BARCELONA

​El govern de Colau vol encarir l'IBI dels pisos turístics

La grans ciutats de l'Estat ja discuteixen la mesura però suposa modificar la Llei d'hisendes locals, i la patronal del sector, Apartur, la considera "absurda" | L'Ajuntament aplicarà a l'estiu mesures consensuades amb veïns i operadors per rebaixar l'impacte turístic a la Sagrada Família i la Barceloneta

per Jordi Bes, Barcelona, 30 de gener de 2017 a les 11:47 |
Un grup de turistes es fotografia davant la Sagrada Família | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els pisos turístics ja paguen un Impost de Béns Immobles (IBI) residencial, però el govern d'Ada Colau vol encarir-lo per als seus propietaris perquè fan una activitat econòmica. El regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom, ha anunciat aquest dilluns que plantegen crear un "IBI turístic", replicant així la idea que han tingut ciutats com París, cosa que implicaria modificar la Llei d'hisendes locals de l'Estat. Colom veu factible canviar-la, perquè "les realitats polítiques de l'Estat ho permeten", és a dir, la minoria del govern de Rajoy. 

Es tracta d'una de les propostes que es plantegen en el marc del Pla Estratègic de Turisme Barcelona 2020, el full de ruta per governar el sector. L'IBI turístic és una iniciativa que s'està debatent entre diverses ciutats de l'Estat, les quals preparen un document jurídic amb mesures fiscals per enviar al govern espanyol. A més de Barcelona, ho discuteixen Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, Palma, Santiago de Compostel·la, Sevilla i València.


Apartur, la patronal que defensa els interessos de la majoria de pisos turístics amb llicència, ha rebutjat l'IBI turístic i ha reclamat a l'Ajuntament que deixi d'"atacar" el sector. Segons el president, Enrique Alcántara, la idea que paguin un impost més elevat és "absurda", ja que ha defensat que aquests allotjaments ja abonen impostos, i ha vaticinat que la mesura generarà més il·legalitat.

"L'Ajuntament hauria de treballar a augmentar l'oferta legalitzada i no en idear mesures que desincentivin la legalitat", ha reclamat Alcántara. El grup municipal de CiU també ha criticat la mesura per la seva "improvisació", ja que no apareix en el pla estratègic ni en el pla d'allotjaments turístics (PEUAT) aprovat el divendres.

Més enllà de l'IBI turístic, una de les idees en l'àmbit fiscal que està més madura és que la que el govern de Colau ja plantejava en les ordenances fiscals per al 2017, però que no van prosperar pel veto de l'oposició, i és que els autocars turístics paguin per aparcar davant les fonts de Montjuïc. Es tractaria d'una prova pilot que implicaria una taxa de 45 euros per autocar, multiplicant així per 10 el preu que ara paguen per estacionar a prop de la Sagrada Família o en el Parc Güell. Colom espera que l'ordenança per aplicar-ho s'aprovi abans de l'estiu.

Gestionar el 50% de la taxa turística


El segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat que la Generalitat hauria acceptat que tots els municipis catalans puguin gestionar el 50% de la taxa turística que es recapti en els seus territoris, cosa que es concretarà a la llei d'acompanyament dels pressupostos, si bé la Generalitat encara no ho ha confirmat. En el cas de Barcelona, ara rep el 33% de la taxa i 2 milions d'euros addicionals anuals, cosa que situa el percentatge al voltant del 45%. En opinió de Collboni, és "un avenç positiu, però encara insuficient", i insisteix a reclamar el 100%.

La capital catalana també planteja altres mesures fiscals, com poder fixar un recàrrec a la taxa turística per encarir-la o crear-ne una per als creueristes que passin menys de 12 hores a la ciutat perquè també paguin. A més, aposta modificar el planejament urbanístic per definir l'ús turístic del sòl i així aplicar mesures compensatòries. Aquest últim aspecte es podria incloure en el Pla General Metropolità (PGM), ara en revisió, o el Pla director Urbanístic metropolità, però l'Ajuntament no ha concretat més.

Barris que pateixen la massificació turística

El pla estratègic també preveu gestionar Espais de Gran Afluència (EGA), zones d'elevada saturació turística on s'aplicaran mesures consensuades amb veïns i operadors per reduir l'impacte de l'excés de visitants. Aquest mateix estiu ja s'iniciaran proves pilot a la Barceloneta, on es podrien encaminar cap a facilitar la mobilitat, i a la Sagrada Família, on es podria plantejar ordenar els grups de turistes i establir un nombre màxim de components per grup.

Es crearà un observatori de turisme, l'Observatori de la Destinació Barcelona, i fer estudis sobre la qualitat de l'ocupació en el sector i de la petjada ambiental. A més, la capital catalana ja ha començat a preparar una ordenança per quan la Generalitat aprovi el Reglament de Turisme per regular les habitacions turístiques, els anomenats Bread and Breakfast. El consistori els haurà d'habilitar per funcionar, però també reclama definir les condicions.

Collboni ha subratllat que el govern del també socialista Jordi Hereu va confeccionar l'anterior pla estratègic 2010-15, però "es va quedar al calaix" el 2011 amb el govern de Xavier Trias (CiU). Ha reivindicat que ara han entomat "un dèficit", i ha explicat que el nou pla té 10 programes a desenvolupar a través de 30 línies d'actuació i 90 mesures, i en els debats per confeccionar-lo hi han participat més de 300 persones.

"Neutralitzar" l'alarmisme davant del PEUAT

Collboni ha explicat que els plantejaments del pla es fan perquè sigui "assumit i consensuat" amb tota la ciutat. Després de la polèmica generada per l'aprovació el passat divendres del pla dels allotjaments turístics (PEUAT), que fixa una àmplia zona de decreixement que no ha caigut bé entre els hotelers, ha defensat que el consens és "perfectament possible més enllà del debat del PEUAT" si es posa "sentit comú i diàleg".

Amb la intenció de, segons Collboni, "neutralitzar aquells que estan fent un discurs alarmista" sobre el PEUAT, ha recordat que el pla no impedeix un creixement turístic, però sí "sostenible i ordenat, no de qualsevol manera i a qualsevol lloc". Ha recordat que hi ha unes 8.000 places hoteleres en construcció, i que se sumen al màxim de poc més d'11.000 noves que es permeten en el pla a partir d'ara.
 

Agustí Colom, Jaume Collboni i Albert Arias presenten el Pla Estratègic de Turisme. Foto: Jordi Bes

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació