la ciutadania –el procediment més habitual en aquests casos-, sí que han motivat l’obertura d’expedients per part de la Fiscalia. “El fiscal Miguel Ángel Aguilar ha estat molt actiu perseguint aquesta mena d’incitacions racistes, però no sempre es tenen totes les evidències. També des del dret es fan cursos de formació a cossos policials i funcionarials”, diu. Alhora, recorda Amorós que la nova Llei contra el tracte discriminatori “inclourà la possibilitat que l’administració pugui obrir faltes com ho ha fet la recent Llei contra l’homofòbia”.
Més enllà de les accions legals que la ciutadania té al seu abast, apunten els experts que combatre les desigualtats o reforçar la integració pot ajudar a desactivar algunes actituds xenòfobes. “Catalunya és, juntament amb Portugal i Irlanda, l’únic país que no ha tingut cap fenomen polític racista potent i això és així perquè hem creat uns serveis socials públics que són els mateixos per tots, perquè hem treballat tots els partits, amb excepcions com els de l’Albiol, amb una voluntat de consens i perquè hem tingut un enfoc molt intercultural”, argumenta Amorós.
En un sentit similar, conclou Giró que “des de la política i des dels mitjans, cal construir un model mental que expliqui la complexitat, que desmunti no només les mentides d’alguns, sinó que també aporti solucions i expliqui les causes, fins i tot quan considerem que algunes persones han fet coses malament segons la gran majoria”. En definitiva, els experts consideren que per combatre els missatges xenòfobs cal fer una tasca d'humanisme democràtic, convivència i integració, que construeixi discursos de pau i que no usi un llenguatge bel·ligerant. I, malgrat tot, García Albiol ja ha acusat aquest dimarts Taleb de “criminalitzar els veïns”.
“Els discursos de l’odi desposseeixen d’humanitat, neguen l’empatia i despersonalitzen. Es menysté una persona o grup de persones a partir de generalitzacions negatives i això justifica que se’ls discrimini socialment”, resumeix el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. Tot i que sovint van de la mà, populisme i discurs de l’odi no són el mateix. Com recorda el director del màster en Comunicació de Conflictes Armats, Pau i Moviments Socials, Xavier Giró, "el populisme és un enfocament polític que simplifica la confrontació entre diversos actors, mentre que es produeix un discurs de l’odi quan es considera de forma injusta determinades persones".
La incitació a la discriminació, a l’odi o a la violència és, de fet, un delicte segons l’article 510 del codi penal, que es castiga amb presó d’un a tres anys o amb una multa de sis a dotze mesos. Tanmateix, tal com recorda el catedràtic en Dret de la Universitat de Girona, Ferran Camas, per perseguir-lo hi ha d’haver prou evidències que existeix aquesta incitació, i no sempre és tan senzill. “Sovint, des del discurs polític, com també de vegades des dels mitjans de comunicació, s’elabora un discurs de l’odi només evocant-lo. D’aquesta manera, cadascú confirma les seves pròpies creences negatives, però el polític es cobreix les espatlles. És un discurs de l’odi sense odi”, assenyala Giró.
"Badalona té una mitjana de població immigrada (12,15%) menor que la mitjana catalana (13,6%), però els missatges racistes o xenòfobs tenen molt força”, recorda Amorós. Els motius, argumenta, són, d’una banda, que apel·len a prejudicis prèviament instal·lats en les persones i, de l’altra, que usen sentiments com la por per alimentar-los i que poden acabar provocant actes de violència. “El darrer cas que ho demostra ha estat el Brexit, on els discursos a favor de sortir de la Unió Europea van provocar una onada de petits atacs contra persones d’origen europeu”, argumenta.
Així mateix, Giró apunta que la vaguetat amb què aquests missatges es transmeten, permet, d’una banda, que “tothom se’n pugui sentir partidari” i, de l’altra, que qui no opina el mateix no tingui arguments amb els quals debatre. “Quan Albiol va impulsar la campanya «Netegem Badalona» és evident que molta gent ho interpretava d'una mateixa manera: no com que calia escombrar la brossa dels carrers sinó que s’havien de fer fora determinades persones. És així com els polítics usen un discurs latent en la societat. Alguns mitjans recullen aquesta mena de missatges sense explicar-los ni contextualitzar-los i poden reforçar les idees de les audiències”.
En aquest sentit, el cas Badalona és interessant, segons els experts, justament perquè el protagonitzen persones que exerceixen una funció pública rellevant. “Els missatges racistes o xenòfobs es difonen a través de les xarxes o a través de rumors que corren entre el veïnat, però prenen veritable importància quan són amplificats i reforçats per grans altaveus polítics o mediàtics, com passa en el cas de l’Albiol”, explica Giró. Els darrers missatges de Donald Trump, que van acompanyats de polítiques concretes, sobre els ciutadans d’origen mexicà o sobre els migrants que arriben des d’alguns països islàmics en són bon exemple. “Si qui difon aquests discursos és el president del país més poderós del món, hi ha persones que se sentiran legitimades per fer determinades coses. En el cas de l’Albiol, a més, es dóna la situació que ell havia estat durant molts anys motor del conflicte”, apunta Amorós.
La polèmica campanya de Xavier García Albiol. Foto: ACN
Combatre les desigualtats i reforçar el diàleg
Algunes d’aquestes afirmacions, com explica Camas, si bé no han estat denunciades per la ciutadania –el procediment més habitual en aquests casos-, sí que han motivat l’obertura d’expedients per part de la Fiscalia. “El fiscal Miguel Ángel Aguilar ha estat molt actiu perseguint aquesta mena d’incitacions racistes, però no sempre es tenen totes les evidències. També des del dret es fan cursos de formació a cossos policials i funcionarials”, diu. Alhora, recorda Amorós que la nova Llei contra el tracte discriminatori “inclourà la possibilitat que l’administració pugui obrir faltes com ho ha fet la recent Llei contra l’homofòbia”.
Més enllà de les accions legals que la ciutadania té al seu abast, apunten els experts que combatre les desigualtats o reforçar la integració pot ajudar a desactivar algunes actituds xenòfobes. “Catalunya és, juntament amb Portugal i Irlanda, l’únic país que no ha tingut cap fenomen polític racista potent i això és així perquè hem creat uns serveis socials públics que són els mateixos per tots, perquè hem treballat tots els partits, amb excepcions com els de l’Albiol, amb una voluntat de consens i perquè hem tingut un enfoc molt intercultural”, argumenta Amorós.
En un sentit similar, conclou Giró que “des de la política i des dels mitjans, cal construir un model mental que expliqui la complexitat, que desmunti no només les mentides d’alguns, sinó que també aporti solucions i expliqui les causes, fins i tot quan considerem que algunes persones han fet coses malament segons la gran majoria”. En definitiva, els experts consideren que per combatre els missatges xenòfobs cal fer una tasca d'humanisme democràtic, convivència i integració, que construeixi discursos de pau i que no usi un llenguatge bel·ligerant. I, malgrat tot, García Albiol ja ha acusat aquest dimarts Taleb de “criminalitzar els veïns”.