27
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
16:20h
El consell nacional que celebra aquest dissabte el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), el segon de la seva història, abordarà en el punt tercer de l'ordre del dia les incompatibilitats que marquen els estatuts aprovats el mes de juliol en el congrés fundacional. La gran novetat, això sí, ja la va explicar Marta Pascal dilluns quan va avançar que els quatre membres de la direcció executiva –Elsa Artadi, Lluís Guinó, Albert Batet i Montserrat Candini- afectats per aquestes incompatibilitats deixarien la cúpula just després del consell nacional. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la direcció valora no omplir les quatre vacants i seguir endavant amb vuit membres.
Això obligaria, per tant, a reorganitzar les àrees de feina repartides entre els dirigents del partit. Artadi és l'encarregada d'estudis i projectes; Batet lidera la implantació en nous sectors; Candini comanda les responsabilitats institucionals; i Guinó coordina el món local fent tàndem amb David Saldoni, alcalde de Sallent, que mantindrà el seu càrrec. "No hi ha cap nom [de substituts] damunt la taula. Ni se'n parla. I menys a curt termini", destaca una font consultada. D'aquesta manera, l'escenari que tots els sectors de la formació indiquen és que "en cap cas" es parlarà de relleus en el consell nacional.
"Com a màxim" dotze membres
Els estatuts del PDECat van centrar bona part de la discussió interna en el congrés fundacional. El règim d'incompatibilitats, de fet, es va aprovar de matinada enmig de pressions de tots els sectors sobre la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que va ser la promotora oficial de la limitació estatutària. Al llarg de tot aquell dissabte 9 de juliol al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) diversos dirigents de l'antiga CDC van voler passar a observar de ben a prop com delegats de la JNC redactaven el quadre d'incompatibilitats.
Segons el text, la direcció executiva ha de tenir "com a màxim" dotze membres, de manera que continuar endavant amb vuit dirigents encaixaria dins les normes internes. Fonts consultades assenyalen que els membres que pleguen podrien seguir ocupant una responsabilitat dins del comitè nacional, que és un òrgan deliberatiu i no executiu del qual formen part una seixantena de persones. Aquest és un dels canvis respecte l'anterior etapa convergent: el comitè executiu nacional (CEN), format per quasi una vuitantena de dirigents, era executiu. Ara ho és la direcció triada al juliol.
Batet i Guinó -diputats de Junts pel Sí i alcaldes de Valls i Besalú, respectivament- s'han vist aquest dijous al Parlament amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aprofitant el ple. Són dos dels dirigents que es consideren més propers a Puigdemont, que tot i no voler intervenir directament en la confecció de la direcció va acabar formant part de les reunions definitives amb Pascal i el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, per triar els membres que integrarien la direcció.
Una altra de les possibilitats que s'ha plantejat els últims dies és la possibilitat d'una pròrroga en l'aplicació del règim d'incompatibilitats. Està previst que hi hagi debat sobre els propers passos en el consell nacional, tenint en compte que és un terç de la direcció qui decideix deixar-la per complir amb els estatuts. Els sectors que van sortir perdedors del congrés asseguren que no acaba de "lligar" que en campanya situessin el partit com a prioritat i ara deixin, precisament, les responsabilitats orgàniques.
Estratègia metropolitana
Si res canvia en l'ordre del dia, la previsió és que la formació també abordi -punt número quatre- l'estratègia metropolitana. Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, és l'encarregat de comandar-la. Després s'informarà sobre l'estratègia en l'àmbit municipal: una de les prioritats de la formació són les eleccions locals del 2019, on es jugarà l'hegemonia previsiblement amb ERC. El procés nacional i l'informe polític que fa sempre Pascal en els consells nacionals donaran pas a les propostes de resolució, una de les novetats que inclou el funcionament de l'organisme que presideix Mercè Conesa.
A la mateixa hora que els quadres del PDECat estaran reunits a la universitat, el consell polític de la CUP estarà debatent què fa amb els pressupostos de la Generalitat per al 2017. Al llarg dels últims dies, especialment després de l'acord entre Ensenyament i els sindicats, l'optimisme ha crescut en el si del Govern sobre l'aprovació dels comptes. Si la situació vira completament, dirigents nacionalistes no descartarien que dilluns mateix Puigdemont convoqués eleccions. Ningú dins del PDECat espera que arribi aquest moment. La prioritat, mantenen en bloc, és el referèndum.
Això obligaria, per tant, a reorganitzar les àrees de feina repartides entre els dirigents del partit. Artadi és l'encarregada d'estudis i projectes; Batet lidera la implantació en nous sectors; Candini comanda les responsabilitats institucionals; i Guinó coordina el món local fent tàndem amb David Saldoni, alcalde de Sallent, que mantindrà el seu càrrec. "No hi ha cap nom [de substituts] damunt la taula. Ni se'n parla. I menys a curt termini", destaca una font consultada. D'aquesta manera, l'escenari que tots els sectors de la formació indiquen és que "en cap cas" es parlarà de relleus en el consell nacional.
"Com a màxim" dotze membres
Els estatuts del PDECat van centrar bona part de la discussió interna en el congrés fundacional. El règim d'incompatibilitats, de fet, es va aprovar de matinada enmig de pressions de tots els sectors sobre la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que va ser la promotora oficial de la limitació estatutària. Al llarg de tot aquell dissabte 9 de juliol al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) diversos dirigents de l'antiga CDC van voler passar a observar de ben a prop com delegats de la JNC redactaven el quadre d'incompatibilitats.
Segons el text, la direcció executiva ha de tenir "com a màxim" dotze membres, de manera que continuar endavant amb vuit dirigents encaixaria dins les normes internes. Fonts consultades assenyalen que els membres que pleguen podrien seguir ocupant una responsabilitat dins del comitè nacional, que és un òrgan deliberatiu i no executiu del qual formen part una seixantena de persones. Aquest és un dels canvis respecte l'anterior etapa convergent: el comitè executiu nacional (CEN), format per quasi una vuitantena de dirigents, era executiu. Ara ho és la direcció triada al juliol.
Carles Puigdemont i Artur Mas conversen durant una reunió del PDECat. Foto: ACN
Batet i Guinó -diputats de Junts pel Sí i alcaldes de Valls i Besalú, respectivament- s'han vist aquest dijous al Parlament amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aprofitant el ple. Són dos dels dirigents que es consideren més propers a Puigdemont, que tot i no voler intervenir directament en la confecció de la direcció va acabar formant part de les reunions definitives amb Pascal i el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, per triar els membres que integrarien la direcció.
Una altra de les possibilitats que s'ha plantejat els últims dies és la possibilitat d'una pròrroga en l'aplicació del règim d'incompatibilitats. Està previst que hi hagi debat sobre els propers passos en el consell nacional, tenint en compte que és un terç de la direcció qui decideix deixar-la per complir amb els estatuts. Els sectors que van sortir perdedors del congrés asseguren que no acaba de "lligar" que en campanya situessin el partit com a prioritat i ara deixin, precisament, les responsabilitats orgàniques.
Estratègia metropolitana
Si res canvia en l'ordre del dia, la previsió és que la formació també abordi -punt número quatre- l'estratègia metropolitana. Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, és l'encarregat de comandar-la. Després s'informarà sobre l'estratègia en l'àmbit municipal: una de les prioritats de la formació són les eleccions locals del 2019, on es jugarà l'hegemonia previsiblement amb ERC. El procés nacional i l'informe polític que fa sempre Pascal en els consells nacionals donaran pas a les propostes de resolució, una de les novetats que inclou el funcionament de l'organisme que presideix Mercè Conesa.
El comitè nacional del PDECat es reuneix un cop al mes Foto: ACN
A la mateixa hora que els quadres del PDECat estaran reunits a la universitat, el consell polític de la CUP estarà debatent què fa amb els pressupostos de la Generalitat per al 2017. Al llarg dels últims dies, especialment després de l'acord entre Ensenyament i els sindicats, l'optimisme ha crescut en el si del Govern sobre l'aprovació dels comptes. Si la situació vira completament, dirigents nacionalistes no descartarien que dilluns mateix Puigdemont convoqués eleccions. Ningú dins del PDECat espera que arribi aquest moment. La prioritat, mantenen en bloc, és el referèndum.