Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

BARCELONA: turisme

Barcelona envia els nous hotels a la perifèria

L'Ajuntament aprova el pla que blinda els barris més cèntrics contra l'increment d'allotjaments i limita el creixement a 11.110 noves places, però en cap cas de pisos turístics | La regulació neix amb el sector hoteler i comercial a la contra tot i que encara no s'hagi aplicat

per Jordi Bes, Barcelona, 27 de gener de 2017 a les 19:20 |
El pla d'allotjaments turístics posa fre al creixement al centre de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els allotjaments turístics podran tornar a créixer a Barcelona, després de més d'un any i mig de congelació total de places, però només serà possible a la perifèria. El ple de l'Ajuntament ha aprovat aquest divendres el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) per posar fre a la multiplicació descontrolada dels últims anys d'hotels, albergs i apartaments. En un parell de setmanes, un cop s'hagi publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), entrarà en vigor i es reactivaran les llicències per obrir nous allotjaments fora del centre.

El govern d'Ada Colau, que formen BComú i el PSC, ha aconseguit el suport d'ERC i l'abstenció de la CUP per aprovar el pla. Finalment, ha prosperat després d'un any i mig llarg de mandat i quan quedava poc marge per evitar una barra lliure hotelera. I és que el 17 de març s'esgotava una de les moratòries vigents a la ciutat, la de Gràcia. Colau ha afirmat que en el ple s'han tancat "acords històrics", i la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha dit que s'ha començat a "governar" el turisme, però hi haurà més passos.


El pla ha nascut amb polèmica, i ja suma dos comunicats en menys de 24 hores del Gremi d'Hotels. El primer, amb el qual censura la "radicalització" de Colau amb el PEUAT, l'han validat quatre entitats més: el Gremi de Restauració; el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, Comertia i Barcelona Oberta, la qual agrupa els eixos comercials turístics. En el segon, els hotelers consideren que el pla "subjuga i capitalitza el lliure i el lícit dret d'exercir la seva activitat als empresaris de l'àmbit de l'allotjament turístic".

El pla divideix la ciutat en quatre zones, i limita a 11.110 places el creixement allà on es permet, però en cap cas de pisos turístics. Aquests llits es podran sumar als 158.384 existents que es reparteixen entre 10.601 establiments. D'aquests, la majoria són pisos (9.657) que concentren 58.911 places. Els hotels són molts menys en nombre (426), però és on hi ha més llits, amb 72.951. Així, en cas que es creixés fins al màxim permès, el nombre total de places que podria tenir la ciutat quedaria en un total de 169.494.


La zona 1 és de decreixement, és a dir, no s'hi poden crear nous allotjaments ni ampliar les places, i no es poden suplir les que deixin de funcionar. La proposta inicial de Colau limitava aquesta àrea a tots els barris de Ciutat Vella i els de l'Antiga Esquerra i Dreta de l'Eixample, el Poble Sec i la Vila de Gràcia. Per seduir ERC i la CUP, el govern ha acceptat estendre-la a part de Sant Antoni, Hostafrancs, el Poblenou i la Vila Olímpica.

A la zona 1 i a la 2 no es poden incrementar les places turístiques. Foto: Ajuntament de Barcelona


A la 2, que bàsicament és la que rodeja el centre, s'han de mantenir allotjaments i places, i les que quedin lliures per cessament d'activitat poden ser suplides. La zona 3 correspon a gairebé la resta de la capital catalana, en la qual es permet un "creixement contingut" sense sobrepassar la densitat màxima de places fixada. Aquí es podrien obrir un màxim de 4.030 places. La zona 4 tenen regulació específica, i són les tres grans àrees de transformació de la ciutat: La Marina del Prat Vermell, on es permetran fins a 1.480 places; la Sagrera, on es podran obrir 3.000, i el 22@, amb 2.600.

Relaxació dels impediments en els grans eixos viaris

En relació a la proposta inicial, s'han suavitzat restriccions per als hotels a la zona 3. Als grans eixos, com l'avinguda Meridiana, es permetrà instal·lar-ne sempre que hi hagi una distància mínima amb el següent de 150 metres lineals. En un principi hi havia d'haver un radi de 150 metres de separació. A més, fora d'aquests eixos, i també a la zona 2, els radis podran ser inferiors al citat, de fins a 100 metres, en funció del nombre de places de l'establiment, i es podran obrir petits hotels en carrers amb un ample d'entre 6 i 8 metres.

