LA CRISI DELS SOCIALISTES

El PSC i el PSOE ultimen l'acord per tancar la seva crisi de convivència

Els socialistes catalans veuen amb bons ulls que els seus militants s'hagin de registrar en un cens específic per poder participar a les primàries del PSOE | Resta pendent com s'articularà l'exigència de Ferraz de poder incidir en les aliances polítiques del PSC

per Sara González, 26 de gener de 2017 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els equips negociadors del PSC i del PSOE reunits, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN


El PSC i el PSOE afronten aquest divendres la que esperen que sigui la reunió definitiva per donar per tancada la crisi de convivència sense precedents que es va desencadenar arran de la investidura de Mariano Rajoy. El termini de dos mesos que es van donar per resoldre si s'havia de revisar o no el protocol de relacions que els dos partits van segellar ja s'ha esgotat i la negociació es pretén que acabi amb una decisió salomònica sobre la taula a nivell orgànic que està pendent de ser consensuada: el PSC sí podrà participar en la tria del secretari general del PSOE sempre i quan els militants es registrin en un cens. Amb tot, queda per resoldre la petició del PSOE de tenir algun tipus de supervisió de la política d'aliances del PSC i, a nivell de discurs polític, superar la discrepància sobre el fet que els socialistes catalans defineixin Catalunya com a nació i vegin en el document de Granada un punt de partida i no com un punt d'arribada.

Els equips negociadors del PSC -format per Meritxell Batet, Salvador Illa i Antonio Balmón- i el del PSOE -integrat per Elena Valenciano, Mario Jiménez i Francisco Fuentes- tornaran a seure cara a cara per enllestir els acords i poder deixar enrere aquest capítol just abans de posar en marxa tota la maquinària d'un congrés del PSOE que no es preveu precisament plàcid. Un cop els socialistes catalans van trencar la disciplina de vot al Congrés i van votar en contra de la investidura de Rajoy encara que el comitè federal del PSOE hagués ordenat l'abstenció, alguns barons del partit van exigir que calia resoldre les "asimetries" que es produïen en la relació entre les dues formacions. Una de les veus més bel·ligerants amb aquesta qüestió va ser la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, que a hores d'ara mou entre bambolines la gestora del PSOE i que està fent càlculs per optar a la secretaria general.

L'estratègia d'Iceta dóna resultats


Justament perquè Díaz sap que la militància del PSC ha estat de les més fidels a Pedro Sánchez, durant aquests dos mesos alguns dels seus adeptes han fet circular la idea de vetar que el PSC pogués votar a les primàries del PSOE, una rumorologia que ha estat alimentada per la pròpia gestora. Davant d'aquest risc, el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha traçat durant aquests dos mesos una estratègia pacificadora desmarcant-se de Sánchez ordenant la "neutralitat" als quadres del seu partit i donant senyals inequívoques que no flirtejaran amb cap iniciativa del procés sobiranista. L'actitud d'Iceta, a jutjar pels resultats que es comencen a entreveure de la negociació, ha tingut cert efecte. Això sí, a costa de renunciar a què el PSC segueixi marcant perfil propi.

L'ex-lehendakari Patxi López, l'únic que fins ara ha fet públic que vol optar a liderar el PSOE, ha defensat públicament que no es podia excloure els socialistes catalans de l'elecció del secretari general. Per evitar, però, que aquest pugui ser un dels cavalls de batalla de les primàries, aquesta carpeta la volen donar ja per tancada i el risc de deixar els socis catalans sense participació en el procés atiaria encara més el foc entre una militància que està en peu de guerra i acabaria jugant en contra de la mateixa Díaz, a qui assenyalen com la culpable de la dimissió de Pedro Sánchez.


El PSOE, però, havia de fer un gest que visualitzi que les coses no poden quedar igual i ha posat sobre la taula que els militants del PSC que vulguin participar a les primàries es registrin en un cens específic -com que són dos partits diferents, cada formació té el seu propi cens- per poder fer-ho. "La proposta és suficientment positiva com per estudiar-la", asseguren fonts de la cúpula del PSC. De fet, consideren que aquest mecanisme "obeeix a la lògica" que el PSC i el PSOE són dos partits diferents.

De fet, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que quan es va signar el protocol de relacions l'any 1978 no existia el mecanisme de primàries i que aquesta proposta d'un cens específic pot servir per "actualitzar-lo". En tot cas, ha assegurat que seria "al·lucinant" que es prohibís la participació del PSC a les primàries del PSOE.

Un mecanisme per incidir en les aliances electorals

Una altra de les qüestions pendent de resoldre és el fet que el PSOE exigeixi poder incidir en la política d'aliances del PSC a Catalunya. Els socialistes catalans estan a l'expectativa que aquest divendres els concretin el com, ja que insisteixen en què el PSC seguirà reivindicant la seva "autonomia" precisament perqué és un partit diferent al PSOE amb capacitat de decisió prèvia. Una altra cosa és, expliquen fonts de la cúpula del carrer Nicaragua, que es tracti d'un organisme que tingui només per objectiu "intercanviar informació".

Més enllà de la relació orgànica i les sinergies electorals, els socialistes tenen també pendent unificar el discurs a l'hora d'afrontar el conflicte territorial entre Catalunya i Espanya. El PSC subscriu fil per randa el full de ruta del PSOE, que pivota en una reforma federal de la Constitució, però des de Ferraz no s'accepta que els seus socis catalans defineixin Catalunya com a nació. Iceta sempre ha matisat, en aquest sentit, que el terme "nació" té dues accepcions: una que "l'assimila a Estat" i una altra que fa referència a "sentiments i identitats". Però aquest grau de complexitat no es veu amb bons ulls dins d'un PSOE en plena batalla interna que estudia com refer-se sota la possible batuta de Susana Díaz.

Tot i això, Iceta ha tornat a insistir aquest divendres que els catalans "han de poder-se sentir reconeguts" a la Constitució espanyola, ja sigui perquè la recull com a nació o bé amb altres termes que s'han posat sobre la taula, com ara Espanya com a "nació de nacions", "comunitat nacional" o reconeixent els drets històrics de Catalunya en una disposició addicional. Segons Iceta, ja és un "salt de gegant" que Rajoy consideri que s'han de fer més inversions a Catalunya, però l'ha advertit que el conflicte "no s'arregla només amb diners" sinó amb reconeixement, un nou model de finançament, un "autogovern més sòlid i potent" i blidant els seus aspectes lingüístics i culturals.

El projecte polític compartit

El portaveu de la gestora, Mario Jiménez, ha explicat aquest dijous que la prioritat és trobar el consens en el "projecte polític" peça clau per apuntalar la relació instrumental entre el PSC i el PSOE. La lectura que es fa del document de Granada és, en aquest sentit, un dels desllorigadors. Els catalans l'havien definit com un "punt de partida" mentre que des del PSOE el veuen com un "punt d'arribada". "Estic segura que hi haurà acord perquè, quan un té la voluntat d'entendre's, el més normal és que s'hi entengui", ha assegurat la dirigent del PSC Teresa Cunillera, que tot just s'acaba d'incorporar a la gestora del PSOE.

Amb l'horitzó del congrés fixat al juny, el PSOE ja està redactant la ponència marc que haurà de fixar el rumb d'un partit que segueix dividit. Al conclave també s'hauran d'aprovar els nous estatuts de la formació, que afronta el repte de definir el seu projecte a nivell ideològic i de lideratges. 





 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació