29
de gener
del
2017
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
17:09h
El 7 de gener de 2015 va marcar un abans i un després en la lluita contra el terrorisme en l'àmbit europeu i català. Des de l'atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, l'alerta contra atacs a Catalunya ja es va situar en l'equivalent a l'actual nivell 4 sobre 5 i, amb la massacre de la sala Bataclan de París, el 13 novembre del mateix any, es va activar el Pla Operatiu Específic Antiterrorista (POEA) dels Mossos d'Esquadra.
Paral·lelament, el cos policial català ha desenvolupat els Procediments de Detecció de Radicalització Islamista (PRODERAI). El primer va entrar en funcionament a les presons catalanes (el 2008), mentre que el segon, de proximitat, es va posar en marxa a partir del 2012, especialment pensat per detectar casos de radicalització en col·laboració amb les policies locals. Un últim procediment, anunciat pel conseller d'Interior, Jordi Jané, el novembre de 2015, s'ha posat en pràctica a finals de 2016 als centres educatius d'infantil, primària i secundària, després de treballar-lo conjuntament amb Ensenyament.
Eines per detectar la radicalització
Com detalla l'intendent portaveu dels Mossos d'Esquadra, Xavier Porcuna, l'objectiu no és "fer que els mestres facin de policies" sinó que tinguin les "eines suficients" per garantir que els menors es poden desenvolupar "amb absoluta llibertat" i de manera "pacífica". En aquest sentit, remarca que el programa és "eminentment preventiu", que la "ràtio policial és l'última" i que tot es fa preservant la "intimitat i privacitat del menor".
Qui encarrila la major part d'aquest protocol, doncs, són els mateixos centres educatius i els serveis socials (com la DGAIA) amb mecanismes articulats perquè si en algun moment es detecta que un alumne presenta indicadors objectius d'estar patint un procés de radicalització "s'actuaria i s'analitzaria la informació". Del que es tracta en última instància, segons Porcuna, és evitar que un menor "marxi a una zona de conflicte i que pugui ser un foreign fighter, una persona que suposi amenaça en si mateixa per a la seguretat pública".
Cap amenaça concreta cap a Catalunya
I en el supòsit que un cas faci saltar les alarmes, els interlocutors amb els centres educatius són les Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) de cada comissaria del cos. "Ja estan rebent informació, cosa que no vol dir que hi hagi cap informació crítica en aquest moment", explica l'intendent portaveu. De fet, subratlla, es tracta d'una circumstància que també es produeix en el conjunt de l'amenaça terrorista: per ara, els Mossos no disposen "de cap informació operativa que indiqui cap amenaça concreta a Catalunya" (a diferència de l'abril del 2015, moment en què es van produir les detencions de l'operació Caront).
El programa per a escoles i instituts indica als docents factors de risc vinculats al desenvolupament personal, el context social, escolar i familiar. Per exemple, el primer grup inclou la dificultat per a la gestió de les emocions i la construcció d'una identitat múltiple, la manca de sentiments de pertinença al centre i a la societat, la proximitat a grups d'iguals radicalitzats i les baixes expectatives d'èxit. I des del punt de vista escolar i social es contemplen les dificultats d'avançar cap a l'escola inclusiva i la perspectiva intercultural, a més de contextos desafavorits socioeconòmicament o la influència de les xarxes socials.
Porcuna destaca que el pla també ofereix una proposta pedagògica per al cas que es produís un gran atemptat a Catalunya i, en tot moment, es referma la importància de la "prevenció" enfront de qualsevol "actitud islamòfoba" a les aules. L'intendent recorda que la principal comunitat afectada pel terrorisme és la musulmana i s'explica als professors que només constitueix una amenaça l'"islamisme radical que crida a l'atac", no l'Islam en si mateix.
Reforç armamentístic de les patrulles al carrer
Darrerament, Interior també ha reforçat l'armament i defenses dels agents encarregats de patrullar al carrer en el marc del pla antiterrorista. Concretament, el departament ha comprat 216 cascs balístics amb ulleres d'intervenció, 50 escuts balístics i 175 plaques balístiques, juntament amb 72 fusells d'assalt. D'aquests, 22 són de 5,56x45 mil·límetres (mm) i altes prestacions i aniran destinats al Grup Especial d'Intervenció (GEI), mentre que, per primera vegada, els altres 50 fusells del calibre 5,56x45 mm aniran a unitats d'antiavalots: la Brigada Mòbil (Brimo) i l'Àrea de Recursos Operatius (Arro). La conselleria també ha comprat 200 subfusells del calibre 9 mil·límetres, que es distribuiran entre les unitats antiavalots i de seguretat ciutadana.
Segons explica Porcuna, l'adquisició suposa una "adequació a l'amenaça" de l'arsenal dels Mossos per garantir la seva "autoprotecció" i resposta "en un hipotètic enfrontament amb un grup terrorista". Veus sindicals celebren aquesta incorporació dels fusells i subfusells però reclamen que les armes llargues també arribin als cotxes de seguretat ciutadana.
El portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya, David Miquel, argumenta que "s'ha demostrat en els diversos atacs terroristes que les patrulles de seguretat ciutadana són els primers que arriben als llocs". "Reclamem almenys una arma llarga. No podem fer front a un assalt amb una pistola de 9 mm quan els terroristes porten un fusell AK-47 que té molta més potència de foc", insisteix. David Miquel acaba subratllant que també "és difícil parar el motor d'un camió amb una pistola de 9 mm".
En una línia similar s'expressa la presidenta de l'Eurocop, Àngels Bosch, que demana tenir en compte "totes les possibilitats" a l'hora de prevenir els atacs. "L'armament que utilitzen els terroristes és militar i això no vol dir que els policies siguin militars, però sí que necessiten tots els elements per fer-hi front", afegeix.
Presència directa al CITCO i millores en l'accés a la informació
Bosch també posa l'accent en la necessitat que els Mossos tinguin una participació directa en el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) a escala estatal i accés directe a informació d'àmbit europeu. "En una investigació, la informació pot tardar un o dos dies perquè ha de passar diversos filtres", lamenta. I afegeix: "No entenem la manca de confiança entre governs, perquè entre cossos no hi és tant".
Porcuna comparteix la necessitat que els Mossos siguin presents al CITCO. "Hi estem anant com a convidats i s'ha obert una línia però cerquem la presència fixa", apunta. Si bé per a l'intendent la coordinació operativa amb la resta de cossos i organismes internacionals com la Interpol o la Europol "és bona", insisteix en la importància de "ser-hi als òrgans de coordinació" per "garantir que els mecanismes permanents funcionen de manera ordinària i normal, i ser més efectius a l'hora de detectar una possible cèl·lula o analitzar una informació operativa concreta". En aquest sentit, la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya (coordinada per la policia catalana amb la resta de cossos de l'Estat i les polítiques de seguretat), i que no es reuneix des del 2009, és "una qüestió que només pot revertir a una millora organitzativa".
Paral·lelament, el cos policial català ha desenvolupat els Procediments de Detecció de Radicalització Islamista (PRODERAI). El primer va entrar en funcionament a les presons catalanes (el 2008), mentre que el segon, de proximitat, es va posar en marxa a partir del 2012, especialment pensat per detectar casos de radicalització en col·laboració amb les policies locals. Un últim procediment, anunciat pel conseller d'Interior, Jordi Jané, el novembre de 2015, s'ha posat en pràctica a finals de 2016 als centres educatius d'infantil, primària i secundària, després de treballar-lo conjuntament amb Ensenyament.
Eines per detectar la radicalització
Com detalla l'intendent portaveu dels Mossos d'Esquadra, Xavier Porcuna, l'objectiu no és "fer que els mestres facin de policies" sinó que tinguin les "eines suficients" per garantir que els menors es poden desenvolupar "amb absoluta llibertat" i de manera "pacífica". En aquest sentit, remarca que el programa és "eminentment preventiu", que la "ràtio policial és l'última" i que tot es fa preservant la "intimitat i privacitat del menor".
Qui encarrila la major part d'aquest protocol, doncs, són els mateixos centres educatius i els serveis socials (com la DGAIA) amb mecanismes articulats perquè si en algun moment es detecta que un alumne presenta indicadors objectius d'estar patint un procés de radicalització "s'actuaria i s'analitzaria la informació". Del que es tracta en última instància, segons Porcuna, és evitar que un menor "marxi a una zona de conflicte i que pugui ser un foreign fighter, una persona que suposi amenaça en si mateixa per a la seguretat pública".
Cap amenaça concreta cap a Catalunya
I en el supòsit que un cas faci saltar les alarmes, els interlocutors amb els centres educatius són les Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) de cada comissaria del cos. "Ja estan rebent informació, cosa que no vol dir que hi hagi cap informació crítica en aquest moment", explica l'intendent portaveu. De fet, subratlla, es tracta d'una circumstància que també es produeix en el conjunt de l'amenaça terrorista: per ara, els Mossos no disposen "de cap informació operativa que indiqui cap amenaça concreta a Catalunya" (a diferència de l'abril del 2015, moment en què es van produir les detencions de l'operació Caront).