Una altra novetat de la versió final és que es permetrà als hotels que queden a la zona de decreixement fer obres de reforma, vetades en el pla original perquè quedaven en situació de disconformitat urbanística, és a dir, se'ls impedia fer treballs de millora perquè el pla estableix que cal tendir a reduir el nombre d'establiments. Això sí, no podran incrementar places ni fer una gran rehabilitació que comporti enderrocar l'edifici sencer. No obstant això, el ple també ha iniciat la tramitació per evitar que s'instal·lin hotels en edificis catalogats amb el nivell B (Bé Cultural d'Interès Local) allà on ho impedeix el PEUAT.

El triple d'inspectors per als pisos il·legals

Els pisos turístics, controvertits especialment entre els veïns que en tenen al seu bloc, quedaran congelats a tota la ciutat en els 9.657 que ja tenen llicència. L'Ajuntament permetrà que se'n puguin traslladar 387 fora del centre, en cap cas a les zones 1 i 2. Inicialment, Sanz havia dit que es podria créixer en uns 400 pisos, però finalment només es permetran trasllats, però amb condicions: s'hauran d'ubicar en edificis sencers que no hagin tingut ús d'habitatge abans de l'1 de juliol del 2015, i l'aplicació de mesura dependrà del fet que la Generalitat retorni al consistori la potestat d'atorgar aquests permisos.
 

Ada Colau al ple d'aquest divendres. Foto: Adrià Costa


La negociació del PEUAT també ha inclòs la batalla contra els apartaments turístics il·legals a instàncies d'ERC. S'estima que són uns 6.000. Colau ja disposa d'un pla de xoc per fer-hi front, però els republicans han arrancat el compromís de triplicar el personal destinat a inspeccionar-los. S'hauria d'arribar als 80 efectius aquest mateix any i als 110 el 2018 entre inspectors municipals i visualitzadors, gairebé triplicant els 40 d'ara. L'increment de la capacitat inspectora permetria, segons l'Ajuntament, "assolir l'objectiu d'acabar amb els pisos turístics il·legals el 2023".

Els tres projectes més polèmics en revisió

Els republicans plantejaven tres consultes per tombar dos hotels (Rec Comtal i Drassanes) i el macroalberg de la Vila Olímpica. En el cas del Rec Comtal, l'hotel ja està gairebé construït. El de Drassanes encara no té la llicència i Colau ja l'havia intentat frenar. El promotor ha reclamat danys patrimonials al consistori pel retard en atorgar-la. L'alberg de la Vila Olímpica, que s'ha projectat amb 440 llits, té les obres aturades per ordre del consistori per manca de permisos. El govern de Colau només ha acceptat fer consultes "viables" jurídicament, i ha insistit en el fet que no es poden fer per retirar una llicència ja atorgada.

No obstant això, sí que es revisaran els tres projectes. De consultes, ara per ara el govern només preveu celebrar una relacionada amb el de Rec Comtal, però no sobre l'hotel, ja gairebé construït, sinó sobre el destí del solar públic del costat. Amb el de Drassanes, el revisarà amb veïns i ERC per "encaixar el màxim possible" el projecte en el seu entorn. Sobre l'alberg de la Vila Olímpica, crearà una comissió amb ERC i veïns. Es podria decidir fer una consulta, però no per revocar la llicència, o fins i tot que el consistori l'acabi comprant.

El pla es podrà revisar en diversos supòsits

El PEUAT es podrà sotmetre a revisió i modificacions puntuals sota alguns supòsits, alguns més realistes que d'altres. D'entrada, hauran de passar quatre anys des de la seva entrada en vigor per revisar-lo, però es permet abans en funció de les previsions que sorgeixin de plans estratègics com el de Turisme o el d'Habitatge; en cas que hi hagi nova normativa sobre els pisos turístics; si en dos anys s'han assolit tres quartes parts de la previsió de creixement de la zona 3, o en cas que la zona 1 disminueixi la relació entre turistes i residents i s'iguali a la de la zona 2.

Aquesta última és força difícil, i és que implicaria una dràstica reducció del nombre de places en alguns barris. Al Gòtic, per exemple, de cada 10 llits, set són per a turistes, i a l'Eixample Dret hi ha gairebé la mateixa relació, i s'haurien d'assimilar a la mitjana de la zona 2 de manteniment, que és d'un llit per a turistes de cada 10. En tot cas, un cop entri en vigor el PEUAT caldrà veure si hi ha reclamacions patrimonials per a l'Ajuntament, com vaticinen grups com CiU i C's. El regidor convergent Jordi Martí ha estimat en el ple d'aquest divendres que el consistori haurà de pagar indemnitzacions per valor de 200.000 euros "o més".
 

Un grup de turistes davant d'un hotel de Ciutat Vella. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació