28
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:45h
La Universitat Pompeu Fabra serà aquest dissabte l'escenari del segon consell nacional del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). La reunió dels quadres de la formació, que se celebra un cop cada dos mesos, servirà per encetar una nova etapa marcada per la renúncia de quatre membres de l'executiva a seguir dins la direcció arran del règim d'incompatibilitats marcat al congrés fundacional. Una de les opcions que hi ha damunt la taula, segons les fonts consultades per NacióDigital, és que no es cobreixin les vacants i que la direcció segueixi endavant amb vuit membres liderats per la coordinadora general, Marta Pascal, i el coordinador organitzatiu, David Bonvehí.
Vol dir això que Albert Batet, Elsa Artadi, Lluís Guinó i Montserrat Candini –els quatre dirigents que deixen l'executiva- desapareixeran del mapa? Les fonts consultades asseguren que això no serà així, perquè mantindran unes "certes responsabilitats" dins del partit. Una veu de la formació assegura que se'ls pot adjudicar una carpeta concreta i un lloc en el comitè nacional, un òrgan deliberatiu que es reuneix un cop al mes. "Se'ls permetrà conservar part del rol", destaca aquesta font. En certa manera, indiquen a la sala de màquines del PDECat, es dissenya una "solució a mida".
La discreció és absoluta aquests dies a la seu del carrer Provença, on Pascal i Bonvehí -de qui els seus entorn assenyalen sempre la "relació excel·lent que mantenen" i "l'alt grau de coordinació"- dissenyen com serà la nova etapa de la formació. Amb tots els òrgans ja creats, inclosa la comissió de qualitat democràtica que havia de servir com a àrbitre en les excepcions previstes al règim d'incompatibilitats, la formació treballa amb quatre prioritats simultànies: el referèndum previst per al 2017, sumar més militants, reforçar el flanc ideològic -hi haurà una conferència a la primavera- i preparar les municipals del 2019. Aquest punt apareix en l'ordre del dia del consell nacional.
A l'expectativa de la reacció
En el moment en què Pascal va anunciar que Batet, Candini, Artadi i Guinó deixarien l'executiva -ho faran efectiu aquest dissabte després del consell nacional-, en privat hi havia reaccions primordialment de dos tipus: sectors que aplaudien la decisió i d'altres que no la trobaven la més encertada. Fins i tot n'hi havia que aventuraven una reacció en contra en el marc de la cita que se celebrarà a la Universitat Pompeu Fabra, especialment provinent del territori. L'entorn de la direcció confia que això no serà així i que la proposta serà àmpliament acceptada.
Una de les incògnites que hi havia quan l'opció que tenia més possibilitats era que els quatre dirigents demanessin afegir una excepció al règim d'incompatibilitats es basava en si el consell nacional les aprovaria. Des dels sectors que van sortir perdedors del congrés fundacional s'apuntava aquesta setmana que la cúpula havia fet "números" sobre una hipotètica votació i que "no els quadraven". Què vol dir, això? El requisit era que qualsevol excepció a les incompatibilitats requeria el vot de 2/3 del consell nacional -dos-cents vots de tres-cents-, i ningú posava la mà al foc per superar el tràmit.
És en aquest sentit que s'ha optat per una solució en bloc que ha estat presa individualment però seguida de prop per la cúpula. Els més reactius a la direcció posen de manifest que els afectats ja sabien quan es van presentar que existien les incompatibilitats, i es van encarregar d'escalfar el primer consell nacional assenyalant que es demanarien explicacions sobre per què no entrava en vigor efectiu la limitació estatutària. En aquella ocasió, però, Bonvehí va prendre la paraula per situar al gener -com estava previst des del principi- el debat sobre la qüestió.
Informe polític
El punt setè de l'ordre del dia és l'informe polític, que ve just després de l'informe sobre el procés nacional. Aquestes dues qüestions estaran íntimament relacionades amb la decisió que prengui la CUP sobre els pressupostos. El consell polític dels anticapitalistes es reunirà al matí i al migdia farà pública la seva decisió en roda de premsa. En cas que hi hagi una negativa als comptes, el més probable és que el president Carles Puigdemont -aquest cop sí que podrà assistir al consell nacional- convoqui eleccions dilluns. Al PDECat, però, l'optimisme ha anat creixent amb el temps.