El programa per a escoles i instituts indica als docents factors de risc vinculats al desenvolupament personal, el context social, escolar i familiar. Per exemple, el primer grup inclou la dificultat per a la gestió de les emocions i la construcció d'una identitat múltiple, la manca de sentiments de pertinença al centre i a la societat, la proximitat a grups d'iguals radicalitzats i les baixes expectatives d'èxit. I des del punt de vista escolar i social es contemplen les dificultats d'avançar cap a l'escola inclusiva i la perspectiva intercultural, a més de contextos desafavorits socioeconòmicament o la influència de les xarxes socials.
Porcuna destaca que el pla també ofereix una proposta pedagògica per al cas que es produís un gran atemptat a Catalunya i, en tot moment, es referma la importància de la "prevenció" enfront de qualsevol "actitud islamòfoba" a les aules. L'intendent recorda que la principal comunitat afectada pel terrorisme és la musulmana i s'explica als professors que només constitueix una amenaça l'"islamisme radical que crida a l'atac", no l'Islam en si mateix.
Reforç armamentístic de les patrulles al carrer
Darrerament, Interior també ha reforçat l'armament i defenses dels agents encarregats de patrullar al carrer en el marc del pla antiterrorista. Concretament, el departament ha comprat 216 cascs balístics amb ulleres d'intervenció, 50 escuts balístics i 175 plaques balístiques, juntament amb 72 fusells d'assalt. D'aquests, 22 són de 5,56x45 mil·límetres (mm) i altes prestacions i aniran destinats al Grup Especial d'Intervenció (GEI), mentre que, per primera vegada, els altres 50 fusells del calibre 5,56x45 mm aniran a unitats d'antiavalots: la Brigada Mòbil (Brimo) i l'Àrea de Recursos Operatius (Arro). La conselleria també ha comprat 200 subfusells del calibre 9 mil·límetres, que es distribuiran entre les unitats antiavalots i de seguretat ciutadana.
Segons explica Porcuna, l'adquisició suposa una "adequació a l'amenaça" de l'arsenal dels Mossos per garantir la seva "autoprotecció" i resposta "en un hipotètic enfrontament amb un grup terrorista". Veus sindicals celebren aquesta incorporació dels fusells i subfusells però reclamen que les armes llargues també arribin als cotxes de seguretat ciutadana.
Mossos d'Esquadra patrullant pel carrer. Foto: Josep M. Montaner
El portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya, David Miquel, argumenta que "s'ha demostrat en els diversos atacs terroristes que les patrulles de seguretat ciutadana són els primers que arriben als llocs". "Reclamem almenys una arma llarga. No podem fer front a un assalt amb una pistola de 9 mm quan els terroristes porten un fusell AK-47 que té molta més potència de foc", insisteix. David Miquel acaba subratllant que també "és difícil parar el motor d'un camió amb una pistola de 9 mm".
En una línia similar s'expressa la presidenta de l'Eurocop, Àngels Bosch, que demana tenir en compte "totes les possibilitats" a l'hora de prevenir els atacs. "L'armament que utilitzen els terroristes és militar i això no vol dir que els policies siguin militars, però sí que necessiten tots els elements per fer-hi front", afegeix.
Presència directa al CITCO i millores en l'accés a la informació
Bosch també posa l'accent en la necessitat que els Mossos tinguin una participació directa en el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) a escala estatal i accés directe a informació d'àmbit europeu. "En una investigació, la informació pot tardar un o dos dies perquè ha de passar diversos filtres", lamenta. I afegeix: "No entenem la manca de confiança entre governs, perquè entre cossos no hi és tant".
Porcuna comparteix la necessitat que els Mossos siguin presents al CITCO. "Hi estem anant com a convidats i s'ha obert una línia però cerquem la presència fixa", apunta. Si bé per a l'intendent la coordinació operativa amb la resta de cossos i organismes internacionals com la Interpol o la Europol "és bona", insisteix en la importància de "ser-hi als òrgans de coordinació" per "garantir que els mecanismes permanents funcionen de manera ordinària i normal, i ser més efectius a l'hora de detectar una possible cèl·lula o analitzar una informació operativa concreta". En aquest sentit, la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya (coordinada per la policia catalana amb la resta de cossos de l'Estat i les polítiques de seguretat), i que no es reuneix des del 2009, és "una qüestió que només pot revertir a una millora organitzativa".