30
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:58h
Els líders europeus a Bratislava, el 16 de setembre passat. Foto: ACN
Malta, 3 de febrer. Els caps d’Estat i de govern dels països de la Unió Europea es reuniran a l’illa per establir les bases d’un rellançament del projecte d’integració europea. Malta és el país que presideix la Unió el primer semestre d’any. En la trobada es tractarà també de la celebració dels 60 anys del Tractat de Roma, bressol de l’actual UE.
Serà una reunió informal i alhora rellevant. Informal perquè aquesta és la fórmula que permet que els líders europeus es trobin sense el Regne Unit, que ja ha iniciat el seu viatge de retorn a casa. Però és una cimera important, ja que forma part del procés de debat posterior a la crisi que va suposar el 24 de juny, el referèndum del Brexit, i que es va iniciar el setembre passat amb la trobada de Bratislava. Les primeres declaracions de Donald Trump adreçades a Europa, ja des de la Casa Blanca, han estat vistos com una agressió des de Brussel·les. A Malta, hi haurà dos punts destacats en l’ordre del dia: l’estudi dels problemes migratoris (prevenir els fluxos d’entrada il·legal i fer front a necessitats humanitàries) i una reflexió política sobre el futur de la UE.
Aplegar en una mateixa trobada el futur de la UE i la política migratòria ja indica que els líders europeus consideren que el flux incontrolat d’immigrants és un dels elements que preocupen una part de l’opinió. A Bratislava es va aprovar una declaració i un full de ruta que reconeixia la gravetat del problema migratori i es va manifestar la voluntat de “no permetre mai que tornin a produir-se els fluxos produïts el 2015 i reduir el nombre d'immigrants irregulars”. A Bratislava, els líders europeus també van assenyalar la necessitat d’afrontar el repte que suposa el terrorisme i la necessitat de coordinar encara més la política de seguretat. Inquietuds que l’Eurobaròmetre també ha detectat.
Un aniversari amb un menys
El 25 de març hi haurà festassa a la UE. Es commemoraran a la capital italiana els 60 anys del Tractat de Roma. En pocs mesos, tot ha canviat a Europa. Matteo Renzi, que esperava ser l’amfitrió, s’ho haurà de mirar des de casa. Tampoc hi assistirà David Cameron. I el mateix mes, com una burla a la celebració, el Regne Unit iniciarà formalment el procés de divorci amb la UE. Serà una festa d’aniversari enmig de sensacions estranyes.
El Tractat de Roma va crear la Comunitat Econòmica Europea. Naixia el mercat comú i la unió duanera. Sovint es parla de tractats en plural perquè alhora es va signar la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA), que junt amb la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) del 1952 forma el que podríem anomenar el bloc constituent del projecte europeu. Els van signar els sis països fundadors: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda.
El somni de Spinelli
La signatura del Tractat de Roma la van protagonitzar els governants dels sis països fundadors, amb un predomini democristià. És el cas de l’alemany Konrad Adenauer o l’italià Antonio Segni. Però en l’origen del moviment europeista hi ha també la petjada de combatents de l’esquerra europea. Un dels més destacats va ser el socialista belga Paul-Hnery Spaak, però és impossible no parlar de l’italià Altiero Spinelli (1907-86). Va ser ell qui, reclòs a la presó de l’illa de Ventotene, junt amb altres companys de combat contra Mussolini, va redactar el Manifest de Ventotene. Era el 1941 i reclamava una Europa unida que pogués reagrupar els pobles després de la guerra.
El Manifest de Ventotene va ser adoptat com a document fundacional pel Moviment Federalista Europeu. Spinelli va ser fins a la seva mort un dels referents de l’europeisme, membre de la Comissió Europea i eurodiputat, i un gran defensor de les institucions comunitàries. En el debat en què ara es troba la UE, la recuperació de l’impuls inicial que va bastir una Europa sense guerres que pensava també en els drets socials serà essencial davant de les amenaces que encerclen la UE.