En cas que la CUP doni llum verda als comptes, el calendari parlamentari preveu fer-ne el debat definitiu entre el 8 i el 9 de febrer. De ben segur que seran elevats al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per part del PP i de Ciutadans, de manera que la seva aprovació es retardarà en el temps. Puigdemont intervindrà davant del consell nacional quan ja se sàpiga què han decidit els socis independentistes per explicar quins seran els propers passos de la legislatura.
Vol dir això que Albert Batet, Elsa Artadi, Lluís Guinó i Montserrat Candini –els quatre dirigents que deixen l'executiva- desapareixeran del mapa? Les fonts consultades asseguren que això no serà així, perquè mantindran unes "certes responsabilitats" dins del partit. Una veu de la formació assegura que se'ls pot adjudicar una carpeta concreta i un lloc en el comitè nacional, un òrgan deliberatiu que es reuneix un cop al mes. "Se'ls permetrà conservar part del rol", destaca aquesta font. En certa manera, indiquen a la sala de màquines del PDECat, es dissenya una "solució a mida".
Marta Pascal i David Bonvehí, en roda de premsa després del consell nacional del PDECat Foto: Julio Díaz
La discreció és absoluta aquests dies a la seu del carrer Provença, on Pascal i Bonvehí -de qui els seus entorn assenyalen sempre la "relació excel·lent que mantenen" i "l'alt grau de coordinació"- dissenyen com serà la nova etapa de la formació. Amb tots els òrgans ja creats, inclosa la comissió de qualitat democràtica que havia de servir com a àrbitre en les excepcions previstes al règim d'incompatibilitats, la formació treballa amb quatre prioritats simultànies: el referèndum previst per al 2017, sumar més militants, reforçar el flanc ideològic -hi haurà una conferència a la primavera- i preparar les municipals del 2019. Aquest punt apareix en l'ordre del dia del consell nacional.
A l'expectativa de la reacció
En el moment en què Pascal va anunciar que Batet, Candini, Artadi i Guinó deixarien l'executiva -ho faran efectiu aquest dissabte després del consell nacional-, en privat hi havia reaccions primordialment de dos tipus: sectors que aplaudien la decisió i d'altres que no la trobaven la més encertada. Fins i tot n'hi havia que aventuraven una reacció en contra en el marc de la cita que se celebrarà a la Universitat Pompeu Fabra, especialment provinent del territori. L'entorn de la direcció confia que això no serà així i que la proposta serà àmpliament acceptada.
Una de les incògnites que hi havia quan l'opció que tenia més possibilitats era que els quatre dirigents demanessin afegir una excepció al règim d'incompatibilitats es basava en si el consell nacional les aprovaria. Des dels sectors que van sortir perdedors del congrés fundacional s'apuntava aquesta setmana que la cúpula havia fet "números" sobre una hipotètica votació i que "no els quadraven". Què vol dir, això? El requisit era que qualsevol excepció a les incompatibilitats requeria el vot de 2/3 del consell nacional -dos-cents vots de tres-cents-, i ningú posava la mà al foc per superar el tràmit.
Marta Pascal, durant una intervenció davant del consell nacional del PDECat Foto: @pdemocratacat
És en aquest sentit que s'ha optat per una solució en bloc que ha estat presa individualment però seguida de prop per la cúpula. Els més reactius a la direcció posen de manifest que els afectats ja sabien quan es van presentar que existien les incompatibilitats, i es van encarregar d'escalfar el primer consell nacional assenyalant que es demanarien explicacions sobre per què no entrava en vigor efectiu la limitació estatutària. En aquella ocasió, però, Bonvehí va prendre la paraula per situar al gener -com estava previst des del principi- el debat sobre la qüestió.
Informe polític
El punt setè de l'ordre del dia és l'informe polític, que ve just després de l'informe sobre el procés nacional. Aquestes dues qüestions estaran íntimament relacionades amb la decisió que prengui la CUP sobre els pressupostos. El consell polític dels anticapitalistes es reunirà al matí i al migdia farà pública la seva decisió en roda de premsa. En cas que hi hagi una negativa als comptes, el més probable és que el president Carles Puigdemont -aquest cop sí que podrà assistir al consell nacional- convoqui eleccions dilluns. Al PDECat, però, l'optimisme ha anat creixent amb el temps.
En cas que la CUP doni llum verda als comptes, el calendari parlamentari preveu fer-ne el debat definitiu entre el 8 i el 9 de febrer. De ben segur que seran elevats al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per part del PP i de Ciutadans, de manera que la seva aprovació es retardarà en el temps. Puigdemont intervindrà davant del consell nacional quan ja se sàpiga què han decidit els socis independentistes per explicar quins seran els propers passos de la legislatura.